13 de febrer 2011

La copa del rei repeteix guanyador

Aquesta tarda s’ha sapigut qui era el guanyador de la Copa del Rei, ha estat el Regal Futbol club Barcelona. Els de Xavi Pascual s’han endut un trofeu que han dominat de principi a fí. Potser no ha tingut l’autoritat d’altres vegades, però el que si que ha tingut han estat la demostració de que aquest equip es mereix guanyar la competició. Aquest serà un ampli resum del que ha estat la copa i les 96 hores d’expectació i de força. Ara repassarem els participants que resumirem en aquestes línies.

Els quarts de final, dijous.
Blancos de Rueda Valladolid 60 – Power electrònics València 83. Al final del partit tots vam pensar el mateix, esperem que tota la copa no sigui així. Per sort no ho va ser! També vam pensar que el València havia perdut el temps amb Manolo Husain. Els valencians van fer un partit molt seriós dels que agraden a Pesic. Per la seva part el Blancos de Rueda de Porfirio va fer un molt bon paper i es va denfensar en tot moment dels atacs. Els problemes van ser diversos, el primer que Diego Garcia i Van Lacke es van mostrar massa sols en atac. Si això hi sumem que el València no va fer gairebé personals (els de Pucela només van anar sis vegades a la línea de tir lliure) fan molt complicat guanyar un partit. Els de Pesic es van imposar amb un gran joc d’equip, amb una molt bona direcció de Nando De Colo, amb la bonissima aportació de Javtokas a la zona i sobretot amb un gran Victor Claver, que va demostrar estar a un molt bon nivell quan l’equip el necessitava. Els de Pesic passaven i presentaven la ferma candidatura a donar la primera sorpresa en guanyar al Madrid en el partit de dissabte. Però els blancs tenien que jugar.

Reial Madrid 78 – Gran Canaria 72: Jugar i patir davant del Gran Canaria, com ho van fer. Els de Messina van tornar a demostrar que son capaços del millor i del pitjor. En el primer quart va semblar que no estaven al partit i el Gran Canaria sense Savané, però amb una gran actuació de Jasey Carroll (que va acabar amb 30 de valoració) van fer una demostració de Basquet. Els de les illes posaven als de la capital contra les cordes en molts moments del partit i Messina no ho va tenir clar. Però de nou un gran Tomic (que ha fet una copa excepional) i precisament un canari com Sergio Rodriguez van acabar de decantar la balança cap al cantó dels madrilenys que en cap moment van tenir el partit sentenciat i controlat. Tot i això el fet de que pels de Pedro Martinez no hi hagués ningú que secundés a Carroll va ser una de les seves grans lloses en aquesta Copa del Rei. Amb aquest marcador la primera semifinal estava servida i semblava que tot seguia el guió previst.

Els quarts de final, divendres.
Caja Laboral 76 – Bizcaya Bilbao Basquet 74: Quan tu demanes un partit de copa, demanes aquest partit. Equilibrat, amb anades i vingudes en el marcador i en uns moments en que tot es va acabar resolent a falta de pocs segons i fins i tot on el Bizcaya va tenir opcions de donar la sorpresa. En un dels partits més intensos del cap de setmana els de Fotsis Katsikaris van fer un partit excepcional i van tenir opcions en tot moment. De la mà d’un gran Vasileiadis que veia l’anella com una piscinia els de Ivanovic van estar molts minuts a veure-les venir i van acabar sortint amb l’ajuda del de sempre, un gran Marcelinho que mica en mica fa oblidar a Prigioni. Tot i això els Vitorians van deixar jugadors importants com Batista amb només 15 minuts i un Bjelica o Oleson amb poc més de 7 i 6 minuts respectivament. El problema del Bilbao va ser les errades de Vasileadis (que va clavar un triple des de més de mig camp) però que va errar els tirs en el moment clau. Finalment Banic encara va tenir una opció amb un triple que no va acabar d’entrar per miracle.

Regal Barça 86 – DKV Joventut 66: Sincerament resultat enganyós! La penya va plantejar un partit molt seriós i amb les nombroses baixes que tenia va afrontar el partit amb moltes garanties. Els de Pepu Hernandez van sortir a jugar sense pressió i sabent que fessin el que fessin estaria bé. Doncs no va ser tan fàcil com demostra el resultat. Els de Xavi Pascual van suar tinta per eliminar a uns joves jugadors que van donar la cara en tot moment. La gran deballada de la Penya va ser en el darrer quart, quan els seus homes importants estaven cansats i carregats de faltes (tot i això el Barça només va tirar 6 tirs lliures).En aquell moment va apareixer el millor Barça i, com ha fet al llarg de la competició, han aparegut en un darrer quart, que amb un parcial de 28 a 14 van deixar vistes per sentència l’eliminatòria. Un altre dels grans problemes del DKV Joventut va ser la falta d’encert en el tir de 2, on només el 38% va entrar i amb un McDonald que sembla que les darreres jornades veu l’anella molt més petita. A destacar del Barça un jugador que porta gran part de la temporada apagat i que en aquesta Copa ha despertat, com és N’dong que per a mi ha estat un dels millors del conjunt blaugrana amb molta diferència.

Les Seminifinals

Reial Madrid 69 – Power Electronics València 59: Quan al València Rafa Martinez està sol i no troba el soport d’un jugador clau com Victor Claver o d’un altre com Nando De Colo, l’equip no té prou força per guanyar a un Madrid, que sense fer res de l’altre mon, es va endur el partit per perseverància i per més encert en el tir exterior (en el de 2 van calcar un 15 de 29 els dos equips). La bona forma dels jugadors com Javtokas que van fer un molt bon partit el dijous i que ara s’apagaven contrasta amb un Carlos Suarez o Mirotic que estaven fent les delícies dels espectadors. Tot i això semblava que juguessin en terreny hostil, ja que es van posar nerviosos, es van encarar amb el pubic i Prigioni va acabar amb una tècnica i demostrant que les coses no pinten bé a can Madrid. Els de Pesic van plantar cara, però no van saber aprofitar les opcions i el Madrid va ser superior en el tir exterior. Arribava el Madrid a la final i tot pintava que seria la final esperada, sempre que el Barça superés al Baskonia en l’altre semifinal.

Regal Barça 92 - Caja Laboral 73: En aquesta eliminatòria el Barça va sortir molt enxufat al partit, es va posar per davant i va fer uns bons parcials en el primer quart, que va retallar el Baskonia gracies a la bona actuació de jugadors com ara Logan o Bjelica que, sobre tot als primers 20 minuts, van fer molt bona feina. El Caja Laboral es va mostrar molt atent i no va deixar marxar al Barça i va anar conseguint retallar distàncies en tot moment. Però va arribar un punt en el tecer quart que el Barça va fer l’empenta definitiva al partit i es va començar a imposar amb claredat. Amb un molt bon Joan Carles Navarro (26 punts) amb un bon Alan Anderson (20 de valoració) i amb un jugador que cada dia va a més com és Perovic, els de Xavi Pascual van anar guanyant la partida i en el moment en que el Baskonia es va despistar dos minuts van sentenciar el partit i van acabar per demostrar que el Barça mereixia estar a la Final.

La gran Final
Real Madrid 60 – Regal Barça 68: Per tots aquells que es pensaven que la gran final seroa un passeig militar la van cagar i ben cagada. El partit va estar molt més equilibrat del que es podria esperar, tot i que en cap moment el Barça va perdre el control es va trobar amb alguns factors que van jugar a la seva contra, com pot ser el fet de que Navarro va anar més a buscar el seu MVP que no pas a ajudar a l’equip. També es va veure un Madrid molt més serios i amb un Ante Tomic que va fer un partit brutal i va demostrar perquè és el Sostre de la lliga. En cap moment els de Pascual el van poder parar, ja que sempre era defensat pe 4 de torn i tenia molt més potencial el jugador blanc que no pas Lorbek o Morris. En els únics moments en que es va poder aturar al jugador va ser quan Vazquez o N’dong feien pressió i el paraven a sota la pintura. Els catalans van fer un partit seriós i van anar gairebé sempre per davant en el marcador. La lesió de Ricky Rubio va donar opcions a que tornés a apareixer el Sada de les grans ocasions que sempre es creix a les finals i ho va tornar a demostrar. Al final dos triples del Madrid van maquillar un resultat que podria haver estat més abultat, però jo destaco un fet. A falta de 3 minuts, les cares a la banqueta del Madrid ja ho deien tot, el conjunt de Messina tornava a posar el genoll a terra davant del de Pascual. Un detall molt maco que la copa l’ha aixecat el lesionat Basile un gest BRUTAL!


El MVP un jugador que no se sabia si jugaria
Si senyors, el MVP va ser per un jugador com Alan Anderson, que va ser qüestionat si jugaria la copa o no en detriment de Mickael que ja estava recuperat i amb l’alta mèdica. Finalment Xavi Pascual va optar per l’aler que ha guanyat aquest títol. Al final del partit el mateix jugador deia que ell havia vingut a guanyar títols i ajudar a l’equip a fer-ho. Així ho ha demostrat i de quina manera. Ara l’aler de Minesota ha guanyat el primer títol a nivell individual curiosament contra l’equip que va debutar a ACB i va acabar amb -7 de valoració i el que el va voler fitxar a l’estiu i no es va acabar de concretar.

El jugador estrellat: Begic
A mi em perdonareu, però no ho entenc. Es fa fora a Jorge Garbajosa i es porta a Begic, un jugador determinant que fa 2,20 (encara que després es medeix i fa 2,16), que ha de posar diners de la seva butxaca per deixar l’equip i anar a jugar a Madrid i que ha de ser el millor per reforçar el joc interior del conjunt blanc... Doncs bé, NO HA DEBUTAT a la copa del Rei i ha estat Inedit durant tot el campionat. Un jugador que havia de ser la parella perfecte per Tomic i fer que el Madrid encara fós millor. Doncs Messina no confia amb ell. Jo diria que l’italià està pensant més on entrenarà la propera temporada que amb aquest Reial Madrid

04 de febrer 2011

El twitter, una nova moda que ve d’Amèrica

Quan uns anys enrera va començar a sortir el fenome Facebook en van sortir molts d’altres. Un d’ells va ser el twitter. Una moda d’una xarxa social en que tu interactuaves com tu volies i que amb 140 caràctes havies de piular (twittejar) el que et vingués al cap, el que vulguessis. Més inmediat que el Facebook i més que la majoria de les pagines d’aquest tipus, el Twitter va permetre escriure i parlar amb famosos de tots els hambits, que llegeixen i controlen els seus twitters de manera personal i gairebé intransferible, per tan és una línia directa oberta amb ells i això a vegades ho aprofiten els periodistes, ja que el que abans era una bojeria ara és la normalitat en persona, poder parlar amb ells a través d’aquest mitjà.

La NBA primera febre piuladora i primeres restriccions
Aquesta moda es va extendre entre els esportistes i sobretot en els jugadors de la NBA. Per aquest motiu es van arribar a prohibir i a “perseguir” imagineu-vos quina era la malaltia que, la majoria de jugadors de la lliga, aprofitaven els descansos, els temps morts o els canvis per twittejar com anaven els partits. Això va fer que la lliga prengués cartes a l’assumpte i es parés aquesta bojeria que havia esdevingut aquesta xarxa social. Jugadors com Andrew Bogut, Steve Nash, Tyson Chandler, Fabricio Oberto, Manu Ginobili, Lebron James, Kevin Durant, Tiago Splitter, Chris Bosh, Rudy Fernandez o Charlie Villanueva. Aquest últim va ser un dels que més twittejava i dels que primer va ser enxampat i va fer enfadar als entrenadors, ja que criticava les decisions i a al mateix tècnic.

ACB comença a estendre’s la moda
Mica en mica son molts els jugadors de la nostra lliga que van entrant en el mon twittero. Jayson Granger, German Gabriel, March Blanc o l’ex-jugador Rafa Vidaurreta entre altres, són noms dels jugadors d’Estudiantes, que és un dels clubs més twitteros. Altres clubs com el Baskonia ho desitjarien que no ho fossin tant, ja que veient coses com la baralla entre David Logan i Pau Ribas a nivell dialèctic sobre l’entrenador i les tàctiques del Caja Laboral, no són el millor exemple ni el paradigma d’aquesta xarxa social. Tot i això després es va pdoer demostrar que tot era mentida i que un no se segueix a l'altre.

Altres jugadors com Joe Ingles o Ricky Rubo també tenen les seves comptes obertes i les utilitzen. Altres noms com: Marcelinho Hueratas, Rafa Freire, Berni Rodriguez, Robert Archibal, Victor Claver, Nando de Colo, Javier Beiran, Carlos Suarez, Sergio Rodríguez o Jorge Garbajosa, també són exèmples. Un altre dels que tenia el seu twitter sempre molt actiu era un dels entrenadors ACB més controvertits com és Pedro Martinez, el de Badalona fa servir molt el twitter i fins i tot una conversa seva amb Gerard Piqué va acabar sent noticia. Ara ha decidit apagar temporalment aquest servei després d'uns insults, que li van fer uns anònims en aquest servei. Tot i això per la Copa que tot just ara comença, ja tenen pensat fer pancartes per demanar que torni a obrir el seu twitter!

El futbol comença a ser terreny abonat pels twitteros
Mica en mica els futbolistes es van apropant a aquest mon del Twitter, jugadors del Madrid com Sergio Ramos, que ara el fa servir menys, Casillas, Arbeloa o Xabi Alonso, Gonzalo Higuain, Esteban Granero i Kaka tenen aquesta xarxa social, encara que alguns el fan servir més que no pas altres. En aquest aspecte tenen la xarxa per informar de la seva vida social i promocional, encara que no són poques les vegades que l'han de fer servir per demanar disculpes, com va fer Ramos després de l'enganxada amb un periodista perquè Gerard Piqué va contestar en català a una pregunta.

Per la seva part el mon Barça segueix aixecant passions. L’exemple més clar és Gerard Piqué que en poc més de 5 hores va aconseguir 16.000 seguidors. Ara que ja fa un parell de mesos que disposa de la conta a Twitter en té 269.000 seguidors i pujant. A més al publicar la ja mítica foto amb Shakira que sembla que confirma la seva relació va fer saltar la banca twittera! Va aconseguir que tothom parlés de la foto i del seu amic Pipo Torres, que es va batejar amb el Hastag (és una paraula o frase que es repeteix i que és twittejada per molta gent i que va precedida del simbol #) com #eldeloscuadros. Altres del Barça com Puyol fa temps que tenen Twitter, però sembla amb l’entrada de Piqué s’han animat més i les seves converses amb un català a Londres com és Cesc Fabregas, fan que encara tinguin més trascendència el que es diuen entre uns amics. Altres jugadors culés que tenen twitter son: Adriano Correia, Andres Iniesta, Javier Mascherano. Altres dels jugadors del B com: Thiago Alcantara, Rafael Alcantara o Jonathan Dos Santos. Fins i tot l'entrenador del filial, Luis Enrique, que no concedeix mai entrevistes i només parla en roda de premsa, també té Twitter. Per acabar el president de l'entitat Sandro Rosell també en té, encara que des de que ocupa la presidència està molt menys actiu.

L'Espanyol seguex els passos i mica en mica es van posant a la manera de fer del twitter! Alguns jugadors comencen a apareixer en aquesta xarxa social. Ernesto Galan, Álvaro Vázquez, Felipe Mattioni, Javi Chica o Javi Lopez són dels que tenen Twitter, com el ja ex-jugador Didac Vilà, que tot i no tenir foto, el té actiu.

Un altre que també manté la conta bastant activa és Sergio Aguero, el Kun també té activada la conta i publica de to. L’exemple és la seva foto que es va fer mítica amb el passaport a la ma per demostrar que ja era ciutadà espanyol de totes totes! Altres jugadors com Mata, Pablo Hernandez, Filipe Luis, Juanfran, Toni Doblas, Diego Forlan, Iker Muniain, Roberto Soldado, Pepe Reina, Marc Crossas, Sergi Codina, Daniel Parejo, Luis Fabiano, Nacho Novo, Carlos Cuellar, Luis Suarez, Renato, Belleti, Rivaldo, Kanoute, Edmilson, entre altres són fans de la nova xarxa social.

Altres esports on també hi ha Twitter
Tots acaben caient. Des de Jorge Lorenzo, a Edurne Pasaban, Erika Villaecija, fins a Alberto Contador o Feliciano Lopez, Fernando Verdasco, Carlos Moyá o David Nalvandian. Són alguns dels noms en el terreny poliesportiu.

Jorge Lorenzo té el twitter molt actiu! I el controla ell mateix. Contesta a tot el que pot i fa tot el que pot. Un exemple a tall personal. En un sopar amb l’Ajuntament de Tiana fa temps, vaig enviar un missatge al twitter de Lorezno perquè estava sopant allà i li vaig dir que pujés! Al pujar i fer la foto que veieu amb aquestes línies em va dir, ets tu el del missatge al Twitter, i em va ensenyar que l’habia llegit... i de com de boig li anava tot amb aquesta aplicació.

En el mon de les motos, atlres presonatges com: Hector Barberà, Carlos Checa, Álvaro Bautista, Hector Faubel.

Alberto Contador sempre ha defensat la seva innocència davant del dopatge des del Twitter. El corredor ha dit en moltes ocasions que és innocent i que no té res a veure i ha rebut el soport de altres companys com Oscar Pereiro, que també és molt aficionat a aquesta aplicació. No vull acabar sense un toc exòtic i català, hi ha moltes persones per seguir al Twitter. També hi ha altres ciclistes i persones relacionades amb aquest mon com: Igor Gonzalez de Galdeano, Manolo Sainz, Javier Aramendia, Gorka Izaguirre o el mateix Carlos Sastre.

Jugadors, entrenadors, i tots els que hi hagi. Però en aquest últim vull fer una petició. Hi ha un català que participa en proves com és el mundial d’Skeleton que es diu Ander Minrambell. Seguiu-lo, una persona que el fa servir, esportista i dels que son bona gent!

Per cert, que jo també hi sóc: Sergi Quevedo