La importancia dels tirs lliures

Des de fa molt de temps, des de que era nano, sempre he donat molta importància al tirs lliures. A casa on sempre em viscut el basquet des de que es va portar a Badalona l'any 1927, m'han inculcat la importància de no fallar els tirs lliures. Una part dels entrenaments que he fet amb el meus entrenadors han estat sobre aquest tir però penso que ara mateix no s'hi dedica el temps necessari. Es dedica més temps a repassar sistemes que no a la creació de joc per part del jugador. No es treballa suficient en els fonaments, tant ofensius com defensius. I el tir lliure n'és un d'ells. Moltes vegades veig un entrenament d'un equip qualsevol, i no direm noms ja que tots fan el mateix. Per començar diré que el tir lliure que es practica en un entrenament no és per descansar totalment, és per descansar físicament però no mentalment i m'explicaré. Quan estàs entrenant està en completa tensió física i mental. Si no ho estàs mentalment la part física no serveix per res. Perquè és la manera de no posar atenció i lesionar-te més fàcilment.

Quan l'entrenador ens diu feu 10 o 20 tirs lliures, els jugadors s'ho agafen com "... ja era hora, no em de córrer..." i llavors no posem atenció al que em de fer. Passa llavors el següent, el jugador es relaxa física i mentalment, perd la concentració que ha pogut tenir als altres exercicis i no posa la suficient atenció, que ha de ser total per entrar-ne com més millor. Entrar-ne significa estar per sobre del 85% d'encert. Veus jugadors que tiren per parelles, un al costat de l'altre, malament!! Quan estàs jugant un partit i has de llençar dos tirs lliures, que els tires sol o acompanyat? et poses a un costat a o l'altre?

En Físiques i Matemàtiques es diu que la distancia més curta entre dos punts és la recta. Doncs en basket també. Al llençar un tir lliure t'has de posar al davant. I aquí ho demostro amb la teoria demostrada en la pràctica de per mi el millor tirador que he vist a Catalunya i a tot l'estat, un mestre amb deixebles, en Josep Maria Margall. En Josep Maria Margall, germà petit d'una de les nissagues més importants de jugadors a Europa, germà de l'Enric i en Narcís, et dóna una explicació que és exacte, com les matemàtiques. Ell diu que tu t'has de posar prop de la línia de la personal, i llavors traçant una línia imaginaria, aquesta passa per la meitat de la pilota i va a tallar a la meitat de l'anella del basket. Llavors al llençar la pilota anirà per aquesta imaginaria línia.

Però el tir lliure té com un ritual. Tot comença quan l'àrbitre ha assenyalat un falta que el resultat és tirar. El jugador s'apropa a la línia de tir lliure que està situada a 4.60 metres de l'anella. En aquest moment el jugador ja ha de pensar amb el que farà. posar-se a la línia, tenir els peus encarats al basket, agafar la pilota, respirar, botar o no, mirar l'anella i llavors flexionar-se i tirar a basket amb els braços apuntant al basket i el canell de la ma fent el moviment de llançament. Al tirar la pilota el cos va enlaire acompanyat de les cames que l'impulsen amunt. A més la pilota s'agafa amb força utilitzant les línies que té la pilota i així d'aquesta manera veiem com roda.

Antigament alguns jugadors tiraven melons o de cullereta que és com en deien. L'exemple més clar el jugador NBA Rick Barry. Els tirs de camp els tirava com tothom, per sobre el cap mentre que els tirs lliures posava la pilota abaix entre les cames i l'impulsava cap al basket, amb les dues mans cap amunt. I ell és un dels jugadors amb millor percentatge de tir.

Jo en sóc testimoni ja que a mi i a diferents jugadors de lliga Nacional en Josep Maria Margall ens ho va fer. Vaig tenir la oportunitat de poder entrenar amb la selecció nacional del 1984, aquell "equipo nacional" que va batejar el desaparegut entrenador Antonio Díaz-Miguel i abans i després de cada entrenament en Josep Maria ens agafava a mi i en Jose Luis Llorente i ens corregia la nostre manera de tirar. Això tan servia pel llançament de camp com pel tir lliure. Practicàvem molts tirs des de la personal i tant l'Antonio Díaz-Miguel com el segon entrenador en Josep Lluís i Cortès, ens feien posar molta èmfasi en aquest fet. No podíem perdre la concentració en cap moment, ja que un llançament fallat no a final del partit, sinó a la meitat d'ell podria ser vital per guanyar o perdre el partit. Les estadístiques són molt fredes i et diuen els que has fallat, però si a més veus l'acte del partit on reflexa les teves fallades i quan han estat encara és pitjor. Un 2+1 es transforma en un maldecap per l'equip contrari ja que li hem fet 3 punts, però si passa que fallem els 2 llançaments llavors l'equip contrari agafa confiança per poder anotar i variar la diferència al marcador.

A molts entrenaments, com deia abans, els jugadors no posen la suficient atenció, mai s'ha de descansar mentalment, és com vaig veure a un reportatge de la NBA que en Larry Bird, estava sempre pensant a l'hora del partit, quan corria o quan estava parat. Entrenadors que he vist tenen programat parar l'entrenament de manera que el jugadors llencin tir lliures. Llavors es posen de dos en dos als dos basquets i llencen, no es concentren en convertir-los, en anotar-los. Llavors mires els entrenadors i o es posen a parlar entre ells sobre l'exercici que ve a continuació o parlen del que han fet els jugadors. I no, penso que això no ha de ser així ja que si l'equip té dos entrenadors s'han de repartir la feina i han de ser un a cada basket entrenant-los els tirs lliures, corregint-los i motivant els jugadors en estar concentrats en anotar-los.

A la selecció del 1984, la dels Jocs de Los Angeles i la seva medalla d'Argent, s'apuntava tot. El delegat Manolo Padilla, s'encarregava d'anotar a la seva estadística els tirs llançats i els anotats. Era molt fred això, però t'ajudava molt a millorar i a estar concentrat. Als entrenaments s'han de tirar d'un a un ja que això es farà després al partit. El que es faci i al ritme que s'entrena després queda reflectit als partits, ja que tu jugues igual que entrenes.

He fet una petita selecció de jugadors agafada a l'atzar sobre els seus percentatges de tir on es pot veure el percentatge al llarg de la seva carrera i el millor que han aconseguit. Reggie Miller, gran llançador de 3 punts tenia 88.8% a la seva carrera i un 93.3% com a millor data; el meu bon amic Chris Mullin, 86.5% i 93.9%; Rick Barry, 90.0% i 94.7%; Larry Bird, 88.6% i 94.7%; Michael Jordan, 83.5% i 85.7%; Steve Nash, 90.3% i 94.9%; José Calderón, 86.6% i 98.1% (el millor de tota la història de la NBA); Ray Allen, 89.3% i 95.2%; Rudy Fernàndez, 83.9% i 83.9%; Drazen Petrovic, 84.1% i 87.0%; Shaq O'Neal, 52.8%(!!) i 62.2%; Wilt Chamberlain, 51.1% (!!) i 62.2%; Magic Johnson, 84.8% i 91.1%; i Rafel Jofresa 80.0% i 88.0%. No he trobat dades de JM Margall però segur que estan per sobre el 85%.

Com heu pogut veure, us imagineu si O'Neal o Chamberlain haguessin aconseguit només un 80% per cent d'encert, els partits que haguessin guanyat de més? No és el mateix fallar un tir lliure a mig partit que al final del mateix si llavors les coses van frec a frec. A final de partit un està cansat físicament i si a més o està mentalment, cosa que significa que l'atenció al joc ha estat la correcte, podràs entendre que fallis.

També farem una comparació entre equips de la NBA i l'ACB i el resultat dóna que l'ACB té més encert. He escollit els 5 millor i els 5 pitjors de cada lliga. NBA: Dallas 79.8%, Oklahoma 79.3%, Denver 78.5%, Portland 78.3% i New Jersey 78.3%, mentre que els pitjors Orlando 71.2%, Detroit 72.1%, Los Angeles Clippers 73.4%, Utah 73.4% i San Antonio 73.4. A l'ACB: Alicante 81.2%, València 80.6%, Xacobeo 79.0%, Baskonia 78.7% i Real Madrid 78.5% i els pitjors Valladolid 72.4%, Màlaga 73.1%, Granada 74.6%, Joventut 75.5% i Sevilla 75.8%.

El tir lliure és el tir on ningú es posa davant teu, l'unic, no n'hi ha cap més. El basket sempre està a la mateixa alçada a tot arreu i a la mateixa distància també, això és el que diu el reglament. Sempre que un el tiri farà la mateixa rutina, sol als entrenaments o davant de 25.000 persones. Barry, Mullin, Calderón, Bird, Margall o Nash entre d'altres, faran el mateix a cada llançament. Aconsegueixen aïllar-se als entrenaments ja que als partits saben que la gent del public farà els possibles per mirar de distreure'ls.

M'agradaria que això fes reflexionar a tothom, per veure la importància del tir lliure que té en el partit i esperoni als entrenadors i jugadors a millorar-ho ja que el tir lliure pot dependre d'un partit a guanyar o perdre.