Mans

Aquesta setmana en un partit de futbol ha succeït un fet que sovint es motiu de discussió i de discrepàncies: un gol amb falta prèvia ha decidit un partit. Es tracta de les mans de Titi Henry a la pròrroga del partit decisiu per a la classificació per al mundial de Sud-àfrica entre les seleccions de França i Irlanda. El resultat del partit a Irlanda va ésser favorable als francesos per un 0 – 1 i a la tornada, a l’ Stade de France a París, els Irlandesos van aconseguir capgirar la eliminatòria provocant afegir 30 minuts de pròrroga per desfer l’empat. I llavors va succeir, en una jugada a l’àrea dels irlandesos, una pilota que sortia fora es interceptada per la mà d’ Henry, l’acomoda al peu i fa un centre que es rematat per Gallas amb el cap aconseguint el gol que a la fi va significar la classificació de la selecció francesa.

Després han corregut rius de tinta , s’ha demanat la repetició del partit, fins i tot una reportera d’un diari irlandès ha vingut a la ciutat esportiva del Barça amb la pretensió que Henry signés una pancarta demanant perdó al poble irlandès. Tot plegat una desmesura, a més amb un precedent famosíssim, al mundial del 1986, Maradona va fer un gol amb la mà a Anglaterra. Aquell partit no es va repetir i Maradona, un dels millors jugadors de futbol que hi ha hagut al món, ni va demanar perdó i encara se’n sent orgullós. Clar que Monsieur Henry no és Maradona, el francès és un cavaller, just acabar el partit va reconèixer que havia estat mà i va dir que ho sentia, tot aclarint que ell no era l’àrbitre que, a la fi, es a l’ únic que es pot recriminar que no ho veiés o no ho xiulés.

Jo sóc dels que creu que el que passa a un partit de futbol comença i acaba al minut zero i al minut noranta ( o quan s’acabi ), el que es xiula mentre es juga el partit és el que val, el que no s’ha vist o no s’ha xiulat, forma part de la picaresca, forma part del futbol en si mateix, de la seva essència. Estic en contra de les actuacions de Comitès actuant d’ofici un cop vistos els partits per la televisió, on amb càmeres situades a molts angles del camp, poden captar coses que passen desapercebudes, no sols pels àrbitres si no per a la majoria d’espectadors i fins i tot de participants. I sempre faig la mateixa reflexió, els partits que es televisen són una minoria dels partits que es juguen cada setmana arreu del món, si aquesta jugada del Tití passa a un partit del Tiana, Badalona o Llagostera, per posar un exemple, i l’àrbitre no la veu, creieu sincerament que, a part de l’enrenou que s’organitzaria al camp quan els jugadors protestessin el gol, algú es preocuparia de repetir el partit, clar que no, per que qui no hagués vist la falta en directe ja no la podria veure. Per tant, fer servir les repeticions de televisió per sancionar, per treure targetes, etc, em sembla un greuge comparatiu tant gran respecte a la majoria d’equips, que no hi puc estar d’acord de cap manera.

Henry va estar viu, va fer una falta en un acte reflex que, de ben segur la majoria de jugadors en aquella circumstància hagués fet, si l’àrbitre l'hagués vist, la jugada estaria anul·lada, el gol no hagués pujat al marcador, ell s'hagués endut una targeta groga i el resultat definitiu de la eliminatòria no el sabem, però la falta no es va xiular i tot el demés ja ho sabem tots. Totalment d’acord amb la decisió de la FIFA de no repetir el partit.


Pep Pericas