Queens Park Rangers, un petit amb gran pressupost

Aquesta setmana volia parlar una mica del que és l’equip del Queens Park Rangers (QPR) un equip que sempre ha militat a les divisions inferiors i que ara sembla que entra amb força a la Premier. Tot i anar a la última posició de la taula és un rival fort i amb jugadors sobrats per fer un bon paper. Encara que va jugar alguns moments competició Europea, ara torna per demostrar que pot ser un rival digne, tot i que la ratxa inicial no li deixa demostrar.

Història d’un club petit
El QPR es posa en marxa al 1882 de la fusió de dos clubs: St. Jude's i el Christchurch Rangers. El nom de Queens Park ve perquè la majoria de jugadors d’aquell equip venia d’aquella zona de Londres (cosa que no es pot dir de l’equip actual).

Com a curiositat es pot dir que va ser el primer equip de la Third Division en guanyar la Copa de la Lliga Anglesa la temporada 1966-1967. En ell va eliminar equips com el Leicester, o el Birmingham a les seminfinals. A la final es van trobar amb el West Bromwich Albion en un partit que tot i anar perdent per 2 a 0, els del QPR van remuntar i van acabar amb un 3 a 2. Clark va donar els dos primers gols al minut 7 i 36, però R. Morgan al 63, Marsh al 75 i el golejador Lazarus al 81 va donar la victòria al equip que entrenava Alec Stock.

A la temporada 1980/81 fitxa Terry Vebables per intentar redreçar l’equip. Ho fa i aconsegueix classificar-lo per la Copa de la UEFA quedant cinquè. Aquell mateix any deixava l’equip per convertir-se en entrenador del Barça.

Arriben els calers volant!
Un dels darrers propietaris d’aquest club va ser Eclestone, el magnat de la Formula 1 que va acabar venent el 66% de les accions a Tony Fernandes, propietari de Air Àsia i que va ser el que ha fet el nou projecte esportiu amb molts calers i molts jugadors mediàtics. Aquest home té una relació amb Eclestone perquè també és l’amo d’un dels equips de la F1. Per ser exactes al 2010 aconsegueix que una marca mítica com Lotus torni a la graella de competició i va canviant de nom fins a l’actualitat, que té el nom de Caterham F1 Team, que conta amb Petrov i Kovalainen de corredors.

Molts noms per aquesta temporada
Des de l’arribada al 2011, Tony Fernandes va presentar un projecte guanyador. Amb un entrenador com Mark Huges al capdavant es va farcir de jugadors experimentats i amb molt bones maneres per poder aguantar a la primera divisió. L’entrenador galès va voler contar amb jugadors com Andrew Johnson o Boby Zamora amb els que ja havia contat al Fulham i que es quedaven lliures. Tot i això altres jugadors com Esteban Granero, Djibirl Cisse, Julio Cesar (el que era porter de l’Inter) Park Ji-Sung del United, Armand Trahore de l’Arsenal o d’altres com Wright-Phillips del City així com sonats com Bosingwa del Chelsea o Anthony Ferdinand del Sunderland han estat altres incorporacions. En total 27 milions d’euros en fitxatges aquest estiu, a part dels nombrosos jugadors que van arribar lliures i amb contractes milionaris.

Expectatives de futur
L’equip té marge de millora i molt. Té els jugadors per sortir d’aquí i considero que l’entrenador és el més adequat. Veurem que passa des d’ara i fins al final de la temporada.

Cap de setmana amb olor a Benzina!

Aquest cap de setmana el Barça ha golejat, com era d’esperar, al Rayo Vallecano. Els de Tito Vilanova ho van fer TOT bé per endur-se un partit que van patir menys en defensa de tota la temporada. Tot i que el Rayo va xutar bastant més del que ens té acostumats. La defensa, de nou inèdita: Busquets i Adriano de centrals i Alba i Montoya als laterals. La intenció no era altra que sortir amb la pilota molt més controlada i ho van aconseguir. L’equip es va mostrar segur recolzat en un gran Cesc, per fi se n’han adonat que Villa al 60% és molt millor que l’actual Alexis i un Jordi Alba que demostra que la banda esquerra és totalment seva!

Beneit dubte el que té ara Tito Vilanova. Cesc està en una forma increïble, Xavi segueix sent el amo del mig del camp i Iniesta també és un grandíssim jugador. Per tan, si han de jugar tots... són 3 jugadors per 2 llocs... a no ser que tiris endavant Iniesta... però a davant a qui treus? Villa? Pedro? L’altre dubte pot ser amb l’entrada de Dani Alves. Tenint en compte com està tot en aquella banda i el gran rendiment de Adriano i Montoya en aquella banda... no se si el Brasiler té lloc en aquest equip... i personalment crec que Montoya està fent una temporada EXCEPCIONAL!

Anem a Cornellà el Prat, on l’Espanyol es va quedar amb la porteria a 0 i això és una gran noticia. La dolenta es que no van poder marcar i un punt a casa sap a poc... tot i això no cal oblidar que el Màlaga és un rival Champions i que porta un total de 9 punts de 9 possibles a la màxima competició europea. Els de Pochettino es van trobar amb un Malaga molt ordenat i amb moltes rotacions i que van acabar demostrant la seva valia, tant un com els altres... Al final un punt per cadascú i repartiment que no se si va agradar als dos per igual.

Avui hem de parlar de motor. Jorge Lorenzo i Marc Marquez ja són campions del mon. El Mallorquí va quedar segon per darrera de Stoner que va guanyar a casa sense cap mena de problema i Lorenzo va aprofitar que Pedrosa va anar a terra a la segona volta per proclamar-se campió per segona vegada. Per altra banda Marc Marquez es va imposar en la seva categoria, tot i no guanyar la cursa. El de Manresa va tornar a demostrar que és un gran pilot i pujarà a motoGP amb els dos títols inferiors a sota el braç, tota una garantia de bona praxis en aquest aspecte

En Automobilisme, Fernado Alonso va fer una gran cursa a India, però Vettel va sortir primer i va agafar una avantatage que es va convertir en insalvable tot i els esforços de l’Asturià. El Ferrari no donava més de si i tot i la gran conducció no va poder fer res contra un alemany que ja li treu 13 punts! A no ser que Vettel cometi algun error en les tres curses que falten... poc podrà dir Fernando Alonso. Ara tots recorden les trompades que li van donar i el va deixar fora de cursa en dues ocasions, si no fos així segurament el títol tindria més colo vermell que fins ara!

Qui era Lance Amstrong?

Quan el dopatge entra en un esport, tot desapareix i tot es dilueix. Des de fa molt de temps el ciclisme planeja el dubte dels productes dopants, sembla que l’esport es dilueixi.

Aquesta setmana s’ha confirmat que Lance Amstrong serà esborrat de la història del ciclisme. El texà s’ha demostrat que va prendre productes dopants durant tota la seva carrera. És més, feia servir un sistema innovador que no es detectava fàcilment, tot al contrari, era indetectable, però els testimonis han posat punt i final a un mite que va guanyar un total de 7 tours en tota la seva carrera i molts altres reconeixements que mica en mica li aniran traient... fins i tot al seu twitter ha tret el seu palmarès cosa que demostra que tot va en marxa... i que com es diu té assumida la sanció.

Avui llegia cròniques de molts diaris que deien que com els grans tirans havia estat menjat pels seus súbdits... i són frases relativament certes. Hi havia corredors que si no anaven al son del que marcava el nord-americà eren expulsats de l’equip i defenestrats. Amstrong era el rei de tot i era la imatge més despòtica d’un cap de files.

Ara sortirà tot

Avui em recordava un diari que Amstrong va viure a Girona uns anys (2001 – 2005). Alla en un palauet al preciós barri del Call, hi va posar el seu quarter general. Doncs explicaven avui que quan li marxava la llum trucava directament a Joaquim Nadal a l’hora que fos per queixar-se. El mateix ex-alcalde explicava que moltes vegades no era errada del subministrament general de la ciutat, sinó falta de pagament dels rebuts. Increïble.

Tocat i enfonsat de manera definitiva

Ja ho comentàvem un temps enrere en aquest mateix bloc que amb l’escàndol de Contador (Escac... i mat¿?) tots varem veure que aquest esport ja estava tocat. Cada dia és més exigent i no es pot demanar a un ciclista que es tiri 4 hores a sobre una bicicleta, baixi mengi un plat de macarrons i al dia següent tornem-hi. Considero que cada dia fan més complicades, llargues i més dures... insofribles per qualsevol esser humà per molt preparat que estigui!

Quan els Segona B prenen protagonisme

Aquesta setmana varem viure un any més l’aparició d’un equip de la segona B a les semifinals de la Copa del Rei. Aquest cop és el Mirandés i va eliminar a l’Espanyol, però hi ha hagut molts casos d’equips que han estat la revelació i que es van carregar a molts rivals de primera. Aquest serveix per demostrar que tots ho han patit i fins i tot els més grans han patit aquests problemes per poder-se endur partits contra els que a priori, eren els rivals petits. Tot i això el Mirandés no deixa de ser un equip que només ha perdut un partit en tota la temporada i que és el menys golejat de totes les categories professionals del futbol estatal.

Figueres, el primer que va arribar a Semis
L’equip de l’Alt Empordà es va imposar a molts primeres per arribar fins a les semifinals de la copa del Rei. Kali Garrido es va convertir en el gran heroi a Vilatenim al marcar el gol en el primer minut de la pròrroga que deixava fora l’equip de Carles Reixach, el Futbol Club Barcelona. Aquell any els catalans es van imposar a rivals com l’Osasuna als penals. A vuitens es va imposar al Novelda i a quarts va guanyar a un Cordoba sense gaires problemes al Arcangel per presentar-se a la final contra el tot poderós Deportivo de la Coruña. Els de Pere Gratacòs van caure amb tota dignitat en aquest partit en perdre a casa per 0 a 1 i empatar a Riazor. Al arribar a la final el Depor es va convidar de manera especial a gaudir de la final en el Bernabeu, on es va produïr el mitic “centenariazo” en que el Reial Madrid va caure contra els gallecs en un partit on se celebrava el centenari del club i tot estava a punt perquè el Madrid fes allò tan maco d’anar a recollir la copa.

Alcorcon, va fer el seu famós Alcorconazo.
Corria la temporada 2009-2010. El Reial Madrid amb Florentino Perez de nou al capdavant havia fet una forta inversió en fitxatges i havia portat a molts de les estrelles rutilants d’aquell moment com Cristiano Ronaldo, Kaka o Benzema i el seu projecte era aspirar a tot. El 27 d’octubre del 2009, però va aparèixer la pedra al seu camí, l’Alcorcon. El equip de Segona B amb Juan Antonio Anquela a la banqueta es va plantar al Estadi de Santo Domingo i al descans ja guanyava per un clar i contundent 3 a 0. Aquell mateix dia Guti va enviar a prendre per allà a Pellegrini i aquest el va canviar. A la segona part les coses no van millorar, tot al contrari. Els de l’Alcorcon van fer el quart i van deixar el partit amb un clar i contundent 4 a 0. El gran projecte de Florentino es començava a enfonsar i Manuel Pelegrini perdia tot el crèdit de la premsa.
Tot i aquesta desfeta l’Alcorcon va seguir a la copa i a la següent ronda es va trobar amb el Racing de Santader, contra el que ja va perdre i va deixar sense opcions de continuar en el torneig, tot i això encara a aquesta temporada Mourinho recordava que si queien a la Copa del Rei no seria contra l’Alcorcon!

Espanyol el gran expert amb caure amb equips més petits
No cal anar gaire lluny, la temporada 2006/2007 va caure contra el Rayo. Tot i que l’Espanyol és un del club que més copes ha guanyat en aquest primer tombant de segle, ha caigut contra equips petits en altres ocasions. La temporada 2004/2005 perdia amb el Terrassa pels penals; contra l’Alacant per 1 a 0 la 2002/2003; la 2001/2002 contra el Lleida, Al 1998 contra la UE Figueres. Però tot i això la més recordada va ser RCD Espanyol 1 - Villarreal CF 5, el 30 de desembre de 1992, quan l’equip de castelló jugava a la segona divisió B i van caure els pericos de manera clara i contundent.

Numància i Torrelavega dos ensurts al Barça
En aquell moment un desconegut Miguel Angel Lotina va ser el responsable de fer caure al Barça de Johan Cruyff a l’estadi de Los Pajaritos, que es va convertir en un mite a nivell general. Tot i que després a la tornada els culés van fer els deures al Camp Nou, el 15 de febrer de 1996 Figo, Amor, Guardiola, Hagi i companyia van caure contra un Segona B en que el segon gol el va marcar un jovenet Movilla que tot just començava a despuntar en el mon del Futbol. Aquella vegada no van arribar a guanyar el petit, però va ser un dels moments amb més ressò del que es puguin recordar els nombrosos diaris esportius.
Tot i això en enfrontaments com el del Gimnàstica de Torrelavega que els culés van acabar guanyant de miracle a la temporada 2000/2001 en que l’equip va passant l’eliminatòria però caient contra el Celta a la propera ronda.

Un fet de seny!

Avui repassant de nou totes les declaracions i tot el que es va dir a la rematada de dilluns i fent un bon balanç del programa, em torbava amb un fet que va destacar en Pep Pericas i que la veritat és que jo ja ho trobo un acte de total normalitat. M’explicaré. Ell recordava el cas de Raúl Baena, el jugador de l’Espanyol que en acabar el partit va fer les declaracions en català per poder atendre a TV3, cosa que vaig trobar un acte de normalitat si no fos perquè el jugador és malagueny. Però no és l’únic cas de fets com aquests i la veritat.

Baena és un jugador que ja porta anys a Catalunya, per ser més exactes 9! El més normal és que ells ho fessin i s’integressin i adaptessin a la nostra llengua. El que passa que sembla que jugadors importants aprenguin d’idioma i que demostrin la seva capacitat per poder adaptar-se i conviure com en tots els àmbits de la vida.

Altres jugadors que ja ho van fer

El jugador del Futbol Club Barcelona Andres Iniesta també mica en mica es va deixar anant amb el català. El de Fuentealbilla es va criar a Albacete però fa prop de 15 anys que és a Barcelona. Per tan no te cap problema per parlar la nostra llengua, com ell mateix va reconeixer a la presentació del Llibre Solidari.

Tot i això també ha fet entrevistes complertes a RAC 1 en català i torba normal parlar aquesta llengua que enten a la perfecció.

Un altre cas més extrem, pel meu punt de vista va ser Touré Yaya. El jugador ivorià va estar a Catalunya només va estar 3 anys i ja es defensava en català! Aquest jugador que gràcies al seu agent ha donat moltes voltes parla uns quants idiomes i la veritat és que ell mateix reconeix que era una cosa que volia fer. Si el voleu veure parlar en català aquí el teniu

Hi ha coses que no canviaran mai
Si marxem a l’altre extrem, ens trobem a Johan Cruyff, l’actual seleccionador català porta uns quants anys vivint a Catalunya... per ser concrets més de 30 i no és que no parli català, és que no parla ni bé el castellà! Un video a tall d’exemple

Parlar bé el català no és obligatori per ningú, però buscant els vídeos he trobat un noi que feia una molt bona reflexió, el més important en aquests casos no és parlar bé el català, es entendre el idioma del lloc on vius!

Manel estem amb tu!

Ahir estava assegut al sofà de casa amb l’entradeta ja redactada i li estava fent la segona llegida per evitar problemes i evitar que amb tot el que deia de Pepe i de la seva trepitjada no fes cap ficada de pota. Quan feia això tenia de fons la ACB i sento que l’Arseni llegeix una carta oberta de Manel Comas en que diu, que té càncer. Jo paro de llegir i tinc clar que ho he de canviar tot.

Als seus 66 anys Manel Comas és el comentarista de TVE, és l’entrenador que va fer campió d’Europa al TAU Vitoria i campió de la Korac amb la Penya, i és el tianenc que et pots trobar molts matins esmorzant al Casal de Tiana mentre fa petar la xerrada amb tothom qui es troba, perquè Tiana és el seu poble i coneix a TOTHOM que hi passeja per ell. El mateix que li han donat ànim tots els jugadors, periodistes i entrenadors, així com la mateixa ACB en el sorteig d’avui de la Copa del Rei en que el president Eduardo Portela li ha donat molts ànims.

Els que tenim la sort de conèixer i de compartir alguna estona amb ell, menys de les que sempre voldríem, tenim clares dues coses. Una que en Manel ja feia temps que no estava gaire fi i ell mateix t’ho reconiexia, el segon que aquella carta només ho podia escriure ell ja que no parla ni de llarga malaltia, ni linfoma ni res semblant, tot el contrari, li diu pel seu nom, Càncer! I diu que els Xerif sempre guanyen als dolents. Aquesta vegada esperem que sigui així, perquè aquest és aquell típic duel que es produeix davant de la cantina i que per guanyar només cal mirar als ulls al enemic, desenfundar abans i acabar amb ell. Tots sabem que en Manel ho farà

Però tot i ser el Xerif és un home de bàsquet i ha dit que ara juga el partit més important de la seva vida. Manel, aquest partit, gairebé és un 1 contra 1 el jugues tu, però a la grada hi tens milers de persones que et donarem suport i t’animarem i et recolzarem a cada moment i quan ens necessitis allà ens tindràs cridant i donant tot el suport que cal per guanyar clarament aquest partit.

Només et demano una cosa i ho faig de tot cor... no facis la tàctica del conill, tot el contrari, fot-li la més gran pallissa que hagis pogut aconseguir mai i guanya. Guanya ja en el primer quart per més de 20 d’avantatge i que cada quart es multipliqui aquest avantatge perquè quan arribi el final del partit tu t’hagis endut una còmoda i plàcida victòria i que el nostre virtuós en cap ens torni a acompanyar en molts més sopars.

ÀNIM MANEL, QUE AQUEST CANCER ÉS UN NAF! (NEGRE ATLÈTIC FRAUDULENT)

Quan el crèdit marxa

He esperat gairebé 24 hores per escriure aquest article per estar en fred… i no ho aconsegueixo! Encara em dóna voltes com pot ser que un tio com Pepe encara se li digui jugador de futbol! És el més trist que he vist Avui els principals diaris esportius de Madrid ja no donaven més crèdit al central que en el partit de copa del Bernabeu es va lluir! I si de veritat el Reial Madrid és un club senyor aquest personatge, no es tornarà a posar una samarreta que han lluït al llarg dels anys alguns dels millors jugadors de la història! I ho diu un culé com jo! Aquesta és l'acció!

Mireu, avui llegia blocs com el de Roberto Palomar al diari Marca que deia que Pepe no podia continuar... (el podeu llegir aquí). Per la seva part un altre com Tomàs Roncero parlava de Pepecidio a la seva crònica al diarí As (també la podeu llegir aquí). Ara la meva pregunta és molt clara, curta i concisa... servirà d’alguna cosa? La resposta és clarissima... NO! Mentre mani Mourinho el clan dels portuguesos farà el que vulgui i Pepe seguirà sent peça angonal d’una defensa que destrueix al mateix ritme els partits, les cames i la reputació del Reial Madrid.

Mirem una mica enrere
Aprofito aquestes línies per fer una petita reflexió si em deixeu... fa pocs dies... aquesta era al portada del Marca. Es llegeix en petit: Creuen que és una bona contenció pel joc de creació de Barça, però tenen por de que no acabi el partit. Amb Muñiz va acabar el partit i amb la paciència dels madridistes per les seves accions. Començo a pensar que la gent començaa tenir clar que un destraler com aquest no pinta res en un equip així. Si això li sumes el mal plantejament que van fer els del Madrid en tot moment et surt un fiasco com el que varem poder veure el passat dimecres al Bernabeu.

Per cert, últim apunt... aquesta setmana es van complir 1000 dies d’això...

No cal dir res més!

Plantejament erroni o error de jugador!

Durant el partit reia jo sol! Mireu Mourinho va fer jugar a Hamit Altintop que és un davanter centre de lateral dret... bé, el que jugava de lateral dret era el seu germà bessó, que és Halil Altintop! Aquest era el que jugava en aquesta posició, però ara està jugant al Trabzonsport de Turquia i que juntament amb el seu germà son peces claus a l'actual esquema de la selecció turca de futbol! Per tan, potser a la hora de fitxar es van equivocar... i MOLT! Us poso una imatge dels dos junts quan estaven al Shalcke 04!