TOT GUANYAT, TOT PER GUANYAR.

Així diu la inscripció a la samarreta dels sis estels que van lluir equip tècnic i jugadors del Barça quan es va acabar el WORLD FIFA CHAMPIONS, “El Mundialet de clubs” com el coneixem popularment. Es una frase d’intencions però també es una frase de concepte, de mètode, de professionalitat, definitivament es una frase Guardiola.

El Barça ha guanyat sis títols oficials en una temporada, sis títols importants a nivell col·lectiu però també ha guanyat títols a nivell individual, Messi, millor jugador del mon, tant pels periodistes- pilota d’or - com pels entrenadors i capitans – FIFA WORLD PLAYER - , Xavi, triat millor jugador de la Eurocopa, valorat com mai , present a tots els podis dels millors del món, Iniesta, un altre jugador molt valorat, ,cada cop mes per tot el mon futbolístic, tots tres nominats dintre dels cinc millors jugadors del mon per la FIFA, en el millor equip segons la FIFA trobem quatre jugadors del Barça: Alves, Iniesta, Xavi i Messi, en fi, ha estat una temporada màgica, prodigiosa i difícilment igualable.

I no podem oblidar el planter que pertany al primer equip del Barça, els Valdés, Puyol, Sergio, Bojan, Pedro, Jeffren, a part dels ja mencionats, també producte de la Masia: Xavi, Messi, Iniesta. Tampoc podem oblidar els que ja comencen a participar amb el primer equip en amistosos i campionats menors, els Thiago, Victor, Jonathan, Muniesa, Fontàs, i tans altres que estan empenyent amb força, jugadors encara no consolidats però que quan els veus jugar amb el primer equip t’adones que no els costa gens, que han mamat el sistema des de petits, es la força de la pedrera, es la força d’un treball molt constant i molt ben fet des de fa molts anys, de la ma del plorat Oriol Tort pioner en una manera de fer equip, de escoltar i de formar.

Una especial menció per a un equip tècnic molt professionalitzat, encapçalat per Pep Guardiola, un home que quan li van donar les rendes del primer equip va suscitar molta polèmica, molta – per que no dir-ho – desconfiança, un home que com a tot bagatge tenia haver entrenat una temporada el Barça “B”, això si, va aconseguir pujar-lo de categoria. Jo mateix recordo que a la tertúlia dels dilluns – aleshores la fèiem el dilluns que es el dia de les tertúlies esportives ! – vaig dir que era com un meló, estava per obrir, estava per descobrir i que fins que no passes el temps no sabríem si era una bona elecció o no ho era. El temps ha fet callar tothom, no sols pels èxits esportius aclaparadors, també per la seva manera de treballar, de no deixar res a la improvisació, d’analitzar tots els equips amb els que s’ha d’enfrontar, i quan dic tots, vull dir tots, fins i tot l’equip de Kuwait amb el que han fet un amistós, el darrer partit de l’any. Preparadors físics, fisioterapeutes, metges, els observadors i informadors, els que graven tots els partits per veure’ls les vegades que calgui i extreure conclusions, per veure i corregir els errors o les deficiències, controlant la dieta dels jugadors, fomentant la companyonia i l’amistat, portant alegria al vestidor, comprometent a tots i cada un dels integrants de l’equip amb el que es bo per l’equip, TREBALL, ESFORÇ I COMPROMÍS, la clau de l’èxit.

Un Guardiola que dona una imatge impecable, que quan parla no improvisa, que diu tot el que vol dir i en el moment just en que ho vol dir, que sempre cedeix el protagonisme als seus jugadors, que atén tothom amb la màxima correcció, que el porta fins i tot ha respondre les preguntes en diversos idiomes que ell domina, en fi, coherència en tot el que fa, correcció, educació i saviesa.

Sis títols, la quadratura del cercle, l’assoliment de la excel·lència, el millor equip del mon, tant se val, poseu el títol que vulgueu a un grup que ens ha meravellat i que com diu la samarreta, ara que ja ho ha fet tot, partim de cero, tornem a començar per que ara, just ara, encara no han guanyat res. La història es el passat i a partir d’ara vivim en el present i pensem en el futur.

VISCA EL BARÇA !!!!!

Pep Pericas