Una ciutat, dos sentiments

Avui tenia ganes d’escriure i he preparat aquest informe extens sobre un factor important que es viu a totes les lligues del mon: Una ciutat i dos sentiments. Els culés i els pericos, els merengues contra els colchoneros… Tot un recull d’alguns dels equips i les ciutats que es porten al cor i que demostren allò que sempre s’ha refermat: un equip, un sentiment...

ESPANYA
Centrem-nos en tres ciutats: Barcelona, Madrid i Sevilla i veurem com es viuen de manera diferent els que son els diversos enfrontaments i de quina manera les aficions s’han unit en contades ocasions i per desgràcia, sempre amb tragèdies pel mig.

Barça – Espanyol: Un duel de tota la vida. Dos rivals en una mateixa ciutat. Sigui a les corts, al carrer indústria de Barcelona, a Can Grassot, sigui a Sarrià, sigui al Camp Nou, a Montjuïc o a Cornellà – el Part, un Barça espanyol és sempre un derbi amb moltes ganes i amb moltes intensitats.
El primer en fundar-se és el FC Barcelona: ho fa al 1899 per un grup de suïssos encapçalats per Hans Max Gamper. Molts diuen que l’Espanyol neix com a rebeldia ja que només deixaven jugar extrangers en el Barça. Sigui com sigui l’altre club de la ciutat neix al 1900 i és per la gran eclosió del futbol de la epoca.
Un sempre ha estat el gran, el que ha tingut més seguidors més pressupost, més estadi... sempre més. Les rivalitats entre els dos clubs sempre han estat molt marcades, però en aquest cas es produeix una cosa excepcional. Tot i que hi ha molta gent que si es d’un club no suporta a l’altre (a tot arreu passen aquestes coses), tenen un respecte mutu entre els dos que sorprèn a propis i estranys, ja que els derbis es poden viure “majoritariament” junts i sense problemes... és allò que es diu que Catalunya it’s diferent... Tot i això no s’han deixat mai d’escoltar als diversos camps crits contra els dos equips. Anys s’han sentit al Camp Nou allò de “A segunda oe”, mentre que al camp de l’espanyol se sent “Puta Barça i Puta TV3” o “Merengues i Cules la misma mierda és”

Reial Madrid – At. De Madrid: Durant molts anys els dos grans clubs del poder de l’estat...
El Reial Madrid, un club fundat per catalans i que s’estableix com a paradigme del futbol estatal i per l’altre l’Atlético de Madrid, que neix com a filial del Athletic de Bilbao fins que es divideixen definitivament i pren personalitat jurídica al 1907. És a dir, per aquelles curiositats de la vida un club es fundat per catalans i l’altre pels bascos....
Més curiositats d’aquestes que no tenen res a veure amb el futbol: Franco era del Madrid i la casa reial sempre ha estat més de l’Atlético! Aquests dos rivals comparteixen ciutat, però mai afició. Ara sembla que la cosa està més calmada, però les baralles entre Ultra Sur i Frente Altético van ser de les sonades, ja que les dues eren reconegudes com les bandes de seguidors més temudes i violentes de l’estat. Aquests dos equips tenen molta rivalitat i sempre han estat molt enfrontats. Si ets d’un no pots ser de l’altre!

Sevilla – Betis: Tot i que un està a la primera divisió i l’altre, de moment no, sempre han estat rivals aferrims. La història els uneix i els separa constantment. El Sevilla Football Club neix com a club al 1905 i es consolida com el club de la capital. El Betis per la seva part es funda al 1907 com a Sevilla Balompié, però al 1909 es crea una escissió del Sevilla Football Club i es crea el CF Betis i s’acaba unificant amb aquest Sevilla Balompíe, formant aquest Betis Balompié... complicat però senzill a la vegada!
Durant molt de temps s’han vist les cares i els seus duels han estat fraticides. Tots recordem quan a Juande Ramos li van tirar una ampolla al cap o molts dels enfrontaments entre els dos clubs.
Tot i això el ambient del sur sempre ha estat molt bò i les conyes sempre han estat ben portades. Dos exemples. Recordeu l’any que el Sevilla i el celta no van baixar a segona i es van quedar 22 equips a la primera divisió. Els aficionats del Betis cantaven a les grades al son de Sevilla de Miguel Bose: “Por no pagar tubo que llorar, para no bajar... SEVILAAA!”. Un altre exemple per l’altre cantó: En la darrera final de la copa del rei jugada al Camp Nou i guanyada pel Sevilla, hi havia una pancarta que posava: “Lopera, grabame los hombres de Paco”. Maneres de veure les coses.
Només una vegada s’han vist les aficions agermanades, va ser per la desgraciada mort d’Antonio Puerta.

ANGLATERRA
Aquest si que és un mon a part... només a Londres treuriem 50 rivalitats diferents: Arsenal, Chelsea, Fulham, Tottenham,... i un llarg etcètera de clubs són els que marquen la pauta del que és la rivalitat. Aquests no els repassarem, ja que l’article encara seria moooolt més llarg, però només heu de tenir en compte que tots son enemics entre ells i no es poden veure... per tan encara complica més l’existència. Aquesta gran ciutat té molts equips i una curiositat: CAP COMPARTEIX ESTADI! És a dir, passejar per Londres és passejar per camps de futbol, encara que no es vegin. Ens centrarem en dues ciutats diferents:

Liverpool – Everton: Els reds contra els Blues, la gran rivalitat. El que molta gent no sap potser és que l’Everton es va fundar abans que el Liverpool i que un es conseqüencia de l’altre. M’explicaré: L’Everton es funda al 1878, com la majoria de clubs per una esglesia (ja ho veiem en el cas del Fulham) va començar a jugar els seus partits a Anfield i va estar allà fins al 1892, on per problemes de no pagar el lloguer va ser desnonat i enviat a Goodison Parñ, on ara encara juga. Com que no hi havia equip a Anfield el seu propietari: Jonh Houlding decideix fundar el Liverpool FC i jugar al seu estadi... coses de la vida.
La rivalitat també és molt gran i moltes vegades acabava de manera increïble i aquest si que potser és una de les rivalitats més fortes del futbol anglès... estem parlant de dos equips que un es conseqüència de l’altre i que el que va sortir després, sempre és i serà un clàssic del futbol europeu.

Manchester United – Manchester City: Parlant clar aquest duel mai no ha existit, és l’altre vessant del futbol. Estem parlant de dos equips que tot i ser de la mateixa ciutat i ser rivals directes, mai han tingut confrontacions directes. Els motius són molt clars, mentre que el United sempre ha estat un dels clubs més importants d’Europa i dels més reconeguts, mentre que el City sempre ha estat un club de segona linia. Els Red Devils es van crear al 1878 mentre que el City ho va fer al 1880. Tot i això des de que hi van arribar els petrodolars ha tornat a l’elit del futbol. Grans fitxatges, però els seus veïns segueixen guanyant, tot i això ara com ara, els del United no es preocupen gaire dels seus veïns.

ITALIA
Aquí la rivalitat és més extrema encara però hi ha una curiositat comú en tots els equips. Parlaré de tres ciutats i de 6 equips, però això si, de només 3 estadis. Tots els grans equips italians que tenen tota la rivalitat del mon comparteixen estadi. I la majoria de ciutats només tenen un camp!

Roma – Lazio: Aquesta si que es d’aquelles rivalitats que arriba un punt que fa por...
La Lazio es va fundar com a club al 1900 i es posa en funcionament l’equip. Blau i blanc inspirat en la bandera de Grècia per les influencies en Roma i l’àguila imperial de lde les legions romanes i més tard de Hitler. La seva afició sempre ha estat considerada com una de les més violentes i feixistes del campionat, molta gent recorda com un jugador com Paolo Di Canio celebrava els gols amb la salutació feixista!
La AS Roma per la seva part es va fundar al 1927. Tot i ser més recent és l’equip que es representa amb el símbol de la ciutat amb la lloba i és el que més està en competició. La rivalitat entre les dues aficions sempre ha estat de les més importants que hi ha hagut. Aquesta temporada sense anar més lluny els de la Lazio han estat a punt de baixar i després del derbi el capità de la Roma: Francesco Totti va fer una senyal com per dir que baixava de categoria i per això va ser sancionat... Com comentava tots dos juguen al Olimpic de Roma, el segon estadi amb més capacitat del país.

Inter de Milan – AC Milan: Aquest si que juguen a l’estadi amb més capacitat. Un estadi que depenent de qui juga té un nom o un altre. Si juga el AC Milan és San Siro, si ho fa el Internacionale de Milan és el Giuseppe Meazza. Aquests dos equips comparteixen ciutat i poqueta cosa més!
El AC Milan neix al 1899, ho fa de la ma de dos anglesos i es consolida com el primer club de futbol i criket de la ciutat llombarda. A partir d’ell comencen els èxits i les bones epoques, comença bé en guanyar trofeus en els primers anys. Tot i això al 1908 té un probema, ja que alguns dels integrans de la plantilla i del cos tècnic volen deixar entrar als jugadors de fora, mentre que els més classics no ho volen fer. Això fa que hi hagi una escissió de 43 membres que formi un equip que deixi entrar als jugadors internacionals. El nom ho diu tot: Internacionale de Millano. A partir d’aquí comença la rivalitat i cadascú s’alinea amb un equip. Mentre que els obrers i proletaris es queden amb el AC Milan, les classes més altes es fan de l’Inter.
Anys més tard trobem dos de les aficions més calentes del calcio. No cal anar molt lluny per recordar la imatge d’una moto baixant per les grades de l’estadi o per veure com un dels equips es riu de les desgràcies dels altres. Els tiffossi són així.
També es pot fer la comparació amb tots els grans equips que funcionen per cicles, es podria dir que en l’actualitat és el cicle de l’Inter mentre que el Milan està un esglaó per sota.

Chievo - Hellas Verona: Aquesta història es curiosa. Com tots els equips comparteixen estadi: Marcantonio Bentegodi, però la història que us explicaré us agradarà. Estem parlant de dos equips d’una ciutat molt petita com és Verona. Per una part el Hellas Verona, que és el club de sempre de la ciutat i l’altre el Chievo, que és el club d’un barri de poc més de 2500 habitants. La rivalitat sempre ha estat molt gran i s’han comportat com a tal. L’Hellas Verona neix al 1919 i és el club que recolza les inquietuds d’una ciutat que volia entrar en el panroama esportiu italià. Al 1929 neix l’altre equip de la ciutat, el Associacion Esportiva Fascista. Tot i això durant la Segona Guerra Mundial es canvia el nom pel del club Actual AC Chievo de Verona. Durant els anys els clubs van militant per les divisions inferiors i la seva rivalitat és molt coneguda.
L’Hellas Verona jugava a la Serie A Italiana i al 1984-85 guanya el seu primer, i de moment, únic Escudetto. Els del club seguien a la part alta i veien com els seus rivals de tota la vida seguien enfonsats en les categories inferiors. En aquell temps es va fer famós un càntic que deia que “jugarem el derbi a la Serie A els dies que els burros volin...” i al final es va jugar aquest derbi i els del Chievo cantaven “els burros volen i son tots del Verona!” Actualment el Chievo torna a estar a la Serie A, mentre que l’Hellas Verona estan a la Sèrie C1

Un repàs d’aquestes ciutats amb dos sentiments, del que són unes rivalitats molt ben estructurades i molt antigues. En els propers anys en sortiran moltes i arreu del mon n’hi ha moltes més que no pas les d’Europa però crec que aquestes reflexen una mica el sentiment de molts dels equips.