Molt bona inversió i molt bon cap

Aquesta setmana els culés estan d’enhorabona, ja que el Regal Barça s’ha proclamat campió de l’Eurolliga. Els homes que entrena Xavi Pascual van passar per sobre de l’Olympiacos grec sense gaires problemes i arribant a guanyar de 21 punts abans d’acabar el partit. Però d’aquesta final ja hem sentit totes les valoracions possibles del que va ser el cap de setmana a París, però avui prefereixo fer unes reflexions sobre el que ha estat aquesta victòria i sobre quines són les claus que donen més importància encara, si cap, a aquest triomf de la secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona.

Un guio establert que es compleix
Aquesta expressió l’entendreu ara mateix. Moltes vegades, en moltes ocasions es parla de que hi ha un guió establert. Ho explico: al principi de temporada tothom donava al Regal Barça com a gran favorit per guanyar la lliga. Els homes de Xavi Pascual tenien un equip potent i tenien molts números per proclamar-se campions. Però quantes vegades s’ha quedat aquesta frase en això, en un guió? Aquells equips que sobre el paper s’ho havien de menjar tot i quan arribava el moment eren eliminats a les primeres de canvi o no feien el paper esperat. Aquest Barça ha estat constant i ha demostrat que té corda per estona. La barreja entre jugadors joves i contrastats, han donat el millor resultat possible, un equip que ara com ara, fa por a qualsevol. Ja ha guanyat 4 títols aquesta temporada (Supercopa, Lliga Catalana, Copa del Rei i Eurolliga) i és un clar candidat a guanyar el títol de lliga ACB, ja que ara mateix, jo no li veig que tingui rival a mes d’un partit.

Molt ben invertit el pressupost
Durant molts anys hi ha hagut molts diners al Barça de Bàsquet. Temporades i temporades hem sentit allò de que és un dels pressupostos més alts de tota Europa i que per tan, han de fer un bon paper. Doncs bé en aquest context apareixen moments en que entre Savic i Dusko Ivanovic sembla que es riguessin dels aficionats. Portant jugadors com Ed Cota, Gary Neal, Morandais o altres que no tenien nivell ni pel Xacobeo Blue:sens, amb tots els respectes per aquest club gallec. Aquestes dues temporades han estat una molt bona inversió. A destacar de manera negativa, només el fitxatge de Barrett, que no va ser el jugador que s’esperava, però tots els demés han fet una molt bona feia i han demostrat estar a l’alçada de les circumstàncies. Perquè desenganyem-nos, el Reial Madrid també té un pressupost molt important i encara ara va fent fitxatges i donant d’alta i de baixa a uns quants jugadors. A vegades l’equip de Messina sembla que sigui una gallina sense cap que corre cap a totes bandes sense tenir res clar. Recordem que el tècnic italià va arribar a mitjans de juny i molts dels jugadors que li interessaven ja estaven fitxats per altres equips. Però el Barça ha sabut cohesionar molt bé tot. Això ens porta a parlar d’un altre punt important:

El factor humà
A tots els nivells. Al maig del 2008 es confirma l’arribada de Joan Creus per poder portar el bàsquet del Barça, coordinar l’equip i com a responsable de buscar jugadors i entrenador. El primer que diu és que Xavi Pascual és l’entrenador ideal per aquest equip, un tècnic jove (és el més jove que ha guanyat una Eurolliga) i amb ambició. Pascual es converteix en la mà dreta de Chichi a la pista.

En aquella temporada es comencen a fer bons fitxatges i es porta lo millor d’Europa. Es guanya la lliga i es demostra el potencial d’aquest equip. Al acabar la temporada passada, es prescindeix dels serveis de Barrett, es prescindeix també de Daniel Santiago després de la mala temporada però, tenen el problema de la marxa d’Ilyasova i de Anderssen que van cap a la NBA després de ser jugadors claus en aquest projecte del Regal Barça. A part cal sumar-hi la lesió de llarga durada de Lubos Barton. En vista d’això tothom es pensava que com es podria millorar aquest equip i quins serien els seus recanvis. Per suplir aquestes cinc baxies, tres d’elles importants, es porten cinc jugadors que son claus en l’esquema actual de l’equip: Terence Morris, Boniface Ndong i Erazem Lorbek, Pete Mickeal i Ricky Rubio. els cinc venen amb l’etiqueta de grans jugadors i es consoliden de manera definitiva en el Regal Barça i s’integren ràpidament a la dinàmica de grup i d’equip. El que ho té més dificil és Terence Morris, que sembla que a les primeres jornades no donaria el rendiment i ara és indiscutible. El nigerià Ndong venia de completar bones temporades a Màlaga, per la seva part Lorbek també va tenir un pas per Unicaja en mig de les seves temporades al Bolonia, Treviso i Virtus, però ara militava en el CSKA de Moscou i va ser el substitut perfecte per a Ilyasova, ja que va fer una gran temporada i un millor europeu. I com no Andre Barrett que va ser substituït per Ricky Rubio, El fitxatge més car de la història de la ACB de bàsquet. A més es va contra amb la incorporació de Pete Mickeal que arribava del TAU amb l’etiqueta d’un dels millors 3 que juga a europa.

Tots aquest grans jugadors, però, han fomentat un esperit d’equip gràcies sobretot a Xavi Pascual, qui ha tret el millor rendiment de jugadors que estaven adormits en l’apartat esportiu: Fran Vazquez no jugava amb Ivanovic i amb l’aparició de Xavi Pascual va tornar a ser important, igual que va passar amb Ersan Ilyasova. L’exemple del turc potser és el mes clar de tots, venia com a estrella i es van pagar 5 milions de dolars per un jugador que no jugava. Amb l’arribada de Xavi Pascual tot canvia i la visió del bàsquet és completament diferent. Es mira amb molta més cura als jugadors i tot té un aire molt diferent.

Un projecte que va començar la temporada passada i que aquest any s’ha consolidat. Un equip que haurà de fer poques modificacions de cara a la propera temporada, seguir creixent, seguir aspirant a més i no perdre aquesta ambició i aquest companyerisme que s’ha generat.