En el futbol, no cal anar molt lluny
Aquesta setmana han sortit jugadors com Serigo Canales. Aquest jove del Ràcing de Santander, ha demostrat que sortint de les categories infeirors i fent un bon futbol, es poden convertir en les perles del futbol estatal. Fins i tot, sembla que els grans es donen bofetades per ell, ja que acaba contracte el 30 de juny i ja pot negociar amb qui vulgui. D’això en sap molt el Sevilla, que ha tret molta rendibilitat dels jugadors de pedrera i de les gangues que ha fitxat de fora: Reyes, Navas, Ramos, Alves, Renato, Capel... Per cert que el club andalús podria ser el destí d’aquest jove jugador del Ràcing: Sergio Canales.
Equips com el Barça han mirat tradicionalment la seva pedrera, però estem d’acord que cada any no poden pujar un total de 15 jugadors. Iniesta, Xavi, Messi, Valdés, Puyol, Busquets, Piqué, Bojan, Pedro, Jeffren, Thiago, Dos Santos, Muniesa, Fontàs... i temps enrera, agradin més o menys: Gabri, Oleguer, els germans Garcia Junyent, de la Penya, Barjuan, Ferrer, i molts d’altres que van acabar trionfant dintre o fora del Camp Nou. Per tan aquests jugadors de pedrera són el futur, ja que els hi pagues la formació perquè acabin així, sent els jugadors que han de donar la cara pel teu club i els que es trencaran les banyes per ells, per tornar-te tot el que has dipositat en ells, perquè han mamat la teva filosofia de petit i vinguin d’on vinguin, seran els jugadors que et defensaran amb més ganes els teus colors.
Aquesta temporada hi ha equips com l’Espanyol que aposta per fitxar de fora, bàsicament argentins, la aposta pot sortir millor o pitjor, però la base de l’equip continuen sent: Chica, David Garcia, Hurtado, de la Peña, Luís Garcia, i futur com Baena, Marquez, Pedraza i companyia que apreten fort. Aquest any, no cal oblidar que Pochettino ha pujat a tres jugadors del filial perquè formin part definitiva del primer equip, per tan continua mirant al B i al Juvenil per poder acabar de formar les seves plantilles i demostrar que tenen un equip de garanties i de futur si es basen en el que tenen i busquen fora el punt de qualitat.
La Penya, tot i la tradició, l’antítesis
Aquesta setmana s’ha demostrat que la Penya té un problema. Mirant els resultats i mirant les estadístiques comences a repassar els números i te n’adones que els de Badalona depenen només d’un jugador: Clay Tucker. Jo tot i la meva edat, estic molt acostumat al bàsquet antic: Un parell de jugadors americans t’han de servir per millorar el que ja tens. Durant molts anys els americans van ser els pívots. Aquells jugadors que et donaven un plus i que t’agafaven més rebots, que et procuraven més punts i que et demostraven que estaven a un nivell per sobre dels nacionals.
En aquest aspecte jo crec que ara mateix els nacionals, no tenen res a envejar als americans i que cal fomentar l’esport de base, demostrar que les pedreres són bones i que els equips estan preparats. Per això parlo de la Penya: Badalona és el Bressol del Basquetbol, una de les pedreres més importants de l’estat i ara mateix l’equip el comanden: Tucker, Tripkovic, Walters, Bogdanovic... he parlat amb molts amics verd-i-negres i estan d’acord amb mi. Si ara mateix, en el proper partit la Penya sortís amb Franch, Pere Tomàs i companyia: Aquests jugadors de les categories inferiors i que respiren penya per tots costat i perdessin el partit, sortirien aplaudits de l’Olímpic de Badalona. Tot i això reconec que això que diuen és parlar massa per no dir res... ja que tots volem que el nostre equip guanyi i més a Badalona on de cada 2 aficionats 4 són entrenadors i en saben més que Sito Alonso...
Aquesta setmana volia demostrar que els valors se estan perdent i, per desgràcia, a la Penya ja fa temps que això passa. Jo recordo, i segurament tots ho fareu, que abans de l’aparició de Ricky Rubio, a la Penya es jugava amb dos bases extrangers: Huertas i Mallet. El gran comentari en aquell moment que tothom pensava, i que molta gent feia era: Tenint en compte els jugadors que ha donat el DKV Joventut en la posició de Base i que no en trobem ni un per ocupar aquest lloc? I venien com aquests jugadors que en teoria no servien per la Penya, venien i els hi feien un vestit a mida... Però clar, en aquella epoca es guanyaven títols i no es podia dir res...
Actualment aquests valors sembla que s’han perdut a la Penya i a la majoria dels equips de la ACB. El Ramiro de Maeztu ja no és la fàbrica implacable de jugadors que era temps enrera i l'Estudiantes ha de fitxar perquè sembla que no surten jugadors aprofitables. Per altre banda, els equips de sempre han de buscar a fora el que, en moltes ocasions, tenen a casa.
Posaré un exemple en el partit d’aquest cap de setmana. A part de Tucker que va fer 35 punts, cap jugador de la Penya va arribar als 10 punts. Això em recorda les epoques que Pete Mickael i Charlie Bell campejaven pels Leche Rio Breogan i els equips petits i eren jugadors Supermanager, és a dir que feien molt bona estadística i si tenies sort i guanyaven, encara era millor. El DKV Joventut no es pot permetre el luxe de fer aquestes coses, ja que estem parlant d’una institució en el Mon del Bàsquet, que té la pedrera com a base i que no ho oblidem, té MOLTS problemes econòmics... per tan, que es mirin més el melic i deixin de buscar a fora el que ja tenen a casa.
Jo no he sigut aficionat de la Penya, ni crec sincerament que ho sigui, però si l’equip de Badalona vol fer un bon paper, que es miri a les cateogies inferiors, que busqui, que remeni i que, tenint en compte, lo gran que és Badalona i els equips inferiors, trobarà un parell de jugadors per ocupar les bones posicions que necessita i que s’oblidi de fitxar extrangers en les posicions com la de base, on sempre han anat molt ben servits.
CONCLUSIÓ
La crisi està fent estralls a tot el Mon de l'esport i a molts clubs. Per això no es pot fitxar tot el que es voldria. Tot i això cal mirar a les categories de formació i demostrar que es té confiança en un entrenador i en uns jugadors que tens per la part baixa de l’entitat estant fent una molt bona feina. Sincerament si no creus en ells, el millor que pots fer és tancar aquestes categories, ja que són una despesa brutal i t’han de servir per estalviar calers de cara al futur. En els propers dies parlarem del que son les grans fàbriques de jugadors de bàsquet i els més destacats.
Aquesta setmana han sortit jugadors com Serigo Canales. Aquest jove del Ràcing de Santander, ha demostrat que sortint de les categories infeirors i fent un bon futbol, es poden convertir en les perles del futbol estatal. Fins i tot, sembla que els grans es donen bofetades per ell, ja que acaba contracte el 30 de juny i ja pot negociar amb qui vulgui. D’això en sap molt el Sevilla, que ha tret molta rendibilitat dels jugadors de pedrera i de les gangues que ha fitxat de fora: Reyes, Navas, Ramos, Alves, Renato, Capel... Per cert que el club andalús podria ser el destí d’aquest jove jugador del Ràcing: Sergio Canales.
Equips com el Barça han mirat tradicionalment la seva pedrera, però estem d’acord que cada any no poden pujar un total de 15 jugadors. Iniesta, Xavi, Messi, Valdés, Puyol, Busquets, Piqué, Bojan, Pedro, Jeffren, Thiago, Dos Santos, Muniesa, Fontàs... i temps enrera, agradin més o menys: Gabri, Oleguer, els germans Garcia Junyent, de la Penya, Barjuan, Ferrer, i molts d’altres que van acabar trionfant dintre o fora del Camp Nou. Per tan aquests jugadors de pedrera són el futur, ja que els hi pagues la formació perquè acabin així, sent els jugadors que han de donar la cara pel teu club i els que es trencaran les banyes per ells, per tornar-te tot el que has dipositat en ells, perquè han mamat la teva filosofia de petit i vinguin d’on vinguin, seran els jugadors que et defensaran amb més ganes els teus colors.Aquesta temporada hi ha equips com l’Espanyol que aposta per fitxar de fora, bàsicament argentins, la aposta pot sortir millor o pitjor, però la base de l’equip continuen sent: Chica, David Garcia, Hurtado, de la Peña, Luís Garcia, i futur com Baena, Marquez, Pedraza i companyia que apreten fort. Aquest any, no cal oblidar que Pochettino ha pujat a tres jugadors del filial perquè formin part definitiva del primer equip, per tan continua mirant al B i al Juvenil per poder acabar de formar les seves plantilles i demostrar que tenen un equip de garanties i de futur si es basen en el que tenen i busquen fora el punt de qualitat.
La Penya, tot i la tradició, l’antítesis
Aquesta setmana s’ha demostrat que la Penya té un problema. Mirant els resultats i mirant les estadístiques comences a repassar els números i te n’adones que els de Badalona depenen només d’un jugador: Clay Tucker. Jo tot i la meva edat, estic molt acostumat al bàsquet antic: Un parell de jugadors americans t’han de servir per millorar el que ja tens. Durant molts anys els americans van ser els pívots. Aquells jugadors que et donaven un plus i que t’agafaven més rebots, que et procuraven més punts i que et demostraven que estaven a un nivell per sobre dels nacionals.
En aquest aspecte jo crec que ara mateix els nacionals, no tenen res a envejar als americans i que cal fomentar l’esport de base, demostrar que les pedreres són bones i que els equips estan preparats. Per això parlo de la Penya: Badalona és el Bressol del Basquetbol, una de les pedreres més importants de l’estat i ara mateix l’equip el comanden: Tucker, Tripkovic, Walters, Bogdanovic... he parlat amb molts amics verd-i-negres i estan d’acord amb mi. Si ara mateix, en el proper partit la Penya sortís amb Franch, Pere Tomàs i companyia: Aquests jugadors de les categories inferiors i que respiren penya per tots costat i perdessin el partit, sortirien aplaudits de l’Olímpic de Badalona. Tot i això reconec que això que diuen és parlar massa per no dir res... ja que tots volem que el nostre equip guanyi i més a Badalona on de cada 2 aficionats 4 són entrenadors i en saben més que Sito Alonso...
Aquesta setmana volia demostrar que els valors se estan perdent i, per desgràcia, a la Penya ja fa temps que això passa. Jo recordo, i segurament tots ho fareu, que abans de l’aparició de Ricky Rubio, a la Penya es jugava amb dos bases extrangers: Huertas i Mallet. El gran comentari en aquell moment que tothom pensava, i que molta gent feia era: Tenint en compte els jugadors que ha donat el DKV Joventut en la posició de Base i que no en trobem ni un per ocupar aquest lloc? I venien com aquests jugadors que en teoria no servien per la Penya, venien i els hi feien un vestit a mida... Però clar, en aquella epoca es guanyaven títols i no es podia dir res...
Actualment aquests valors sembla que s’han perdut a la Penya i a la majoria dels equips de la ACB. El Ramiro de Maeztu ja no és la fàbrica implacable de jugadors que era temps enrera i l'Estudiantes ha de fitxar perquè sembla que no surten jugadors aprofitables. Per altre banda, els equips de sempre han de buscar a fora el que, en moltes ocasions, tenen a casa.Posaré un exemple en el partit d’aquest cap de setmana. A part de Tucker que va fer 35 punts, cap jugador de la Penya va arribar als 10 punts. Això em recorda les epoques que Pete Mickael i Charlie Bell campejaven pels Leche Rio Breogan i els equips petits i eren jugadors Supermanager, és a dir que feien molt bona estadística i si tenies sort i guanyaven, encara era millor. El DKV Joventut no es pot permetre el luxe de fer aquestes coses, ja que estem parlant d’una institució en el Mon del Bàsquet, que té la pedrera com a base i que no ho oblidem, té MOLTS problemes econòmics... per tan, que es mirin més el melic i deixin de buscar a fora el que ja tenen a casa.
Jo no he sigut aficionat de la Penya, ni crec sincerament que ho sigui, però si l’equip de Badalona vol fer un bon paper, que es miri a les cateogies inferiors, que busqui, que remeni i que, tenint en compte, lo gran que és Badalona i els equips inferiors, trobarà un parell de jugadors per ocupar les bones posicions que necessita i que s’oblidi de fitxar extrangers en les posicions com la de base, on sempre han anat molt ben servits.
CONCLUSIÓ
La crisi està fent estralls a tot el Mon de l'esport i a molts clubs. Per això no es pot fitxar tot el que es voldria. Tot i això cal mirar a les categories de formació i demostrar que es té confiança en un entrenador i en uns jugadors que tens per la part baixa de l’entitat estant fent una molt bona feina. Sincerament si no creus en ells, el millor que pots fer és tancar aquestes categories, ja que són una despesa brutal i t’han de servir per estalviar calers de cara al futur. En els propers dies parlarem del que son les grans fàbriques de jugadors de bàsquet i els més destacats.
2 comentaris:
Brillant conclusió. La Penya ha treballat sempre amb jugadors fets a casa. Recordem els jugadors que l'any 1972 van sortir de la ma de Clinton Morris ajudat per Lluís, Toni Comas, Quico Martinez, etc. Aquells jugadors eren JM Margall, Ametller, Filbà, Mulà, Fernàndez, Bosch, Delgado, etc. Sortien quan la Penya guanyava de 25 i ells finalitzaven el partit guanyant de més de 35 punts. Que passava? Es confiava en aquell grup de nanos joves, amb uns fonaments que no els tenia ningu a l'estat.
trobo molt be el que dius pero no oblidis que les grans figures tambe comencen jugant als 8,10 o 12 anys,que es quant es veu si son bons i llavors es quant els poderosos els hi claven l´ull i el talonari.es a dir ara les pedreres tambe es fan a costa de cales i per tant els equips necesitats (encara que sembli un contrasentit)es queden ben aviat sense les sevas promeses fen pedrera de la mediocritat,salvo honoroses excepcions.
Publica un comentari a l'entrada