19 de setembre 2013

Encara esperem la Masia


Foto Oficial del FC Barcelona 13/14 Font: Mundo Deportivo
Amb l’arribada del nou entrenador el primer que es va vendre es que estaria molt més pendent de la pedrera, que era un malalt que es podia passar les tardes i els dies veient partits del Juvenil, dels cadets, del B… De moment no l’hem vist en lloc, i no només això, sinó que tampoc conta gaire amb els de la pedrera que té en el primer equip. Les rotacions les hem pogut veure, però també hem vist com descol·locava jugadors quan tenia recanvis naturals. Hem vist Adriano canviar de Banda sense que aparegués en cap moment Montoya. Hem pogut veure com ha fet apareixer a Mascherano al eix de la Defensa i Bartra no va debutar fins al partit de Champions contra el Ajax amb tot fet, i tenint en compte que a la Lliga no ha jugat. Tello, un jugador que segons ell li encanta i el té enamorat... no se’l veu... i finalment els casos de Sergi Roberto, possiblement un dels millors de la pretemporada, el jugador pel qual no es va fer cap fitxatge amb la marxa de Thiago i que tampoc ni apareix a les convocatòries i el de Jonathan Dos Santos que ho tenia tot fet amb la Reial Societat i el Tata li va demanar que es quedés perquè disposaria de minuts... per tan, on és aquest entrenador que TANT i TANT revisa la cantera i els equips inferiors?

Actualment el barça ha omplert les 25 fixes de les que disposa el primer equip. Tot i que en partits com els del Sevilla poques rotacions. Per ser exactes els números canten: Anem per ordre de dorsals: Montoya: 0 minuts; Dos Santos: 11 minuts; Bartra: 0 minuts (en lliga); Sergi Roberto: 8 minuts...

Cas Montoya preocupant
El més destacat de tots per mi és el cas Montoya per mi és el més delicat. El jugador, campió de la Sub 21 es el lateral dret recanvi de Dani Alves. Actualment acaba contracte i no s’estan movent els fils per renovar-lo. Per mi aquest hauria de ser un dels jugadors de futur del Barça, però de moment no es mou fitxa i podem acabar perdent-lo.

Sergi Roberto ha de jugar
Jo crec que és el futur del mig del camp. Fisicament es fort i demostra que té molta visió de joc en tots els moments del partit. En les darreres jornades ha estat el descartat i això acabarà minant la moral del jove jugador català. La nova generació necessita un lider i aquest pot ser el de Reus. Té ganes, és culé com pocs i vol demostrar que el nou Barça ha de passar per la gent de la casa i ell està per poder fer força en aquest aspecte.

La porteria una mala planificació
Aqui hi ha un tema delicat. Victor Valdés és i ha de ser el titular indiscutible d’aquest equip. Està atravessant un dels moments dolços de la seva carrera. El porter que acaba contracte i que ja ha dit que no renovarà no té un subsitut de futur. Pinto és el porter de la copa, un suplent que té molt assumit el seu rol i que no dona problemes. Per la seva part cal tenir en compte Oier. El tercer porter de l’equip està per obligació contractual. En la seva renovació es va signar que aquesta temporada havia de pujar al primer equip, però està clar que no dona les garanties de futur d’un porter i tenint un filial a Segona A, la figura del tercer porter és innecessària.

Afellay i Cuenca, casos a part
A més cal sumar dos jugadors més en discòrdia: Afellay i Cuenca. Els dos amb contracte en vigor i lesionats de llarga durada, no conten per l’entrenador, però a fi i efecte d’evitar una denúncia han rebut dorsal: Cuenca té el 19 i Afellay el 23. L’objectiu era cedir-los o vendre’ls. Al no poder-ho fer, es va optar perquè continuessin a la disciplina del club i ocupen una part super-poblada com pot ser el mig camp endavant, on el Barça no necessita més efectius.

Encara queda molta lliga, però en partits que es podrien haver fet rotacions el nou entrenador no ho va fer. A veure si les comença a utilitzar. L’objectiu és que de cara a final de temporada no arribar tan fosos com ho van fer l’any passat contra el Bayern de Munich.

17 de juny 2013

L'estrella del Sheriff ja brilla al cel


Avui volia parlar de fitxatges, volia parlar de moltes coses, volia comentar l’adeu de verdú, la victòria de Lorenzo... és més, ho tenia tot fet i m’haruia encantat fer-ho, però només parlaré d’una... parlaré d’una que mai m’hauria agradat donar! ens ha deixat un amic, un geni, un mestre... avui Manel Comas ha perdut el partit contra el Cancer. L’entrenador, l’amic, ens ha deixat avui a Tiana als 67 anys. El que per molts era un mestre i que molts recorden no ha pogut amb la lluita que portava des de feia 1 any i mig contra el Cancer i finalment ens ha deixat aquest matí. Pel record queden els seus títols com a entrenador, la seva dialèctica a les sales de premsa les seves paraules, la seva manera directa de dir les coses i les seves anècdotes. Nits inacabables de xarrera i diversió. Històries que semblaven increïbles però que eren certes, jugadors que has conegut i que t’han respectat. Jugadors que avui ploren la teva perdua. Aquest partit no l’ha pogut guanyar i el tianenc ha perdut la partida.

Pel record els 12 equips de la ACB en els que has estat: Joventut de Badalona, del CAI Saragossa, del Taugrés Vitòria, del Caja Sol de Sevilla, o del club bàsquet Manresa, entre molts d'altres. Tot i que no va guanyar mai CAP lliga és el segon entrenador amb més victòries de la Lliga ACB amb 392, només per darrere d'Aíto García Reneses. I ha gaunyat la Recopa, la Coa del Rei la Korac i en el nostre record quedaran aquelles frases de NAF o aquelles maneres de parlar i el seu caràcter a la pista que res tenia a veure amb la seva vida real. Afable com pocs tenia conversa per tothom, passejava per Tiana i trigava hores en anar d’un cantó a un altre... Normal! Era el Xeriff i tothom el parava per preguntar-li coses.

Els darrers dies la seva vida anava marcada per una polèmica judicial que jo mai vaig creure i que jo encara espero que se solucioni a favor seu, encara que això no ha de embrutar el que ha estat la seva vida professional i personal. Treballador incansable i mestre de molts avui s’ha apagat un dels caràcters més forts del Basquet estatal i dels més carismatics. Defensor a ultrança de Tiana i dels seus simbols el recordem per defensar la bassa de Can Matas en una roda de Premsa.

Encara esperaré algun dia trobar-lo al Casal de Tiana, trobar-lo passejant pel poble amb la seva melena, el seu bigoti i el seu inseparable xaleco... Manel, allà on siguis recorda que has deixat molts amics i persones que t’estimem! Sempre seràs en el nostra record i sempre estaràs entre nosaltres i ara, allà dalt, tens gent que t’espera però aquí has deixat alguns que ja t’enyoren!

20 de març 2013

Setmana intensa a tots els nivells!


Si avui hagués de fer un resum del que ha estat tota la setmana a nivell esportiu, necessitaria més temps del normal, però com que em cal, ho faré!

Comencem pel Barça. Els de Vilanova i Roura van fer un partidàs contra el Milan i es van endur la classificació pels quarts de final de la Champions. Va ser d’aquells partis que es va veure clar que els catalans anaven a per totes. M’entendreu: Pressió des del primer moment, ajudes constants, defensa de 3 amb cobertures excepcionals... molt complert l’equip. A més es va fer allò de marcar aviat i encara va donar més marge i empenta a l’equip. Tothom destaca Messi, Villa, el desgast de Pedro i el gran partit d’Iniesta... jo em quedo amb un jugador que va fer un dels partits que ens té acostumats quan arriben les grans ocasions, estem parlant de Sergio Busquets, el de Badia del Vallés ho va fer tot molt bé i va ser la peça que va equilibrar a l’equip. Jordi Alba va donar l’èxtasi final amb el quart gol que sentenciava el partit i calmava als culés.

El cap de setmana després van fer de nou un bon partit contra el Rayo amb un equip que va plantar cara i que amb Paco Jemez juga un altre futbol que no té res a veure amb els equips, teòricament, petits. El Rayo va fer un bon partit i la societat VIlla i Messi també. Jo tinc més clar cada dia que l’asturià s’ha de quedar la propera temporada. El que sembla que va perdent crèdit és Cesc... veurem que passa

A l’Espanyol es van aprofitar de l’esforç del Malaga per classificar-se pels quarts de la Champions i van guanyar a La Rosaleda, un camp complicat i que també serveix per trencar el malefici fora de casa. Si sumem com han anat la resta de resultats els de Javier Aguirre se situen a la zona més tranquil·la de la taula amb les mirades posades ja fins i tot més a la part alta de la taula que gairebé a la baixa. Tot i això els pericos es volen calmar i no estirar més el braç que la màniga. La salvació encara no és matemàtica i cal seguir pensant partit a partit per no haver de correr al final. Ara tenen una setmana per preparar el proper partit i que la secretaria tècnica segueixi sondejant el mercat per reforçar el planter de cara a la propera temporada.

Parlem de bàsquet. El Barça es va imposar contra el CAI de Saragossa amb un gran Joan Carles Navarro que va superar la marca de Epi com a màxim anotador del club i que va deixar en un segon pla la lluita entre Tomic (que segueix estant espectacular) i Norel, que demostra les bones qualitats de la pedrera de la penya... Una pedrera, al del conjunt badaloní, que va demostrar de nou el gran interès que desperta entre tots els jugadors. Després de la marxa de Gaffney i el fet de que Fisher va fer una petita espantada, doncs es va decidir recuperar el que és l’esperit de Badalona i tirar de la pedrera per guanyar al Baskonia i situar-se en llocs de Play-Off!. El Manresa cada dia té més complicada la Salvació i si a sobre el Lagun Aro va guanyant els partits i la reacció definitiva del que demostra que els de Jaume Ponsarnau no poden sortir del pou de la classificació... i la veritat és que ho necessiten per aixecar el cap de manera definitiva.

Per acabar fem un ràpid repàs a altres temes: Raikonen dona la sorpresa i s’imposa en el primer GP de la temporada a Melbourne. El finalndès va ser molt més fred, va demostrar les prestacions del seu cotxe i només va fer dues aturades. El segon Fernando Alonso, que recordem que sortia 5è i finalment tanca el podi Vettel! En aquí tot i que Lotus va fer-ho molt bé es troben a faltar els McLaren i els Mercedes... veurem que passa a la resta de campionat.

Rafa Nadal va tornar a guanyar i ho va fer a Indian Wells! El de Manacor es va endur un partit contra Del Potro que li va guanyar el primer set i ja està. El tenista espanyol va començar a ser una apiconadora i demostra el bon estat del seu genoll en el ciment! Propera parada: Terra batuda, la seva GRAN especialitat!

En el 6 nacions derrota increïble d’Anglaterra contra Gales per un clarissim 30 a 3! El 15 de la rosa va ser vapolejat pel campió flamant del torneig i perd l’opció que tenia a la triple corona i al gran Slam! També cal mencionar el bon torneig d’Italia que possiblement ha tancat la seva millor actuació i França que va guanyar a la darrera jornada i va evitar la cullera de fusta!

19 de febrer 2013

Bon cap de setmana de futbol, dolent pel bàsquet i tot macat pel dol


Oscar Pistorius, detingut
Aquest cap de setmana el Barça ha guanyat, amb més patiment del esperat o previst contra el Granada. Els de Lucas Alcaraz van fer un partit seriós i es van trobar amb algunes decisions arbitrals que els van ajudar, diguem-li el gol del Granada que no hauria d’haver pujat al marcador o els dos gols del Barça que van ser anul·lats de manera injusta. Coses que queden d’aquest partit: Messi millor que ni es refredi, perquè és vital per aquest equip, dissabte va marcar el gol 301 amb la Samarreta del Barça. El crack argentí segueix demostrant que és el millor per desembossar partits. Ahir recordava l’època en que Romario i Ronaldo van prometre 30 gols en un any... com a davanters centre... i Messi sense prometre res en porta 37 i només estem a FEBRER! Per ser exacte, porta més gols ell sol que 15 dels equips de primera... IMPRESSIONANT

Més coses, sense Xavi ni Iniesta, el barça no té el control al mig del camp, tot i tenir la possessió no té la verticalitat que li donen aquests dos cracs. Per acabar, no vull deixar de parlar d’Alexis, mentre que l’altre cap de setmana semblava que començava a demostrar que mica en mica es recuperava, aquest dissabte va tornar a demostrar, tot el contrari, que no és aquell jugador que va embadalir al Udinese ni que la temporada passada amb 14 gols era titular indiscutible i semblava que Villa, no tenia lloc... potser aquest estiu cal replantejar-se si vendre al jugador asturià. 

Per altra part l’Espanyol va encadenar una nova victòria i va deixar un bon regust de boca a tots els assistents a Cornellà el Prat. Els pericos encadenen una ratxa de partits que els ha fet sortir del descens i fins i tot, ho direm amb la boca petita, mirar cap a Europa. Una curiositat, l'Espanyol té a 11 punts el descens i a 11 punts la Champions. Sergio Garcia està en un molt bon moment i poc a poc s’aposenten a la zona mitja de la taula. Si tot va com fins ara, fins i tot podrien començar a mirar amunt... veurem que passa! Tot això en mig d’una setmana en que sembla que Cristian Alvarez ha vist com el seu agent deia que al acabar la temporada, deixaria de ser el porter de l’Espanyol. Si això li sumem que diversos equips van darrera de Kiko Casilla, a la secretaria tècnica se li obre el forat de la porteria com a problema... L'altre és Wakaso, el jugador va arribar tard i sembla que és apartat de l'equip. Fins i tot tal com va l'equip i la bona copa d'Àfrica que va fer, no descartaria una sortida ràpida del club.

En Bàsquet cap de setmana per oblidar. Pallissa que va rebre el Manresa de part del líder de la lliga el Reial Madrid de més de trenta punts. Molt bé Mirotic que desapareix en els partits importats i fantastic un apossentat Sergio Rodriguez. Derrota de la Penya que va fer un trist paper contra el Bilbao en el que va fallar molts tirs de tres... va arribar a tenir un 0 de 16.... Per acabar victòria in extremis del Barça Regal contra el Fuenlabrada en el darrer instant i gràcies a Tomic. Els de Xavi Pascual van patir més del compte per guanyar a un rival que està a la part més baixa de la taula.

Parlem del All Star Weekend... i en parlarem ràpidament, ja que aquest any es demostra una vegada més que avorreix i moltíssim.... El partit dels jugadors del primer any i els del segon va acabar sent un concurs d’esmaixades... els concursos, pel meu gust i pels de molts, faltaven noms il·lustres que poguessin donar vida... i el partit de les estrelles ja perd tot el interès que pogués tenir anteriorment.

Per acabar aquesta setmana el mon de l’esport ha vist dos casos de mort. Una White, el jugador que va estar entre d’altres al Granollers i al Valvi Girona, va ser assassinat per la seva dona mentre dormia després de que aquesta l’hagués enxampat mirant porno. Per altra part Oscar Pistorius, el corredor sense cames que va arribar a disputar uns jocs olímpics ha estat detingut i pot ser condemnat a cadena perpetua per l’assassinat de la seva parella... aquest mon de l’esport a vegades té coses que no tenen a veure amb la pràctica del mateix, però que et deixen glaçat.

12 de febrer 2013

Cap de Setmana marcat per la Copa del Rei


Quan un equip té molts bons jugadors és qüestió de temps que la cosa funcioni, això és el que li ha passat al Barça Regal. L'equip de Xavi Pascual va arribar a la Copa gairebé de miracle i es va presentar a la cita de Vitòria sabent que hauria de patir molt més del compte per poder superar només el primer rival, el Reial Madrid... i ho va fer. Després de Dues prorrogues els catalans es van imposar als de Pablo Laso en un partit que per uns moments semblava que no volgués guanyar cap dels dos conjunts. Un enfrontament que crea afició i que va donar vida a la Copa del Rei d’enguay. Un matx estrany, ja que tant Barça com Madrid el van tenir guanyat i als dos se'ls hi va girar el marcador. Tot i això els errors de Pablo Laso van acabar condemnant a l'equip de la capital.

A la segona el Barça se les veia amb el Baskonia, que jugava a casa i venia de no patir gaire contra el Cai Saragossa. Els aragonesos, tot i fer uns bons 20 primers minuts encapçalats pe Aguilar, a la segona part va desapareixer contra el Caja Laboral un molt bon equip que li falta conjuntar-se. La semifinal estava servida, però el Barça va aprendre la lliçó del que va passar a Caceres fa uns anys, en que igual que aquesta temporada i després de dues prorrogues l'equip que va sortir d'aquest enfrontament va caure derrotat. Els quarts no van passar factura i els blaugranes van tornar a fer allò que se'ls dóna millor, aprofitar un petita ingerència de la defensa dels bascos per destroçar-los al darrer moment.

Amb aquesta victòria es presentaven a la final contra un València que va patir ben poc per arribar-hi, els de Persaovic no van tenir problemes per acabar amb un Estudiantes que sense Carl English entonat passa molts problemes, si a sobre li sumes que ni Kirsai ni Gabriel van fer bons números, tot suma per no guanyar el partit. Els taronges tampoc van tenir excessius problemes per desfer-se del Canaries que, després de guanyar al Bilbao i posar per primera vegada un peu a la Semifinal amb una gran actuació del pivot Xavi Rei. A les seminfinals poc van poder fer contra el València, més que animar i animar, els aficionats pio pio com se'ls coneix van demostrar el seu suport als seus jugadors que van acabar pujant a les grades, després de perdre contra València, per agrair la mostra de afecte i el suport de l'afició, Pedro Martinez tampoc hi va voler faltar.

A la final de la Copa els nervis estaven a flor de pell i va semblar que fins que no es van asserenar no van poder demostrar el seu joc, tot i un erràtic Navaro, un Lorbek que en els primers quarts no sabien on eren, i un Tomic que es va carregar ràpidament de faltes, va fer canviar la filosofia del partit i va fer sorgir altres jugadors.

Però recolzats en un gran Marcelinho, un grandissim Sada i un pletòric Pete Mickael, amb la col·laboració de Jawai i amb un inspiradissim i denfensiu Brad Oleson, el Barça va demostrar perquè ha empatat a títols amb el Reial Madrid en aquesta competició i es va alçar en just guanyador del trofeu. Fins i tot va semblar que si els jugadors haguessin apretat una mica més al principi del tercer quart encara hauria estat un resultat d'escandol.

Un parell de coses que em van agradar i que no. Em va agradar molt el fet de que crec que el Barça venia ben entonat després de dos partits durs i demostrant que portava més ritme de competició, al contrari de fer afluixar el ritme i veure al Barça cansat, es va veure un conjunt que venia molt preparat. El que no em va agradar va ser que Xavi Pascual veient que Navarro no hi era... (va acabar amb -7 de valoració) no apostés per un altre jugador en aquesta posició, ja no dic Rabaseda que sembla que no conti amb ell, sinó Saras que no va disputar ni un sol instant de la final i que pel que es veu va tenir problemes amb l'entrenador el dia abans... Si tampoc pots amb ell convina Marcelinho amb Sada... fer jugar tants minuts a Navarro va ser incomprensible.

Avui dedico la part final del resum setmanal a parlar dels equips de futbol, ja que l'esdeveniment de la Copa del Rei de Bàsquet sempre marca el calendari en aquest mes de febrer, però el que van fer els dos equips de casa nostra és digne de menció.

Que el Barça que golegi al Getafe a casa, no seria una cosa tant nova, si no fos pel fet de que dels 6 gols, van ser marcats per 6 jugadors diferents i que les rotacions, diumenge si, van funcionar: Mesi, Villa, Iniesta, Piqué, Tello i fins i tot Alexis van aconseguir foradar la porteria defensada per Codina en un enfrontament que va estar marcat per la bona actuació en conjunt del Barça. Els de Roure van demostrar que aquest horari, del tot no els ha afectat. Si a sobre sumem la victòria del Rayo contra el Atletico de Madrid, la diferència amb el segon encara és més gran i passa a ser de 12 punts. Ara queda un llarg camí per endavant i han de venir més partits. La propera setmana es visita Los Carmenes amb un Granada que ha canviat la dinàmica de manera espectacular des de l'arribada de Lucas Alcaraz.

Per la seva part l'Espanyol es va imposar per 0 a 4 a la seva visita a la Catedral, Sant Mamés. Els d'Aguirre van demostrar que el Vasco, que va estar a la seva segona terra, es va endur un partit que es presentava complicat. Jo la darrera vegada que recordo un resultat així en un desplaçament va ser un 11 de setembre de 1994 amb un 0 a 4 contra el Valladolid, els golejadors en aquella ocasió van ser Arteaga, Radioccoiu i Lardin que en va fer 2! En aquesta ocasió a la Catedral, en la darrera visita de l'Espanyol en aquest camp tant mitic quedaran per a la història els noms de Hector Moreno, Victor Sanchez, Stuani i Verdú. Amb altres coses em quedo del partit: Kiko Casilla ja és per mi Titular indiscutiblea la porteria. Li ha guanyat el lloc a Cristian Alvarez, que es veu que la lesió l'ha relegat de la porteria. El que no em va agradar es que vagi guanyan per 0 a 3 no impedeix xiular un penal clamorós sobre Verdú. L'estament arbitral sempre hauria de tenir en compte el que passa en el camp, no el que reflexa el marcador.

05 de febrer 2013

Barça empata, Espanyol guanya i els equips catalans no acaben de rutllar a la ACB


Jugada del partit Barça - València
De nou Victor Valdés va deixar clara una nota a la secretaria tècnica del Futbol Club Barcelona: "si em voleu trobar un substitut, tindreu molta feina..." i dit i fet, es va posar els guants de les grans ocasions i va tornar a demostrar que és un dels millors a la seva posició. El València de Valverde va tenir molt clar com afrontar el partit i va presentar una sèrie d’opcions com les de tapar a Messi i obligar-lo a jugar a la divisòria, tot i que ja porta molts partits fent-ho sense estar tan ofegat. Amb tants jugadors no era tan perillós. Això va fer que el crack argentí no brillés al seu millor nivell. Tot i només treure un empat, no deixa de ser un bon resultat, tenint en compte que es jugava a un camp complicat com és Mestalla i que el València ha fet un canvi important des de l’arribada de Valverde a la banqueta.

Per la seva banda l’Espanyol si que ha fet un canvi des de l’arribada del Basco Aguirre. Els pericos es van endur una bona victòria contra el Llevant amb gols de dos ex-jugadors Granotes, com Stuani i Sergi Garcia. Les bones noticies mai venen soles i a part de la victòria es va poder veure el que, jo crec, que serà el millor reforç pel mercat d’hivern, Felipe Mattioni, que després de 3 anys al club, ha aconseguit debutar a la lliga per primera vegada, ja que les lesions no l’han acompanyat. Ara sembla que torna a tenir una bona forma física i està llest per jugar. Però ser perico vol dir patir i ho van fer de valent... a falta de pocs minuts el partit es va tornar boig i va semblar que hi havia opcions de remuntada del Llevant.

Per la seva part el Madrid va fer tot malament a Granada, on amb aquesta derrota, sumen 4 derrotes a les 4 visites a Andalusia. Els de Mourinho es van mostrar molt poc concentrats i molt fluixos. Cristiano Ronaldo ha batut el record i ja ha marcat amb el Madrid a tots els equips de primera divisio... a més l'entrenador portuguès va tirar amb bala contra alguns dels seus jugadors... anoteu els noms: Coentrao, que fa temps que té un peu fora del club; Sergio Ramos, aquest nom no és nou i no sorporen a ningú, ni molt menys; Higuain, que des de que ha tornat de la lesió no és el mateix; Di Maria, tots sabem que el portuguès ja fa temps que el té al punt de mira; Modric, que ha arribat sense pena ni gloria al club i finalment Marcelo, que a part de passar el partit rient, el veig molt passat de pes...

En Bàsquet, victòria del Barça en el Derbi català davant del Manresa. Els de Xavi Pascual van demostrar que arriben a la copa en el millor moment possible i ho hauran de fer contra el Madrid per seguir vius. Oleson va aportar 10 punts en un partit que es va haver d’aturar per un taulell trencat. A Valladolid, la Penya va tornar a fer un quart desastrós que el va tornar a deixar sense victòria. Els de Salva Maldonado van anar per davant tota la primera part, però al tornar del vestuari els va agafar la ja, malauradament, tradicional Pajara i van perdre el partit.