Cap de Setmana marcat per la Copa del Rei

Quan un equip té molts bons jugadors és qüestió de temps que la cosa funcioni, això és el que li ha passat al Barça Regal. L'equip de Xavi Pascual va arribar a la Copa gairebé de miracle i es va presentar a la cita de Vitòria sabent que hauria de patir molt més del compte per poder superar només el primer rival, el Reial Madrid... i ho va fer. Després de Dues prorrogues els catalans es van imposar als de Pablo Laso en un partit que per uns moments semblava que no volgués guanyar cap dels dos conjunts. Un enfrontament que crea afició i que va donar vida a la Copa del Rei d’enguay. Un matx estrany, ja que tant Barça com Madrid el van tenir guanyat i als dos se'ls hi va girar el marcador. Tot i això els errors de Pablo Laso van acabar condemnant a l'equip de la capital.

A la segona el Barça se les veia amb el Baskonia, que jugava a casa i venia de no patir gaire contra el Cai Saragossa. Els aragonesos, tot i fer uns bons 20 primers minuts encapçalats pe Aguilar, a la segona part va desapareixer contra el Caja Laboral un molt bon equip que li falta conjuntar-se. La semifinal estava servida, però el Barça va aprendre la lliçó del que va passar a Caceres fa uns anys, en que igual que aquesta temporada i després de dues prorrogues l'equip que va sortir d'aquest enfrontament va caure derrotat. Els quarts no van passar factura i els blaugranes van tornar a fer allò que se'ls dóna millor, aprofitar un petita ingerència de la defensa dels bascos per destroçar-los al darrer moment.

Amb aquesta victòria es presentaven a la final contra un València que va patir ben poc per arribar-hi, els de Persaovic no van tenir problemes per acabar amb un Estudiantes que sense Carl English entonat passa molts problemes, si a sobre li sumes que ni Kirsai ni Gabriel van fer bons números, tot suma per no guanyar el partit. Els taronges tampoc van tenir excessius problemes per desfer-se del Canaries que, després de guanyar al Bilbao i posar per primera vegada un peu a la Semifinal amb una gran actuació del pivot Xavi Rei. A les seminfinals poc van poder fer contra el València, més que animar i animar, els aficionats pio pio com se'ls coneix van demostrar el seu suport als seus jugadors que van acabar pujant a les grades, després de perdre contra València, per agrair la mostra de afecte i el suport de l'afició, Pedro Martinez tampoc hi va voler faltar.

A la final de la Copa els nervis estaven a flor de pell i va semblar que fins que no es van asserenar no van poder demostrar el seu joc, tot i un erràtic Navaro, un Lorbek que en els primers quarts no sabien on eren, i un Tomic que es va carregar ràpidament de faltes, va fer canviar la filosofia del partit i va fer sorgir altres jugadors.

Però recolzats en un gran Marcelinho, un grandissim Sada i un pletòric Pete Mickael, amb la col·laboració de Jawai i amb un inspiradissim i denfensiu Brad Oleson, el Barça va demostrar perquè ha empatat a títols amb el Reial Madrid en aquesta competició i es va alçar en just guanyador del trofeu. Fins i tot va semblar que si els jugadors haguessin apretat una mica més al principi del tercer quart encara hauria estat un resultat d'escandol.

Un parell de coses que em van agradar i que no. Em va agradar molt el fet de que crec que el Barça venia ben entonat després de dos partits durs i demostrant que portava més ritme de competició, al contrari de fer afluixar el ritme i veure al Barça cansat, es va veure un conjunt que venia molt preparat. El que no em va agradar va ser que Xavi Pascual veient que Navarro no hi era... (va acabar amb -7 de valoració) no apostés per un altre jugador en aquesta posició, ja no dic Rabaseda que sembla que no conti amb ell, sinó Saras que no va disputar ni un sol instant de la final i que pel que es veu va tenir problemes amb l'entrenador el dia abans... Si tampoc pots amb ell convina Marcelinho amb Sada... fer jugar tants minuts a Navarro va ser incomprensible.

Avui dedico la part final del resum setmanal a parlar dels equips de futbol, ja que l'esdeveniment de la Copa del Rei de Bàsquet sempre marca el calendari en aquest mes de febrer, però el que van fer els dos equips de casa nostra és digne de menció.

Que el Barça que golegi al Getafe a casa, no seria una cosa tant nova, si no fos pel fet de que dels 6 gols, van ser marcats per 6 jugadors diferents i que les rotacions, diumenge si, van funcionar: Mesi, Villa, Iniesta, Piqué, Tello i fins i tot Alexis van aconseguir foradar la porteria defensada per Codina en un enfrontament que va estar marcat per la bona actuació en conjunt del Barça. Els de Roure van demostrar que aquest horari, del tot no els ha afectat. Si a sobre sumem la victòria del Rayo contra el Atletico de Madrid, la diferència amb el segon encara és més gran i passa a ser de 12 punts. Ara queda un llarg camí per endavant i han de venir més partits. La propera setmana es visita Los Carmenes amb un Granada que ha canviat la dinàmica de manera espectacular des de l'arribada de Lucas Alcaraz.

Per la seva part l'Espanyol es va imposar per 0 a 4 a la seva visita a la Catedral, Sant Mamés. Els d'Aguirre van demostrar que el Vasco, que va estar a la seva segona terra, es va endur un partit que es presentava complicat. Jo la darrera vegada que recordo un resultat així en un desplaçament va ser un 11 de setembre de 1994 amb un 0 a 4 contra el Valladolid, els golejadors en aquella ocasió van ser Arteaga, Radioccoiu i Lardin que en va fer 2! En aquesta ocasió a la Catedral, en la darrera visita de l'Espanyol en aquest camp tant mitic quedaran per a la història els noms de Hector Moreno, Victor Sanchez, Stuani i Verdú. Amb altres coses em quedo del partit: Kiko Casilla ja és per mi Titular indiscutiblea la porteria. Li ha guanyat el lloc a Cristian Alvarez, que es veu que la lesió l'ha relegat de la porteria. El que no em va agradar es que vagi guanyan per 0 a 3 no impedeix xiular un penal clamorós sobre Verdú. L'estament arbitral sempre hauria de tenir en compte el que passa en el camp, no el que reflexa el marcador.