Barcelona 2022, nova candidatura olímpica però pels jocs d’hivern

Aquesta va ser la noticia que va deixar anar l’alcalde Jordi Hereu sobre la possibilitat de tornar a fer uns jocs olímpics a Barcelona. En aquesta ocasió seria els d’hivern i serien per l’any 2022. Però com pot ser que una ciutat com Barcelona pugui fer un esdeveniment d’aquest tipus? Està preparada per poder-ho fer? Repassem els antecedents:

Els últims jocs olímpics d'hivern van deixar la ciutat italiana de Torí molt endeutada i amb instal·lacions infrautilitzades. L'Ajuntament de Barcelona vol evitar que es repeteixi una situació similar. Conscient que l'anunci aixecaria polseguera i més en plena crisi econòmica, la precandidatura compta amb veus autoritzades, com la del president del comitè de la candidatura dels Jocs del 92, Leopold Rodés, el president de La Caixa, Isidre Fainé, i el president de Grupo Planeta, José Manuel Lara. Tot i els avals, la futura candidatura catalana planteja nombrosos dubtes que són fàcilment contestables:

Quines seus podrien acollir proves?
L'estadi olímpic Lluís Companys tornaria, tres dècades després, a tenir el protagonisme màxim amb les cerimònies d'inauguració i clausura dels jocs d'hivern del 2022. La ciutat de Barcelona acolliria les proves d’hoquei gel, patinatge de velocitat i cúrling. És a dir les que es farien sota cobert i molt possiblement en el Palau Sant Jordi. La resta es farien al Pirineu. L’estació de la Molina, a la Cerdanya, podria allotjar les competicions principals. Tot i això la Vall d'Aran i l'Alt Urgell també s’hi han postulat. Fins i tot, Lleida vol ser subseu olímpica. Barcelona no ho veu malament i es preveu que podria acollir el patinatge artístic.

El principal inconvenient és com es pot fer per evitar que els esportistes haguessin de fer grans desplaçaments? Per poder fer això Puigcerdà es perfilaria com la principal candidata per acollir l’altra vila olímpica. El seu alcalde, Joan Planella, ha destacat com a punts forts de la capital de la Cerdanya les connexions per carretera i trens amb Barcelona, que seria el gran pilar per poder subjectar aquesta proposta de que la Cerdanya sigués una subseu amb garanties.

La distància amb la neu
Diverses ciutats han acollit el Jocs Olímpics d’hivern tot i estar a certa distància de les pistes d'esquí. El precedent més immediat és el de Torí, a Itàlia. Les diferents seus estaven a més de 100 quilòmetres de la capital del Piemont, és a dir, a gairebé dues hores en cotxe. Com pot estar Barcelona del Pirineu. Perquè us feu una idea de la realitat: Per anar de Torí a Sestriere, lloc on es feien les proves d’esquí alpí, en el programa apareixia que estava a uns 50 minuts, quan realment es triga com a mínim 1 hora i 45 minuts.

La notícia sobre la candidatura de Barcelona per acollir els Jocs d’hivern ha provocat, entre d’altres coses, certa perplexitat. Entre d’altres raons, perquè no és una ciutat de muntanya. És per això que l'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, ha destacat que ja hi ha precedents de ciutats allunyades de les pistes d’esquí que han organitzat els Jocs d’hivern, com Torí i Vancouver. Així doncs, no és cap impediment per organitzar uns Jocs Olímpics d’hivern estar lluny de la neu. Torí 2006 en va posar les bases. I Vancouver, que aquest mes de febrer organitza els Jocs del 2010, tampoc és precisament un centre neuràlgic de l’esquí a nivell canadenc.

Les connexions entre Barcelona i el Pirineu es millorarien amb la finalització del desdoblament de la C-16 i, a llarg termini, l'ampliació del túnel del Cadí. Pel costat del Ripollès, l'Estat treballa en el projecte de construcció del túnel de Toses, que estalviaria la Collada, i es preveu el desdoblament de la línia de tren Vic-Ripoll-Puigcerdà, recentment traspassada a la Generalitat i que és un dels projectes principals del conseller Nadal. El desdoblament de l'eix transversal, la millora dels accessos a la Vall d'Aran i l'aeroport Lleida-Alguaire, que s'inaugura aquest diumenge, serien també peces clau per a la mobilitat entre les seus.

Què passarà amb els equipaments després?
Estem en una flagrant crisi econòmica que no ens deixa veure el final. Tot i això l’Ajuntament de Barcelona ha tingut molt present l’experiència de Torí, que va acollir els Jocs d’hivern del 2006. La ciutat italiana va construir instal·lacions permanents que ara estan infrautilitzades, el mateix que li passa al niu d’ocell de Pequín que ha sofert diversos plans per reutilitzar-lo que Barcelona vol evitar costi el que costi.

Per acollir els esports de gel, els que es farien a Barcelona, s’utilitzarien instal·lacions ja existents o alguna de provisional, que es desmuntaria després dels Jocs. El Palau Sant Jordi podria acollir algun dels esports coberts com l’hoquei gel, el cúrling o el patinatge artístic.

Per a les proves de patinatge de velocitat, que necessiten una pista molt llarga, es podria adequar l’estadi olímpic de Montjuïc. No es descarta el nou Palau Blaugrana que el barça ha de construir conjuntament amb la remodelació del Camp Nou i el seu entorn.

Amb les proves de neu hi haurà un problema principal i força gros. I és que s’haurà de construir un circuit de bob, és a dir, una mena de tub de neu per on passen trineus a molta velocitat. Això resulta molt car i és difícil treure’n rendiment. No ens enganyem, el Bobsley és un esport minoritari, perillós i complicat. Les pistes d’esquí també s’haurien d’adequar als requisits per a les competicions olímpiques. Per exemple, a l’esquí alpí ha d’haver-hi un desnivell de 900 metres. Això només ho compleix, a Catalunya, Vaquèira-Beret, que planteja un segon inconvenient: és a més de 300 quilòmetres. Per tan s’han de replantejar les coses i les distàncies. És obvi que aquests atletes no podrien estar a Barcelona El Pirineu de Lleida podria acollir les competicions d'esquí de fons. De fet, ja hi ha circuits marcats que compleixen els requisits olímpics, com ara les que s'utilitzen a la marxa a Beret.

I si no neva?
El canvi climàtic i la pujada de les temperatures podrien afectar la quantitat de neu. Diversos estudis i projeccions que s’han fet a partir de l’augment global de la temperatura pronostiquen que la neu va pujant de cota. En cas de màxima necessitat, sempre es pot recórrer a la neu artificial, però els especialistes adverteixen del cost energètic en forma d’emissions a l’atmosfera que representa la generació de neu artificial.

Es podria dir que és una bogeria que Barcelona sigui una seu olímpica d’uns Jocs Olímpics d’hivern, però és una nova manera de posar a escena la ciutat com a futur. Però veure’m que passa.