TOT GUANYAT, TOT PER GUANYAR.

Així diu la inscripció a la samarreta dels sis estels que van lluir equip tècnic i jugadors del Barça quan es va acabar el WORLD FIFA CHAMPIONS, “El Mundialet de clubs” com el coneixem popularment. Es una frase d’intencions però també es una frase de concepte, de mètode, de professionalitat, definitivament es una frase Guardiola.

El Barça ha guanyat sis títols oficials en una temporada, sis títols importants a nivell col·lectiu però també ha guanyat títols a nivell individual, Messi, millor jugador del mon, tant pels periodistes- pilota d’or - com pels entrenadors i capitans – FIFA WORLD PLAYER - , Xavi, triat millor jugador de la Eurocopa, valorat com mai , present a tots els podis dels millors del món, Iniesta, un altre jugador molt valorat, ,cada cop mes per tot el mon futbolístic, tots tres nominats dintre dels cinc millors jugadors del mon per la FIFA, en el millor equip segons la FIFA trobem quatre jugadors del Barça: Alves, Iniesta, Xavi i Messi, en fi, ha estat una temporada màgica, prodigiosa i difícilment igualable.

I no podem oblidar el planter que pertany al primer equip del Barça, els Valdés, Puyol, Sergio, Bojan, Pedro, Jeffren, a part dels ja mencionats, també producte de la Masia: Xavi, Messi, Iniesta. Tampoc podem oblidar els que ja comencen a participar amb el primer equip en amistosos i campionats menors, els Thiago, Victor, Jonathan, Muniesa, Fontàs, i tans altres que estan empenyent amb força, jugadors encara no consolidats però que quan els veus jugar amb el primer equip t’adones que no els costa gens, que han mamat el sistema des de petits, es la força de la pedrera, es la força d’un treball molt constant i molt ben fet des de fa molts anys, de la ma del plorat Oriol Tort pioner en una manera de fer equip, de escoltar i de formar.

Una especial menció per a un equip tècnic molt professionalitzat, encapçalat per Pep Guardiola, un home que quan li van donar les rendes del primer equip va suscitar molta polèmica, molta – per que no dir-ho – desconfiança, un home que com a tot bagatge tenia haver entrenat una temporada el Barça “B”, això si, va aconseguir pujar-lo de categoria. Jo mateix recordo que a la tertúlia dels dilluns – aleshores la fèiem el dilluns que es el dia de les tertúlies esportives ! – vaig dir que era com un meló, estava per obrir, estava per descobrir i que fins que no passes el temps no sabríem si era una bona elecció o no ho era. El temps ha fet callar tothom, no sols pels èxits esportius aclaparadors, també per la seva manera de treballar, de no deixar res a la improvisació, d’analitzar tots els equips amb els que s’ha d’enfrontar, i quan dic tots, vull dir tots, fins i tot l’equip de Kuwait amb el que han fet un amistós, el darrer partit de l’any. Preparadors físics, fisioterapeutes, metges, els observadors i informadors, els que graven tots els partits per veure’ls les vegades que calgui i extreure conclusions, per veure i corregir els errors o les deficiències, controlant la dieta dels jugadors, fomentant la companyonia i l’amistat, portant alegria al vestidor, comprometent a tots i cada un dels integrants de l’equip amb el que es bo per l’equip, TREBALL, ESFORÇ I COMPROMÍS, la clau de l’èxit.

Un Guardiola que dona una imatge impecable, que quan parla no improvisa, que diu tot el que vol dir i en el moment just en que ho vol dir, que sempre cedeix el protagonisme als seus jugadors, que atén tothom amb la màxima correcció, que el porta fins i tot ha respondre les preguntes en diversos idiomes que ell domina, en fi, coherència en tot el que fa, correcció, educació i saviesa.

Sis títols, la quadratura del cercle, l’assoliment de la excel·lència, el millor equip del mon, tant se val, poseu el títol que vulgueu a un grup que ens ha meravellat i que com diu la samarreta, ara que ja ho ha fet tot, partim de cero, tornem a començar per que ara, just ara, encara no han guanyat res. La història es el passat i a partir d’ara vivim en el present i pensem en el futur.

VISCA EL BARÇA !!!!!

Pep Pericas

2009, any de recordatoris del bàsquet

Aquest any 2009 em recordat dos fets d'especial relevancia. L'any 1984 el "Equipo Nacional", com a Antonio Díaz-Miguel, malahuradament desaparagut per culpa d'una malaltia, li agradava dir, va aconsguir la fita més gran del bàsquet estatal al món: la Medalla de Plata del Jocs Olímpics de Los Angeles. Aquell equip aportava la experiència de tècnics i jugadors d'equips catalans: Lluís com a segon entrenador, Margall del Joventut, Solozabal del Barcelona, Jiménez del Joventut, De la Cruz del Barcelona, Epi del Barcelona i el Dr. Guillén del Joventut. Completava aquell equip dos catanas més que havien estat al Pre-Olimpic de París, lloc on es va guanyar el passaport a Los Angeles. Dues persones del Joventut i amb important relevancia: Josep Maria Puente com a responsable de l'equip i en Jordi Villacampa.

La resta de l'equip olimpic estava formada per Diaz-Miguel com entrenador, Paco Binaburo com trainer, Padilla com delegat i els jugadors del Madrid Corbalán, Iturriaga, Llorente, Beiran, Romay i Fernando Martín, i el jugador del CAI Zaragoza Fernando Arcega.

Villacampa va deixar el seu lloc a Beiran a la tornada de París, cosa que a la afició verd i negre no va agradar gaire, encara que això va ser un estimul per l'actual Prseident del Joventut el qual va desenvolupar una brillantíssima carrera a Badalona, guanyant tots els títols possibles.

Un servidor, va tenir la oportunitat d'entrenar-se amb l'equip olímpic just abans dels Jocs. La meva intervenció juntament amb la de Manolo Flores va ser a causa de la tornada d'un torneig jugat a Itàlia on 4 jugadors van tornar lesionats i per precaució es va decidir demanar el nostre humil ajut.

Sessions dobles de matí i tarda de més de dues hores cadascuna d'elles,. amb un alt nivell d'intensitat, amistat i comunió entre tots els jugadors, on les baralles ocasionades durant la lliga entre Iturriaga, Martín i Mike Davis, varen deixar pas a un altre tipus de baralles. la de veure com entre els jugadors del Joventut i el Barcelona aconseguien a veure qui agafava la roba d'entrenament dels jugadors del Madrid i CAI per portar-la a casa, rentar-la i retornar-la l'endemà. Llavors no era com ara que els jugadors ho tenen tot fet, rentat, planxat i fins hi tot llits llargs per la seva alçada.


Era igual que nosaltres parléssim en català, els jugadors del Madrid l'entenien i el parlaven, i no solsament a la intimitat, no els feia falta, eren i són gent culte i amb estudis.

Practicavem tot fins al final, tir, tot tipus de defensa, tot tipus d'atac, el conegut Tall de UCLA de John Wooden que tans bons resultats va portar i que tots els equips de la lliga ACB varen utilitzar, situacions especials transicions contraatacs, 2x1 a tot arreu. Un ampli comprendi del basquet desenvolupat per aquell magnífic equip, que tothom donava tot per l'equip.

Recordo especialment dos fets, les grans lliçons que em va ren donar Corbalan en el tema de direcció d'equip i les magistrals lliçons de tir que en Josep Maria Margall donava a Joe Llorente i a mi abans i després de cada entrenament. I l'altre part veure com probablement el jugador més determinant o un dels més determinants en Fernando Martín recuperava la seva esquena amb les màgiques mans de Paco Binaburo.

Veiem patir el nostre company i tothom desitjava que es recuperés i estigués preparat per l'esdeveniment més important d'esport que hi ha al món i que ningú es vol perdre: els Jocs Olímpics.

Martín era un guanyador nat, lluitava fins al final de cada partit, de cada entrenament, en tot el que fés ho donava tot. Va tenir un fill amb una model alemanya el qual juga a bàsquet a Israel. Les seves batalles esportives amb Audie Norris, Reggie Johnson Dino Meneghin, Valodia Tkachenko i Arvidas Sabonis, són per veure-les en video. Recordo un tap que va posar a Tkachenko espectacular. Martín feia 2.05 i el jugador llavors rus 2.20. Després de posar el tap Martín es va posar a saltar d'alegria i seguidament va seguir el joc. Les guerres esportives amb Audie Norris eren èpiques, es podien estar barallant tot el partit i després els veies al vestidor rient i gaudint del que havia passat. O amb Reggie Johnson, amb qui la noblesa del contacte en el joc era palesa. Fernando Martín va obrir les portes de la NBA a tota Europa. Va anar a un equip el qual l'entrenador mai el va coneixer, ja que era el seu primer any a la NBA com entrenador en cap i anava a fer els seus numeros. Si hagués confiat una mica en Martín aquest no l'hagués defraudat i probablement hagués estat molts anys allà. El 3 de Desembre del 1989, Fernando va patir un accident de cotxe en el qual hi va perdre la vida. Aquell dia jo era al Palau Blau Grana iniciant una activitat pels assistents al palau, una activitat organitzada per la empresa on jo treballava amb col·laboració amb el Barcelona de bàsquet. A l'arribar al palau, en Manolo, cap del parking em va veure i va venir corrent a donar-me un lloc per aparcar i em va dir que en Marín havia mort. No m'ho vaig creure, igual que molta altre gent. Ell duia uns auriculars on escoltava el programa del periodista José Maria Garcia i al sentir-ho vaig estar molt trist. Un amic meu ja no hi era.

Epi, Norris, Costa, Solozabal, De la Cruz, Aito i la resta de l'equip feien una cara de tristesa gran, igual que els del meu equip el Joventut, els Margall, Jofresa, Montero, Villacampa, etc. Una part de nosaltres no hi era present, però sempre serà amb nosaltres i ara gràcies a la tecnologia els podem veure en format DVD per les nostres televisions.

Seria bo ensenyar als nostres fills aquells jugadors d'aquella època, no molt llunyana, en la que quan poden es reuneixen per jugar un partit de Veterans entre ells i on poden veure que tot i la diferència d'edat, els d'ara tindrien problemes.


Guifré Lluís
Veterans del Joventut
per la Rematada de Radio Tiana

0-17, pitjor inici de la historia de la NBA i un motiu suficient per canviar d’entrenador

Aquesta setmana s’ha confirmat que s’ha fet fora a l’entrenador dels New Jersey Nets, Lawrence Frank. Després de sis temporades als Nets i de ser l’entrenador amb més anys a una banqueta en al conferència est, ha estat destituït abans d’igualar el pitjor inic de la història de la NBA. Aquesta matinada s’ha confirmat. Actualment Nets entren a la història com un dels pitjors equips juntament amb els Clipers del 1999 o amb els Heat de la temporada 1988-1989.

Quines són les claus de la caiguda de l’equip?
Les claus estan molt clares. Un equip que tenia gent com Jason Kidd, Kenion Martin, Richard Jefferson o Vince Carter, han passat a tenir jugadors de poca qualitat i de dubtosa reputació. Jugadors que han de demostrar molt encara o que pel contrari ja estan de tornada de tot! Les poques estrelles que té l’equip, a més, estan lesioants. Han arribat a tenir fins a 7 baixes en un mateix equip i han suspès entrenaments perquè no podien fer ni un 5 contra 5.

La venta de la franquícia
Fa moltes temporades que aquest rumor recorre tots els passadissos de la NBA, de la premsa i de la mateixa empresa. Sembla que els propietaris fan volar coloms de que s’han de vendre la franquícia com sigui per poder treure diners. Si ara ho volen fer a dintre de Nova York, si ara ho volen fer a una altra ciutat, que si Seattle està interessada en recuperar un equip NBA i apostaria pels Nets... per tan hi haurà moviment.

2010 a l’horitzó
Un altre dels motius és una data: 2010. Aquest serà un any molt recordat a la NBA. Moltes de les estrelles acaben el seu contracte i podran negociar com a agents lliures. Per aquest motiu New Jersey està començant a fer lloc per intentar poder agafar dues o tres estrelles i començar un projecte interessant des de zero. Lebron, Wade, o Bosh són els que sonen i per tan han fet una cosa inteligent, deixar molt d’espai lliure en el tope salarial per les morterades que demanen les estrelles.

Els jugadors: de Rafer Alston a Brook Lopez
Poso aquests dos exemples perquè potser són els més clars. Un ñes un veterà jugador que ha estat molts anys a equips com Rockets i l’altre es un softmore que l’any passat va ser escollit tercer millor novell de la lliga. Un equip amb moltes diferències i que té jugadors o massa joves o els que ja comencen a ser veterans... Una de les grans estrelles, el xinès Yi, no saben quan podrà tornar a jugar i ara cal veure quin paper desemvolupen jugadors que han de ser importants com Douglas-Roberts o Eduardo Najera.

Ara falta saber com ho porta el capità de l’equip, Devin Harris, que tots el recordareu per ser humiliat en una pista del carrer. Si no ho recordeu aquí teniu les imatges.

Aquesta temporada es trencarà el malefici dels Sixers? Un equip que en 82 jornades va fer un paupèrrim i miserable 9 de 73 ara fa 27 anys! Aquesta temporada ho veure’m! Perquè els New Jersey Nets, ara mateix estan en un moment ideal per fer història.

Ivan de la Peña

Des de fa dies, buscava un tema per començar a col·laborar amb "La Rematada" digital, tenia la necessitat de trobar la manera d'escriure sobre l'equip que estimo, el RCD Espanyol de Barcelona, però no per fer una crònica esportiva, ni una anàlisi Tècnica (no soc prou entès, ni pretenc ser-ho), sinó per compartir amb els lectors algunes de les experiències que m'ha tocat viure com a soci-patidor i a vegades (poques però intenses) feliç seguidor.

De fet, l'actualitat ha estat la que m'ha dictat el tema amb el que començaré les meves col·laboracions. En veure la roda de premsa que el nostre jugador Ivan de la Peña va fer questa setmana, vaig sentir que tenia la urgent necessitat de agrair-li tants i tants bons moments que ens havia regalat, a mi i als pericos de casa meva .

Encara recordo el dia de l'estiu del 2002, a la taula del menjador de casa nostra, quan vàrem veure la noticia: Ivan de la Peña fitxa per l'Espanyol, no puc reproduir l'improperi que em va sortir....., ho reconec, no em va agradar la idea. A les hores, és clar, no sabia que amb l'Ivan l'Espanyol trobava un jugador diferent, singular, creatiu, en definitiva un jugador d'aquells que no fa les coses que fan els altres, que sempre busca el costat brillant del futbol, que omple de fantasia un joc massa vegades maltractat, i que és capaç d'elevar a genialitat el simple desplaçament d'un objecte esfèric que fa embogir milions de persones.

Ivan es va implicar amb L'Espanyol des del primer dia, va patir com un perico més quan anaven mal dades, es va emocionar com nosaltres a Madrid quan l'equip va guanyar la Copa del Rei, i després de la decepció per la derrota a la Final Glasgow , va poder sentir igual que els seus companys, l'admiració i el respecte de tots els aficionats per l'orgull i dignitat amb la que havien defensat el nostre club.

Veure jugar a Ivan de la Peña significa entre altres coses apreciar com un mag del futbol troba espais on no hi són, permet assistir en directe la passada impossible, demostra amb un sol desplaçament com enderrocar la defensa més estudiada, i obsequia amb l'assistència que cap defensor és capaç d'intuir. Tenir com a company d'equip a Ivan de la Peña, et dóna possibilitats de rebre el regal que tot davanter vol tenir en forma d'ocasió de gol, aquella passada que permet encarar el porter contrari en una situació molt favorable per marcar.


Tot això queda en un segon terme quan coneixes a l'Ivan, perquè la persona eclipsa totalment el futbolista. És tot el contrari del que passa amb aquells "famosets" en què el personatge acaba menjant-se la persona. Ivan és una persona honesta, professional i respectuosa. Només cal veure l'expressió dels nens que s'acosten a parlar amb ell, a demanar-li una fotografia o un autògraf a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, per entendre perquè és tant estimat per els seguidors.

Ivan de la Peña està passant un moment difícil. Les lesions que està patint de forma reiterada no el permeten sentir-se a gust amb ell mateix, a vegades sembla que s'exigeix massa. Segurament la seva ansietat per tornar a jugar el perjudica, la seva manera de ser, tan estricte en la vessant professional el pressiona i això no l'afavoreix. En la roda de premsa que va fer, estava trist, fotut, segurament enrabiat contra les circumstàncies. Ell vol recuperar la rutina, entrenar i jugar, gaudir del futbol i les seves emocions , vol sentir-se útil, important en aquest Espanyol, vol aportar més.

Avui l'he vist iniciant la recuperació, carrera continua, estiraments, i tornem-hi a córrer, més animat, sacrificat en la feina, professional com sempre, animant als companys, atent amb els seguidors, afectuós amb els infants, en definitiva, el nostre Ivan, el que ens ha guanyat el cor, (i jo ignorant de mi, no el volia), els qui estimem, "Lo Pelat", o el "Pelao" com li diuen també.

Espero de tot cor que es recuperi aviat, el futbol necessita l'Ivan, i l'Ivan necessita el futbol, així de fàcil.

Pep Sánchez

Que està passant a les retransmisions esportives?

Ahir com molts catalans vaig estar seguint el partit del Barça per TVE i suposo que com molts, em vaig indignar. No pot ser una televisió estatal, que paguem tots amb els nostres impostos i que, en teoria, defensa els itneressos propis del seu estat, es dediqui durant tot el partit en lloc de lloar el joc del Barça (vam poder veure la millor primera part dels de Guardiola en molt de temps) es dediquin a dir que no és mèrit del Barça, sinó demèrit de l’Inter de Milà…

Senyors, jo no defenso, ni defensaré mai el partidisme dels periodistes en un partit, ja que això no pot ser. Un enfromtanemt de Champions i sent una cadena estatal, has d’anar amb l’equip dels que “et paguen”. A veure, que quedi clar: El Barça ahir va fer un GRAN partit i un resultat molt bo. Doncs el senyor de TVE, Sergio Sauca, que no és ni la primera, ni la última vegada que ho farà. Aquest senyor el paguem TOTS amb els nostres impostos. Doncs bé, ahir va fer un dels exercícis més lamentables de retransmisió de futbol que recordo. Va parlar de que l’Inter l’habia decepcionat, de que el Barça apretava però que tampoc feia gaire res, que el partit estava sent molt ensopit… La veritat, és que aquest home ja va fer el mateix amb el partit contra el Dinamo de Kiev i cada cop que ha fet el Barça, se li ha vist que va en contra. Una política totalment contraprouent per la cadena, ja que l’equip de Guardiola és l’actual campió d’europa i per tan un dels candidats, en aquest cas, a revalidar el títol.

Anem a per TV3. Si parlo malament d’un parlaré malament de tots! Obviament no deixaré escapar aquesta oportunitat per parlar de TV3, la teva, això si, si ets del Barça, ja que a la resta d’equips el seguiment és molt inferior. Professionals com Bernat Soler, Jordi Rovirosa o Lluís Canut entre altres, han fet que qualsevol persona a la que li agradi algun esport (sigui futbol, bàsquet, …) ha de ser del Barça, ja que hi ha aquest seguidisme cap a l’equip català. Es deixen de banda institucions històriques com la Penya, l’Espanyol, Franklin Granollers, Suzuki Manresa, Igualada de Hokey, o el Reus Deportiu, per parlar NOMÉS del Barça. També caldria que s’ho facin mirar.

Últim exmeple, encara que aquest és diferent per ser una televisió privada, la Sexta. Aquest passat cap de setmana van donar en directe el partit entre l’Ath. de Bilbao i el Barça. Allà, el comentarista habitual ja sabem que porta sempre una samarreta blanca, però si portes un home com Paxi Alonso com a seguidor del Athlètic, el problema es que no es dona dret a NINGÚ del barça a estar allà per comentar també els partits i donar la seva opinió… per tan, o TOTS o NINGÚ.

Aquesta setmana el Barça – Madrid, no fa falta dir amb qui aniran els comentaristes de Gol TV, però que pensin que el seu cap es diu Jaume Roures i va estar molts anys vinculats a can Barça…

Mans

Aquesta setmana en un partit de futbol ha succeït un fet que sovint es motiu de discussió i de discrepàncies: un gol amb falta prèvia ha decidit un partit. Es tracta de les mans de Titi Henry a la pròrroga del partit decisiu per a la classificació per al mundial de Sud-àfrica entre les seleccions de França i Irlanda. El resultat del partit a Irlanda va ésser favorable als francesos per un 0 – 1 i a la tornada, a l’ Stade de France a París, els Irlandesos van aconseguir capgirar la eliminatòria provocant afegir 30 minuts de pròrroga per desfer l’empat. I llavors va succeir, en una jugada a l’àrea dels irlandesos, una pilota que sortia fora es interceptada per la mà d’ Henry, l’acomoda al peu i fa un centre que es rematat per Gallas amb el cap aconseguint el gol que a la fi va significar la classificació de la selecció francesa.

Després han corregut rius de tinta , s’ha demanat la repetició del partit, fins i tot una reportera d’un diari irlandès ha vingut a la ciutat esportiva del Barça amb la pretensió que Henry signés una pancarta demanant perdó al poble irlandès. Tot plegat una desmesura, a més amb un precedent famosíssim, al mundial del 1986, Maradona va fer un gol amb la mà a Anglaterra. Aquell partit no es va repetir i Maradona, un dels millors jugadors de futbol que hi ha hagut al món, ni va demanar perdó i encara se’n sent orgullós. Clar que Monsieur Henry no és Maradona, el francès és un cavaller, just acabar el partit va reconèixer que havia estat mà i va dir que ho sentia, tot aclarint que ell no era l’àrbitre que, a la fi, es a l’ únic que es pot recriminar que no ho veiés o no ho xiulés.

Jo sóc dels que creu que el que passa a un partit de futbol comença i acaba al minut zero i al minut noranta ( o quan s’acabi ), el que es xiula mentre es juga el partit és el que val, el que no s’ha vist o no s’ha xiulat, forma part de la picaresca, forma part del futbol en si mateix, de la seva essència. Estic en contra de les actuacions de Comitès actuant d’ofici un cop vistos els partits per la televisió, on amb càmeres situades a molts angles del camp, poden captar coses que passen desapercebudes, no sols pels àrbitres si no per a la majoria d’espectadors i fins i tot de participants. I sempre faig la mateixa reflexió, els partits que es televisen són una minoria dels partits que es juguen cada setmana arreu del món, si aquesta jugada del Tití passa a un partit del Tiana, Badalona o Llagostera, per posar un exemple, i l’àrbitre no la veu, creieu sincerament que, a part de l’enrenou que s’organitzaria al camp quan els jugadors protestessin el gol, algú es preocuparia de repetir el partit, clar que no, per que qui no hagués vist la falta en directe ja no la podria veure. Per tant, fer servir les repeticions de televisió per sancionar, per treure targetes, etc, em sembla un greuge comparatiu tant gran respecte a la majoria d’equips, que no hi puc estar d’acord de cap manera.

Henry va estar viu, va fer una falta en un acte reflex que, de ben segur la majoria de jugadors en aquella circumstància hagués fet, si l’àrbitre l'hagués vist, la jugada estaria anul·lada, el gol no hagués pujat al marcador, ell s'hagués endut una targeta groga i el resultat definitiu de la eliminatòria no el sabem, però la falta no es va xiular i tot el demés ja ho sabem tots. Totalment d’acord amb la decisió de la FIFA de no repetir el partit.


Pep Pericas

Manel Comas visitarà aquest proper dimarts la Rematada de Ràdio Tiana.

L’entrenador tianenc, ex de Cajasol, CAI, Penya, TAU i Barça entre altres, ens acompanyarà per poder repassar tot el que ha estat la Jornada ACB i per repassar tota la seva trajectòria esportiva.

El tianenc, Manel Comas, repassarà tot el que ha estat la seva trajectòria en els diferents equips i el que ens ha anat i farà un ampli repàs de la jornada ACB. Serà el proper dimarts dia 10 de novembre als estudis de Ràdio Tiana, al programa de la Rematada, presentada per Sergi Quevedo i amb els col·laboradors habituals: David Vitales, ex-entrenador de les categories inferiors de la Penya; Pep Morales, ex-jugador de la Penya i ex-internacional Junior i Guifré Lluís Gol, President dels veterans de la Penya. El programa el podreu seguir en el seu horari habitual de La Rematada, de 18 a 20 hores al 107.2 de la FM.

Biografia
Manel Comas Hortet, anomenat el xèriff pel seu fort caràcter i els seus grans bigotis, va néixer a Barcelona el 29 de novembre de 1945. És un dels grans entrenadors catalans de bàsquet, des dels seus inicis a finals dels 70 fins l'actualitat. Esportivament, els majors èxits els ha aconseguit amb el Club Joventut de Badalona, el CAI Zaragoza i el Taugrés Vitòria. Amb el conjunt vitorià va assolir una Copa d'Europa i una Copa del Rei de Bàsquet. Amb el Joventut de Badalona va conquerir la Copa Korac. A més ha estat sots-campió de la Recopa d'Europa tres cops amb CAI Zaragoza i Taugrés Vitoria (2 cops). A més ha estat seleccionadors espanyol júnior. És autor de la col·lecció Baloncesto, mas que un juego, vint volums dedicats a diversos aspectes del món del bàsquet. El 2-9-97 va rebre la insígnia d'or del club Saski Baskonia (Taugrés) en reconeixement a la seva trajectòria al club.

Si teniu preguntes! deixue-les aquí!!!

Quarta Rematada de la Temporada (05/10/2009)

Entradeta del Programa

Finalment Fernando Alonso correrà amb Ferrari la propera temporada. Ja s’ha arribat a un acord que ja estava en dansa des del 2007, es va posar en marxa al 2008 i que finalment es durà a terme al 2010. Per tan després de tan marejar la perdiu, fimalment el pilot asturià correrà amb l’escuderia del Caballino Rampante. Finalement ell i Felipe Massa compartiran escuderia.

Repassem l’altre cara del fitxatge:
Felipe Massa, és aquell pilot que van acabar cabrejat com una mona amb Alonso per un avançament fa unes temporades a Alemania... és a dir que imagineu-vos quan el moment en que tingui una veu que pel Team Radio que li digui que té a Alonso a darrera i que ha de deixar-lo passar... veurem com reacciona el brasiler...

Alonso diu que compleix un somin... Tots recordem quan van guanyar els campionats del mon a crits de TOMA FERRARI o coses així o dir que mai aniria a l’escuderia italiana... eren les èpoques de màxima rivalitat entre Ferrari i Renault.

L’altre tema és el del Banco Santander. 94 milions d'euros per temporada, que sumats a 24 més per a McLaren seria la inversió del Santander l'any que ve a la graella de la Fórmula 1.

Ara es parla de xifres que en plena crisi maregen. Alonso, la temporada 2010 cobraria de sou 25 milions d'euros, contractes publicitaris a banda. Perquè això sigui possible, el pilot de Ferrari Kimi Räikkönen rebrà 44 milions per marxar. En demanava 50 (per cert, aquests també els pagará el Santander) , i, a més, Alonso s'endurà a Ferrari tècnics de McLaren, Red Bull i Renault.

Aquesta broma costarà un dineral que no us podeu imaginar.

CCE TIANA
El CCE Tiana va passar per sobre de la Juventus de Mataró. Els tianencs es van imposar per un clarissim i contundente 4 a 0 contra la Juventus de Mataró. Amb aquest marcador els de Miquel Lladós van aconseguir treure’s l’espina de no haber conseguit cap victòria a casa. Els de casa nostre estan d’enhorabona. El CCE Tiana es va mostrar content de guanyar contra la Juventus i trencar la seva mala ratxa de resultats a casa que es va aconseguir de la millor manera possible, golejant al rival. Els tianencs van fer un molt bon paper i van dominar en tot moment la situació. Ara sumen un total de 9 punts i quedar-se a la tercera posició.

CB TIANA
El CB Tiana va perdre per un marcador final de 83 a 79 contra el Farners. Els gironins van dominar en la primera part gràcies a un bon encert. En el tercer quart, una mala defensa de l'equip local va donar vida al Tiana, que va acabar el quart amb avantatge en el marcador, amb una diferència mínima d'un punt. En l'últim quart, el Farners va tornar a tenir el marcador a favor gràcies al bon encert que va tenir en els tirs lliures.

FARNERS: Roca (19), Bau (4), Camí (10), Pou (23), Salieu (6) –cinc inicial–, Font (4), Ribas (2), Esparch (2), Uribe (2), Bosch (7), Formiga (4).
7 triples: 4 Pou, 2 Roca, Bosch.
12/15 tirs lliures.
21 faltes. Eliminat: Pou.

TIANA: Ruiz (16), Fontrodona (5), Guillamon (16), Garcia.Q (10), Raventós (16) –cinc inicial–, Seriol (2), Martín (4), López (2), Garcia. M, Giménez (6), Marot (2).
5 triples: 2 Guillamon, Martín Ravantós, Ruiz.
16/26 tirs lliures.
21 faltes. Eliminat: Ruiz.

PARCIALS: 30-19, 48-34, 62-63, 83-79

BARÇA
El Barça ha igualat el millor inici de Lliga de la seva història. L'equip blaugrana ha superat un ultradefensiu Almeria al Camp Nou i ha encadenat la sisena victòria consecutiva. No ha estat un triomf brillant però són tres punts que permeten als de Pep Guardiola sumar 18 punts de 18 possibles i situar-se líders en solitari de la Primera divisió Espanyola. Pedro, al minut 32, ha foradat la muralla andalusa i ha fet l'únic gol del partit. L'extrem canari s'ha convertit d'aquesta manera en l'únic jugador blaugrana que ha marcat en totes les competicions.

ESPANYOL
L'Espanyol va aconseguir empatar de forma agònica en un partit disputat a El Madrigal, davant d'un Vila-real en crisi. L'equip de Mauricio Pochettino va haver de jugar quasi tot el partit amb deu homes per l'expulsió de Forlín. L'equip d'Ernesto Valverde, molt necessitat de bons resultats, no ha pogut marcar cap gol. Kameni ha estat el més destacat a l'equip espanyolista aturant les poques ocasions de marcar de l'equip local. L'Espanyol aconsegueix el segon empat consecutiu sense gols, mentre que el Vila-real encara no ha guanyat cap partit a la Lliga.

RESTA DE LA JORNADA
Valladolid, 2 – Ath. de Bilbao, 2: Els lleons s'han avançat en el minut 9 amb un potent xut de Susaeta a la sortida d'un córner. Tot seguit, Nivaldo i Fernando Llorente han xocat de cap. El davanter basc ha quedat inconscient, ha hagut d'abandonar el camp en llitera i collarí, i ha estat traslladat a l'hospital, ja fora de perill. Abans d'arribar el descans, l'Athletic s'ha quedat amb un jugador menys per l'expulsió d'Ustaritz, que ha comès falta sobre Diego Costa quan marxava tot sol cap a porteria. A la represa, el Valladolid ha capgirat el marcador amb gols de Diego Costa i Nivaldo. Però l'alegria ha durat poc al Nuevo Zorrilla, perquè tot seguit ha estat expulsat Marcos, i Muniain ha empatat, convertint-se, amb 16 anys, en el jugador més jove que marca a la Lliga espanyola. Abans del final, els locals s'han quedat amb nou per l'expulsió de Nivaldo.
Sporting, 4 – Mallorca, 1: L'Sporting ha començat molt fort, però ha estat el Mallorca el que s'ha avançat en el marcador. En el minut 11, Gregory comet penal sobre Víctor i Martí s'encarrega de marcar la pena màxima. Els asturians, però, ho han seguit intentant i ho han fet practicant bon futbol. Així, a la represa, ha arribat la justícia i la gran remuntada blanc-i-vermella amb gols de Luis Morán, Bilic i De las Cuevas per partida doble. Gran partit de l'Sporting davant un desfigurat Mallorca.
Getafe, 2 – Osasuna, 1: Els aficionats del Coliseum han hagut d'empassar-se una primera part força avorrida per poder gaudir de l'emoció i els gols a la represa. El Getafe s'ha avançat amb un gol de Cata Díaz, que ha rematat de cap una bona centrada de Pedro León. L'alegria els ha durat poc, perquè Aranda ha empatat tot seguit després d'haver desaprofitat un parell d'ocasions claríssimes anteriorment. L'equip de Míchel, però, ha acabat sentenciant el partit amb un dels millors gols de la temporada fins ara, obra de Pedro León per tot l'escaire.
Xerez, 1 – Màlaga, 1: El Xerez continua sense conèixer la victòria. Almenys, però, ja ha aconseguit el seu primer gol a la Primera Divisió. L'autor ha estat Armenteros, i s'ha de dir que ho ha fet controlant la pilota amb la mà. El Màlaga, que havia encadenat quatre derrotes consecutives, ha aconseguit salvar un punt gràcies a un potentíssim xut de l'incisiu Obinna. Repartiment de punts en el derbi andalús de la jornada i tots dos equips en zona de descens.
Racing, 0 - València, 1: Al Nuevo Sardinero, un ex del Racing ha estat l'autor de l'única diana del partit. Zigic no ha desaprofitat el regal de Pinillos i ha donat la victòria a un València que entra en zona Champions. El gegant serbi no ha volgut celebrar el seu gol. El València ha guanyat tres punts d'or però ha perdut per lesió David Villa.
Tenerife, 0 - Deportivo, 1: En una primera part equilibrada, tots dos equips han disposat d'ocasions mitjançant pilotes penjades a l'àrea rival però no han estat encertats en les rematades entre els tres pals. A la segona part el Deportivo de la Corunya ha buscat amb més insistència la porteria de Sergio Aragoneses i ha disposat de diverses ocasions per trencar l'empat a zero. L'equip de Lotina s'ha avançat al marcador al minut 61 gràcies a un cop de cap del central Colotto, que ha aprofitat un error defensiu del Tenerife per rematar sol, al segon pal, un córner centrat per Guardado. Després del gol gallec, el Tenerife ha estirat línies per buscar l'empat però li ha faltat definició als metres finals. El Depor hauria pogut ampliar la diferència en alguna jugada al contraatac però finalment el marcador ja no s'ha mogut.
Atlètic, 2 - Sargossa, 1: L'Atlètic de Madrid, amb l'aigua el coll, no ha pogut començar millor. En la primera arribada a l'àrea del Saragossa, quan només s'havien jugat dos minuts Jurado ha batut Carrizo. Però, al minut 18, David de Gea ha fet un clar penal sobre Jorge López. El jove porter de l'Atlètic de Madrid ha vist la targeta groga. L'entrenador Abel estava desesperat, però De Gea s'hi ha lluït desviant el llançament de Babic. Poc després, Babic s'ha retirat lesionat i en el seu lloc ha entrat Lafita, que per fi ha pogut debutar aquesta temporada amb el Saragossa, tot i que el seu exequip, el Deportivo, ha assegurat que impugnarà tots els partits que jugui. A la represa, Antonio López, de falta, semblava fer el gol de la sentència per als atlètics, però poc després un segon penal a favor del Saragossa l'ha transformat Ewerthon per reduir distàncies. L'Atlètic ha hagut de patir fins al final però de forma agònica ha sumat la primera victòria de la temporada a la Lliga, un triomf que permet respirar una mica més tranquil a Abel Resino.
Sevilla 2 – Reial Madird 1: Primer partit sense Cristiano Ronaldo i primera derrota del Reial Madrid a la Lliga. Sense el portuguès, l'equip de Manuel Pellegrini ha caigut amb justícia en la seva visita al Sánchez Pizjuán davant un Sevilla que hauria pogut golejar si no hagués estat per la sobèrbia actuació d'Iker Casillas. El porter madridista, de nou immens, ha evitat amb les seves aturades una desfeta encara més àmplia del conjunt madridista, que fins i tot hauria pogut empatar en l'últim sospir amb un xut de Sergio Ramos. La derrota dels blancs deixa el Barça com a líder en solitari amb tres punts d'avantatge sobre el Madrid i Sevilla.

FUTBOL INTERNACIONAL
Premier League
Chelsea [2 - 0] Liverpool
60' [1 - 0] N. Anelka
90' [2 - 0] F. Malouda
Manchester U. [2 - 2] Sunderland
7' [0 - 1] D. Bent
51' [1 - 1] D. Berbatov
58' [1 - 2] K. Jones
90' [2 - 2] A. Ferdinand (o.g.)
Bolton W. [2 - 2] Tottenham H.
4' [1 - 0] R. Gardner
34' [1 - 1] N. Kranjcar
69' [2 - 1] K. Davies
73' [2 - 2] V. Corluka
Arsenal [6 - 2] Blackburn R.
4' [0 - 1] S. N´Zonzi
17' [1 - 1] T. Vermaelen
30' [1 - 2] D. Dunn
33' [2 - 2] R.v. Persie
37' [3 - 2] A. Arshavin
57' [4 - 2] C. Fabregas
75' [5 - 2] T. Walcott
89' [6 - 2] N. Bendtner

Classificació
1. Chelsea 21
2. Man. U. 19
3. Totehnam 17
4. Arsenal* 15
5. Liverpool 15
6. Man. C 15

Calcio
Inter Milan [2 - 1] Udinese
22' [1 - 0] D. Stankovic
27' [1 - 1] A.D. Natale
90' [2 - 1] W. Sneijder
Palermo [2 - 0] Juventus
37' [1 - 0] E. Cavani
42' [2 - 0] F.H. Simplicio
AS Roma [2 - 1] Napoli
25' [0 - 1] E. Lavezzi
37' [1 - 1] F. Totti
63' [2 - 1] F. Totti
Sampdoria [1 - 1] Parma
23' [1 - 0] G. Pazzini
30' [1 - 1] D. Galloppa
Atalanta [1 - 1] AC Milan
21' [1 - 0] S. Tiribocchi
83' [1 - 1] Ronaldinho

Classificació
1. Inter 16
2. Sampdoria 16
3. Juve 14
8. Roma 11
12. Milan 9

Bundesliga
Bayer L.[4 - 0] Nurnberg
2' [1 - 0] T. Kroos
28' [2 - 0] S. Rolfes (pen.)
34' [3 - 0] E. Derdiyok
68' [4 - 0] S. Kiessling
Hertha BSC [1 - 3] Hamburger SV
9' [1 - 0] A. Friedrich
23' [1 - 1] Kaka (o.g.)
38' [1 - 2] D. Jarolim
40' [1 - 3] Z. Roberto
Schalke [2 - 0] Eintracht Frankfurt
66' [1 - 0] G. Asamoah
90' [2 - 0] J. Farfan (pen.)
Stuttgart [0 - 2] Werder Bremen
3' [0 - 1] C. Pizarro
51' [0 - 2] A. Hunt
Bayern M. [0 - 0] 1. FC Cologne

Classificació
1. Bayern L. 20
2. Hamburg 20
3. Schalke 04 16
4. W. Bremen 15
8. Bayern 12

Ligue one França
Lens [0 - 2] Lyon
6' [0 - 1] S. Govo
78' [0 - 2] K. Källström
Saint-Etienne [3 - 1] Bordeaux
7' [1 - 0] A.M. Fernandez
29' [2 - 0] A. Ilan
68' [2 - 1] Jussie (pen.)
90' [3 - 1] D. Payet
Marseille [1 - 2] Monaco
20' [0 - 1] Nene
41' [0 - 2] C. Park
85' [1 - 2] M. Niang
Paris S.G. [1 - 1] Nancy
13' [0 - 1] Y. Hadji
18' [1 - 1] S. Sessegnon

Classificació
1. Lio 20
2. Bordeus 19
3. Montpeller 17
4. Monaco 15
5. O. Marsella 14
7. PSG 13

POLIESPORTIU

La ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics del 2016 serà Rio de Janeiro, segons la votació efectuada pel Comitè Olímpic Internacional i que el president del COI, Jacques Rogge, ha anunciat poc abans de les set del vespre. Madrid ha arribat a la final, però ha estat la gran derrotada. Chicago, que s'anunciava com una de les principals candidates, ha quedat sorprenentment eliminada a la primera votació, i després l'ha seguit Tòquio.

El duel entre Jorge Lorenzo i Valentino Rossi pel títol mundial de Moto GP està més obert que mai. El pilot mallorquí ha guanyat el Gran Premi de Portugal amb una lliçó magistral de pilotatge i s'ha situat a només 18 punts de l'italià a la classificació. Rossi mai ha pogut seguir el ritme de Lorenzo i s'ha hagut de conformar amb la quarta posició, per darrere de Casey Stoner i Dani Pedrosa, que han completat el podi final. En 125 cc, triomf per a Pol Espargaró, mentre que Julián Simón haurà d'esperar per proclamar-se campió en acabar dotzè. I en 250 cc, la victòria ha estat per a Marco Simoncelli. Hiroshi Aoyama, quart, s'ha consolidat en el liderat de la categoria beneficiat per la caiguda d'Álvaro Bautista.

El Mundial de la Fórmula 1 es posa més emocionant que mai. Sebastian Vettel referma les seves opcions d'emportar-se el títol després de la seva incontestable victòria al GP del Japó. L'alemany ha estat acompanyat al podi per Jarno Trulli i Lewis Hamilton, segon i tercer respectivament. L'actual líder del campionat, Jenson Button, ha acabat vuitè, tot just per darrere del seu company d'equip Rubens Barrichello. Per la seva banda, Fernando Alonso ha estat desè, mentre que Jaume Alguersuari ha abandonat després de tenir un accident.

El francès Sébastien Loeb (Citroën) ha guanyat el Ral·li Catalunya, penúltima prova puntuable per al Mundial de l'especialitat, i el seu company Dani Sordo ha acabat en segona posició. El líder del Mundial, el finlandès Mikko Hirvonen (Ford Focus RS), ha quedat finalment tercer i conserva així la primera posició en la general de pilots, encara que ara tan sols amb un punt d'avantatge respecte a Loeb. El doblet de Citroën permet a la marca francesa obtenir també el campionat del món de constructors, per davant de Ford, i revalida el títol quan falta només una prova, la que es disputarà l'última setmana d'octubre a la Gran Bretanya.

El català Marcel Zamora ha guanyat la Challenge Barcelona-Maresme, prova de màxima resistència física. Els participants havien de realitzar 3600 metres nedant, 180km en bicicleta i 42 km corrent. El públic ha vibrat amb la victòria de Marcel Zamora, que ha completat la cursa en 8 hores 15 minuts 37 segons i ha celebrat la victòria amb els seus familiars, amics i companys d'entrenament. El segon lloc ha estat pel finlandés Mika Luoto i el tercer per l'alemany Bernd Eichhorn.

Gairebé un milió de persones s'han reunit a les platges del Bogatell i Nova Icària i els voltants per seguir l'última prova del Campionat del Món Red Bull Air Race. Espectacle i emoció en aquesta competició aèria, que ha tornat a portar a Barcelona els millors pilots d'aquesta especialitat, considerada la Fórmula 1 de l'aire. La victòria absoluta se l'han disputat els quatre millors temps, en la final a quatre. El títol mundial era cosa de dos: l'austríac Hannes Arch, actual campió del món, que ha acabat quart, i l'anglès Paul Bonhomme, que per primer cop s'ha adjudicat el títol, a més de la victòria a Barcelona.

L'esport català ja té una altra selecció reconeguda oficialment, i ja en són 19. Es tracta de la de bicitrial, que, després de ser admesa per la Federació Internacional, ara s'ha adherit formalment a la Unió Europea de Bicitrial. Això permetrà que Catalunya participi en el pròxim Mundial, que s'ha de disputar a l'estiu.

BÀSQUET

ACB SUPERCOPA
El Barça ha començat dominant el partit però els blancs no han perdut la concentració i han anat retallant la diferència blaugrana fins a aconseguir donar la volta al marcador. Prigioni i Garbajosa han dirigit la remuntada blanca. Els blaugrana han arribat a tenir un desavantatge de deu punts al tercer quart, però han tornat a entrar en el partit de la mà de Juan Carlos Navarro. El major encert del Barça en els segons finals ha permès a l'equip de Xavi Pascual guanyar el segon títol de la temporada.

ALTRES DE SUPERCOPA Prèviament a la final de la Supercopa s'han disputat els concursos de triples i d'esmaixades. Pedro Robles, del CB Múrcia, ha guanyat el concurs de triples, amb una actuació espectacular en la qual només ha fallat 3 tirs de 26. A la final s'ha imposat al jugador del Suzuki Manresa Sergiy Gladyr, que ha fet un gran concurs. El blaugrana Juan Carlos Navarro ha quedat eliminat a la primera ronda pel jugador del Madrid Bullock. El concurs d'esmaixades l'ha guanyat l'aler del DKV Joventut Christian Eyenga.

LLIGA CATALANA L'Olesa Espanyol ha guanyat la Lliga Catalana de bàsquet després de superar en la final l'Argon Uni Girona per 75 a 70. L'equip de Lucas Mondelo ha revalidat el títol de l'any passat en un partit en què sempre ha anat davant en el marcador. La capitana de l'Olesa, Helena Boada, amb 14 punts, tots en l'últim quart, ha fet decantar la victòria a favor del seu equip.

NBA
Els alers Lamar Odom i Ron Artest s'han convertit en els grans protagonistes de la presentació oficial dels actuals campions de l'NBA, Los Angeles Lakers, mentre que les seves figures Kobe Bryant, el català Pau Gasol i l'entrenador Phil Jackson s'ho han passat molt bé observant l'espectacle. Odom, que durant el recés de l'estiu va tenir l'equip a les brases abans que aconseguís un nou contracte com agent lliure, ha estat un dels protagonistes. Al costat d'Odom, un altre agent lliure i nou jugador dels Lakers, el polèmic Ron Artest, que va deixar els Rockets per unir-se als campions, també va fer possible que tant Bryant, com Gasol i Jackson es dediquessin a observar el circ muntat.

Tercera Rematada de la Temporada (28/09/2009)

Entradeta del programa
Johan Cruyff podria ser el nou candidat a la banqueta de la Selecció Catalana de Futbol. No seria mala idea, però es diu que ja podria debutar al desembre i contra Holanda... tot són rumors, però tindria molta tela que tots aquest rumors no passessin d’això, de rumors... però tornar a veure Johan a les banquetes seria una molt bona terapia... per cert, una curiositat: tindrà validesa aquell toballó de paper que van fer signar Gaspar i Nuñez a Johan anys enrera per no tornar a trepitjar una banqueta... no se si us enrecordeu...

Més coses de l’actualitat: El Barça va guanyar i segueix lider. Ibra va tornar a marcar i Piqué va sentenciar, tot i la polèmica arbitral que segurament avui en parlarem però sens dubte és vergonyós sigui l’equip que sigui...

Per cert, qui ha trencat la bona ratxa ha estat l’Espanyol. Els pericos no van poder passar de l’empat a 0 contra el Xerez, que presentava els pitjors números d’europa. Amb tot això la lliga segueix amb el Madrid i el Barça al capdavant i amb moltes ganes de demostrar uns que segueixen sent els millors i els altres que la millonada que s’han gastat influeix.

Abans de tancar aquesta entradeta, menció al Bàsquet, primer duel de la temporada entre Penya i Barça. Un resultat d’escandol i només fent 34 punts els verd-i-negres. També cal veure que cal més rodatge, però en teoria la Penya això ho té més agafat... veure’m com van finalment les coses.

Esport Local: Les coses canvien i tot millora en els partits de la setmana
CCE TIANA
El CCE Tiana va tornar a guanyar fora de casa per un marcador final d’1 a 2. Els de Miquel Lladó no van poder sumar la setmana passada a casa i ho fan ara fora. De moment 6 de 9 en els punts. I és que el Tiana va fer valer el seu facotr important de tenir molt estudiat al rival. I el Canet en auqest aspecte és una de les víctimes més propicies que hi pot haver. En tot moment els tianencs van controlar el partit, però van patir més del compte en d’altres ocasions

CB TIANA
El Club de Bàsquet Tiana trenca de manera radical el seu estat després de la setmana passada. Els tianencs es van imposar amb molta claredat a casa i van fer bo el factor pista contra el Cardedeu. Els tianencs es van imposar per un clar i contundent 92 a 65. Un resultat que és més contundent potser de l’esperat però que demostra el gran moment del Bàsquet Tiana

Futbol: El Barça continua sense perdre i l'Espanyol no passa de l'empat contra el Xerez i Cruyff seleccionador català
MALAGA 0 – BARÇA 2
No ha estat el Barça estel·lar ni resolutiu de les jornades anteriors però l'equip blaugrana continua comptant per victòries els seus partits a la Lliga. Els blaugranes han aconseguit el cinquè triomf consecutiu en el campionat després de derrotar el Màlaga a La Rosaleda per 0-2 en un enfrontament complicat que s'ha resolt gràcies a les intervencions decisives d'Ibrahimovic i Piqué. El suec, que ha entrat pel lesionat Henry poc abans de la mitja hora de joc, ha obert la llauna al 38 de la primera, mentre que el central català, substitut del tocat Txigrinski, ha segellat el triomf en fer el segon a la sortida d'una falta botada per Xavi en els primers compassos de la segona meitat.

ESPANYOL 0 – XEREZ 0
El Xerez semblava el rival propici perquè l'Espanyol encadenés tres victòries consecutives i arrodonís una setmana fantàstica. Però la visita del cuer a l'estadi de Cornellà-el Prat va acabar amb un decebedor empat sense gols. Els blanc-i-blaus es van encomanar del ritme lent i ensopit d'un rival ben ordenat i que va aconseguir sumar el seu primer punt de la temporada després de cinc jornades. Fins i tot, els visitants van tenir la millor ocasió del partit amb un cop de Mario Bermejo que es va estavellar al pal.

FEDERACIÓ CATALANA
La Federació Catalana de Futbol es planteja oferir a Johan Cruyff el lloc de seleccionador. Ho ha avançat Catalunya Ràdio. La proposta buscaria ressò mediàtic, més que no pas una dedicació exclusiva de l'holandès. De fet, si es confirmés la decisió, des de la Federació voldrien que el primer rival de Catalunya fos Holanda. La possibilitat que Cruyff arribi a la banqueta catalana ha aixecat una primera reacció de l'anterior seleccionador. Pere Gratacós considera que l'entrenador hauria de ser algú que parlés el català.

POLIESPORTIU: Hamilton guanya i Alonso tercer apunt de fitxar per ferrari; Madrid 2016 setmana definitiva; Joaquim Rodriguez, plata en ciclisme.
Lewis Hamilton ha aconseguit la seva segona victòria de la temporada al Gran Premi de Singapur de Fórmula 1. En una cursa moguda i accidentada, el pilot britànic ha defensat amb èxit la "pole position" i s'ha acabat imposant per davant de Timo Glock i Fernando Alonso. L'asturià, que va guanyar l'any passat en una carrera polèmica, ha pujat al podi per primer cop aquesta temporada. Jaume Alguersuari, que havia fet una bona sortida i ha arribat a rodar catorzè, ha hagut d'abandonar per problemes mecànics a 13 voltes del final. En la lluita pel títol, Button ha acabat cinquè, tot just per davant de Barrichello, i es referma al capdavant del Mundial.

El fitxatge de Fernando Alonso per Ferrari és cada cop més a prop de fer-se realitat. Després del lapsus que va tenir el president de l'escuderia italiana, Luca Cordero di Montezemolo, aquest diumenge el director general de Renault, Jean François Caubet, ha donat per feta la marxa del pilot asturià a final de temporada. "Crec que Fernando trobarà a faltar Renault i Renault trobarà a faltar Fernando", ha reconegut Caubet en declaracions a la televisió francesa. Ara només falta que Ferrari faci oficial el fitxatge, un anunci que es podria fer aquesta mate¡xa setmana.

Aquesta és la setmana decisiva per a Madrid: divendres se sabrà si la capital espanyola organitzarà els Jocs Olímpics del 2016. Haurà de superar Tòquio, Chicago i Rio de Janeiro, i no ho tindrà fàcil perquè no surt com a favorita. A més, aquest dilluns s'ha confirmat que Barack Obama viatjarà divendres a Copenhaguen per donar suport a la candidatura de Chicago, la seva ciutat d'adopció. La delegació de Madrid 2016 i l'alcalde de la capital espanyola, Alberto Ruiz-Gallardón, ja han viatjat cap a Copenhaguen amb un avió que porta imprès el logotip de la candidatura..

Medalla catalana al Mundial de ciclisme. Joaquim Rodríguez s'ha penjat el bronze al campionat del món, disputat aquest diumenge a la localitat suïssa de Mendrisio, completant així una superba actuació. El de Parets del Vallès, present en totes les escapades del dia, ha estat el més fort dels espanyols, tot i que no ha pogut superar un Cadel Evans que, aprofitant la indecisió dels favorits, s'ha escapat en solitari fins a aconseguir la victòria final. El rus Alexander Kolobnev ha estat segon, mentre que Samuel Sánchez només ha pogut acabar quart per davant de Fabian Cancellara.

BÀSQUET: Barça guanya a la Penya en un partit molt aborrit

El Regal Barça s'ha proclamat campió de la Lliga Catalana de bàsquet i ha sumat el primer títol oficial de la temporada. Els blaugrana es van imposar a un desastrós DKV Joventut, que defensava el títol de l'any passat, però que no va poder plantar cara al totpoderós equip de Xavi Pascual. Els verd-i-negres van estar molt desencertats en el tir i només van poder anotar 38 punts en 40 minuts de joc. Ricky Rubio (8 punts, 4 assistències i 4 recuperacions) va ser designat el jugador més valuós de la final en la primera vegada que s'ha enfrontat amb el seu exequip.

Després dels primers deu minuts de joc, els badalonins s'han situat cinc punts per sobre en el marcador (18-13) després de fer-se amb una avantatge de 10 punts a mitjans de període. Al segon quart però, la reacció blaugrana no s'ha fet esperar, i els homes de Xavi Pascual han capgirat el partit gràcies a un parcial de 14-0 i arribant al descans amb un 23-31 favorable.

A la represa, els blaugranes han continuat dominant el partit, però els badalonins no han deixat que l'equip de Xavi Pascual marxés en el marcador reduint la diferència a cinc punts a final del tercer quart (32-37). En el darrer quart, els badalonins han continuat lluitant per capgirar el marcador, però a tres minuts pel final, els blaugranes han posat la directa i han ampliat la diferència respecte els verd-i-negres fins als 24 punts, finalitzant el partit amb un 38-62 favorable als jugadors del Regal FC Barcelona. L'MVP de la final ha estat Ricky Rubio, que s'estrenava en partit oficial amb la samarreta blaugrana.

Declaracions post-partit:
Sito Alonso (entrenador DKV Joventut) Hemos aguantado hasta los últimos tres minutos de juego, pero luego hemos bajado los brazos. Hemos mantenido el partido vivo hasta esos últimos minutos. Agradezco el esfuerzo e implicación de Alain Koffi y Uros Tripkovic, igual que el de todos los jóvenes, que les va a enseñar a curtirse como jugadores.

Xavi Pascual (entrenador Regal FC Barcelona) Marxem satisfets pel treball realitzat, l'equip va agafant la línia i estic content pel treball defensiu i per aconseguir el títol de campions de la Lliga Catalana. Anem pel bon camí, però hauríem de ser capaços de fer-ho sempre i mantenir-nos sòlids en defensa sempre.




Ricky Rubio (jugador del Regal FC Barcelona i MVP de la final) Ha estat un partit poc vistòs en el que hem aconseguit mantenir la diferència i fer-nos amb el títol de la Lliga Catalana. Ha estat un partit especial i marxo amb bones sensacions.

Segona Rematada de la Temporada (21/09/2009)

Entradeta del programa
Avui el futbol ha passat a segon terme. El Bàsquet, el BA-LON-CES-TO, com deia el gran Pepu Hernández, ha tornat a la boca de tothom. Espanya, ja és campiona d'Europa de Bàsquet. I tot gràcies al seu equip i als seus jugadors. Destaquem un per sobre dels demés: Pau Gasol. El de Sant Boi és el màxim anotador, el millor rebotejador, el millor pivot l'MVP i també ja té l'or... Mirat fredament és el millor jugador espanyol de tots els temps: És campió del Mon Júnior, també absolut, ha guanyat l'europeu de bàsquet i també es campió de la NBA. Se l'ha de felicitar... ara només li queda l'or olímpic..

Tot i que ara mateix espanya és el millor equip d'Europa, no cal oblidar que hi ha una assignatura pendet: la banqueta espanyola. Un entrenador com Sergio Escariolo no pot ser el responsable d'aquest equip de super-estrelles. Ja s'ha reconegut obertament que té diferencies amb els dos Gasol, amb Reyes, Rudi i Navarro. Tots ells peces imprescindibles pel bon funcionament de la Selecció. Ara recuperaré el fil anterior: que torni Pepu, ell va crear l'equip i ell el va fer funcionar com calia... no ho oblidem. Scariolo té molt millor perruquer, potser si, però no és millor entrenador que l'altre... i per cert, quan els jugadors han fet el que han volgut han guanyat sense despentinar-se NI MOLT MENYS!

Per tan: Felicitats a tots els jugadors i a disfrutar d'aquest èxit que s'ha aconseguit per part del combinat!

Esport Local: Mala setmana pels equips de casa nostra que ja estan en competició
CCE TIANA
El CCE Tiana no va poder continuar amb la bona imatge de la setmana passada i va caure en el primer partit a casa de la temporada. Els de Miquel Lladó van caure per un marcador final de 2 a 3 contra el Molinos. Els de Mataró van anar sempre per davant en el marcador i no van donar opcions a uns tianencs que no acabaven de veure les coses clares. Al descans es va arribar amb un clar i contundent 0 a 3 que deixava sense opcions els tianencs. Encara que a la segona part el Molinos es va relaxar i els locals van poder retallar diferències no van poder emportar-se un partit que va controlar.

CB TIANA
El Club de Bàsquet Tiana continua la seva preparació i no va poder fer un bon partit aquest passat cap de setmana amb un torneig que ell mateix va organitzar. El fet es que ni el Sènior A ni el Sènior B es van poder imposar al Santa Rosa de Lima i Sant Adrià del Besos, per tan van acabar en la tercera i quarta posició respectivament. Per aquest motiu els tianencs continuen preparant el seu inici del proper cap de setmana a casa del Llinars del Vallès, en el que serà el primer partit oficial.

Futbol: El Bàrça continua sumant els seus partits per victòries i l'Espanyol trenca la mala ratxa

BARÇA 5 – ATH MADRID 2
El Barça n'ha tingut prou amb una primera part excel·lent per golejar l'Atlètic de Madrid i furgar encara més en la crisi interna del conjunt matalasser. En un calc del partit de l'any passat al Camp Nou, els blaugranes, amb un Messi estel·lar, han passat per sobre del conjunt d'Abel Resino. Ibrahimovic, Alves, Keita i Messi, en dues ocasions, han estat els golejadors de l'equip blaugrana, mentre que Agüero i Forlán han fet els gols de l'honor visitants. Valdés ha superat el seu rècord d'imbatibilitat i l'afició blaugrana ha viscut una nit completa. Tres partits de Lliga, tres victòries. De moment, millor impossible.

DEPORTIVO 2 – ESPANYOL 3
A la tercera ha estat la vençuda. L'Espanyol ha hagut d'esperar fins a la tercera jornada per sumar la primera victòria de la temporada a la Lliga. Els blanc-i-blaus s'han refet de les nombroses absències i han aconseguit un triomf meritori en la seva visita a Riazor. Callejón, autor del primer gol i de l'assistència del segon, obra de Forlín, ha liderat un renovat atac espanyolista. Joan Verdú ha fet l'1 a 3 en l'inici de la segona part, que semblava sentenciar el partit, però Lassad ha retallat distàncies i l'Espanyol ha patit de valent fins a l'últim segon per estrenar el caseller de victòries.

Poliesportiu: Briatore al Carrer; Valverde guanya la Vuelta: Espanya a la final de la Davis

El Consell Mundial de la Federació Internacional d'Automobilisme ha sancionat l'escuderia Renault amb dos anys de suspensió sempre que torni a reincidir, per la trampa en el Gran Premi de Singapur de la temporada passada. D'altra banda, qui va ser cap de l'equip, Flavio Briatore, ha estat suspès per a tota vida. No podrà tornar a la Fórmula 1 mai més. Nelsinho Piquet ha estat absolt, ja que l'exculpa el fet que va seguir les ordres de l'equip.

Alejandro Valverde s'ha fet gran en la 62a edició de la Vuelta a Espanya. Sense guanyar ni una sola etapa, el ciclista murcià ha pogut finalment imposar-se en una gran cursa i aquest diumenge ha arribat a Madrid com a nou i flamant campió de la ronda espanyola. El de Caisse d'Epargne ha viscut l'última etapa de la Vuelta enmig dels festejos després de garantir-se dissabte, en l'última contrarellotge, la primera plaça de la carrera. La 21a etapa, de 110 quilòmetres entre Rivas i Madrid, s'ha celebrat enmig d'un clima de tranquil·litat i no s'ha decidit fins a l'esprint final. André Greipel ha estat el més fort i s'ha adjudicat la victòria, la quarta del seu palmarès en la Vuelta d'enguany.

Espanya jugarà la final de la Copa Davis per setena vegada en la seva història. L'equip d'Albert Costa no ha fallat davant Israel i aquesta tarda el doble format per Tommy Robredo i Feliciano López ha derrotat la parella Ram-Erlich per 7-6, 6-7, 6-4 i 6-2, per anotar el 3-0 en el global de l'eliminatòria i garantir-se l'accés a la final. Espanya es jugarà el títol com a local contra la República Txeca, que s'ha desfet de Croàcia per un altre contundent 3-0.

Bàsquet: Espanya campiona d'Europa!!

La selecció espanyola de bàsquet ja té l'or que li faltava. Després de la decepció de fa dos anys a Madrid, l'equip espanyol s'ha tret l'espina a Polònia i s'ha proclamat campió d'Europa per primera vegada a la seva història. Espanya, amb sis jugadors catalans a les seves files, va humiliar Sèrbia en una final sense història. Al descans, els homes de Sergio Scariolo ja guanyaven per un contundent 52-29, 23 punts de diferència que van deixar el títol vist per a sentència. Pau Gasol, amb 18 punts i 11 rebots, va ser escollit el millor jugador de la competició.