03 de febrer 2010

QUE ALGÚ ATURI AIXÒ

Em direu que sols es futbol, però el que està passant darrerament es escandalós i fins i tot preocupant. Des de fa setmanes, part de la premsa de Madrid, sobre tot la esportiva, emissores de televisió, privades com “ Intereconomia “ o públiques com “Telemadrid” que paga la autonomia madrilenya amb fons públics , s’estan dedicant sistemàticament a atacar el F.C. Barcelona i, de passada a Catalunya. No es tracta sols de contertulians – sempre podrien dir allò de que no es responsabilitzen de l’opinió dels participants, etc. etc. - però no, els màxims exponents d’aquests atacs son els conductors i conductores d’aquests programes. No es estrany llegir, veure o sentir aquests “periodistes” – que em perdoni el gremi per les comparacions – dient barbaritats, mentides, insults, en un “todo vale” per anar sistemàticament contra el Barça, no dubten en comparar els cops de colze de Cristiano Ronado amb l’esforç desesperat del Messi per desempallegar-se del seu marcador – el seu conegut Marc Valiente ara del Sevilla i abans del futbol base del Barça - , inventen fores de joc inexistents arribant a l’extrem de manipular les imatges per demostrar les seves falsedats, i tot el que calgui per manipular la opinió pública i anar contra el Barça en un clar exponent de la impotència que arrosseguen des de fa temps.

Estem cansats de la paraula “Villarato”, per referir-se a unes suposades ajudes federatives al Barça, es ben curiós que després d’haver patit arbitratges escandalosos en altres èpoques ( curiosament les del Madrid de las cinco copas ), ara des de Madrid surtin amb aquestes. Podem pensar que es impotència i probablement ho encertarem de veure com un equip fet bàsicament amb jugadors de casa, li passa la ma per la cara a un equip fet a base de talonari, d’inversions estratosfèriques en estrelles rutilants que no acaben de donar els fruits esperats. El seu totpoderós president està preocupat, veu com un altre projecte perilla, encara no ha entès que el futbol es la única empresa del món on manen els treballadors, que tenir els millors no es sinònim de guanyar res i que les grans inversions poden estavellar-se contra un equip de 2ª B en un mal dia.

Però aquest totpoderós Florentino Pérez ja ha començat a moure fils, ja s’està apropant als dirigents de la Federació Espanyola de Futbol i els de las U.E.F.A., amb qui fins ara no mantenia relacions gaire fluides per intentar capgirar la situació i tenir suposats tractes de favor. No ha dubtat en trucar a alguna emissora de televisió privada per que canviïn d’opinió en jutjar una jugada en directe, recordem que a la transmissió del Madrid – Màlaga, la targeta roja a Ronaldo era claríssima pels locutors i a l’endemà, ves quines coses, ja tenien dubtes i començaven a parlar de la altura dels jugadors, de si els hi toca al pit o a la cara. Ningú es recordava de que el pobre Patrick Jan Mtiliga, jugador danès de 29 anys i 171 cm d’estatura, estava K.O. amb el nas trencat i que es perdria un mínim de dos partits, el cas era justificar al jugador estrella, al jugador mediàtic del R. Madrid. De fet jo no tindria res a dir de que intentin capgirar les situacions, però el que clama al cel es que per aconseguir això hagin de carregar contra el Barça, recordo que fa anys es deia que el Barça tenia Madriditis, l’any passat es parlava del “cagómetro” i ara, que hem de dir. Vostès mateixos. Encara que pensant en la comparació que feia el Madrid en la seva al·legació davant el comitè sancionador de la jugada de CR9 amb la del Messi, vaig recordar que quan erem petits i anàvem al “cole”, quan algú feia una malifeta i el mestre preguntava qui havia estat, si algú deia “... ha sigut aquest “, era titllat de “xivato” i se li feia el buit. Doncs això mateix es el que ha fet el Madrid, dir allò de que “... aquell també ho ha fet”, s’han rebaixat a un nivell que no es digne d’un club que sempre ha fet bandera del seu “señorío”.

Però dit tot això, torno al començament, que algú aturi aquesta ofensiva mediàtica sense cap mena d’escrúpols, falten sistemàticament a la veritat, insultant als catalans, titllant-los de rucs i fent miques un diari esportiu de Barcelona, l’Sport, donant idees del que es podria fer amb ell, això a Telemadrid, la autonòmica. La grolleria en aquestes “teles” es una manera habitual de parlar i de la manca de respecte als demés en fan negoci, algun presentador ha manifestat públicament que li es igual que el que es digui sigui veritat o no, que el que vol es la polèmica, que hi hagi enfrontaments, que sembla ser, que en alguns llocs de Espanya això dóna audiència i, ja sabeu, el “share” es el que mana. Una vergonya ! On hem arribat ? Què se n’ha fet de la ètica professional?

Preguntaria que què fan els polítics, però , francament, ja fa temps que no espero gaire de la classe política, fins i tot molts deuen pensar que ja els hi va bé tot això, que així, dels problemes de veritat la gent no en parla ...

Ja n’hi ha prou, estan atacant al Barça, estan atacant al poble català i als catalans, siguin o no del Barça, tots al mateix sac i ací no hi ha ningú que digui PROU !!!

10 comentaris:

JORDI PUYALTÓ ha dit...

Pues mire Vd. señor Pericas, yo no me siento atacado ni aludido en ningún momento, y es que creo, ahora comprobaré mi DNI,de España eso sí, que también soy catalán. Y es que los que no somos del Barça, en primer lugar parece que no seamos catalanes,así se nos trata constantemente en Catalunya, y en segundo lugar, que casualidad!!, los que no somos del Barça vemos las mismas cosas igual, no sólo que la prensa de Madrid, si no igual que la prensa deportiva del resto del Estado Español, que no es poca y mucha de ella nada sospechosa de madridismo, sino simplemente imparcial. ¿No será que los colores azulgranas no les dejan a Vds. ser imparciales y reconocer las cosas tal cómo son??. Sin ir más lejos hace dos
semanas, en el campo del Depor se le anula un gol al Ath. de Bilbao por fuera de juego en el que están Vds. de acuerdo que lo es. Pues bien, una semana después Pedrito está en la misma posición y, como pàrece que es del Barça, ya no lo está, ya no es fuera de juego. La imagen de arriba ya es suficientemente demostrativa de que en el momento del pase, está en fuera de juego!!!. Cualquiera que mire la foto ó viera el partido sin gafas culés estará de acuerdo en que lo era. En el propio campo del Sporting, se anula un gol a Raul que evita la victoria del R. Madrid, por manos de Kaká totalmente inexistentes, que le privan de conseguir dos puntos más.Y así relacionaría infinidad de situaciones a favor del Barça y en contra, no sólo del Madrid, sino de mucho equipos, y ya no hablemos del Espanyol y las lipotimias de Xavi... En fín, y sin ir más lejos, le diré en referencia a lo que comenta de la información periodística española, que aquí en nuestra casa, la de todos los catalanes y los que no lo son pero viven en Catalunya, que los partidos de futbol que emite TV3,sean del Barça ó no,yo ya los veo a través del Canal 9 de Valencia, ya que los comentarios alusivos y despreciativos hacia todo lo que no sea culé,(muy en especial R. Madrid y Espanyol), dan verdadera vergüenza, por no decir otro adjetivo mucho más fuerte. Así que entiendo y aseguro que todo es del color del cristal con que quiera mirarse.Pero le aseguro a VD. que el famoso Villarato SÍ existe y que mirado fríamente esto de Vds. ya parece, en lugar de "Més que un Club", que hasta resulta mínimamente simpático,....un Nacional-Barcelonismo. Un conmigo ó contra mí al que por supuesto siempre rechazaré. Y no reconocerlo es ser un forofo y nada imparcial, aunque eso sí, están Vds. en su perfecto derecho, ya que esto es una Democracia.....¿ó...ya tal vez no?.
Un abrazo y hasta el próximo lunes.
Jordi Puyaltó.

Unknown ha dit...

Josep Sánchez Fontseré
04/02/2010
Primer de tot, crec que no és legítim pretendre que els catalans no culers (som uns quants), acceptem de forma submisa l'equació: Barça=Catalunya, Catalunya=Barça que sembla se'ns vol imposar. CATALUNYA ÉS MOLT MÉS QUE UN CLUB, i a vegades sembla que això s'oblida per part d'alguns.
Quan la premsa i altres mitjans de comunicació Madrilenys llencen campanyes anti-barça, tergiversant les dades (és cert a vegades), no fan res diferent (amb més o menys elegància) al que fan els mitjans afins a la causa culé (incloguin-hi la TV pública de Catalunya). En el cas concret de la jugada del gol de Pedro, és tan ridícul el gràfic que publica el diari Marca, com el que publiquen alguns diaris esportius de Barcelona. En el primer cas desapareixen les marques de la gespa, i en l'altre unes línies sospitoses presenten un exercici impossible de perspectiva, per fer-nos veure el que vol cada un dels mitjans, igual que el gràfic que presentava diumenge TV3, més que sospitós també. No ens enganyem, és molt difícil dir si és o no és fora de joc, i estic d'acord que davant el dubte es dones Gol, però segueixo tenint el dubte de si en cas de ser la jugada al revés (gol del Sporting en possible fora de joc), l'àrbitre el donés com a bo.
A mi el que em preocupa realment, és que els grans perjudicats per aquesta "bipolarització" del futbol, són els altres equips, maltractats de forma sistemàtica per uns àrbitres massa preocupats en quedar bé amb els poderosos , i que en cas de dubte en alguna jugada, sempre, sempre, prenen la decisió més favorable a l'equip gran. Madrid i Barça són SEMPRE els beneficiaris d' una manera de fer que ja fa molts anys que dura i que perjudica sempre els equips amb menys ressò mediàtic (també coneguts com a "modestos").
Que un equip modest, sigui "víctima" d' un arbitratge que afavoreixi al Madrid o al Barça, serà noticia a Madrid o Barcelona depenent de qui sigui el "beneficiat" i la premsa contrària parlarà de regals, manipulació, "villarato", però del perjudicat, en favor del equip més dèbil, ni una paraula, si no és per interessos col•laterals.
El paper de víctima, no queda bé ni a uns ni als altres, no poden fer el ploramiques després del tracte de favor que reben any si i any també. Curiosament , i de forma cíclica , plora més el que no va primer....., si no guanyo jo és un complot, pensen....... , els equips que no tenen tanta influència han de callar i lluitar setmana a setmana contra els rivals, contra un sistema injust, i esperar que quan juguin contra els dos poderosos els senyors arbitres tinguin un bon dia.
Parlar des del punt de vista de Madrid de regals al Barça, és tan ridícul com parlar des de Barcelona de regals al Madrid, sempre s'ha fet i suposo que es seguirà fent, (això no té fàcil solució), perquè del que es tracta en definitiva, és de vendre diaris, fer audiència i força mullader, tot i que això, a vegades, comporti deixar de banda l'ètica i en casos extrems, fins i tot la veritat. Informar a la gent del que ha passat en un partit ja no és tan important com preparar la portada que farà vendre més diaris.

pepus007 ha dit...

Bé, per alusions, com diria el gran Shuster : " No hase falta dessir nada mas ", a En Jordi el delata l'idioma i a En Pep, li diré que miri el partit Barça - Getafe i despés parlem de Villarato.
Una aBarçada per tots dos.

Jordi Puyaltó ha dit...

A Pepus007:

Decirle que no entiendo que me delate el idioma, de hecho y para entendernos de forma segura, he utilizado el mismo en el que hablan los señores : Iniesta, Alves, Pedrito, Busquets, Pinto, El Dios Messi,Márquez...y ya no hablemos de Henry, Keita, Touré Yayá,Abidal,Chigrinsky,Ibrahimovic,...Lamento pues no haber sabido estar a la altura del equipo representativo de Cataluña, tanto como Club, como de jugadores catalanes.....Un fallo imperdonable por mi parte. Tal vez, es que me he dejado llevar por mi memoria histórica ,al recordar que fueron Vds. fundados por el Suizo Hans Max Gamper y que llevan Vds. los colores azulgranas de la bandera de su pueblo,(Winthertur).
Un cordial saludo y hasta dentro de un ratito.

josep m. Rubies i Guardiola ha dit...

tenía ganes de no comentar el escrit d´en Puyalto i d´en Sanchez pero em sento obligat a fer-ho.
La premsa de Madrid ataca a Catalunya quant vol atacar al Barça perque son ells els primers en identificar el Barça amb Catalunya ja que els demes només s´identifican en ells mateixos,amb bastanta mala sombre,per cert.
Per mes que ho preteneu mai vos podreu comparar amb un equip que te milions de simpatitzants en tot el mon ("ahi duele").Nosaltres vos podem respectar com equip petit que sou,pero,vos agradi o no nosaltres ens hem guanyat la simpatía (i tambe l´odi d´uns envejosos) per tot el mon, com a equip gran que som,representatiu i
en definitiva referent.
com que no teniu prous arguments per a defensar lo vostre heu de fer de sicaris de un altre "grande"
per a suplir els vostres complexes
vos aconsello que procureu salvar el vostre deficitari i quasi ruinós club i,de moment,no penseu en fites inasolibles.

オテモヤン ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Jordi Puyaltó ha dit...

Sr. Rubiés :
A palabras estridentes producidas por laringes incoherentes, trompas de Eustaquio en estado letárgico. Me entiende,verdad?. ¿Noooo?.....¡¡ Que a palabras necias, oidos sordos.!!
Pues eso.!!!!.

Unknown ha dit...

Senyor Rubies, (malgrat el to del seu escrit, li mantindré el tractament), si a Madrid identifiquen FC Barcelona amb Catalunya, és problema seu . Que el Barça tingui molts simpatitzants no ho he discutit en cap moment, és evident, i són precisament a aquests a qui representa. A mi en tant que Català el FC Barcelona no em representa de cap manera, ni la seva bandera és la meva , tot i que com a institució Catalana té el meu respecte (que no simpatia), com respecto altres entitats esportives o no, que formen part del teixit social de Catalunya. En cap moment he comparat, ni compararé el seu club amb el nostre, per a mi no hi ha color, el RCD Espanyol representa tot el contrari del que llegint el seu escrit sembla representar per a vostè l'esport del Futbol, i així s'entenen les diferències. En el seu escrit farcit de prepotència i arrogància, impròpies d'un esportista, soc acusat de "fer de sicari de un altre grande", comentari tan precipitat i gratuït com fals, és veritat en canvi que sóc seguidor (soci i accionista) d'un equipo petit, potser això és el que el molesta, Senyor Rubies, que un equip petit però molt digne, pobre sí, però orgullós dels seus orígens (i de complexes cap ni un), i entossudit en sobreviure i en contribuir a què el pensament únic no s'instal•li ni en l'esport, ni en la societat catalana, i en no doblegar-se davant l'arrogància del ric, de la prepotència del poderós, ni de la supèrbia de l'ignorant. No tenim altra fita gaudir de l'esport i continuar vius, i si això el molesta, Senyor Rubies, es el seu problema no el nostre.
Josep Sánchez i Fontseré

Unknown ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Sergi Quevedo ha dit...

Hola a tots, aclariment que no té res a veure amb l'article:
Com a adminsitrador aclararé que els dos comentaris suprimits són pel següent: El primer d'ells perquè sortien caràcters xinescos i no s'entenia i el segon (el de Josep Sanchez) perquè estava repetit. En cap moment ha estat per coartar la llibertat d'expressió.

Moltes Gràcies