28 d’abril 2010

Nottingham Forest, una història curiosa en una setmana europea

Vaig a posar-vos un exemple. Imagineu que ara un Numància que sempre ha estat per les divisions inferiors del futbol estatal i que mai ha guanyat una lliga, treu una bona fornada de jugadors i en 4 anys aconsegueix pujar a primera, guanyar la lliga i ser bicampió de la Champions League. Aquesta és la història del Nottingham Forest, un d'aquells clubs històrics del mon del futbol i que té amb lletres d'or el seu nom a la història de l'esport europeu. El seu palmarès és envejable a qualsevol club a nivell continental. L'equip d'aquesta ciutat va tenir el seu primer gran èxit el 1978 que va aconseguir endur-se la Primera divisió Anglesa. Estem parlant d'aquells anys en que només el campió accedia a la copa d'Europa i als dos següents anys es va endur dues copes continentals i una supercopa d'europa contra el Futbol Club Barcelona. Actualment està a la Championship anglesa (segona divisó), però és l'únic club de tota la història que només té una lliga i dues copes d'Europa.. Però anem a pams i expliquem bé la història.

Història general del club
El Notts Forest, com és conegut, es va fundar al 1845, per tan és un dels històrics de la lliga i del futbol. Anava sempre transitant per les zones mitjanes de les categories inferiors de les divisions angleses, però al 1976 i amb Brian Clough com a entrenador aconsegueix pujar a la màxima categoria del futbol estatal anglès i al següent any no només es consolida a la primera divisió, sinó que s'emporta el títol amb una diferència bastant important, ja que suma al fina de la lliga 64 punts, mentre que segon quedava el Liverpool (que aquell any es va proclamar campió d'Europa) amb un total de 57. Això fa que els d'aquesta ciutat es trobin en dos anys de l'infern a la gloria de guanyar la primera divisió davant d'un tot poderós Liverpool de Bob Piasley a la banqueta i que contava amb Callaghan, Hugues, Kennedy i John Benjamin Toshack entre altres com a jugadors. Allà apareix aquest equip i s'emporta la lliga i el dret a jugar la Copa d'Europa del proper any i ja us dic ara que no la van desaprofitar.

Primera Copa d'Europa (1978-79), el primer partit clau
I les coses no es podien plantejar pitjor per al Notts, ja que només començar la Copa d'Europa, en el format antic, es va trobar als setzens de final al tot poderós Liverpool, que va ser campió de les dues edicions anteriors i que era el rival a batre per tothom. En el primer partit que es juga a Cyti Ground, camp del Nottingham Forest, els actuals campions de lliga anglesa van guanyar per 2 a 0 al tot poderós Reds i van deixar vista per sentencia la eliminatòria. Els de Brian Clough tenien molt clar que per guanyar havien d'aguantar a Anfield i així ho van fer, es van defensar i van acabar amb 0 a 0 i el pas a vuitens sota el braç. A partir d'aquí sembla que les coses li van anar molt millor. En als vuitens es van desfer de l'AEK d'Atenes (1-2 i 5-1) als quarts els esperaven els suïssos del Grasophers al que també van guanyar (4-1 i 1-1) i a la semifinal es van trobar amb un Colonia del que també es van desfer encara que van patir més del compte (3-3 i 1-0) i es van plantar a la gran final com a invictes i contra un Malmö suec amb ganes de demostrar la potencia del seu futbol.

La final es va disputar el 30 de maig al ja mític estadi Olímpic de Munic. Un camp que es va omplir per poder viure la final inèdita i interessant entre dos equips que no eren del primer ordre europeu però que van arribar fins aquí. Quan l'àrbitre austríac va donar el xiulet inicial els dos van presentar molta batalla, però el Nottingham Forest va ser el que va marcar al minut 45 per mitjà de Trevor Francis i els 11 jugadors que hi havia sobre el camp (Clough no va fer canvis) es van endur el centre europeu que els consagrava com el millor equip del continent. El mateix equip que dos anys endarrere celebrava l'acens a la Primera divisió anglesa, ara celebrava a Munic que era campió d'Europa.

La segona copa (1979-1980) dos trofeus, i un contra el Barça, en un any mític
Al següent any, el campió de la copa d'Europa va acabar a la cinquena posició a la lliga, que va tornar a guanyar el Liverpool, però els aficionats al Notts ho van oblidar aviat. Es van tornar a trobar com a defensors del títol de campió d'Europa i tornant a portar el seu nom fent por a tot el continent, ja que van renunciar a jugar la copa Intercontinental.

Aquí entra en escena un dels nostres equips del país, ja que aquell any el Nottingham Fores també es va endur la supercopa d'Europa contra el Barça de Nuñez com a president amb Reixach, Migueli, Mora, Artola, Zuviria, Krankl, Simonsen i un llarg etcètera, que es va presentar als dos partits i van guanyar al Cyti Ground i que va marcar el gol Charlie George. Amb aquest 1 a 0 anaven al Camp Nou on van empatar a 1. El gol del Notts el va fer Kenny Burns i pel barça va marcar Roberto Dinamita, un jugador brasiler que arribava amb la estela de crack.

A part d'aquest marcador contra l'equip català el Nottingham Forest va tornar a fer un bon paper a la copa d'Europa, on a la primera ronda, als setzens, es va carregar als suecs del Östers (2-0 i 1-1) a la següent Ronda, vuitens, van poder amb els romanesos del FC Arges Pitesti (2-0, 2-1) i amb l'equip del Dinamo de Berlín tot i perdre el primer partit (0-1 i 3-1) i a la semifinal es va trobar amb un os molt dur, com era l'Ajax d'Àmsterdam de Leo Beenhakker. Els de Brian Clough van fer un bon paper contra un rival que tenia molt a dir i que era un dels grans del continent. Tot i això el va aconseguir guanyar i es van classificar gràcies a la bona feina feta al Cyti Ground (2-0 i 0-1).

De nou la final era a la vista i l'equip es preparava per poder jugar contra l'Hamburg de Kevin Keegan. El es va disputar el 28 de maig del 1980 a l'estadi Santiago Bernabeu de Madrid, i el resultat va ser el mateix que en la fina passada, el Notts va guanyar 1 a 0 amb gol de John Robertson el que suposava la segona copa d'Europa consecutiva per a un equip que només tenia una lliga (una fita que es manté fins a l'actualitat). Un altre dels protagonistes d'aquella final a ser el seu porter Peter Shilton, que va fer un gran partit i que tothom el recorda com el porter anglès de Mèxic 1986 de la Mano de Dios i el Gol del Siglo que li va fer Diego Armando Maradona.

Que se n'ha fet d'aquest equip?
La veritat es que mica en mica es va anar desinflant, L'any següent va caure a la primera ronda de la Copa d'Europa i ja no va tenir més èxits. Es va converitr en un equip ascensor. Després de guanyar-ho tot, al 1993 va ser un dels que va tenir el dubtós honor de baixar de categoria des de la recentment estrenada Premier League i després va tornar a pujar a l'any següent. Aquella temporada 93-94 va quedar tercer i va poder jugar la UEFA, però no li va servir de gaire. A la 96-97 va tornar a baixar i a la següent va tornar a pujar. Tot i això després van venir anys dolents i la temporada 2004-05 va baixar a la tercera divisó anglèsa, el que suposava l'esglaó més baix al que ha arribat mai un campió d'Europa a la lliga anglesa. El 3 de maig del 2007 va aconseguir tornar a la lliga Championship (segona divisó) on hi milita avui en dia i ocupa la tercera posició.

El Nottingham Forest ha donat un gran nombre de jugadors a la Primera divisió com son Andy Reid, Jenas (al que veiem a la foto amb anglaterra), Michael Dawson i Shaun Wright-Philips i és un dels planters més importants del regne unit.

Pel que fa al gran entrenador, Brian Clought, va continuar al càrrec com a entrenador fins al 1995 i allà ja va plegar. Malauradament va morir al 2004 víctima d'un càncer d'estomac.

17 d’abril 2010

En busca de l'arca perduda...amb el seu anell!!

S'ha acabat el curs i els millors aniran als examens finals on un aconseguirà el màxim guardó. Des del Novembre del 2009, els 30 equips de la NBA, la lliga més important del món i del bàsquet han estat lluitant per poder accedir a les proves finals i només 16 ho han aconseguit. Ara vindran un munt de partits dia si dia no, fins arribar les finals. S'han quedat fora per la Conferencia Est Toronto (gran sorpresa), Indiana, New York, Detroit, Philadelphia, Washington i New Jersey; mentre que a la Conferencia Oest Houston, Memphis, New Orleans, L.A. Clippers, Golden State (desastrosa temporada on van fer fora Chris Mullin, en contra dels seguidors), Sacramento i Minnessota (l'equip de Ricky Rubio).

Ara comença la hora de la veritat, on s'ha de jugar un bàsquet més seriós, sense opció a les errades, ja que el que en faci més perderà i quedarà fora de passar a la propera ronda. I els jugadors ho saben, sobretot els més experimentats. A partir del dissabte 17 comencen els primers partits.

La conferència Est
Cleveland vs. Chicago. Tota la ventatge per Cleveland amb James al capdavant acompanyat de O'Neal, Williams, Varejao, Jamison i la resta de l'equip. Chicago ha estat per mi una sorpresa, aquest equip amb el fill del gran tenista francès Yannick Noah, han aconseguit a l'ultim dia entrar. Tot i això des de que Jordan, Pippen, Rodman, Jackson i la resta de gent va deixar l'equip, no van tornar a ser el que eren. Passarà Cleveland.

Atlanta vs. Milwaukee. Els de l'estat de Georgia, estat de la Julia Roberts, han aconseguit arribar molt amunt, després d'haver construït un equip molt jove, ara hi són. Mike Bibby, Marvin Williams, Joe Johnson, Josh Smith i el seu entrenador Mike Woodson, deixeble del "General" Bobby Knight, han demostrat que és un equip capaç d'arribar molt lluny. Un molt bon futur tenen per endavant. Milwaukee si han posat a dins després de lluitar molt però ara se'ls ha lesionat el seu pivot, Bogut, i no el tindran. Un gran premi per la ciutat de la Harley Davidson el seu als playoff. Passarà Atlanta.

Boston vs. Miami. L'orgull dels Celtics una vegada més lluitant pel títol, però no serà fàcil per Garnett i companyia. Aquest equip s'ha fet gran, i han perdut una serie de partits que els ha fet anar enrere. Miami amb en Wade els posarà molts problemes. Si Miami juga com un equip a cada partit poden guanyar, però Boston té molta qualitat. Anirà just però passaran els verds dels Celtics.

Orlando vs Charlotte. Howard, Carter i companyia han premut l'accelerador per arribar ben amunt, no obstant han fet una gran temporada. L'equip de la ciutat del Mickey i la Minnie Mouse, tornaran a lluitar fins arribar a la final. El poder defensiu de Howard amb rebots i taps farà fàcil una transició ofensiva amb el base creatiu Jason Williams, Vince Carter i e mateix Howard. Charlotte han aconseguit amb Larry Brown arribar als playoff. L'equip de Michael Jordan ha tingut aquest brillant premi. Uns canvis de jugadors a mitja temporada l'han fet més sòlid, ja que van adquirir Jackson provinent dels Warriors, tot un lider al camp. Orlando és favorit contra l'equip on hi ha d'assistent en Herb Brown, antic entrenador del Joventut.

La Conferencia Oest
L.A. Lakers vs Oklahoma City. Els Lakers amb el duet fantàstic Bryant i Gasol, surten com a favorits, sobretot amb la inclusió de Ron Artest on els ha donat molta més agresivitat en atac i en defensa. Phil Jackson pot aconseguir una altre campionat. Oklahoma City, és la gran sorpresa amb un equip ben jove liderats per un grandíssim jugador com es Kevin Durant no afluixaran ni a les pròrrogues. Serà una bona eliminatoria, però els Lakers són favorits.

Denver vs Utah. Aquesta serà una gran serie. Denver te la baixa del seu entrenador George Karl per culpa d'un tumor cancerigen, a qui li desitjo una ràpida recuperació i un ràpid retorn a les pistes. Carmelo Anthony lluitarà deseperadament per passar de ronda. Denver tindrà com a jugador a Coby Karl, fill de l'entrenador i antic jugador de la Penya. Utah torna a ser a dalt, el seu entrenador, el mes vell de les banquetes Jerry Sloan, ha aconseguit recuperar el vell pick and roll de Stockton i Malone, ara amb Deron Williams i Carlos Boozer. Aquí ja és més difícil predir qui passarà. Els dos equips han acabat igual. Jo m'inclinaria per Utah, ja que la baixa de Karl és molt sensible.

Dallas vs San Antonio. Nowitzki voldrà arribar ben lluny. Serà un altre duel ben dur. Dallas mirarà que no es repeteixi una altre vegada el que fa uns anys els Warriors els van fer baixar del tren. La ciutat de la televisiva família Ewing, voldran passar. Els de San Antonio, en el duel texà, es fan grans, Ginobili, Duncan tenen més de 30 anys, però recuperen al lesionat Parker. Els Spurs són com un lleó ferit, perillosos. És ben difícil predir qui guanyarà, però el desempat a casa beneficia a Dallas. Trobaran molt petroli.

Phoenix vs. Portland. Molta igualtat també aquí. Rudy Fernandez farà el seu segon viatge consecutiu als playoff de la NBA. Phoenix ha aconseguit reunir un selecte grup de jugadors comandats per Steve Nash, el millor base del món tot i la seva edat. L'acompanyen Grant Hill, Jason Richardson, Amare Studamire, Goran Dragic, entre d'altres. Un equip ben fort. Portland arriba amb la baixa de Brandon Roy, tirador total, Greg Oden, el pivot que es va trencar per segona vegada. Però entre Miller, Aldridge, Rudy, Batum i la resta voldran plantar cara per passar. A priori Phoenix continuarà.
Eliminar formato de la selección
La ÑBA
M'agradaria també parlar del jugadors estatals. Jose Calderón, base de Toronto, va estar lesionat quan estava en un bon nivell de joc. Quan va tornar es va trobar l'altre base, en Jack, que estava a bon nivell. Es va llegir el rumor que Calderón seria traspassat i ell no li va donar importància. Però al final la lesió de Chris Bosh els va condemnar a quedar fora de la lluita pel títol.

Sergio Rodriguez, va començar a Sacramento i a mitja temporada va ser enviat a New York en una operació de multi traspàs. Avorrit a Sacramento als Knicks va tenir oportunitat de jugar més amb Mike D'Antoni. Es comenta que podria tornar a l'ACB. La veritat és que mai ha tingut continuitat i sabem si pot tenir nivell de NBA o no. És un jugador ràpid elèctric i a vegades una mica massa esbojarrat.

Marc Gasol. Brillant temporada la seva. Com va dir un entrenador USA, no sabem qui és el Gasol. Marc ha destacat en totes les facetes del joc fins i tot una desconeguda: el lideratge. Gran rebotador, tirador amb molt punteria, gran visió de joc, molt bon passador i llest jugant de cara i esquena a bàsquet. Molt fort, impossible de moure'l, ràpid de moviments. Per mi ell ha fet que Zach Randolph jugui a un gran nivell. Sense Gasol aquest equip té molts problemes.

Rudy Fernandez ha estat desaprofitat pel seu entrenador. La solució amb la operació a l'esquena li va fer desapareixer els dolors, però McMillan penso que no sap de la valia de Rudy. L'any passat record de triples, i l'han volgut lligar als tirs de 3 punts, però no saben que Rudy pot fer moltes més coses. Tenen un jugador guanyador, que sempre sap el que ha de fer, complet en totes les facetes, grans fonaments i lluitador. Espero i desitjo que es quedi molts anys a la NBA a Portland o a qualsevol altre equip, ja que allà consideren que seria titular als altres 29 equips de la lliga.

Pau Gasol, ha acompanyat amb decisió i molt bé a Kobe Bryant. Es fa gran i més experimentat, bon jugador en l'u contra u de cara i esquena a bàsquet, bon passador gràcies a que sempre li han fet 2 contra 1. Per primera vegada ha acabat amb una mitjana de més de 10 rebots. Serà una de les claus als playoff.

Bé, qui quedarà campió? Ja ho veurem. Els 16 equips estan disposats a lluitar fins al final, però això ja ho veuré en el proper article.

Que comenci l'espectacle!!!! Apaguin els mòbils i... que guanyi el millor, i per mi si pot ser en Rudy, millor que millor!!!

09 d’abril 2010

Un clàssic on ja està tot dit

Suposo que començant així un article us pensareu que hi ha poques coses més a dir d'aquest clàssic, que aquest dissabte disputen el Barça i el Madrid. Doncs la veritat és que si! Tot i que avui es divendres i els jugadors del barça ja poden parlar obèrtament del partit, tota la setmana els diversos diaris a nivell paper i a nivell escrit ja han dit TOT el que es podia dir del partit. Només em falta una entrevista amb el responsable de la gespa per explicar quin tractament apliquen i quina manera de tallar-la i preparar-la per l'enfrontament de dissabte a les 10 al Santiago Bernabeu. Però com diu el meu gran amic Josep Maria Rubies s'han d'omplir diaris i s'ha de fer del partit del segle, del mil·lenni, de la història... UN DE TANTS BARÇA – MADRID, el tema principal que al dia següent obrirà informatius i que durant dues hores sembla que pararà a tot l'estat.

La història d'un partit històric
Porto dies veient la programació que han presentat les diverses emissores i especials d'aquells eterns i interminables que t'expliquen la història dels més de 80 Barça-Madrid que hi ha. L'epoca de Cruyff, de di Stéfano, de Kubala, de Gento, de Puskas, de Sotil, Maradona i de milers de jugadors que al llarg dels anys han passat per la història dels dos clubs i que han disputat aquest partit. De quan aquelles alineacions tothom se les sabia de memòria i que tots tenien en ment i que repetíem sense parar i que recorden aquells grans Barcelones o aquells grans Madrids. Tota una època en que el futbol va ser un referent i una manera de veure els millors jugadors estatals que estaven en aquests dos equips. Tot i això amb el pas dels anys els jugadors han anat canviant, com és normal, i l'estil d'entendre el futbol i del tipus de jugador, també ho ha fet.

Mai ha importat la classificació
Històricament aquests partits han estat un mon a part. M'entendreu. Si arriben a aquest partit com aquesta temporada, tots dos equips empatats i clau per entendre una lliga de dos, com és la que ens ocupa, els dos s'hi juguen la vida i sembla que hi vagi la vida. Però moltes vegades algun dels dos equips, guanyar a l'etern rival ha suposat salvar la temporada i dic per tots dos, perquè en el mon del futbol (i sense que serveixi de tòpic) TOT SÓN CICLES! Tot i això guanyar a molts dels equips demostra que tens un potencial superior i aquesta temporada els dos equips ho demostren que estan per sobre de la resta, encara que sigui de manera diferent.

Ara falta saber com anirà aquesta temporada i qui demà s'endurà el triomf. Jo no m'atreveixo a pronosticar cap resultat, però si voleu, la Porra queda oberta al nostra Facebook!