Les fàbriques més importants de jugadors de bàsquet del món

Molts experts consideren que hi ha dues fàbriques al món que són les més importants alhora de crear, formar i educar jugadors de basquet al món. La Universitat de North Carolina a Chapel Hill i la del Joventut de Badalona.

La Universitat de North Carolina va ser fundada el 1789. Actualment hi estudien més de 27.000 alumnes de tot arreu del món. El seu equip de bàsquet va ser creat l’any 1910. La Universitat té un dels més respectables programes d’estudis i d’esports de tot el país, n’és una dels més importants. Juntament amb les Universitats de Duke a la ciutat de Durham i la de North Carolina State a Raleigh formen el que en diuen The Triangle Research, el triangle de recerca científica a l’estat de Carolina del Nord.

La University of North Carolina (UNC), se’ls coneix com els Tar Heels, per uns indis americans, els Talons de Quitrà i tenen com a mascota una marrà, el que en castellà se’n diu un "carnero". Els seus colors són el blau cel, més conegut com el Carolina Blue i el blanc. L’anècdota és que quan l’equip guanya el Campionat Nacional de la NCAA, polítics de Chapel Hill tenen por ja que l’endemà els estudiants acostumen a pintar del color de Carolina tots els edificis públics. Seria fantàstic veure com el Joventut de Badalona, guanyés un títol i qualsevol dels edificis públics, com l'Ajuntament de Badalona aparegués pintada de Verd i Negre...

Els Tar Heels juguen la Divisió I dels Estats Units. Aquesta divisió es divideix en conferencies, on els UNC són membres de la ACC Atlantic Coast Conference. Aquesta i la Big East, on hi ha St. John's (la dels Lou Carnesecca, Chris Mullin, Mark Jackson, David Russell, Ron Artest,...), Georgetown (John Thompson, Pat Ewing, Alonzo Mourning, Dikembe Mutombo,...), Seton Hall (PJ Carlessimo, Arturas Karnisovas,...), entre d’altres, són les més fortes i competitives. A la conferència ACC hi trobem Duke (Mike Krzyzewski, Shane Battier, Grant Hill, Christian Laettner,...), NCState (Jim Valvano, Nate McMillan, David Thompson, Vinnie del Negro, Chris Corchiani,...), Wake Forest (Tim Duncan, Ricky Peral, Muggsy Bogues, Chris Paul,...), Boston College, Clemson, Florida State, Georgia Tech, Maryland, Miami, Virginia i Virginia Tech.

Juguen com aquí, a dues voltes, tot i que prèviament es juguen una sèrie de partits, diem-ne amistosos que serveixen per fer-ne una classificació nacional. Aquesta classificació ve feta per un gran llista d’entrenadors de primer nivell els quals per unes votacions donen els llocs depenent de la qualitat i nivell dels contrincants així com els resultats que fan. Això compte pel record que en diuen, és a dir victòries derrotes. Un cop han jugat entre tots a dues voltes, on si compte el que ha guanyat més partits, com una lligueta. llavors jugaran pel Campionat de la conferència, el mateix sistema que la Copa del Rei que organitza l'ACB.

I finalment, un jurat especialitzat escull els millors pel campionat de la NCAA, els 64 millor del país dels quasi 300 equips que conformen la Divisió I, on el que perd torna a casa.

Els Tar Heels han guanyat 5 vegades aquest torneig: 1957, 1982, 1993, 2005 i 2009. Aquests equips tenen un cicles de 4 anys, que és el temps que un jugador universitari pot estar-hi estudiant. Han guanyat 27 títols de la temporada regular de l'ACC, 17 del torneig ACC, Com he dit anteriorment North Carolina té un dels programes més qualificats i respectats del país. L’esclat de l’equip de bàsquet va començar amb Frank McGuire, el primer entrenador que els va fer portar a Chapel Hill el primer títol de la NCAA. Posteriorment va venir el mític i llegendari Dean Smith on va aconseguir el segon i tercer campionat de la NCAA. A aquest els substituiria el seu ajudant més fidel Bill Guthridge, qui en tres anys va portar l’equip a dues Final Four. Posteriorment Matt Doherty, antic jugador de Dean Smith, va ser l’entrenador per tres temporades sense massa èxit i finalment Roy Williams antic assistent de Dean Smith agafa l’equip després de ser a Kansas com a entrenador que veu complert el seu somni d’entrenar als Tar Heels. Amb Williams es guanyen els dos últims títols, el 2005 i el 2009.

Però veiem que ha produït aquesta fàbrica de Chapel Hill. Una interminable llista de jugadors, tan llarga com la del Joventut, amb 8 números retirats on veurem els noms i el numero que portaven. No els direm tots, però si de significatius actuals i retirats: NC Jack Cobb, 10 Lennie Rosenbluth, 12 Phil Ford, 20 George Glamack, 23 Michael Jordan, 33 Antwan Jamison, 50 Tyler Hansbrough, 52 James Worthy, Larry Brown, Vince Carter, Ed Cota, Bill Cunningham, Raymond Felton, Rick Fox, George Karl, Mitch Kupchak, Brad Daugherty, Ty Lawson, Ademola Okulaja, David Noel, Bob McAdoo, Rasheed Wallace, Sam Perkins, Reyshawn Terry, Jerry Stackhouse, Shammond Williams, Marvin Williams, JR Reid, Kenny Smith, Henrick Rödl... Una llista interminable de jugadors que ens mostra l’amor d’aquests jugadors per la seva Universitat on sempre que hi ha un acte o una Final Four de la NCAA, tots hi són.

Que tenim a casa nostre, al Joventut de Badalona? La Penya va ser fundada per un grup d’esportistes badalonins l’any 1930. Es van "quedar" amb els colors verd i negre ja que era l’únic que hi havia a la botiga on ho varen adquirir, la més antiga de totes de material esportiu al carrer del Carme 41 de Barcelona, La Samaritana. Els fundadors varen ser Mario Cuixart, Miquel Lloret, Xavier Estruch, Joaquim Massot, Joan Mª Boada, Corominas, Gonzalez i Grifol. El primer nom del club va ser Penya Spirit of Badalona. Però més tard es va agafar el del Club Joventut de Badalona. Amb els mateixos colors. La Penya ha portat el nom de Badalona arreu del món i quan surts fora del país i la gent escolten que som de Badalona, tothom ho relaciona amb la Penya.

No cal a dir que hi ha diversos moments a la història del Joventut que l’han fet anar com diu la sardana - himne composada per Josep Gual "amunt i ben amunt". Quan es va aconseguir la primera Copa llavors anomenada del "Generalísimo" el 1947, la primera Liga Nacional el 1967 plegat amb un equip sense estrangers guanyant al poderós Real Madrid, la Copa d'Europa del 1994 i fins i tot la "victòria" contra Los Angeles Lakers a Paris on l’àrbitre americà en una pilota dubtosa va cridar "nostre!!!" a favor dels Lakers.

Aquí evidentment la competició és completament diferent als USA, tenim diverses competicions estatals i europees. Els campionats de categories inferiors també són diferents, i fins i tot quan un acaba la Universitat o va a la NBA o juga fora del país. Aquí tenim moltes divisions al nostre país i fins i tot podem jugar fora com ells.

La Penya té 4 Lligues Nacionals, 8 Copa del Rei, 11 Lligues de Catalunya, 2 Copa Korak, 1 ULEB Cup, 1 FIBA Eurocup i 9 Lligues Samaranch que era la precursora de la Lliga Catalana.

Quan de debò la Penya fa el salt de qualitat és amb l’arribada de Daniel Fernández a la directiva del club. Amb ell tot canvia. L’any 1962 entra al club i automàticament amb la seva gestió s’aconsegueix refer l’equip el qual estava en hores molt baixes. Fitxa al badaloní Lluís capità del Real Madrid, i forma un equip amb gent de la casa, jugadors de l’equip junior que provenien del primer equip infantil que es va formar com Guifré Gol, Xavier Mañé, Miquel Homs, Amador Rojas entre d’altres, entrenat pel mateix Lluís amb l’ajuda de l'Antoni Molina. Però per guanyar la primera lliga l’any 1967 es reuneix un equipàs amb Kucharski d’entrenador i Josep Lluís, Nino Buscató, Guifré Gol, Enric Margall, Alfonso Martínez, Narcís Margall, Amador Rojas, Joan Fà, Josep Maria Oleart i en Moliné. Aquell equip va ser capaç de derrotar i conquerir la lliga sense cap jugador estranger ja que el Real Madrid tenia a Clifford Luyk (nacionalitzat a corre cuita), Miles Ayken i a Mc Intyre. Aquell equip va donar cinc jugadors internacionals, el seu cinc inicial: Lluís, Buscató, Gol, Margall i Martínez.

Posteriorment tot canvia i l’any 1972 Lluís va als USA després de diversos viatges a la meca del bàsquet i porta el primer entrenador USA de la història del nostre club: Clinton Errol Morris. El Coach Morris revoluciona el club i tan és així que en el seu únic any a Badalona envia 4 sèniors, 7 juniors i 5 juvenils a la selecció estatal. Els seus mètodes d’entrenament van ser utilitzats no solsament pel Joventut sinó que per molts clubs i escoles de Badalona. Encara molts dels seus exercicis de fonaments es fan servir des de l'Escola de Bàsquet Pere Gol que té la Penya fins més grans.

I el que la Penya fos el primer equip català en guanyar la Copa d'Europa o Eurolliga, és igual el nom i que es "derrotés" als Lakers van ajudar al club a ser més conegut encara arreu del món. Diríem que entre el Joventut de Badalona i les empreses Anís del Mono i Oliver+Batlle SA, la gent situa Badalona al món sense problemes, ajudat això si per la celebració de la competició de Bàsquet dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 al nostre espectacular Pavelló Olímpic de Badalona, amb cabuda per 13.000 espectadors. Constatar que el Dean Smith Arena de UNC hi caben 27.000 espectadors, però crec que un dia nosaltres ho podrem fer amb l’ajuda de tots.

També el bàsquet femení té una gran importància, tot gràcies a l'impuls del mestre Pere Gol (1905-2000), formador i educador, reconegut amb la màxima distinció catalana l’any 2000 amb la Creu de Sant Jordi. No solsament el bàsquet femení sinó també va donar un notable impuls al bàsquet de base del Joventut i també de Badalona.

Hi ha una llarga llista de jugadors formats o que van estar al Joventut molts anys juntament amb entrenadors dels quals mirarem de no oblidar-nos de ningú tot i que ho podria fer.

Números retirats: 5 Rafel Jofresa, 7 Enric i Josep Maria Margall, 8 Jordi Villacampa. Resta de jugadors: Xavier Estruch, Vicens Lleal, Cinto Gubern, Jaume Bassó, Eduard Kucharski, Marcel·lí Maneja, Joan Canals, Josep Brunet, Jordi Parra, Amador Rojas, Josep Lluís, Guifré Gol, Miquel Homs, Joan Fà, Enric Margall, Nino Buscató, Narcís Margall, Alfonso Martínez, Josep Mª Oleart, Lluís M. Santillana, Jordi Grau, Miguel A. Estrada, Joan Filbà, Josep Mª Margall, Antoni Ametller, Ernesto Delgado, Lauro Mulà, Jordi Cairó, Manel Bosch, Joan R. Fernández, Jordi Ribas, Josep Mª Ferrer, Antoni Pruna, Jordi Villacampa, Josep A. Montero, Rafel Jofresa, Rafel Vecina, Juanan Morales, Carles Ruf, Jordi Pardo, Ivan Corrales, Tomàs Jofresa, Ferran López, Ferran Martínez, Rudy Fernández, Pau Ribas, Henk Norel, Ricky Rubio, Sergi Vidal, Albert Miralles, Pere Tomàs i molts altres que m’oblido.

En noies citarem a Maria Gol, Rita Carrera, Maria C. Carrera, Carme Brugué, Núria Rosell, Teresa Monguió, Neus Simó, Maria Lluís, Gloria Borràs, etc.

També els jugadors estrangers que hi han deixat la seva empremta com Frank Costello (el primer jugador americà de la història del club que posteriorment es va casar amb una badalonina la Montse Riera), Ed Johnson, Zoran Slavnic, Al Skinner, Joe Galvin, David Russell, Mike Schultz, Greg Stewart, Reggie Johnson, Corny Thompson, Harold Pressley, Mike Smith, Andre Turner, Elmer Bennett, Andy Toolson, Tanoka Beard, entre d’altres.

Com entrenadors de totes les categories mencionarem a Joaquim Broto, Antoni Molina, Eduard Kucharski, Josep Lluís, Antoni Serra, Aito Garcia, Alfred Julbe, Pere Gol, Joan Canals, Clinton Morris, Herb Brown, Lolo Sáinz, Manel Comas, Miquel Nolis, Josep Mª Margall, Sito Alonso, Marc Calderón, Lluís Corominas, Jordi Martí, Josep Mª Izquierdo, Joan Rallo, Josep Grau, Josep Vila, Vicenç Lleal...

No acabaríem mai d’anomenar els jugadors i entrenadors que han passat per les dues fàbriques més importants de jugadors i entrenadors de bàsquet del món. Darrera el Joventut hi ha una ciutat, Badalona, i un país Catalunya, que el fan anar endavant, produint. Una fàbrica diríem que completament ecològica, que no emet fums, només nens botant la pilota, passant-la, tirant-la, intentant emular els seus antecessors. Una fàbrica controlada perfectament per gent com Xavier Padrós, Jordi Cairó, Jordi Martí, Joan Rallo, Rocío Pena, Marc Calderón o Javi Aparició, entre d’altres amb la experiència d'en Josep Maria Margall, gran mestre de tècnica de tir i fonaments.

Darrera, a l’escola del club anomenada Pere Gol, en memòria i reconeixement al mestre, i pugen nois de tot arreu. L’últim en arribar un noi del Congo Bienvenu Letuni de 15 anys i 2.24 d’alçada, un projecte a polir, o altres nens com són fills i nets d’antics jugadors i entrenadors com David Jofresa, Roger Martí, Ricard Lluís, Marc Ferrer o Javier Aparició entre molts, els quals sembla que la seva sang sigui verd i negre.

El més important d’aquests dos programes de bàsquet és la importància que els hi donen als fonaments del joc. Si un jugador no domina els fonaments, és a dir, botar la pilota amb dues mans sense mirar, passar amb les dues mans, saber moure els peus en defensa, com agafar el rebot, com rebre la pilota, els moments d’acabament de mans i cos al tirar o passar i molts d’altres, sense això ni la Penya ni UNC tindria la gent tanta confiança per anar-hi a jugar, ja que saben que allà els faran bons jugadors i els educaran com a persones.

Els dos únics programes a l’anterior draft de la NBA hi havia 4 jugadors de UNC i 3 de la Penya. Mai, en tota la història un equip o organització externa a la NCAA havia portat tants jugadors al DRAFT'09. Del Joventut, Ricky Rubio(nº5), Christian Eyenga (30) i Henk Norel (47). North Carolina hi té, Tyler Hansbrough (13), Ty Lawson (18), Wayne Ellington (28) i Danny Grenn (46).

Hem vist doncs, l’èxit d’aquests dos programes, els millors del món. Dos programes que la seva tradició assegura l’èxit. A North Carolina seguint el descobridor del bàsquet el Dr. James Naismith i a Badalona des de la persona que va introduir el bàsquet a la nostre ciutat el mestre Pere Gol.