Ivan de la Peña

Des de fa dies, buscava un tema per començar a col·laborar amb "La Rematada" digital, tenia la necessitat de trobar la manera d'escriure sobre l'equip que estimo, el RCD Espanyol de Barcelona, però no per fer una crònica esportiva, ni una anàlisi Tècnica (no soc prou entès, ni pretenc ser-ho), sinó per compartir amb els lectors algunes de les experiències que m'ha tocat viure com a soci-patidor i a vegades (poques però intenses) feliç seguidor.

De fet, l'actualitat ha estat la que m'ha dictat el tema amb el que començaré les meves col·laboracions. En veure la roda de premsa que el nostre jugador Ivan de la Peña va fer questa setmana, vaig sentir que tenia la urgent necessitat de agrair-li tants i tants bons moments que ens havia regalat, a mi i als pericos de casa meva .

Encara recordo el dia de l'estiu del 2002, a la taula del menjador de casa nostra, quan vàrem veure la noticia: Ivan de la Peña fitxa per l'Espanyol, no puc reproduir l'improperi que em va sortir....., ho reconec, no em va agradar la idea. A les hores, és clar, no sabia que amb l'Ivan l'Espanyol trobava un jugador diferent, singular, creatiu, en definitiva un jugador d'aquells que no fa les coses que fan els altres, que sempre busca el costat brillant del futbol, que omple de fantasia un joc massa vegades maltractat, i que és capaç d'elevar a genialitat el simple desplaçament d'un objecte esfèric que fa embogir milions de persones.

Ivan es va implicar amb L'Espanyol des del primer dia, va patir com un perico més quan anaven mal dades, es va emocionar com nosaltres a Madrid quan l'equip va guanyar la Copa del Rei, i després de la decepció per la derrota a la Final Glasgow , va poder sentir igual que els seus companys, l'admiració i el respecte de tots els aficionats per l'orgull i dignitat amb la que havien defensat el nostre club.

Veure jugar a Ivan de la Peña significa entre altres coses apreciar com un mag del futbol troba espais on no hi són, permet assistir en directe la passada impossible, demostra amb un sol desplaçament com enderrocar la defensa més estudiada, i obsequia amb l'assistència que cap defensor és capaç d'intuir. Tenir com a company d'equip a Ivan de la Peña, et dóna possibilitats de rebre el regal que tot davanter vol tenir en forma d'ocasió de gol, aquella passada que permet encarar el porter contrari en una situació molt favorable per marcar.


Tot això queda en un segon terme quan coneixes a l'Ivan, perquè la persona eclipsa totalment el futbolista. És tot el contrari del que passa amb aquells "famosets" en què el personatge acaba menjant-se la persona. Ivan és una persona honesta, professional i respectuosa. Només cal veure l'expressió dels nens que s'acosten a parlar amb ell, a demanar-li una fotografia o un autògraf a la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, per entendre perquè és tant estimat per els seguidors.

Ivan de la Peña està passant un moment difícil. Les lesions que està patint de forma reiterada no el permeten sentir-se a gust amb ell mateix, a vegades sembla que s'exigeix massa. Segurament la seva ansietat per tornar a jugar el perjudica, la seva manera de ser, tan estricte en la vessant professional el pressiona i això no l'afavoreix. En la roda de premsa que va fer, estava trist, fotut, segurament enrabiat contra les circumstàncies. Ell vol recuperar la rutina, entrenar i jugar, gaudir del futbol i les seves emocions , vol sentir-se útil, important en aquest Espanyol, vol aportar més.

Avui l'he vist iniciant la recuperació, carrera continua, estiraments, i tornem-hi a córrer, més animat, sacrificat en la feina, professional com sempre, animant als companys, atent amb els seguidors, afectuós amb els infants, en definitiva, el nostre Ivan, el que ens ha guanyat el cor, (i jo ignorant de mi, no el volia), els qui estimem, "Lo Pelat", o el "Pelao" com li diuen també.

Espero de tot cor que es recuperi aviat, el futbol necessita l'Ivan, i l'Ivan necessita el futbol, així de fàcil.

Pep Sánchez