Falta molt de temps, han de passar moltes coses, final four, champions, lligues, s’han de presentar mes candidatures, però deu m’hi do tot el que està passant al voltant de les eleccions a la presidència del F.C. BARCELONA.
Teníem dues candidatures anomenades “continuistes” , una amb el beneplàcit de l’actual president i amb algunes de les cares – i jaquetes - significades de la actual directiva, amb inauguració a bombo i plateret de la seu electoral, la del Sr. Godall; l’altra sense fer tant soroll, amb menys adhesions i, fins i tot, amb algun gest poc amistós de l’actual president, la del Sr. Ferrer. Teníem candidatures anunciades i no formalitzades, el Sr. Benedito, potser el Sr. Minguella, teníem rumors, el Sr. Rexach – que ho ha desmentit recentment – , teníem una possible candidatura, incerta fins al darrer moment, d’un ex pes pesant de la directiva del Sr. Laporta, En Ferran Soriano que, finalment, després de deixar-se estimar, ha decidit – per motius professionals – no presentar-se a les properes eleccions, com a mínim, no fer-ho encapçalant cap llista, sense tancar la seva possible participació com a suport d’alguna altra candidatura. I tenim la candidatura enfrontada a l’actual directiva, amb un resò mediàtic important des que va deixar la primera junta de la era Laporta d’una manera diguem-ne poc amistosa, per passar a ésser per molts barcelonistes l’alternativa a Laporta, En Sandro Rosell.
Però ves per on, en poc temps han passat coses que han esvaït el panorama, almenys en quant a les candidatures “continuistes”, el Sr. Godall flirteja amb el Sr. Soriano, el Sr. Laporta se sent traït i decideix retirar-li el suport i quasi l’amistat passant a recolzar la candidatura del Sr. Ferrer, a qui feia poc temps no el tenia gens en compte. Això si, diuen que les condicions d’aquest suport condicionarien molt el poder del Sr. Ferrer dins la junta cas que fos l’ escollit dels socis per desenvolupar el càrrec de president del Barça. Conseqüència: el Sr. Godall es retira de la cursa i deixa al Sr. Ferrer com a únic candidat continuista – diuen que el Sr. Laporta li va proposar al Sr. Sala Martin que encapçalés una candidatura, cosa que a ell no li va fer cap gràcia i no ho va acceptar -.
I si no hi havia prou polèmica, aquesta setmana passada el President i la seva Junta, anomenen a Johan Cruyff President honorífic del Barça. No entraré en si s’ho mereix o no, però si que es cert que, com a mínim sorprèn que després de set anys de mandat, hagin esperat fins ara per fer
aquest nomenament. També sorprèn que una decisió tant important s’hagi pres d’aquesta manera, sense ni tant sols copsar l’opinió del soci. Ja se que estatutàriament el president pot nomenar un president honorífic, però tenint en compte que la figura del Sr. Cruyff no desperta unanimitat dins la família culé, es mes, crec que si es fes una enquesta de socis a favor i socis contraris a la decisió de fer-lo President honorífic, el resultat no seria gens determinant, probablement estaríem al 50 – 50 entre el si i el no, i crec que seria convenient que es revisessin uns estatuts que atorguin aquestes facultats a un President sense comptar amb el parer dels socis. I tot això sense entrar a ésser mal pensats, doncs hi ha qui opina que com els integrants de la actual Junta veuen el continuisme compromès, ja comencen a deixar bombes al camí del nou President: es vox populi que el Sr. Cruyff no es Sant de la devoció del Sr. Rosell i, cas que guanyi les eleccions, la primera “ patata calenta “ que es trobarà es aquest nomenament que, qui sap, pot arribar a derogar. Per que una cosa es certa, el Sr. Cruyff no representa unanimitat dins el club, com si que ho poden ser el Sr. Beckenbauer al Bayer, el Sr. Bobby Charlton al Manchester o el Sr. Diestefano al Madrid, tots ells presidents honorífics tant per mèrits propis com per unanimitat incontestable de la massa social dels seus clubs i a mes, figures que els representen pel món, als sortejos de la UEFA i la FIFA i que son cares visibles dels seus clubs. Algú pensa que el Sr. Cruyff actuarà en representació del Barça com ho fan aquests altres grans jugadors ? Crec que no es el seu estil.
Tot aquest desgavell, aquestes estranyes estratègies per perpetuar el “Laportisme”, ajuden d’una manera totalment gratuïta i sense significar cap desgast per a ell, al Sr. Sandro Rosell que veu com la candidatura que, en teoria, havia d’aprofitar els innegables èxits esportius dels darrers temps, està ferida de mort pels personalismes i intents de protagonisme del Sr. Laporta, fent que apareguin seriosos dubtes sobre la credibilitat que puguin tenir uns candidats que per aconseguir el recolzament de l’actual president s’han d’aplegar a les seves condicions i desitjos i, fins i tot, han de transigir en que l’actual president els anomenin alguns membres de la seva futura Junta.
De moment el Sr. Rosell no ha dit aquesta boca es meva, no ha fet declaracions en cap sentit, ha obviat els atacs dels que ha estat blanc directa o indirectament, s’està limitant a mantenir contactes amb les penyes i ha passar pràcticament inadvertit dins aquest circ pre-electoral, per que en això ho estan convertint, en un circ.
Crec que el soci faria bé de no parar mes atenció a tot aquest enrenou, esperar que s’oficialitzin les candidatures, atendre als programes que es presentin, observar qui integra cada candidatura, quins projectes esportius, econòmics i socials aporta cada candidat i, després d’aquest anàlisi votar amb conseqüència, pensant en el futur del Barça i mantenint els personalismes al marge.
VISCA EL BARÇA !!!
Però ves per on, en poc temps han passat coses que han esvaït el panorama, almenys en quant a les candidatures “continuistes”, el Sr. Godall flirteja amb el Sr. Soriano, el Sr. Laporta se sent traït i decideix retirar-li el suport i quasi l’amistat passant a recolzar la candidatura del Sr. Ferrer, a qui feia poc temps no el tenia gens en compte. Això si, diuen que les condicions d’aquest suport condicionarien molt el poder del Sr. Ferrer dins la junta cas que fos l’ escollit dels socis per desenvolupar el càrrec de president del Barça. Conseqüència: el Sr. Godall es retira de la cursa i deixa al Sr. Ferrer com a únic candidat continuista – diuen que el Sr. Laporta li va proposar al Sr. Sala Martin que encapçalés una candidatura, cosa que a ell no li va fer cap gràcia i no ho va acceptar -.I si no hi havia prou polèmica, aquesta setmana passada el President i la seva Junta, anomenen a Johan Cruyff President honorífic del Barça. No entraré en si s’ho mereix o no, però si que es cert que, com a mínim sorprèn que després de set anys de mandat, hagin esperat fins ara per fer
aquest nomenament. També sorprèn que una decisió tant important s’hagi pres d’aquesta manera, sense ni tant sols copsar l’opinió del soci. Ja se que estatutàriament el president pot nomenar un president honorífic, però tenint en compte que la figura del Sr. Cruyff no desperta unanimitat dins la família culé, es mes, crec que si es fes una enquesta de socis a favor i socis contraris a la decisió de fer-lo President honorífic, el resultat no seria gens determinant, probablement estaríem al 50 – 50 entre el si i el no, i crec que seria convenient que es revisessin uns estatuts que atorguin aquestes facultats a un President sense comptar amb el parer dels socis. I tot això sense entrar a ésser mal pensats, doncs hi ha qui opina que com els integrants de la actual Junta veuen el continuisme compromès, ja comencen a deixar bombes al camí del nou President: es vox populi que el Sr. Cruyff no es Sant de la devoció del Sr. Rosell i, cas que guanyi les eleccions, la primera “ patata calenta “ que es trobarà es aquest nomenament que, qui sap, pot arribar a derogar. Per que una cosa es certa, el Sr. Cruyff no representa unanimitat dins el club, com si que ho poden ser el Sr. Beckenbauer al Bayer, el Sr. Bobby Charlton al Manchester o el Sr. Diestefano al Madrid, tots ells presidents honorífics tant per mèrits propis com per unanimitat incontestable de la massa social dels seus clubs i a mes, figures que els representen pel món, als sortejos de la UEFA i la FIFA i que son cares visibles dels seus clubs. Algú pensa que el Sr. Cruyff actuarà en representació del Barça com ho fan aquests altres grans jugadors ? Crec que no es el seu estil.
Tot aquest desgavell, aquestes estranyes estratègies per perpetuar el “Laportisme”, ajuden d’una manera totalment gratuïta i sense significar cap desgast per a ell, al Sr. Sandro Rosell que veu com la candidatura que, en teoria, havia d’aprofitar els innegables èxits esportius dels darrers temps, està ferida de mort pels personalismes i intents de protagonisme del Sr. Laporta, fent que apareguin seriosos dubtes sobre la credibilitat que puguin tenir uns candidats que per aconseguir el recolzament de l’actual president s’han d’aplegar a les seves condicions i desitjos i, fins i tot, han de transigir en que l’actual president els anomenin alguns membres de la seva futura Junta.De moment el Sr. Rosell no ha dit aquesta boca es meva, no ha fet declaracions en cap sentit, ha obviat els atacs dels que ha estat blanc directa o indirectament, s’està limitant a mantenir contactes amb les penyes i ha passar pràcticament inadvertit dins aquest circ pre-electoral, per que en això ho estan convertint, en un circ.
Crec que el soci faria bé de no parar mes atenció a tot aquest enrenou, esperar que s’oficialitzin les candidatures, atendre als programes que es presentin, observar qui integra cada candidatura, quins projectes esportius, econòmics i socials aporta cada candidat i, després d’aquest anàlisi votar amb conseqüència, pensant en el futur del Barça i mantenint els personalismes al marge.
VISCA EL BARÇA !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada