Audie Norris a Catalunya

Era l'any 1987 quan Audie Norris venia a Catalunya a jugar la lliga ACB, fitxant per l'equip del Barça de Basket. Norris havia sortit de la Universitat de Jackson, Mississippi. Jackson és la capital de l'estat, ciutat on l'Audie va néixer. Una ciutat de prop de 174.000 habitants segons estimacions de l'any passat. Norris va ser escullit al lloc 37 de la 2a ronda de la NBA l'any 1982 per Portland Trailblazers. Va estar 3 anys a Portland, però les lesions el van castigar. Llavors 2 anys a Benneton Treviso on hi va néixer el seu fill Sandro. Audie i la seva muller la Jacquie van viatjar l'any 1985 a Madrid ja que el Real Madrid li volia fer una prova i no el van agafar. No puc imaginar la tripleta Norris, Martín, Romay en aquell equip, amb el Dr.Corbalán com a director d'orquestra!!

Fins que Aito va voler que Norris vingués a Catalunya a jugar amb el Barça. Era el projecte Volkswagen, aixi era com en parlaven en referir-se a l'Audie. Fins que l'any 1987 un entrenador català, segons paraules de Norris, que no estava lligat al Barça el va convèncer a ell per venir. Eren a Atlanta, un buscant jugadors i Norris entrenant-se. Li va presentar Norris a l'entrenador i l'Audie va començar a preguntar sobre Barcelona, la ciutat, l'ambient, el temps, escoles i hospitals pels fills, el menjar, el catalans, el Barça com a club, etc. Aquell el va convencer i tan és així que Norris va marxar a Portland on tenia la residència i l'entrenador català va anar a New York seguint el seu programa. Dies després, segons explica Norris a les 11 de la nit a Portland, Oregon, la 1 de la matinada a New York, ell truca a l'entrenador català per tal que li expliqui a la seva dona tot el que li havia dit a Atlanta. L'entrenador no se'n avenia que l'hagués localitzat i Norris va argumentar contactes que tenia i algun comentari que l'entrenador li va dir de New York i així el va localitzar. Tampoc entenia que havia de dir-li a la Jacquie. Total que les preguntes o dubtes que ella tenia van ser aclarides immediatament i al mateix moment la familia Norris va decidir venir a Barcelona.

Poc temps després el projecte Volkswagen es feia realitat. Norris va venir al Barcelona i des del primer dia es va integrar en la vida de Catalunya, Barcelona i el Barça. La Jacquie vivia com una catalana més aprenent i entenent la nostre llengua, vida i costums. Involucrant als seus fills ja que a més a més Jasmine i Nicos van néixer tots dos aquí Barcelona.

Norris va tenir una exitosa carrera al Barcelona de basket, unicament frenada per dues coses, els seus problemes amb els genolls tot i que es cuidava molt i la Copa d'Europa de Basket on Jugoplastika de Split els va barrar el pas. Aquella "fàbrica" d'Split va treure grans jugadors, sobretot Kukoc, Sobin, Perasovic, Ivanovic, Sretenovic i un llarg etcetera dirigits per Maljkovic. El Barça tenia un gran equip també amb Solozabal, Costa, Sibilio, De la Cruz, Epi, Norris, Wood i molts altres jugadors on el mestre Aito els dirigia amb gran encert.

Norris va guanyar 3 lligues ACB, 3 Copes del Rei, 1 Lliga Catalana, 1 Copa Princep d'Asturias i va quedar subcampió de la Copa d'Europa 2 vegades més.

Tothom recorda els seus partits contra un altre jugador de Portland, en Fernando Martín. Era espectacular veure com es movien, com lluitaven per agafar la posició, els seus 1 contra 1. Realment era bonic de veure. Norris era un jugador ràpid, fort, llest, bon defensor, gran rebotejador, tenia bon tir, uns moiments ràpid al pal baix prop del basket, amb bona visió per passar i molt llest jugant. Els equips contraris sempre feien 2 contra 1 a ell però la seva inteligència del joc li feia veure on havia de passar la pilota per aconseguir fer basket. Probablement ha sigut el millor jugador estranger de la història del Barça de basket. Només 4 jugadors eren els qui li plantejament més problemes que ningú, Fernando Martín del Real Madrid, Reggie Johnson del Joventut de Badalona, i dos jugadors del CSKA de Moscow, Valodia Tkachenko de 2.20 i Arvidas Sabonis de 2.24.

Norris va jugar una de les finals de la Copa d'Europa amb una espatlla molt malmesa que poc després seria operada. Però el seu incansable treball dins el camp i l'estimació pel basket el van fer sempre estar lluitant en primera linea contra tots els seus rivals.

Aquests dies ha estat aquí Catalunya visitant els seus amics, entre ells Santi Abad i un servidor de vostès. Va visitar el seu antic club i posteriorment va visitar el Joventut de Badalona on el seu entrenador Sito Alonso el va convidar a veure l'entrenament i posteriorment va coneixer el seu equip i va estar parlant molta estona amb el mateix Sito Alonso.

Aixi mateix va estar conversant amb el nou jugador de la Penya, en Bienvenue Letuni de 15 anys i 2.24 procedent del Congo. La intenció de Norris és de poder entrenar un equip de l'ACB i poder fer entrenaments també als jugadors alts de 15 a 20 anys. La seva experiència seria molt important per poder-la traspassar als jugadors d'aquí. Li va agradar molt l'actitut de Henk Norel, ja que diu que és un noi que juga amb molta intensitat, és jove i escolta l'entrenador, cosa que segons l'ara Coach Norris és molt important.

Norris ha esdevingut entrenador a la seva ciutat natal en un High School i segueix amb interès les carreres de Rudy Fernandez, Pau Gasol i Mo Williams, jugador aquest últim sortit de la mateix universitat que l'Audie, Jackson. Tot i això el seu interès per la NBA ha baixat molt d'ençà que les estrelles del Dream Team del 92 es van retirar. La seva actitut, l'estimació pel basket, el joc d'equip, tot això ho tenia aquella fornada cosa que els d'ara no la tenen. L'aburreix els All-Star. Els de Jordan, Magic, Bird, Mullin, Robinson, Pippen, Stockton, Barkley i companyia eren de debò, ara l'aborreix, el joc d'ara de 1 contra 1 i els altres 8 mirant, no li fa el pes de cap manera. però prefereix els partits de High School i sobretot es Universitaris de la NCAA, apart dels que pot veure de l'ACB.

Aito va dir una vegada que era el millor jugador que havia pogut entrenar mai, ja que sempre l'ajudava en tot, entenia i llegia el joc, és a dir l'atac i la defensa perfectament. A més sempre l'ajudava amb els jugadors estrangers nous que venien a l'equip. Norris els deia que juguessin al cent per cent sempre que no fossin al camp, si es cansaven demanessin el canvi i que no es preocupessin, que poc despres tornarien a jugar. Els deia que Aito sempre volia màxima intensitat per tal de poder batre als seus rivals d'entrada, no deixant-los apropar-se al marcador.

En tots els equips que ha entrenat Aito, aquesta ha sigut la seva manera de fer, començar a guanyar des del minut 1 de partit. Cotonificio, Joventut, Barça, Selecció i ara Unicaja. Audie Norris diu també que ha sigut una llàstima no poder saludar Aito i parlar amb ell. Com es normal, haguessin parlat del passat, del present i del futur, intercambiant informació i experiència entre els dos. Ja que en el basket tothom apren de tothom, i les experiències són compartides.

Ara esperem i desitgem que la carrera com entrenador de l'Audie Norris sigui tan exitosa com la que va tenir com a jugador.

Guifré Lluís