08 de setembre 2010

Fí d’un període històric

Aquesta tarda s’ha confirmat el que ja teníem clar molts dels que ens agrada el Bàsquet. Espanya s’ha acabat! Aquesta vegada no ha pogut ser i tot han estat problemes des del principi i fins al final. Un equip descompensat i que li falten moltes peces i molt importants (Com son Pau Gasol i Jose Manuel Calderon) i que si vol tornar a començar ho ha de fer des de la base i començant a fer una bona neteja a nivell de planter.

Scariolo no agafa les peces bones
Quan ens miràvem tots la configuració de l’equip trobàvem a faltar jugadors com Carlos Suarez o algun pivot més que no fos els de sempre. Tots varem agrair la aparició de jugadors com Fran Vazquez, que tornés Calderon i que tinguéssim un equip de garanties. Tots esperàvem amb ganes les aportacions d’un Victor Claver que estava fent una bona temporada i que és un gran defensor i un San Emeterio que va amargar la final de la ACB al totpoderós Barça. Molts teníem dubtes de la incorporació de jugadors com Sergio Llull, que tot i fer una molt bona temporada arribava tocat i justet a la cita, però tots varem tenir clar que el seleccionador no va fer el que havia de fer quan varem veure les rotacions que feia.

Sempre reaccionant contra les cordes
L’equip espanyol no ha donat senyals de ser aquella piconadora de fa 4 anys a Xina i una de les pors era no trobar-se contra els Estats Units d’Amèrica. S’estava tan capficat en aquest equip que no es mirava a la resta i en les possibilitats d’una Turquia molt potent, d’una Sèrbia jove i amb ambició i de molts equips que estaven destinats a donar guerra. Una Argentina que demostra partit a partit que la suma de Prigioni i Scola és impensable... En cap moment l’equip va donar sensació de seguretat i de tenir tot controlat com en altres ocasions. No em refereixo només al desastre de Lituània, sinó també a fets com que contra el Líban es patís molt més del compte per superar a una selecció inferior en molts aspectes.

Grans errors bàsics en moments claus
No tenir la seguretat en el tir lliure i no tancar bé el rebot van ser dos dels errors més repetits pels de Scariolo . No es poden fer tants errors tancant el rebot i no aprofitant l’alçada de jugadors importants i aprofitant que el sostre d’Espanya en moltes ocasions era superior al dels rivals però que no es van poder parar en cap moment i jugadors com Fran Vazquez cal reconeixer que van tenir molts problemes fins que no van estar entonats.

Els Juniors d’or es fan grans
Ens recolzem molt en aquesta generació de jugadors, pero tots ells ja tenen 30 anys i mica en mica s’ha d’anar fent lloc a les noves generacions. Estem d’acord que un Ricky, Rudy, Sanemeterio, Claver, Suarez, Marc Gasol... però cal donar definitivament el salt generacional que cal fer per seguir somiant en tornar a ser grans! Però per això cal començar a prescindir de molts jugadors que mica en mica han de deixar pas a les noves generacions. Tot i això la jerarquia a la selecció sembla que faci això inviable. Cal seguir exemples com els de Grècia i Sèrbia que van trencar amb el passat i han començat de nou en aquest Mundial.

La premsa tampoc ajuda
L’altre dia llegia un article molt interessant de Ramon Trecet que explicava el que era el seguiment de la premsa a aquest equip. Fa molt de temps que es parla de la ÑBA d’aquesta gran selecció i que no es tenen en compte que els jugadors i l’equip no han estat fent el que devien. Qualsevol veia que la cosa no rutllava menys els mateixos periodistes que deien allò de seguim creient i seguim demostrant que som la ostia... però no és mai així! Perquè la crítica sigui construcitva o destructiva és totalment necessària perquè un equip funcioni. En aquest cas no s’ha fet.

La Federació un altre impediment
Aquí toco un tema escabrós però necessari. Jose Luis Saez també és un dels grans problemes que té el bàsquet a nivell estatal. El president de la federació està massa acomodat i no li va tremolar la mà per fer fora a Pepu Hernandez. El seu gran objectiu era fer entrar a Sergio Scariolo... però no ho va aconseguir i la primera opció va ser Aito Garcia Reneses que en agafar la selecció va decidir fer alguns canvis. No va poder ser i es va trobar amb un equip enquistat i amb jugadors que ja haurien d’anar canviant. Garcia Reneses es va recolzar en jugadors que coneixia i que tenia confiança com Rudy i Ricky i ells van respondre. Al acabar les olimpíades el senyor Saez li va dir que no podia ser entrenador del Unicaja i al mateix temps Seleccionador. Ho deixa i llavors si que posa a Scariolo, entrenador del Khinki rus... Ell comença com a seleccionador guanya l’europeu però té clar com se les gasta l’equip. En un dels primers partits i perdent el matx en el darrer instant es demana un temps mort. Hi ha una jugada per tirar triple i diu que qui se l’ha de jugar és Sergio Llull, en aquell moment Marc Gasol es queixa de que tenint a Navarro, el seu germà, Garbajosa o Mumbrú se l’hagi de jugar el nou... per tan quedava molt clar com havia d’anar la cosa.

Conclusió
El Mundial s’ha acabat per Espanya. Sèrbia els ha deixat sense semifinals d’alguna cosa per primera vegada en 5 anys i per tan obrim un nou període de reflexió. Veure’m si l’entrenador Sergio Scariolo continuarà a càrrec d’aquest grup i de veure que passarà. Les claus estan obertes i a partir d’aquí TOT QUEDA PER DECIDIR!