Socrates, ens deixa un dels grans

Aquest article va dedicat a un dels grans futbolistes de tots els temps. Aquest escrit ha de ser un record per un dels grans jugadors de la història del futbol que ens va deixar aquest cap de setmana a l’edat de 57 anys. Era d’aquells homes que quan et demanaven jugadors de Brasil mítics et sortia com eren Zico, Garrinxa, Pele o Socrates... aquest últim ens va deixar aquest cap de setmana per culpa d’una afecció intestinal, provocada per una adicció a l’alcohol que el va acompanyar tota la seva vida professional. Aquest jugador era doctorat en medicina, per ser més exacte en pediatria, un fet poc corrent en els jugadors d’aquest tipus al Brasil dels anys 80. Socrates també serà recordat per la seva gran labor social i les seves obres en favor dels més pobres del seu país.

El que va ser capità de la Canarinha durant els mundials d’Espanya del 82 i de Mèxic del 86, ens va deixar massa aviat. Socrates va ser jugador del Corinthians, el que sempre va ser el seu club, tot i que va militar en diversos més, i que el va recordar el diumenge dedicant-li el seu títol de lliga. Va ser un gran defensor de les llibertats i que va optar pel canvi polític a Brasil i el fi de la dictadura militar i la restauració de la democràcia per a tots. Els que el recorden el veuen com el jugador que va marcar diferències i que va ser un dels grans quan el futbol brasiler era el futbol brasiler. Just després d’aquella generació de la gran estrella Pele, va aparèixer aquest equip, que va donar a Brasil el que potser li faltava, cohesió i bones maneres en atac... en defensa ja era un altre tema.

Aquesta setmana el mon del futbol està de dol i plora la mort d’un dels grans que era juntament amb Zico, Falcao, Eder i companyia que va revolucionar el mon del esport i que va començar aquells enfrontaments amb la mítica Argentina en els grans duels sud-americans de l’època. Una curiositat, el seu germà Raí va ser jugador del PSG i que va portar molts records als nostres amics culés, ja que les va fer passar magres en més d’una ocasió, no cal recordar-ho.

Tot i això em quedo amb la imatge de Socrates més enllà del futbol, del personatge que va optar per una via política liberal, per la intel·ligència i per aprofitar la seva fama per donar suport a les causes més complicades. Va ser un defensor de tota la gent de les fabeles i aquest cap de setmana Brasil ha perdut a un dels seus grans ambaixadors arreu del mon no només amb el nom del futbol, sinó també amb el del seu país Descansi en pau Socrates

Els àrbitres no han tingut un bon cap de setmana

A part de les tradicionals errades que han patit, els àrbitres no han tingut un bon cap de setmana per diversos motius que ara repassarem.

El del València Madrid es va lluir
El penal que no van xiular a Mestalla a favor del València va ser clamorós i va passar inadvertit. Cal dir que era complicat de veure i que es feia difícil però era clarissim. Els jugadors del conjunt Che estan indignats i clamen per aquesta acció. Molts recorden avui l’expulsió d’Albelda la temporada passada la Bernabeu quan suposadament va tocar una pilota amb les mans dintre de l’àrea i va ser expulsat, el suposadament el poso perquè no va ser tan clar. Us deixo les imatges i comentades per “Punto Pelota” que no tenen perdua...

Avui hem pogut saber que laSexta no va voler proporcionar aquestes imatges que podeu veure a dalt al València, de la toma lateral on es veia clarament que Higuain aturava amb una ma el xut que entrava a. Posem per un moment que arriba a passar a l’inrevés... és a dir que és el València qui amb un jugador a terra és el que atura la pilota. Avui es parlaria d’escàndol, de Villarato, portades de diaris i més diaris, mostres de TOTES les tomes possibles, demostració de que aquesta jugada era així i finalment exposició pública i lapidació de l’àrbitre i possiblement del jugador en qüestió. Perquè a vegades oblidem que els àrbitres també són persones de carn i ossos i amb uns sentiments.

A los Carmenes la cosa va ser més greu
Mentre això passava a València, a Granada al estadi de Los Carmenes s’havia de suspendre el partit per un fet totalment denunciable i va ser el llençar un paraigües contra un dels dos liniers en el partit que enfrontava contra el Granada, el conjunt local, contra el Mallorca. Aquí us deixo un parell de videos perquè ho veieu:

En aquest primer podem veure l’agressió a la part inferior dreta de les vostres imatges.

Com podeu veure en aquestes imatges es van endur a un menor com a autor d’aquest fet i que ja ha estat posat a disposició del seu tutor, tot i això alguna cosa ens ha de fer reflexionar que un noi sigui capaç de llençar un paraigua contra un Linier en un partit de futbol i pensant que podria passar i aquest ambient que genera el futbol que és perjudicial per tothom i que acaba afectant a TOTS.

A Alemanya se suspèn un partit
Un darrer exemple, potser el més brutal de tots, del que demostra allò que dèiem de que no ha estat una bona setmana en el terreny arbitral. El Colonia – Hoffenheim van haver de suspendre’l, ja que l’àrbitre que havia de dirigir el partit el alemany d’origen iranià Babak Rafati, no es va presentar al camp, quan el van anar a buscar, va ser trobat al seu hotel amb talls als canells amb un intent de suïcidi. Alemània en els darrers temps ja ha tingut altres problemes en aquest aspecte com el cas del malaurat Robert Enke o el que va ser migcampista internacional Sebastian Deisler. Avui mateix el col·legiat ja ha sortit del hospital. Es dóna el fet que havia estat retirat de la llista dels àrbitres FIFA pel 2012 i ha causat una gran commoció a Alemanya. El president de la Lliga ja ha dit que això ha de servir per reflexionar sobre com es tracta als àrbitres. Totalment d’acord, cal tenir en compte que són persones i per molt que aguantin, també arriba un punt que cal dir prou en TOTS els aspectes.

Els arbitatges no estant sent bons a cap nivell des de fa un temps i estant afectant molt al desenvolupament de la lliga, però també cal tenir clar que moltes vegades i en moltes ocasions que als arbitres no se’ls pot tractar com se’ls tracta i que cal mirar per la seva integritat física ja que són persones com tothom i tenen els mateixos drets.

Resum de la setmana del 4 al 10 d'abril del 2011

Mal cap de setmana pel bàsquet català de primer nivell. Bon resultat pel Barça a l'espera del Shaktar i els clàssics. L'espanyol segueix sumant però baixes. El Halcon Avenida guanya la Eurolliga. Vettel segueix intractable i victòria de la USAP davant del Toulon davant de 55.000 espectadors

El Barça arriba al Bernabeu amb els 8 punts d’avantatge després de patir més del comte contra l’Almeria per 3 a 1. Aquesta setmana, els de Guardiola es va imposar contra el Shaktar en un partit més complicat del que es podria pensar en un principi. Jo sincerament és un dels millors equips que he vist passar aquesta temporada pel Camp Nou. Els de Ludescu han de creixer com a equip, però estem parlant d’un rival i d’un partit que si acaba 6 a 3, no extranyaria a ningú. La gran diferència és que el Barça si les va ficar i que tot el ue va xutar va entrar.

Marxo a Madrid, ara estan ficats en el tema de l’anunci d’Assistència Sanitaria Col·legial que surten 5 jugadors del Barça amb la ma fent la paraula Units. Això ha fet mal perquè segons ells es riuen de la mà de gols que els van fer al Camp Nou a la primera volta. Hi havia dues opcions, o posaven la letra a la front o tallar dits dels jugadors. Mireu només és una campanya de publicitat, i com a tal un èxit rotund, com deia Salinas a la contra del Mundo Deportivo d’avui dilluns, tothom en parla de la campanya. No cal donar-hi més voltes. Només penso que la història és cíclica, al 94 amb la victòria per 5 a 0 dels blancs amb els 3 gols de Zamorano, la portada del Marca era una gran mà... per tan tot torna a ser com era i tot gira per tornar al mateix lloc.

Parlem de l’Espanyol. Els de Pochettino tenen una altra baixa i tenen molta feina per fer si volen estar a Europa. Van empatar al Jose Rico Perez. Ho van fer tot bé, van defensar bé, la parella de centrals Amat Raul Rodriguez, va funcioanar de fabula i fins i tot van marcar, encara que no se sap perquè va ser anul·lat... Fora de joc¿? Jo diria que no... En tot això continua el calvari de les lesions i ara ha estat Sergio Garcia qui ha hagut de plegar pel Menisc. Marquez també es resenteix i també cau a la llista de baixes. Mentre Di Biasi no enten que passa amb els seus ex-jugadors que tan estimava... si tan els estimava perquè Pochettino el tenia que tapar tant i donar la cara per ell, sobretot davant dels mateixos jugadors? Perquè aquests estimats jugadors ja no l’aguantaven? era correcta la seva preparació fisica? Era correcte els seus mètodes?

Parlem del Basquet i tornem a parlar de Jornada Negre. Per ser exactes portem dues jornades seguides que TOTS els equips catalans de la ACB perden, jo això ni ho recordo: El Barça va perdre contra el Madrid, el que passa quan dos dinàmiques oposades s’enfrenten, els de Xavi Pasqual que es replantegin les coses d’ara fins al final de la lliga i canviar de projecte, crec sincerament que ara és el moment de començar a buscar recanvis. Si finalment canvien la normativa no caldrà que tots siguin estatals, però jugadors com Rabaseda donarien millor rendiment que no pas els que tenen els altres! El Manresa atambé va perdre contra el Caja Laboral, va plantar molta cara però no va poder ser, els de Ponsarnau jugaven a casa contra un dels rivals que millor li tenen presa a mesura i que sempre tenen marcat a foc el resultat, ja que moltes temporades han perdut a la visita al Nou Congos. Finalment la Penya que ja s’acomiada de manera definitiva dels Play Off, va perdre de 24 contra Gran Canaria i segueix en caiguda lliure. Pepu a la sala de premsa va dir que això era un infern i que esperava que tot acabés ja! Jo acabaria amb els tres americans al carrer.

Apunt ràpid de bàsquet femení: Felicito al Halcon Avenida Salamanca per al victòria a la Eurolliga Femeinina i a la seva capitana la nostra amiga montgatina Silvia Dominguez, que va ser la màxima encistelladora del partit! Per tan una abraçada per a ella i per a tota la família!


En el Mundial de Formula 1. Sebastian Vettel coninua intractable. El de Red Bull és molt superior a la resta dels seus rivals i si no comet errades aquest any es pot passejar si els altres no espavilen! Alonso va acabar sisè tocat per Hamilton i penalitzats els dos amb 20 segons per la topada que van tenir i amb bon criteri de la FIA. Creiem des de la Rematada que si s’hagués esperat una mica hauria tingut un accident o hauria cedit, ja que les gomes del britànic estaven fatal!

Acabem parlant de la festa que es va viure el Rugbi amb el partit entre la USAP i el Toulon amb victòria dels “Catalans” com es coneixen es van imposar i ja son a la Seminifinal. Es van imposar al tot poderós Tolon amb jugadors com Wilkins, que acaba de ser campió del 6 nacions i és l’estrella del 15 de la Rosa. 55 mil persones es van donar cita 15 mil de Perpinyà, 5 mil del Tolon i per tan 35 mil són catalans. Això demostraria que hi ha molta gent aficionada al Rugby, però a mi em demostra el to rehivindicatiu d’una catalanitat que els de Perpinyà no tenen tant com sempre. Voldria saber quants dels que estaven al Lluis Companys havien vist algun partit de Rugby sencer i coneixien a algún dels jugadors que hi havia alt erreny de joc. Per no coneixer, ni les normes coneixierien!

Fins aquí el resum de la setmana! Fins la propera sigueu bons i us esperem a la Rematada de Ràdio Tiana!

La copa del rei repeteix guanyador

Aquesta tarda s’ha sapigut qui era el guanyador de la Copa del Rei, ha estat el Regal Futbol club Barcelona. Els de Xavi Pascual s’han endut un trofeu que han dominat de principi a fí. Potser no ha tingut l’autoritat d’altres vegades, però el que si que ha tingut han estat la demostració de que aquest equip es mereix guanyar la competició. Aquest serà un ampli resum del que ha estat la copa i les 96 hores d’expectació i de força. Ara repassarem els participants que resumirem en aquestes línies.

Els quarts de final, dijous.
Blancos de Rueda Valladolid 60 – Power electrònics València 83. Al final del partit tots vam pensar el mateix, esperem que tota la copa no sigui així. Per sort no ho va ser! També vam pensar que el València havia perdut el temps amb Manolo Husain. Els valencians van fer un partit molt seriós dels que agraden a Pesic. Per la seva part el Blancos de Rueda de Porfirio va fer un molt bon paper i es va denfensar en tot moment dels atacs. Els problemes van ser diversos, el primer que Diego Garcia i Van Lacke es van mostrar massa sols en atac. Si això hi sumem que el València no va fer gairebé personals (els de Pucela només van anar sis vegades a la línea de tir lliure) fan molt complicat guanyar un partit. Els de Pesic es van imposar amb un gran joc d’equip, amb una molt bona direcció de Nando De Colo, amb la bonissima aportació de Javtokas a la zona i sobretot amb un gran Victor Claver, que va demostrar estar a un molt bon nivell quan l’equip el necessitava. Els de Pesic passaven i presentaven la ferma candidatura a donar la primera sorpresa en guanyar al Madrid en el partit de dissabte. Però els blancs tenien que jugar.

Reial Madrid 78 – Gran Canaria 72: Jugar i patir davant del Gran Canaria, com ho van fer. Els de Messina van tornar a demostrar que son capaços del millor i del pitjor. En el primer quart va semblar que no estaven al partit i el Gran Canaria sense Savané, però amb una gran actuació de Jasey Carroll (que va acabar amb 30 de valoració) van fer una demostració de Basquet. Els de les illes posaven als de la capital contra les cordes en molts moments del partit i Messina no ho va tenir clar. Però de nou un gran Tomic (que ha fet una copa excepional) i precisament un canari com Sergio Rodriguez van acabar de decantar la balança cap al cantó dels madrilenys que en cap moment van tenir el partit sentenciat i controlat. Tot i això el fet de que pels de Pedro Martinez no hi hagués ningú que secundés a Carroll va ser una de les seves grans lloses en aquesta Copa del Rei. Amb aquest marcador la primera semifinal estava servida i semblava que tot seguia el guió previst.

Els quarts de final, divendres.
Caja Laboral 76 – Bizcaya Bilbao Basquet 74: Quan tu demanes un partit de copa, demanes aquest partit. Equilibrat, amb anades i vingudes en el marcador i en uns moments en que tot es va acabar resolent a falta de pocs segons i fins i tot on el Bizcaya va tenir opcions de donar la sorpresa. En un dels partits més intensos del cap de setmana els de Fotsis Katsikaris van fer un partit excepcional i van tenir opcions en tot moment. De la mà d’un gran Vasileiadis que veia l’anella com una piscinia els de Ivanovic van estar molts minuts a veure-les venir i van acabar sortint amb l’ajuda del de sempre, un gran Marcelinho que mica en mica fa oblidar a Prigioni. Tot i això els Vitorians van deixar jugadors importants com Batista amb només 15 minuts i un Bjelica o Oleson amb poc més de 7 i 6 minuts respectivament. El problema del Bilbao va ser les errades de Vasileadis (que va clavar un triple des de més de mig camp) però que va errar els tirs en el moment clau. Finalment Banic encara va tenir una opció amb un triple que no va acabar d’entrar per miracle.

Regal Barça 86 – DKV Joventut 66: Sincerament resultat enganyós! La penya va plantejar un partit molt seriós i amb les nombroses baixes que tenia va afrontar el partit amb moltes garanties. Els de Pepu Hernandez van sortir a jugar sense pressió i sabent que fessin el que fessin estaria bé. Doncs no va ser tan fàcil com demostra el resultat. Els de Xavi Pascual van suar tinta per eliminar a uns joves jugadors que van donar la cara en tot moment. La gran deballada de la Penya va ser en el darrer quart, quan els seus homes importants estaven cansats i carregats de faltes (tot i això el Barça només va tirar 6 tirs lliures).En aquell moment va apareixer el millor Barça i, com ha fet al llarg de la competició, han aparegut en un darrer quart, que amb un parcial de 28 a 14 van deixar vistes per sentència l’eliminatòria. Un altre dels grans problemes del DKV Joventut va ser la falta d’encert en el tir de 2, on només el 38% va entrar i amb un McDonald que sembla que les darreres jornades veu l’anella molt més petita. A destacar del Barça un jugador que porta gran part de la temporada apagat i que en aquesta Copa ha despertat, com és N’dong que per a mi ha estat un dels millors del conjunt blaugrana amb molta diferència.

Les Seminifinals
Reial Madrid 69 – Power Electronics València 59: Quan al València Rafa Martinez està sol i no troba el soport d’un jugador clau com Victor Claver o d’un altre com Nando De Colo, l’equip no té prou força per guanyar a un Madrid, que sense fer res de l’altre mon, es va endur el partit per perseverància i per més encert en el tir exterior (en el de 2 van calcar un 15 de 29 els dos equips). La bona forma dels jugadors com Javtokas que van fer un molt bon partit el dijous i que ara s’apagaven contrasta amb un Carlos Suarez o Mirotic que estaven fent les delícies dels espectadors. Tot i això semblava que juguessin en terreny hostil, ja que es van posar nerviosos, es van encarar amb el pubic i Prigioni va acabar amb una tècnica i demostrant que les coses no pinten bé a can Madrid. Els de Pesic van plantar cara, però no van saber aprofitar les opcions i el Madrid va ser superior en el tir exterior. Arribava el Madrid a la final i tot pintava que seria la final esperada, sempre que el Barça superés al Baskonia en l’altre semifinal.

Regal Barça 92 - Caja Laboral 73: En aquesta eliminatòria el Barça va sortir molt enxufat al partit, es va posar per davant i va fer uns bons parcials en el primer quart, que va retallar el Baskonia gracies a la bona actuació de jugadors com ara Logan o Bjelica que, sobre tot als primers 20 minuts, van fer molt bona feina. El Caja Laboral es va mostrar molt atent i no va deixar marxar al Barça i va anar conseguint retallar distàncies en tot moment. Però va arribar un punt en el tecer quart que el Barça va fer l’empenta definitiva al partit i es va començar a imposar amb claredat. Amb un molt bon Joan Carles Navarro (26 punts) amb un bon Alan Anderson (20 de valoració) i amb un jugador que cada dia va a més com és Perovic, els de Xavi Pascual van anar guanyant la partida i en el moment en que el Baskonia es va despistar dos minuts van sentenciar el partit i van acabar per demostrar que el Barça mereixia estar a la Final.

La gran Final
Real Madrid 60 – Regal Barça 68: Per tots aquells que es pensaven que la gran final seroa un passeig militar la van cagar i ben cagada. El partit va estar molt més equilibrat del que es podria esperar, tot i que en cap moment el Barça va perdre el control es va trobar amb alguns factors que van jugar a la seva contra, com pot ser el fet de que Navarro va anar més a buscar el seu MVP que no pas a ajudar a l’equip. També es va veure un Madrid molt més serios i amb un Ante Tomic que va fer un partit brutal i va demostrar perquè és el Sostre de la lliga. En cap moment els de Pascual el van poder parar, ja que sempre era defensat pe 4 de torn i tenia molt més potencial el jugador blanc que no pas Lorbek o Morris. En els únics moments en que es va poder aturar al jugador va ser quan Vazquez o N’dong feien pressió i el paraven a sota la pintura. Els catalans van fer un partit seriós i van anar gairebé sempre per davant en el marcador. La lesió de Ricky Rubio va donar opcions a que tornés a apareixer el Sada de les grans ocasions que sempre es creix a les finals i ho va tornar a demostrar. Al final dos triples del Madrid van maquillar un resultat que podria haver estat més abultat, però jo destaco un fet. A falta de 3 minuts, les cares a la banqueta del Madrid ja ho deien tot, el conjunt de Messina tornava a posar el genoll a terra davant del de Pascual. Un detall molt maco que la copa l’ha aixecat el lesionat Basile un gest BRUTAL!


El MVP un jugador que no se sabia si jugaria
Si senyors, el MVP va ser per un jugador com Alan Anderson, que va ser qüestionat si jugaria la copa o no en detriment de Mickael que ja estava recuperat i amb l’alta mèdica. Finalment Xavi Pascual va optar per l’aler que ha guanyat aquest títol. Al final del partit el mateix jugador deia que ell havia vingut a guanyar títols i ajudar a l’equip a fer-ho. Així ho ha demostrat i de quina manera. Ara l’aler de Minesota ha guanyat el primer títol a nivell individual curiosament contra l’equip que va debutar a ACB i va acabar amb -7 de valoració i el que el va voler fitxar a l’estiu i no es va acabar de concretar.

El jugador estrellat: Begic
A mi em perdonareu, però no ho entenc. Es fa fora a Jorge Garbajosa i es porta a Begic, un jugador determinant que fa 2,20 (encara que després es medeix i fa 2,16), que ha de posar diners de la seva butxaca per deixar l’equip i anar a jugar a Madrid i que ha de ser el millor per reforçar el joc interior del conjunt blanc... Doncs bé, NO HA DEBUTAT a la copa del Rei i ha estat Inedit durant tot el campionat. Un jugador que havia de ser la parella perfecte per Tomic i fer que el Madrid encara fós millor. Doncs Messina no confia amb ell. Jo diria que l’italià està pensant més on entrenarà la propera temporada que amb aquest Reial Madrid

El twitter, una nova moda que ve d’Amèrica

Quan uns anys enrera va començar a sortir el fenome Facebook en van sortir molts d’altres. Un d’ells va ser el twitter. Una moda d’una xarxa social en que tu interactuaves com tu volies i que amb 140 caràctes havies de piular (twittejar) el que et vingués al cap, el que vulguessis. Més inmediat que el Facebook i més que la majoria de les pagines d’aquest tipus, el Twitter va permetre escriure i parlar amb famosos de tots els hambits, que llegeixen i controlen els seus twitters de manera personal i gairebé intransferible, per tan és una línia directa oberta amb ells i això a vegades ho aprofiten els periodistes, ja que el que abans era una bojeria ara és la normalitat en persona, poder parlar amb ells a través d’aquest mitjà.

La NBA primera febre piuladora i primeres restriccions
Aquesta moda es va extendre entre els esportistes i sobretot en els jugadors de la NBA. Per aquest motiu es van arribar a prohibir i a “perseguir” imagineu-vos quina era la malaltia que, la majoria de jugadors de la lliga, aprofitaven els descansos, els temps morts o els canvis per twittejar com anaven els partits. Això va fer que la lliga prengués cartes a l’assumpte i es parés aquesta bojeria que havia esdevingut aquesta xarxa social. Jugadors com Andrew Bogut, Steve Nash, Tyson Chandler, Fabricio Oberto, Manu Ginobili, Lebron James, Kevin Durant, Tiago Splitter, Chris Bosh, Rudy Fernandez o Charlie Villanueva. Aquest últim va ser un dels que més twittejava i dels que primer va ser enxampat i va fer enfadar als entrenadors, ja que criticava les decisions i a al mateix tècnic.

ACB comença a estendre’s la moda
Mica en mica son molts els jugadors de la nostra lliga que van entrant en el mon twittero. Jayson Granger, German Gabriel, March Blanc o l’ex-jugador Rafa Vidaurreta entre altres, són noms dels jugadors d’Estudiantes, que és un dels clubs més twitteros. Altres clubs com el Baskonia ho desitjarien que no ho fossin tant, ja que veient coses com la baralla entre David Logan i Pau Ribas a nivell dialèctic sobre l’entrenador i les tàctiques del Caja Laboral, no són el millor exemple ni el paradigma d’aquesta xarxa social. Tot i això després es va pdoer demostrar que tot era mentida i que un no se segueix a l'altre.

Altres jugadors com Joe Ingles o Ricky Rubo també tenen les seves comptes obertes i les utilitzen. Altres noms com: Marcelinho Hueratas, Rafa Freire, Berni Rodriguez, Robert Archibal, Victor Claver, Nando de Colo, Javier Beiran, Carlos Suarez, Sergio Rodríguez o Jorge Garbajosa, també són exèmples. Un altre dels que tenia el seu twitter sempre molt actiu era un dels entrenadors ACB més controvertits com és Pedro Martinez, el de Badalona fa servir molt el twitter i fins i tot una conversa seva amb Gerard Piqué va acabar sent noticia. Ara ha decidit apagar temporalment aquest servei després d'uns insults, que li van fer uns anònims en aquest servei. Tot i això per la Copa que tot just ara comença, ja tenen pensat fer pancartes per demanar que torni a obrir el seu twitter!

El futbol comença a ser terreny abonat pels twitteros
Mica en mica els futbolistes es van apropant a aquest mon del Twitter, jugadors del Madrid com Sergio Ramos, que ara el fa servir menys, Casillas, Arbeloa o Xabi Alonso, Gonzalo Higuain, Esteban Granero i Kaka tenen aquesta xarxa social, encara que alguns el fan servir més que no pas altres. En aquest aspecte tenen la xarxa per informar de la seva vida social i promocional, encara que no són poques les vegades que l'han de fer servir per demanar disculpes, com va fer Ramos després de l'enganxada amb un periodista perquè Gerard Piqué va contestar en català a una pregunta.

Per la seva part el mon Barça segueix aixecant passions. L’exemple més clar és Gerard Piqué que en poc més de 5 hores va aconseguir 16.000 seguidors. Ara que ja fa un parell de mesos que disposa de la conta a Twitter en té 269.000 seguidors i pujant. A més al publicar la ja mítica foto amb Shakira que sembla que confirma la seva relació va fer saltar la banca twittera! Va aconseguir que tothom parlés de la foto i del seu amic Pipo Torres, que es va batejar amb el Hastag (és una paraula o frase que es repeteix i que és twittejada per molta gent i que va precedida del simbol #) com #eldeloscuadros. Altres del Barça com Puyol fa temps que tenen Twitter, però sembla amb l’entrada de Piqué s’han animat més i les seves converses amb un català a Londres com és Cesc Fabregas, fan que encara tinguin més trascendència el que es diuen entre uns amics. Altres jugadors culés que tenen twitter son: Adriano Correia, Andres Iniesta, Javier Mascherano. Altres dels jugadors del B com: Thiago Alcantara, Rafael Alcantara o Jonathan Dos Santos. Fins i tot l'entrenador del filial, Luis Enrique, que no concedeix mai entrevistes i només parla en roda de premsa, també té Twitter. Per acabar el president de l'entitat Sandro Rosell també en té, encara que des de que ocupa la presidència està molt menys actiu.

L'Espanyol seguex els passos i mica en mica es van posant a la manera de fer del twitter! Alguns jugadors comencen a apareixer en aquesta xarxa social. Ernesto Galan, Álvaro Vázquez, Felipe Mattioni, Javi Chica o Javi Lopez són dels que tenen Twitter, com el ja ex-jugador Didac Vilà, que tot i no tenir foto, el té actiu.

Un altre que també manté la conta bastant activa és Sergio Aguero, el Kun també té activada la conta i publica de to. L’exemple és la seva foto que es va fer mítica amb el passaport a la ma per demostrar que ja era ciutadà espanyol de totes totes! Altres jugadors com Mata, Pablo Hernandez, Filipe Luis, Juanfran, Toni Doblas, Diego Forlan, Iker Muniain, Roberto Soldado, Pepe Reina, Marc Crossas, Sergi Codina, Daniel Parejo, Luis Fabiano, Nacho Novo, Carlos Cuellar, Luis Suarez, Renato, Belleti, Rivaldo, Kanoute, Edmilson, entre altres són fans de la nova xarxa social.

Altres esports on també hi ha Twitter
Tots acaben caient. Des de Jorge Lorenzo, a Edurne Pasaban, Erika Villaecija, fins a Alberto Contador o Feliciano Lopez, Fernando Verdasco, Carlos Moyá o David Nalvandian. Són alguns dels noms en el terreny poliesportiu.

Jorge Lorenzo té el twitter molt actiu! I el controla ell mateix. Contesta a tot el que pot i fa tot el que pot. Un exemple a tall personal. En un sopar amb l’Ajuntament de Tiana fa temps, vaig enviar un missatge al twitter de Lorezno perquè estava sopant allà i li vaig dir que pujés! Al pujar i fer la foto que veieu amb aquestes línies em va dir, ets tu el del missatge al Twitter, i em va ensenyar que l’habia llegit... i de com de boig li anava tot amb aquesta aplicació.

En el mon de les motos, atlres presonatges com: Hector Barberà, Carlos Checa, Álvaro Bautista, Hector Faubel.

Alberto Contador sempre ha defensat la seva innocència davant del dopatge des del Twitter. El corredor ha dit en moltes ocasions que és innocent i que no té res a veure i ha rebut el soport de altres companys com Oscar Pereiro, que també és molt aficionat a aquesta aplicació. No vull acabar sense un toc exòtic i català, hi ha moltes persones per seguir al Twitter. També hi ha altres ciclistes i persones relacionades amb aquest mon com: Igor Gonzalez de Galdeano, Manolo Sainz, Javier Aramendia, Gorka Izaguirre o el mateix Carlos Sastre.

Jugadors, entrenadors, i tots els que hi hagi. Però en aquest últim vull fer una petició. Hi ha un català que participa en proves com és el mundial d’Skeleton que es diu Ander Minrambell. Seguiu-lo, una persona que el fa servir, esportista i dels que son bona gent!

Per cert, que jo també hi sóc: Sergi Quevedo