Quan els Segona B prenen protagonisme

Aquesta setmana varem viure un any més l’aparició d’un equip de la segona B a les semifinals de la Copa del Rei. Aquest cop és el Mirandés i va eliminar a l’Espanyol, però hi ha hagut molts casos d’equips que han estat la revelació i que es van carregar a molts rivals de primera. Aquest serveix per demostrar que tots ho han patit i fins i tot els més grans han patit aquests problemes per poder-se endur partits contra els que a priori, eren els rivals petits. Tot i això el Mirandés no deixa de ser un equip que només ha perdut un partit en tota la temporada i que és el menys golejat de totes les categories professionals del futbol estatal.

Figueres, el primer que va arribar a Semis
L’equip de l’Alt Empordà es va imposar a molts primeres per arribar fins a les semifinals de la copa del Rei. Kali Garrido es va convertir en el gran heroi a Vilatenim al marcar el gol en el primer minut de la pròrroga que deixava fora l’equip de Carles Reixach, el Futbol Club Barcelona. Aquell any els catalans es van imposar a rivals com l’Osasuna als penals. A vuitens es va imposar al Novelda i a quarts va guanyar a un Cordoba sense gaires problemes al Arcangel per presentar-se a la final contra el tot poderós Deportivo de la Coruña. Els de Pere Gratacòs van caure amb tota dignitat en aquest partit en perdre a casa per 0 a 1 i empatar a Riazor. Al arribar a la final el Depor es va convidar de manera especial a gaudir de la final en el Bernabeu, on es va produïr el mitic “centenariazo” en que el Reial Madrid va caure contra els gallecs en un partit on se celebrava el centenari del club i tot estava a punt perquè el Madrid fes allò tan maco d’anar a recollir la copa.

Alcorcon, va fer el seu famós Alcorconazo.
Corria la temporada 2009-2010. El Reial Madrid amb Florentino Perez de nou al capdavant havia fet una forta inversió en fitxatges i havia portat a molts de les estrelles rutilants d’aquell moment com Cristiano Ronaldo, Kaka o Benzema i el seu projecte era aspirar a tot. El 27 d’octubre del 2009, però va aparèixer la pedra al seu camí, l’Alcorcon. El equip de Segona B amb Juan Antonio Anquela a la banqueta es va plantar al Estadi de Santo Domingo i al descans ja guanyava per un clar i contundent 3 a 0. Aquell mateix dia Guti va enviar a prendre per allà a Pellegrini i aquest el va canviar. A la segona part les coses no van millorar, tot al contrari. Els de l’Alcorcon van fer el quart i van deixar el partit amb un clar i contundent 4 a 0. El gran projecte de Florentino es començava a enfonsar i Manuel Pelegrini perdia tot el crèdit de la premsa.
Tot i aquesta desfeta l’Alcorcon va seguir a la copa i a la següent ronda es va trobar amb el Racing de Santader, contra el que ja va perdre i va deixar sense opcions de continuar en el torneig, tot i això encara a aquesta temporada Mourinho recordava que si queien a la Copa del Rei no seria contra l’Alcorcon!

Espanyol el gran expert amb caure amb equips més petits
No cal anar gaire lluny, la temporada 2006/2007 va caure contra el Rayo. Tot i que l’Espanyol és un del club que més copes ha guanyat en aquest primer tombant de segle, ha caigut contra equips petits en altres ocasions. La temporada 2004/2005 perdia amb el Terrassa pels penals; contra l’Alacant per 1 a 0 la 2002/2003; la 2001/2002 contra el Lleida, Al 1998 contra la UE Figueres. Però tot i això la més recordada va ser RCD Espanyol 1 - Villarreal CF 5, el 30 de desembre de 1992, quan l’equip de castelló jugava a la segona divisió B i van caure els pericos de manera clara i contundent.

Numància i Torrelavega dos ensurts al Barça
En aquell moment un desconegut Miguel Angel Lotina va ser el responsable de fer caure al Barça de Johan Cruyff a l’estadi de Los Pajaritos, que es va convertir en un mite a nivell general. Tot i que després a la tornada els culés van fer els deures al Camp Nou, el 15 de febrer de 1996 Figo, Amor, Guardiola, Hagi i companyia van caure contra un Segona B en que el segon gol el va marcar un jovenet Movilla que tot just començava a despuntar en el mon del Futbol. Aquella vegada no van arribar a guanyar el petit, però va ser un dels moments amb més ressò del que es puguin recordar els nombrosos diaris esportius.
Tot i això en enfrontaments com el del Gimnàstica de Torrelavega que els culés van acabar guanyant de miracle a la temporada 2000/2001 en que l’equip va passant l’eliminatòria però caient contra el Celta a la propera ronda.

Un fet de seny!

Avui repassant de nou totes les declaracions i tot el que es va dir a la rematada de dilluns i fent un bon balanç del programa, em torbava amb un fet que va destacar en Pep Pericas i que la veritat és que jo ja ho trobo un acte de total normalitat. M’explicaré. Ell recordava el cas de Raúl Baena, el jugador de l’Espanyol que en acabar el partit va fer les declaracions en català per poder atendre a TV3, cosa que vaig trobar un acte de normalitat si no fos perquè el jugador és malagueny. Però no és l’únic cas de fets com aquests i la veritat.

Baena és un jugador que ja porta anys a Catalunya, per ser més exactes 9! El més normal és que ells ho fessin i s’integressin i adaptessin a la nostra llengua. El que passa que sembla que jugadors importants aprenguin d’idioma i que demostrin la seva capacitat per poder adaptar-se i conviure com en tots els àmbits de la vida.

Altres jugadors que ja ho van fer

El jugador del Futbol Club Barcelona Andres Iniesta també mica en mica es va deixar anant amb el català. El de Fuentealbilla es va criar a Albacete però fa prop de 15 anys que és a Barcelona. Per tan no te cap problema per parlar la nostra llengua, com ell mateix va reconeixer a la presentació del Llibre Solidari.

Tot i això també ha fet entrevistes complertes a RAC 1 en català i torba normal parlar aquesta llengua que enten a la perfecció.

Un altre cas més extrem, pel meu punt de vista va ser Touré Yaya. El jugador ivorià va estar a Catalunya només va estar 3 anys i ja es defensava en català! Aquest jugador que gràcies al seu agent ha donat moltes voltes parla uns quants idiomes i la veritat és que ell mateix reconeix que era una cosa que volia fer. Si el voleu veure parlar en català aquí el teniu

Hi ha coses que no canviaran mai
Si marxem a l’altre extrem, ens trobem a Johan Cruyff, l’actual seleccionador català porta uns quants anys vivint a Catalunya... per ser concrets més de 30 i no és que no parli català, és que no parla ni bé el castellà! Un video a tall d’exemple

Parlar bé el català no és obligatori per ningú, però buscant els vídeos he trobat un noi que feia una molt bona reflexió, el més important en aquests casos no és parlar bé el català, es entendre el idioma del lloc on vius!

Manel estem amb tu!

Ahir estava assegut al sofà de casa amb l’entradeta ja redactada i li estava fent la segona llegida per evitar problemes i evitar que amb tot el que deia de Pepe i de la seva trepitjada no fes cap ficada de pota. Quan feia això tenia de fons la ACB i sento que l’Arseni llegeix una carta oberta de Manel Comas en que diu, que té càncer. Jo paro de llegir i tinc clar que ho he de canviar tot.

Als seus 66 anys Manel Comas és el comentarista de TVE, és l’entrenador que va fer campió d’Europa al TAU Vitoria i campió de la Korac amb la Penya, i és el tianenc que et pots trobar molts matins esmorzant al Casal de Tiana mentre fa petar la xerrada amb tothom qui es troba, perquè Tiana és el seu poble i coneix a TOTHOM que hi passeja per ell. El mateix que li han donat ànim tots els jugadors, periodistes i entrenadors, així com la mateixa ACB en el sorteig d’avui de la Copa del Rei en que el president Eduardo Portela li ha donat molts ànims.

Els que tenim la sort de conèixer i de compartir alguna estona amb ell, menys de les que sempre voldríem, tenim clares dues coses. Una que en Manel ja feia temps que no estava gaire fi i ell mateix t’ho reconiexia, el segon que aquella carta només ho podia escriure ell ja que no parla ni de llarga malaltia, ni linfoma ni res semblant, tot el contrari, li diu pel seu nom, Càncer! I diu que els Xerif sempre guanyen als dolents. Aquesta vegada esperem que sigui així, perquè aquest és aquell típic duel que es produeix davant de la cantina i que per guanyar només cal mirar als ulls al enemic, desenfundar abans i acabar amb ell. Tots sabem que en Manel ho farà

Però tot i ser el Xerif és un home de bàsquet i ha dit que ara juga el partit més important de la seva vida. Manel, aquest partit, gairebé és un 1 contra 1 el jugues tu, però a la grada hi tens milers de persones que et donarem suport i t’animarem i et recolzarem a cada moment i quan ens necessitis allà ens tindràs cridant i donant tot el suport que cal per guanyar clarament aquest partit.

Només et demano una cosa i ho faig de tot cor... no facis la tàctica del conill, tot el contrari, fot-li la més gran pallissa que hagis pogut aconseguir mai i guanya. Guanya ja en el primer quart per més de 20 d’avantatge i que cada quart es multipliqui aquest avantatge perquè quan arribi el final del partit tu t’hagis endut una còmoda i plàcida victòria i que el nostre virtuós en cap ens torni a acompanyar en molts més sopars.

ÀNIM MANEL, QUE AQUEST CANCER ÉS UN NAF! (NEGRE ATLÈTIC FRAUDULENT)

Quan el crèdit marxa

He esperat gairebé 24 hores per escriure aquest article per estar en fred… i no ho aconsegueixo! Encara em dóna voltes com pot ser que un tio com Pepe encara se li digui jugador de futbol! És el més trist que he vist Avui els principals diaris esportius de Madrid ja no donaven més crèdit al central que en el partit de copa del Bernabeu es va lluir! I si de veritat el Reial Madrid és un club senyor aquest personatge, no es tornarà a posar una samarreta que han lluït al llarg dels anys alguns dels millors jugadors de la història! I ho diu un culé com jo! Aquesta és l'acció!

Mireu, avui llegia blocs com el de Roberto Palomar al diari Marca que deia que Pepe no podia continuar... (el podeu llegir aquí). Per la seva part un altre com Tomàs Roncero parlava de Pepecidio a la seva crònica al diarí As (també la podeu llegir aquí). Ara la meva pregunta és molt clara, curta i concisa... servirà d’alguna cosa? La resposta és clarissima... NO! Mentre mani Mourinho el clan dels portuguesos farà el que vulgui i Pepe seguirà sent peça angonal d’una defensa que destrueix al mateix ritme els partits, les cames i la reputació del Reial Madrid.

Mirem una mica enrere
Aprofito aquestes línies per fer una petita reflexió si em deixeu... fa pocs dies... aquesta era al portada del Marca. Es llegeix en petit: Creuen que és una bona contenció pel joc de creació de Barça, però tenen por de que no acabi el partit. Amb Muñiz va acabar el partit i amb la paciència dels madridistes per les seves accions. Començo a pensar que la gent començaa tenir clar que un destraler com aquest no pinta res en un equip així. Si això li sumes el mal plantejament que van fer els del Madrid en tot moment et surt un fiasco com el que varem poder veure el passat dimecres al Bernabeu.

Per cert, últim apunt... aquesta setmana es van complir 1000 dies d’això...

No cal dir res més!

Plantejament erroni o error de jugador!

Durant el partit reia jo sol! Mireu Mourinho va fer jugar a Hamit Altintop que és un davanter centre de lateral dret... bé, el que jugava de lateral dret era el seu germà bessó, que és Halil Altintop! Aquest era el que jugava en aquesta posició, però ara està jugant al Trabzonsport de Turquia i que juntament amb el seu germà son peces claus a l'actual esquema de la selecció turca de futbol! Per tan, potser a la hora de fitxar es van equivocar... i MOLT! Us poso una imatge dels dos junts quan estaven al Shalcke 04!

Socrates, ens deixa un dels grans

Aquest article va dedicat a un dels grans futbolistes de tots els temps. Aquest escrit ha de ser un record per un dels grans jugadors de la història del futbol que ens va deixar aquest cap de setmana a l’edat de 57 anys. Era d’aquells homes que quan et demanaven jugadors de Brasil mítics et sortia com eren Zico, Garrinxa, Pele o Socrates... aquest últim ens va deixar aquest cap de setmana per culpa d’una afecció intestinal, provocada per una adicció a l’alcohol que el va acompanyar tota la seva vida professional. Aquest jugador era doctorat en medicina, per ser més exacte en pediatria, un fet poc corrent en els jugadors d’aquest tipus al Brasil dels anys 80. Socrates també serà recordat per la seva gran labor social i les seves obres en favor dels més pobres del seu país.

El que va ser capità de la Canarinha durant els mundials d’Espanya del 82 i de Mèxic del 86, ens va deixar massa aviat. Socrates va ser jugador del Corinthians, el que sempre va ser el seu club, tot i que va militar en diversos més, i que el va recordar el diumenge dedicant-li el seu títol de lliga. Va ser un gran defensor de les llibertats i que va optar pel canvi polític a Brasil i el fi de la dictadura militar i la restauració de la democràcia per a tots. Els que el recorden el veuen com el jugador que va marcar diferències i que va ser un dels grans quan el futbol brasiler era el futbol brasiler. Just després d’aquella generació de la gran estrella Pele, va aparèixer aquest equip, que va donar a Brasil el que potser li faltava, cohesió i bones maneres en atac... en defensa ja era un altre tema.

Aquesta setmana el mon del futbol està de dol i plora la mort d’un dels grans que era juntament amb Zico, Falcao, Eder i companyia que va revolucionar el mon del esport i que va començar aquells enfrontaments amb la mítica Argentina en els grans duels sud-americans de l’època. Una curiositat, el seu germà Raí va ser jugador del PSG i que va portar molts records als nostres amics culés, ja que les va fer passar magres en més d’una ocasió, no cal recordar-ho.

Tot i això em quedo amb la imatge de Socrates més enllà del futbol, del personatge que va optar per una via política liberal, per la intel·ligència i per aprofitar la seva fama per donar suport a les causes més complicades. Va ser un defensor de tota la gent de les fabeles i aquest cap de setmana Brasil ha perdut a un dels seus grans ambaixadors arreu del mon no només amb el nom del futbol, sinó també amb el del seu país Descansi en pau Socrates

Els àrbitres no han tingut un bon cap de setmana

A part de les tradicionals errades que han patit, els àrbitres no han tingut un bon cap de setmana per diversos motius que ara repassarem.

El del València Madrid es va lluir
El penal que no van xiular a Mestalla a favor del València va ser clamorós i va passar inadvertit. Cal dir que era complicat de veure i que es feia difícil però era clarissim. Els jugadors del conjunt Che estan indignats i clamen per aquesta acció. Molts recorden avui l’expulsió d’Albelda la temporada passada la Bernabeu quan suposadament va tocar una pilota amb les mans dintre de l’àrea i va ser expulsat, el suposadament el poso perquè no va ser tan clar. Us deixo les imatges i comentades per “Punto Pelota” que no tenen perdua...

Avui hem pogut saber que laSexta no va voler proporcionar aquestes imatges que podeu veure a dalt al València, de la toma lateral on es veia clarament que Higuain aturava amb una ma el xut que entrava a. Posem per un moment que arriba a passar a l’inrevés... és a dir que és el València qui amb un jugador a terra és el que atura la pilota. Avui es parlaria d’escàndol, de Villarato, portades de diaris i més diaris, mostres de TOTES les tomes possibles, demostració de que aquesta jugada era així i finalment exposició pública i lapidació de l’àrbitre i possiblement del jugador en qüestió. Perquè a vegades oblidem que els àrbitres també són persones de carn i ossos i amb uns sentiments.

A los Carmenes la cosa va ser més greu
Mentre això passava a València, a Granada al estadi de Los Carmenes s’havia de suspendre el partit per un fet totalment denunciable i va ser el llençar un paraigües contra un dels dos liniers en el partit que enfrontava contra el Granada, el conjunt local, contra el Mallorca. Aquí us deixo un parell de videos perquè ho veieu:

En aquest primer podem veure l’agressió a la part inferior dreta de les vostres imatges.

Com podeu veure en aquestes imatges es van endur a un menor com a autor d’aquest fet i que ja ha estat posat a disposició del seu tutor, tot i això alguna cosa ens ha de fer reflexionar que un noi sigui capaç de llençar un paraigua contra un Linier en un partit de futbol i pensant que podria passar i aquest ambient que genera el futbol que és perjudicial per tothom i que acaba afectant a TOTS.

A Alemanya se suspèn un partit
Un darrer exemple, potser el més brutal de tots, del que demostra allò que dèiem de que no ha estat una bona setmana en el terreny arbitral. El Colonia – Hoffenheim van haver de suspendre’l, ja que l’àrbitre que havia de dirigir el partit el alemany d’origen iranià Babak Rafati, no es va presentar al camp, quan el van anar a buscar, va ser trobat al seu hotel amb talls als canells amb un intent de suïcidi. Alemània en els darrers temps ja ha tingut altres problemes en aquest aspecte com el cas del malaurat Robert Enke o el que va ser migcampista internacional Sebastian Deisler. Avui mateix el col·legiat ja ha sortit del hospital. Es dóna el fet que havia estat retirat de la llista dels àrbitres FIFA pel 2012 i ha causat una gran commoció a Alemanya. El president de la Lliga ja ha dit que això ha de servir per reflexionar sobre com es tracta als àrbitres. Totalment d’acord, cal tenir en compte que són persones i per molt que aguantin, també arriba un punt que cal dir prou en TOTS els aspectes.

Els arbitatges no estant sent bons a cap nivell des de fa un temps i estant afectant molt al desenvolupament de la lliga, però també cal tenir clar que moltes vegades i en moltes ocasions que als arbitres no se’ls pot tractar com se’ls tracta i que cal mirar per la seva integritat física ja que són persones com tothom i tenen els mateixos drets.

Resum de la setmana del 4 al 10 d'abril del 2011

Mal cap de setmana pel bàsquet català de primer nivell. Bon resultat pel Barça a l'espera del Shaktar i els clàssics. L'espanyol segueix sumant però baixes. El Halcon Avenida guanya la Eurolliga. Vettel segueix intractable i victòria de la USAP davant del Toulon davant de 55.000 espectadors

El Barça arriba al Bernabeu amb els 8 punts d’avantatge després de patir més del comte contra l’Almeria per 3 a 1. Aquesta setmana, els de Guardiola es va imposar contra el Shaktar en un partit més complicat del que es podria pensar en un principi. Jo sincerament és un dels millors equips que he vist passar aquesta temporada pel Camp Nou. Els de Ludescu han de creixer com a equip, però estem parlant d’un rival i d’un partit que si acaba 6 a 3, no extranyaria a ningú. La gran diferència és que el Barça si les va ficar i que tot el ue va xutar va entrar.

Marxo a Madrid, ara estan ficats en el tema de l’anunci d’Assistència Sanitaria Col·legial que surten 5 jugadors del Barça amb la ma fent la paraula Units. Això ha fet mal perquè segons ells es riuen de la mà de gols que els van fer al Camp Nou a la primera volta. Hi havia dues opcions, o posaven la letra a la front o tallar dits dels jugadors. Mireu només és una campanya de publicitat, i com a tal un èxit rotund, com deia Salinas a la contra del Mundo Deportivo d’avui dilluns, tothom en parla de la campanya. No cal donar-hi més voltes. Només penso que la història és cíclica, al 94 amb la victòria per 5 a 0 dels blancs amb els 3 gols de Zamorano, la portada del Marca era una gran mà... per tan tot torna a ser com era i tot gira per tornar al mateix lloc.

Parlem de l’Espanyol. Els de Pochettino tenen una altra baixa i tenen molta feina per fer si volen estar a Europa. Van empatar al Jose Rico Perez. Ho van fer tot bé, van defensar bé, la parella de centrals Amat Raul Rodriguez, va funcioanar de fabula i fins i tot van marcar, encara que no se sap perquè va ser anul·lat... Fora de joc¿? Jo diria que no... En tot això continua el calvari de les lesions i ara ha estat Sergio Garcia qui ha hagut de plegar pel Menisc. Marquez també es resenteix i també cau a la llista de baixes. Mentre Di Biasi no enten que passa amb els seus ex-jugadors que tan estimava... si tan els estimava perquè Pochettino el tenia que tapar tant i donar la cara per ell, sobretot davant dels mateixos jugadors? Perquè aquests estimats jugadors ja no l’aguantaven? era correcta la seva preparació fisica? Era correcte els seus mètodes?

Parlem del Basquet i tornem a parlar de Jornada Negre. Per ser exactes portem dues jornades seguides que TOTS els equips catalans de la ACB perden, jo això ni ho recordo: El Barça va perdre contra el Madrid, el que passa quan dos dinàmiques oposades s’enfrenten, els de Xavi Pasqual que es replantegin les coses d’ara fins al final de la lliga i canviar de projecte, crec sincerament que ara és el moment de començar a buscar recanvis. Si finalment canvien la normativa no caldrà que tots siguin estatals, però jugadors com Rabaseda donarien millor rendiment que no pas els que tenen els altres! El Manresa atambé va perdre contra el Caja Laboral, va plantar molta cara però no va poder ser, els de Ponsarnau jugaven a casa contra un dels rivals que millor li tenen presa a mesura i que sempre tenen marcat a foc el resultat, ja que moltes temporades han perdut a la visita al Nou Congos. Finalment la Penya que ja s’acomiada de manera definitiva dels Play Off, va perdre de 24 contra Gran Canaria i segueix en caiguda lliure. Pepu a la sala de premsa va dir que això era un infern i que esperava que tot acabés ja! Jo acabaria amb els tres americans al carrer.

Apunt ràpid de bàsquet femení: Felicito al Halcon Avenida Salamanca per al victòria a la Eurolliga Femeinina i a la seva capitana la nostra amiga montgatina Silvia Dominguez, que va ser la màxima encistelladora del partit! Per tan una abraçada per a ella i per a tota la família!


En el Mundial de Formula 1. Sebastian Vettel coninua intractable. El de Red Bull és molt superior a la resta dels seus rivals i si no comet errades aquest any es pot passejar si els altres no espavilen! Alonso va acabar sisè tocat per Hamilton i penalitzats els dos amb 20 segons per la topada que van tenir i amb bon criteri de la FIA. Creiem des de la Rematada que si s’hagués esperat una mica hauria tingut un accident o hauria cedit, ja que les gomes del britànic estaven fatal!

Acabem parlant de la festa que es va viure el Rugbi amb el partit entre la USAP i el Toulon amb victòria dels “Catalans” com es coneixen es van imposar i ja son a la Seminifinal. Es van imposar al tot poderós Tolon amb jugadors com Wilkins, que acaba de ser campió del 6 nacions i és l’estrella del 15 de la Rosa. 55 mil persones es van donar cita 15 mil de Perpinyà, 5 mil del Tolon i per tan 35 mil són catalans. Això demostraria que hi ha molta gent aficionada al Rugby, però a mi em demostra el to rehivindicatiu d’una catalanitat que els de Perpinyà no tenen tant com sempre. Voldria saber quants dels que estaven al Lluis Companys havien vist algun partit de Rugby sencer i coneixien a algún dels jugadors que hi havia alt erreny de joc. Per no coneixer, ni les normes coneixierien!

Fins aquí el resum de la setmana! Fins la propera sigueu bons i us esperem a la Rematada de Ràdio Tiana!