Els àrbitres no han tingut un bon cap de setmana

A part de les tradicionals errades que han patit, els àrbitres no han tingut un bon cap de setmana per diversos motius que ara repassarem.

El del València Madrid es va lluir
El penal que no van xiular a Mestalla a favor del València va ser clamorós i va passar inadvertit. Cal dir que era complicat de veure i que es feia difícil però era clarissim. Els jugadors del conjunt Che estan indignats i clamen per aquesta acció. Molts recorden avui l’expulsió d’Albelda la temporada passada la Bernabeu quan suposadament va tocar una pilota amb les mans dintre de l’àrea i va ser expulsat, el suposadament el poso perquè no va ser tan clar. Us deixo les imatges i comentades per “Punto Pelota” que no tenen perdua...

Avui hem pogut saber que laSexta no va voler proporcionar aquestes imatges que podeu veure a dalt al València, de la toma lateral on es veia clarament que Higuain aturava amb una ma el xut que entrava a. Posem per un moment que arriba a passar a l’inrevés... és a dir que és el València qui amb un jugador a terra és el que atura la pilota. Avui es parlaria d’escàndol, de Villarato, portades de diaris i més diaris, mostres de TOTES les tomes possibles, demostració de que aquesta jugada era així i finalment exposició pública i lapidació de l’àrbitre i possiblement del jugador en qüestió. Perquè a vegades oblidem que els àrbitres també són persones de carn i ossos i amb uns sentiments.

A los Carmenes la cosa va ser més greu
Mentre això passava a València, a Granada al estadi de Los Carmenes s’havia de suspendre el partit per un fet totalment denunciable i va ser el llençar un paraigües contra un dels dos liniers en el partit que enfrontava contra el Granada, el conjunt local, contra el Mallorca. Aquí us deixo un parell de videos perquè ho veieu:

En aquest primer podem veure l’agressió a la part inferior dreta de les vostres imatges.

Com podeu veure en aquestes imatges es van endur a un menor com a autor d’aquest fet i que ja ha estat posat a disposició del seu tutor, tot i això alguna cosa ens ha de fer reflexionar que un noi sigui capaç de llençar un paraigua contra un Linier en un partit de futbol i pensant que podria passar i aquest ambient que genera el futbol que és perjudicial per tothom i que acaba afectant a TOTS.

A Alemanya se suspèn un partit
Un darrer exemple, potser el més brutal de tots, del que demostra allò que dèiem de que no ha estat una bona setmana en el terreny arbitral. El Colonia – Hoffenheim van haver de suspendre’l, ja que l’àrbitre que havia de dirigir el partit el alemany d’origen iranià Babak Rafati, no es va presentar al camp, quan el van anar a buscar, va ser trobat al seu hotel amb talls als canells amb un intent de suïcidi. Alemània en els darrers temps ja ha tingut altres problemes en aquest aspecte com el cas del malaurat Robert Enke o el que va ser migcampista internacional Sebastian Deisler. Avui mateix el col·legiat ja ha sortit del hospital. Es dóna el fet que havia estat retirat de la llista dels àrbitres FIFA pel 2012 i ha causat una gran commoció a Alemanya. El president de la Lliga ja ha dit que això ha de servir per reflexionar sobre com es tracta als àrbitres. Totalment d’acord, cal tenir en compte que són persones i per molt que aguantin, també arriba un punt que cal dir prou en TOTS els aspectes.

Els arbitatges no estant sent bons a cap nivell des de fa un temps i estant afectant molt al desenvolupament de la lliga, però també cal tenir clar que moltes vegades i en moltes ocasions que als arbitres no se’ls pot tractar com se’ls tracta i que cal mirar per la seva integritat física ja que són persones com tothom i tenen els mateixos drets.

Resum de la setmana del 4 al 10 d'abril del 2011

Mal cap de setmana pel bàsquet català de primer nivell. Bon resultat pel Barça a l'espera del Shaktar i els clàssics. L'espanyol segueix sumant però baixes. El Halcon Avenida guanya la Eurolliga. Vettel segueix intractable i victòria de la USAP davant del Toulon davant de 55.000 espectadors

El Barça arriba al Bernabeu amb els 8 punts d’avantatge després de patir més del comte contra l’Almeria per 3 a 1. Aquesta setmana, els de Guardiola es va imposar contra el Shaktar en un partit més complicat del que es podria pensar en un principi. Jo sincerament és un dels millors equips que he vist passar aquesta temporada pel Camp Nou. Els de Ludescu han de creixer com a equip, però estem parlant d’un rival i d’un partit que si acaba 6 a 3, no extranyaria a ningú. La gran diferència és que el Barça si les va ficar i que tot el ue va xutar va entrar.

Marxo a Madrid, ara estan ficats en el tema de l’anunci d’Assistència Sanitaria Col·legial que surten 5 jugadors del Barça amb la ma fent la paraula Units. Això ha fet mal perquè segons ells es riuen de la mà de gols que els van fer al Camp Nou a la primera volta. Hi havia dues opcions, o posaven la letra a la front o tallar dits dels jugadors. Mireu només és una campanya de publicitat, i com a tal un èxit rotund, com deia Salinas a la contra del Mundo Deportivo d’avui dilluns, tothom en parla de la campanya. No cal donar-hi més voltes. Només penso que la història és cíclica, al 94 amb la victòria per 5 a 0 dels blancs amb els 3 gols de Zamorano, la portada del Marca era una gran mà... per tan tot torna a ser com era i tot gira per tornar al mateix lloc.

Parlem de l’Espanyol. Els de Pochettino tenen una altra baixa i tenen molta feina per fer si volen estar a Europa. Van empatar al Jose Rico Perez. Ho van fer tot bé, van defensar bé, la parella de centrals Amat Raul Rodriguez, va funcioanar de fabula i fins i tot van marcar, encara que no se sap perquè va ser anul·lat... Fora de joc¿? Jo diria que no... En tot això continua el calvari de les lesions i ara ha estat Sergio Garcia qui ha hagut de plegar pel Menisc. Marquez també es resenteix i també cau a la llista de baixes. Mentre Di Biasi no enten que passa amb els seus ex-jugadors que tan estimava... si tan els estimava perquè Pochettino el tenia que tapar tant i donar la cara per ell, sobretot davant dels mateixos jugadors? Perquè aquests estimats jugadors ja no l’aguantaven? era correcta la seva preparació fisica? Era correcte els seus mètodes?

Parlem del Basquet i tornem a parlar de Jornada Negre. Per ser exactes portem dues jornades seguides que TOTS els equips catalans de la ACB perden, jo això ni ho recordo: El Barça va perdre contra el Madrid, el que passa quan dos dinàmiques oposades s’enfrenten, els de Xavi Pasqual que es replantegin les coses d’ara fins al final de la lliga i canviar de projecte, crec sincerament que ara és el moment de començar a buscar recanvis. Si finalment canvien la normativa no caldrà que tots siguin estatals, però jugadors com Rabaseda donarien millor rendiment que no pas els que tenen els altres! El Manresa atambé va perdre contra el Caja Laboral, va plantar molta cara però no va poder ser, els de Ponsarnau jugaven a casa contra un dels rivals que millor li tenen presa a mesura i que sempre tenen marcat a foc el resultat, ja que moltes temporades han perdut a la visita al Nou Congos. Finalment la Penya que ja s’acomiada de manera definitiva dels Play Off, va perdre de 24 contra Gran Canaria i segueix en caiguda lliure. Pepu a la sala de premsa va dir que això era un infern i que esperava que tot acabés ja! Jo acabaria amb els tres americans al carrer.

Apunt ràpid de bàsquet femení: Felicito al Halcon Avenida Salamanca per al victòria a la Eurolliga Femeinina i a la seva capitana la nostra amiga montgatina Silvia Dominguez, que va ser la màxima encistelladora del partit! Per tan una abraçada per a ella i per a tota la família!


En el Mundial de Formula 1. Sebastian Vettel coninua intractable. El de Red Bull és molt superior a la resta dels seus rivals i si no comet errades aquest any es pot passejar si els altres no espavilen! Alonso va acabar sisè tocat per Hamilton i penalitzats els dos amb 20 segons per la topada que van tenir i amb bon criteri de la FIA. Creiem des de la Rematada que si s’hagués esperat una mica hauria tingut un accident o hauria cedit, ja que les gomes del britànic estaven fatal!

Acabem parlant de la festa que es va viure el Rugbi amb el partit entre la USAP i el Toulon amb victòria dels “Catalans” com es coneixen es van imposar i ja son a la Seminifinal. Es van imposar al tot poderós Tolon amb jugadors com Wilkins, que acaba de ser campió del 6 nacions i és l’estrella del 15 de la Rosa. 55 mil persones es van donar cita 15 mil de Perpinyà, 5 mil del Tolon i per tan 35 mil són catalans. Això demostraria que hi ha molta gent aficionada al Rugby, però a mi em demostra el to rehivindicatiu d’una catalanitat que els de Perpinyà no tenen tant com sempre. Voldria saber quants dels que estaven al Lluis Companys havien vist algun partit de Rugby sencer i coneixien a algún dels jugadors que hi havia alt erreny de joc. Per no coneixer, ni les normes coneixierien!

Fins aquí el resum de la setmana! Fins la propera sigueu bons i us esperem a la Rematada de Ràdio Tiana!

La copa del rei repeteix guanyador

Aquesta tarda s’ha sapigut qui era el guanyador de la Copa del Rei, ha estat el Regal Futbol club Barcelona. Els de Xavi Pascual s’han endut un trofeu que han dominat de principi a fí. Potser no ha tingut l’autoritat d’altres vegades, però el que si que ha tingut han estat la demostració de que aquest equip es mereix guanyar la competició. Aquest serà un ampli resum del que ha estat la copa i les 96 hores d’expectació i de força. Ara repassarem els participants que resumirem en aquestes línies.

Els quarts de final, dijous.
Blancos de Rueda Valladolid 60 – Power electrònics València 83. Al final del partit tots vam pensar el mateix, esperem que tota la copa no sigui així. Per sort no ho va ser! També vam pensar que el València havia perdut el temps amb Manolo Husain. Els valencians van fer un partit molt seriós dels que agraden a Pesic. Per la seva part el Blancos de Rueda de Porfirio va fer un molt bon paper i es va denfensar en tot moment dels atacs. Els problemes van ser diversos, el primer que Diego Garcia i Van Lacke es van mostrar massa sols en atac. Si això hi sumem que el València no va fer gairebé personals (els de Pucela només van anar sis vegades a la línea de tir lliure) fan molt complicat guanyar un partit. Els de Pesic es van imposar amb un gran joc d’equip, amb una molt bona direcció de Nando De Colo, amb la bonissima aportació de Javtokas a la zona i sobretot amb un gran Victor Claver, que va demostrar estar a un molt bon nivell quan l’equip el necessitava. Els de Pesic passaven i presentaven la ferma candidatura a donar la primera sorpresa en guanyar al Madrid en el partit de dissabte. Però els blancs tenien que jugar.

Reial Madrid 78 – Gran Canaria 72: Jugar i patir davant del Gran Canaria, com ho van fer. Els de Messina van tornar a demostrar que son capaços del millor i del pitjor. En el primer quart va semblar que no estaven al partit i el Gran Canaria sense Savané, però amb una gran actuació de Jasey Carroll (que va acabar amb 30 de valoració) van fer una demostració de Basquet. Els de les illes posaven als de la capital contra les cordes en molts moments del partit i Messina no ho va tenir clar. Però de nou un gran Tomic (que ha fet una copa excepional) i precisament un canari com Sergio Rodriguez van acabar de decantar la balança cap al cantó dels madrilenys que en cap moment van tenir el partit sentenciat i controlat. Tot i això el fet de que pels de Pedro Martinez no hi hagués ningú que secundés a Carroll va ser una de les seves grans lloses en aquesta Copa del Rei. Amb aquest marcador la primera semifinal estava servida i semblava que tot seguia el guió previst.

Els quarts de final, divendres.
Caja Laboral 76 – Bizcaya Bilbao Basquet 74: Quan tu demanes un partit de copa, demanes aquest partit. Equilibrat, amb anades i vingudes en el marcador i en uns moments en que tot es va acabar resolent a falta de pocs segons i fins i tot on el Bizcaya va tenir opcions de donar la sorpresa. En un dels partits més intensos del cap de setmana els de Fotsis Katsikaris van fer un partit excepcional i van tenir opcions en tot moment. De la mà d’un gran Vasileiadis que veia l’anella com una piscinia els de Ivanovic van estar molts minuts a veure-les venir i van acabar sortint amb l’ajuda del de sempre, un gran Marcelinho que mica en mica fa oblidar a Prigioni. Tot i això els Vitorians van deixar jugadors importants com Batista amb només 15 minuts i un Bjelica o Oleson amb poc més de 7 i 6 minuts respectivament. El problema del Bilbao va ser les errades de Vasileadis (que va clavar un triple des de més de mig camp) però que va errar els tirs en el moment clau. Finalment Banic encara va tenir una opció amb un triple que no va acabar d’entrar per miracle.

Regal Barça 86 – DKV Joventut 66: Sincerament resultat enganyós! La penya va plantejar un partit molt seriós i amb les nombroses baixes que tenia va afrontar el partit amb moltes garanties. Els de Pepu Hernandez van sortir a jugar sense pressió i sabent que fessin el que fessin estaria bé. Doncs no va ser tan fàcil com demostra el resultat. Els de Xavi Pascual van suar tinta per eliminar a uns joves jugadors que van donar la cara en tot moment. La gran deballada de la Penya va ser en el darrer quart, quan els seus homes importants estaven cansats i carregats de faltes (tot i això el Barça només va tirar 6 tirs lliures).En aquell moment va apareixer el millor Barça i, com ha fet al llarg de la competició, han aparegut en un darrer quart, que amb un parcial de 28 a 14 van deixar vistes per sentència l’eliminatòria. Un altre dels grans problemes del DKV Joventut va ser la falta d’encert en el tir de 2, on només el 38% va entrar i amb un McDonald que sembla que les darreres jornades veu l’anella molt més petita. A destacar del Barça un jugador que porta gran part de la temporada apagat i que en aquesta Copa ha despertat, com és N’dong que per a mi ha estat un dels millors del conjunt blaugrana amb molta diferència.

Les Seminifinals
Reial Madrid 69 – Power Electronics València 59: Quan al València Rafa Martinez està sol i no troba el soport d’un jugador clau com Victor Claver o d’un altre com Nando De Colo, l’equip no té prou força per guanyar a un Madrid, que sense fer res de l’altre mon, es va endur el partit per perseverància i per més encert en el tir exterior (en el de 2 van calcar un 15 de 29 els dos equips). La bona forma dels jugadors com Javtokas que van fer un molt bon partit el dijous i que ara s’apagaven contrasta amb un Carlos Suarez o Mirotic que estaven fent les delícies dels espectadors. Tot i això semblava que juguessin en terreny hostil, ja que es van posar nerviosos, es van encarar amb el pubic i Prigioni va acabar amb una tècnica i demostrant que les coses no pinten bé a can Madrid. Els de Pesic van plantar cara, però no van saber aprofitar les opcions i el Madrid va ser superior en el tir exterior. Arribava el Madrid a la final i tot pintava que seria la final esperada, sempre que el Barça superés al Baskonia en l’altre semifinal.

Regal Barça 92 - Caja Laboral 73: En aquesta eliminatòria el Barça va sortir molt enxufat al partit, es va posar per davant i va fer uns bons parcials en el primer quart, que va retallar el Baskonia gracies a la bona actuació de jugadors com ara Logan o Bjelica que, sobre tot als primers 20 minuts, van fer molt bona feina. El Caja Laboral es va mostrar molt atent i no va deixar marxar al Barça i va anar conseguint retallar distàncies en tot moment. Però va arribar un punt en el tecer quart que el Barça va fer l’empenta definitiva al partit i es va començar a imposar amb claredat. Amb un molt bon Joan Carles Navarro (26 punts) amb un bon Alan Anderson (20 de valoració) i amb un jugador que cada dia va a més com és Perovic, els de Xavi Pascual van anar guanyant la partida i en el moment en que el Baskonia es va despistar dos minuts van sentenciar el partit i van acabar per demostrar que el Barça mereixia estar a la Final.

La gran Final
Real Madrid 60 – Regal Barça 68: Per tots aquells que es pensaven que la gran final seroa un passeig militar la van cagar i ben cagada. El partit va estar molt més equilibrat del que es podria esperar, tot i que en cap moment el Barça va perdre el control es va trobar amb alguns factors que van jugar a la seva contra, com pot ser el fet de que Navarro va anar més a buscar el seu MVP que no pas a ajudar a l’equip. També es va veure un Madrid molt més serios i amb un Ante Tomic que va fer un partit brutal i va demostrar perquè és el Sostre de la lliga. En cap moment els de Pascual el van poder parar, ja que sempre era defensat pe 4 de torn i tenia molt més potencial el jugador blanc que no pas Lorbek o Morris. En els únics moments en que es va poder aturar al jugador va ser quan Vazquez o N’dong feien pressió i el paraven a sota la pintura. Els catalans van fer un partit seriós i van anar gairebé sempre per davant en el marcador. La lesió de Ricky Rubio va donar opcions a que tornés a apareixer el Sada de les grans ocasions que sempre es creix a les finals i ho va tornar a demostrar. Al final dos triples del Madrid van maquillar un resultat que podria haver estat més abultat, però jo destaco un fet. A falta de 3 minuts, les cares a la banqueta del Madrid ja ho deien tot, el conjunt de Messina tornava a posar el genoll a terra davant del de Pascual. Un detall molt maco que la copa l’ha aixecat el lesionat Basile un gest BRUTAL!


El MVP un jugador que no se sabia si jugaria
Si senyors, el MVP va ser per un jugador com Alan Anderson, que va ser qüestionat si jugaria la copa o no en detriment de Mickael que ja estava recuperat i amb l’alta mèdica. Finalment Xavi Pascual va optar per l’aler que ha guanyat aquest títol. Al final del partit el mateix jugador deia que ell havia vingut a guanyar títols i ajudar a l’equip a fer-ho. Així ho ha demostrat i de quina manera. Ara l’aler de Minesota ha guanyat el primer títol a nivell individual curiosament contra l’equip que va debutar a ACB i va acabar amb -7 de valoració i el que el va voler fitxar a l’estiu i no es va acabar de concretar.

El jugador estrellat: Begic
A mi em perdonareu, però no ho entenc. Es fa fora a Jorge Garbajosa i es porta a Begic, un jugador determinant que fa 2,20 (encara que després es medeix i fa 2,16), que ha de posar diners de la seva butxaca per deixar l’equip i anar a jugar a Madrid i que ha de ser el millor per reforçar el joc interior del conjunt blanc... Doncs bé, NO HA DEBUTAT a la copa del Rei i ha estat Inedit durant tot el campionat. Un jugador que havia de ser la parella perfecte per Tomic i fer que el Madrid encara fós millor. Doncs Messina no confia amb ell. Jo diria que l’italià està pensant més on entrenarà la propera temporada que amb aquest Reial Madrid

El twitter, una nova moda que ve d’Amèrica

Quan uns anys enrera va començar a sortir el fenome Facebook en van sortir molts d’altres. Un d’ells va ser el twitter. Una moda d’una xarxa social en que tu interactuaves com tu volies i que amb 140 caràctes havies de piular (twittejar) el que et vingués al cap, el que vulguessis. Més inmediat que el Facebook i més que la majoria de les pagines d’aquest tipus, el Twitter va permetre escriure i parlar amb famosos de tots els hambits, que llegeixen i controlen els seus twitters de manera personal i gairebé intransferible, per tan és una línia directa oberta amb ells i això a vegades ho aprofiten els periodistes, ja que el que abans era una bojeria ara és la normalitat en persona, poder parlar amb ells a través d’aquest mitjà.

La NBA primera febre piuladora i primeres restriccions
Aquesta moda es va extendre entre els esportistes i sobretot en els jugadors de la NBA. Per aquest motiu es van arribar a prohibir i a “perseguir” imagineu-vos quina era la malaltia que, la majoria de jugadors de la lliga, aprofitaven els descansos, els temps morts o els canvis per twittejar com anaven els partits. Això va fer que la lliga prengués cartes a l’assumpte i es parés aquesta bojeria que havia esdevingut aquesta xarxa social. Jugadors com Andrew Bogut, Steve Nash, Tyson Chandler, Fabricio Oberto, Manu Ginobili, Lebron James, Kevin Durant, Tiago Splitter, Chris Bosh, Rudy Fernandez o Charlie Villanueva. Aquest últim va ser un dels que més twittejava i dels que primer va ser enxampat i va fer enfadar als entrenadors, ja que criticava les decisions i a al mateix tècnic.

ACB comença a estendre’s la moda
Mica en mica son molts els jugadors de la nostra lliga que van entrant en el mon twittero. Jayson Granger, German Gabriel, March Blanc o l’ex-jugador Rafa Vidaurreta entre altres, són noms dels jugadors d’Estudiantes, que és un dels clubs més twitteros. Altres clubs com el Baskonia ho desitjarien que no ho fossin tant, ja que veient coses com la baralla entre David Logan i Pau Ribas a nivell dialèctic sobre l’entrenador i les tàctiques del Caja Laboral, no són el millor exemple ni el paradigma d’aquesta xarxa social. Tot i això després es va pdoer demostrar que tot era mentida i que un no se segueix a l'altre.

Altres jugadors com Joe Ingles o Ricky Rubo també tenen les seves comptes obertes i les utilitzen. Altres noms com: Marcelinho Hueratas, Rafa Freire, Berni Rodriguez, Robert Archibal, Victor Claver, Nando de Colo, Javier Beiran, Carlos Suarez, Sergio Rodríguez o Jorge Garbajosa, també són exèmples. Un altre dels que tenia el seu twitter sempre molt actiu era un dels entrenadors ACB més controvertits com és Pedro Martinez, el de Badalona fa servir molt el twitter i fins i tot una conversa seva amb Gerard Piqué va acabar sent noticia. Ara ha decidit apagar temporalment aquest servei després d'uns insults, que li van fer uns anònims en aquest servei. Tot i això per la Copa que tot just ara comença, ja tenen pensat fer pancartes per demanar que torni a obrir el seu twitter!

El futbol comença a ser terreny abonat pels twitteros
Mica en mica els futbolistes es van apropant a aquest mon del Twitter, jugadors del Madrid com Sergio Ramos, que ara el fa servir menys, Casillas, Arbeloa o Xabi Alonso, Gonzalo Higuain, Esteban Granero i Kaka tenen aquesta xarxa social, encara que alguns el fan servir més que no pas altres. En aquest aspecte tenen la xarxa per informar de la seva vida social i promocional, encara que no són poques les vegades que l'han de fer servir per demanar disculpes, com va fer Ramos després de l'enganxada amb un periodista perquè Gerard Piqué va contestar en català a una pregunta.

Per la seva part el mon Barça segueix aixecant passions. L’exemple més clar és Gerard Piqué que en poc més de 5 hores va aconseguir 16.000 seguidors. Ara que ja fa un parell de mesos que disposa de la conta a Twitter en té 269.000 seguidors i pujant. A més al publicar la ja mítica foto amb Shakira que sembla que confirma la seva relació va fer saltar la banca twittera! Va aconseguir que tothom parlés de la foto i del seu amic Pipo Torres, que es va batejar amb el Hastag (és una paraula o frase que es repeteix i que és twittejada per molta gent i que va precedida del simbol #) com #eldeloscuadros. Altres del Barça com Puyol fa temps que tenen Twitter, però sembla amb l’entrada de Piqué s’han animat més i les seves converses amb un català a Londres com és Cesc Fabregas, fan que encara tinguin més trascendència el que es diuen entre uns amics. Altres jugadors culés que tenen twitter son: Adriano Correia, Andres Iniesta, Javier Mascherano. Altres dels jugadors del B com: Thiago Alcantara, Rafael Alcantara o Jonathan Dos Santos. Fins i tot l'entrenador del filial, Luis Enrique, que no concedeix mai entrevistes i només parla en roda de premsa, també té Twitter. Per acabar el president de l'entitat Sandro Rosell també en té, encara que des de que ocupa la presidència està molt menys actiu.

L'Espanyol seguex els passos i mica en mica es van posant a la manera de fer del twitter! Alguns jugadors comencen a apareixer en aquesta xarxa social. Ernesto Galan, Álvaro Vázquez, Felipe Mattioni, Javi Chica o Javi Lopez són dels que tenen Twitter, com el ja ex-jugador Didac Vilà, que tot i no tenir foto, el té actiu.

Un altre que també manté la conta bastant activa és Sergio Aguero, el Kun també té activada la conta i publica de to. L’exemple és la seva foto que es va fer mítica amb el passaport a la ma per demostrar que ja era ciutadà espanyol de totes totes! Altres jugadors com Mata, Pablo Hernandez, Filipe Luis, Juanfran, Toni Doblas, Diego Forlan, Iker Muniain, Roberto Soldado, Pepe Reina, Marc Crossas, Sergi Codina, Daniel Parejo, Luis Fabiano, Nacho Novo, Carlos Cuellar, Luis Suarez, Renato, Belleti, Rivaldo, Kanoute, Edmilson, entre altres són fans de la nova xarxa social.

Altres esports on també hi ha Twitter
Tots acaben caient. Des de Jorge Lorenzo, a Edurne Pasaban, Erika Villaecija, fins a Alberto Contador o Feliciano Lopez, Fernando Verdasco, Carlos Moyá o David Nalvandian. Són alguns dels noms en el terreny poliesportiu.

Jorge Lorenzo té el twitter molt actiu! I el controla ell mateix. Contesta a tot el que pot i fa tot el que pot. Un exemple a tall personal. En un sopar amb l’Ajuntament de Tiana fa temps, vaig enviar un missatge al twitter de Lorezno perquè estava sopant allà i li vaig dir que pujés! Al pujar i fer la foto que veieu amb aquestes línies em va dir, ets tu el del missatge al Twitter, i em va ensenyar que l’habia llegit... i de com de boig li anava tot amb aquesta aplicació.

En el mon de les motos, atlres presonatges com: Hector Barberà, Carlos Checa, Álvaro Bautista, Hector Faubel.

Alberto Contador sempre ha defensat la seva innocència davant del dopatge des del Twitter. El corredor ha dit en moltes ocasions que és innocent i que no té res a veure i ha rebut el soport de altres companys com Oscar Pereiro, que també és molt aficionat a aquesta aplicació. No vull acabar sense un toc exòtic i català, hi ha moltes persones per seguir al Twitter. També hi ha altres ciclistes i persones relacionades amb aquest mon com: Igor Gonzalez de Galdeano, Manolo Sainz, Javier Aramendia, Gorka Izaguirre o el mateix Carlos Sastre.

Jugadors, entrenadors, i tots els que hi hagi. Però en aquest últim vull fer una petició. Hi ha un català que participa en proves com és el mundial d’Skeleton que es diu Ander Minrambell. Seguiu-lo, una persona que el fa servir, esportista i dels que son bona gent!

Per cert, que jo també hi sóc: Sergi Quevedo

Quan tot s’acaba al camp

Avui he esperat a que passessin 24 hores del clàssic per fer una reflexió freda del que va passar. Però no es pot. Els cinc gols i el bany que li va donar el Barça al Reial Madrid va fer història. Un camp nou com en les bones ocasions, ple fins a la bandera, i cridant i animant a l’equip. Un partit que es presentava calentet, Mourinho fent declaracions, Cristiano Ronaldo escalfant el partit i tota la premsa dient allò de veure si ens en feien 8 a ells també el dilluns i veien si eren capaços. Deprés de veure el partit només puc dir que si en fan 8... m’ho crec! El partit va ser un recital, un monoleg, una manera exagerada de contraposar dos estils de futbol, el de toc del Barça de Guardiola, contra el directa del Reial Madrid de Mourinho. L’altre dia vaig sentir moltes anàlisis, però em quedo amb una. El Madrid va intentar canviar l’estil de joc per parar al Barça i no ho va aconseguir, tot al contrari, va ser un suïcidi voler fer una altre cosa. En alguns moments semblaven gallines sense cap corrent cap a tots cantons sense ton ni son i es van acabar estavellant de manera brutal contra un gran Barça. Un estil molt definit Siguem sincers, el gol de Pedro, abans de que el canari marqui, hi ha un total d’un minut i 17 segons en que el Barça es va passar la pilota com va voler i per on va voler, va tornar a demostrar una verticalitat absoluta i un control com pocs. El que deia Mourinho té raó, el Barça és un producte acabat i ara mateix el Madrid està per fer. Aquest estil es demostra en dades com la possessió que va ser molt superior o com el fet de que el Madrid no començava a pressionar la sortida de la pilota, més aviat no pressionava, tot el contrari, s’ho mirava de mala manera!

L’arbitratge no condiciona un 5 a 0
Estem d’acord que Iturralde Gonzalez sempre és un àrbitre que ha condicionat molt els partits i que moltes vegades ha afavorit al Barça, però siguem seriosos, un 5 a 0 no ve condicionat per un arbitratge. Segons la premsa de Madrid (que després en parlaré) hi ha un clar penal sobre Cristiano Ronaldo. Comencem malament, Victor Valdés treu molt bé la pilota, el que passa que amb el que rellisca el camp i el fet de que surt amb el cos, no pot evitar la topada i siguem sincers, ens n’adonem quan ja ha passat un mon. No fem ressò del cop de colze de Carvalho a Mesi que agredeix al jugador, però ens fixem en que Guardiola amaga la pilota a CR7, aquest fet jo si que el trobo que no va amb el joc, però si volen jugar brut, tots en saben i Guardiola té molta més classe.

Si ens hem de fiar de l’arbitratge l’expulsió de Ramos per vermella directa per caçar a Mesi és molt greu, però no es greu que després empenti a Puyol i li toqui la cara a Xavi, dos companys i amics de selecció. Això no és lleig, el que si que ho és, està molt clar que és Piqué, un culé de TOTA la vida demostrant que recorda el que és guanyar a un Madrid i el resultat de 5 a 0 fent la mà... això és motiu de sanció i expulsió. Per cert, a Ramos només li ha caigut un partit!

Mourinho i les seves declaracions
Al final del partit Jose Mourinho va tornar a recordar allò de que si amb l’Inter van sortir amb la cua entre cames en el primer partit, però que quan van tornar van marxar amb el cap ben alt, camí de la final de la Champions i el Barça a veure-ho des de casa seva. Jo sempre penso que aquest home i la seva incontinència tenen un problema, ja que un dia sempre se li tornen en contra. Un parell d’exemples: Villa va costar molts diners i marca pocs gols, per la seva artífexs directe de dos gols i en va participar en dos més. Per altra banda, va dir que l’Sporting adulterava la competició al presentar-se amb 7 suplents... doncs bé, el Madrid amb 10 titulars i Benzema, va perdre de manera estrepitosa per 5 a 0 amb un equip amb el que el Sporting va perdre 1 a 0. Per tan cal plantejar-se les coses abans de dir-les i si no acceptes que t’han donat un repàs que t’han donat un bany i que surts tocat, tens un problema, perquè la resta de la gent ho pensa.

Aquest equip que aixeca la bandera del senyorisme i que jo cada dia tinc menys clar que la tingui i que ara mateix està més pendent de que els seus jugadors no parlin al final del partit, no vagi a ser que algun fiqui la pota i digui alguna cosa que no estigui mil·limetrada i parlada i que no ha sortit gaire a la llum, però Mahmud Diarra se les va tenir amb Mourinho per no voler sortir a jugar i coses per l’estil que deixen en un molt mal lloc en una entitat que no acaba de rutllar.

Un mal endèmic que es mostra amb la marxa de Raul
Ara ho entendreu. El Madrid comença el partit amb 1 jugador de la seva pedrera. El barça amb 8! Un jugador que només sent els colors, que sap que és el madridisme i que sap el que suposa jugar un clàssic d’aquestes característiques. Mesi, Iniesta, Xavi, Puyol, Piqué, Busquets i Valdés, saben de sobra com va aquest partit, un jugador com Pedro que porta menys temps també ho té clar i un Villa que el vas criticant dia si i dia també per part de l’entrenador de l’altre equip no li cal més motivació. Abidal fa la seva feina i Alves és tot cor i potència, jugui contra qui jugui.

Davant un Madrid que tots es miren i ningú entén com pot ser que passi això. Però com sempre la meva imatge per Casillas, el jugador de la pedrera del Madrid que posava aquella cara de flipo, flipo en colors flipo... Seré així de directe, cada dia em sap més greu per aquest nano perquè sembla que en els Barça-Madrid jugui sol! Per això parlo de l’exemple de Raul, un jugador tot cor i que té molt clar que el seu equip és el Reial Madrid i que ho donava TOT per aquest equip i que tot i perdre ho seguia demostrant i seguia donant la cara.

Catalans som morbosos, Punto Pelota líder d’audiència
Estem parlant d’un 15% d’una emissora com Intereconomia que es mou al voltant d’un 4... estem parlant d’un gran èxit per aquest programa, però estem parlant Tomas Roncero i els comentaris. Us ho confesso, jo vaig ser un d’ells! Abans del partit, connecten amb Barcelona, ja deien que tot estava a punt a Canaletes per si hi havia golejada. Els riures a l’estudi van ser increïbles com dient que era impossible i que no podria ser...

Tot just acabar el partit em vaig connectar a la cadena per poder veure el partit i poder riure amb els comentaris. Tot i això em va fer molta gràcia que es destaqués la vergonyosa actuació del Madrid, el gran punt de mira va ser l’arbitratge. El millor però era veure algunes cares. La de Siro Lopez pagava... i era la que més! Les demés era per mirar-les amb deteniment i tranquil·litat. Roncero arribava tard i mentre Pedrerol deia que calia tenir clar que els hi havien donat un bany, els demés criticaven a l’arbitratge. De cop va apareixer un periodista francès, Hermelle, que va dir que anar a celebrar a Canaletes, on per cert es van reunir 3000 persones un dilluns a la nit, era un error, perquè no era cap títol! Mentre a Cibeles hi havia un dispositiu muntat amb tanques per protegir la font pel que pogués passar, però clar, a lo millor han començat avui unes obres i les havien portat per si de cas. Els tertulians feien una cara que pagava i s’agafaven a qualsevol lloc per excusar el que va passar al camp.

Arriba Roncero i arriba el mestre de l’exaltació
Amb l’arribada de Roncero tot guanyava, tot sumava i tot es preparava per veure que havia preparat un dels caps del Diaro As per poder parlar d’aquest partit. Doncs bé, no hi va haver clemència, però poc va durar de tirar contra l’equip i aviat van rebre tan l’àrbitre com el comportament del Barça i dels seus jugadors, clar. I llavors ens dedica un speach de 5 minuts dient que el gran és Mourinho que és el millor entrenador i que amb l’Inter va fer un gran partit, va fer un gran paper i els va deixar amb un pam de nas... i que amb l’Inter ho havia guanyat tot i que amb l’Inter els havia deixat clavats... Millor mireu-lo i escolteu-lo...

Després d’això jo només dic que als culés els queda una volta per seguir restregant el resultat i seguir dient que l’equip de Mourinho no és invencible i que encara queden molts enfrontaments, però en els que de moment porta guardiola el balanç és aclaparador: 16 gols a favor i 2 en contra, que són els del 2 a 6. per tan poc queda per explicar.

Dennis Rodman, un geni com pocs

L’altre dia pensava que feia temps que no dedicava un article d’aquest bloc a parlar de bàsquet. Feia dies que em rondava quins temes podrien estar ben plantejats i vaig estudiar el fet del Power Electronics València i el seu canvi d’entrenador. Vaig mirar el fet del ben valorats que estaven els entrenadors nacionals i de cop em sorgeix un nom que feia temps que no sentia i que vaig considerar que sempre és maco que torni a casa per Nadal, i com que ja s’apropa he decidit dedicar un article a un dels genis del Bàsquet NBA, Dennis Rodman. Geni perquè té tractament de geni i perquè és això que ara tan trobem a faltar a la lliga americana, com és un especialista en defensa i en rebot. Però no ens hem d’enganyar està molt sonat!

Els inicis
Dennis Rodman neix a Trenton (new Jersey) el 16 de maig de 1961. Des de petit li agradava el bàsquet i a la universitat no ho va dubtar mai que hi volia jugar. No era cap prodigi físic ni tenia qualitats extremes per aquest esport, encara que va ser en el darrer any d’adolescència en que va creixer 28 centímetres en un sol any que el van convertir en un jugador de dos metres molt interessant. Durant tres temporades va militar a Savage Storm que és de la Universitat Estatal del Sud d’Oklahoma. En aquestes tres temporades aconsegueix un excepcional registre de 25,7 punts per partit i una mitjana de 15,7 rebots. Amb aquests números estava molt clar que havia d’anar a la NBA i així ho va fer. Per ser més exactes va entrar en segona ronda del draft amb el número 27 i al 1986 era escollit pels Bad Boys dels Detroit Pistons.

La primera etapa a la NBA
En aquell equip va coincidir amb jugadors molt importants com Isiah Thomas, Joe Dumars, Bill Laimbeer com a estrelles i que estaven molt ben secundats per altres com Adrian Dantley, Vinnie Johnson, John Salley i Rick Mahorn. Amb el seu estil Rodman va encaixar de meravella i es va tornar un Bad Boy més. Al 1987 perdien la final de conferència contra els Boston Celtics d’un gran Larry Bird. Tot i això l’ala-pivot de New Jersey va tenir una actuació molt destacada cobrint a la gran estrella dels verds.

Al 1988 Rodman va donar un salt qualitatiu que el marcaria per sempre i va començar a demostrar que era un jugador molt important. Va millorar el seu joc i es va convertir en un expert rebotejador, tot i només fer 2’03 era el gran dominador en la seva posició. Aquella temporada va quedar segon en 1988-89 derrotaven a uns joves bulls a la final de conferència i s’enduien també el títol de la NBA després d’escombrar als Lakers per un escandalós 4 a 0. Al següent any tornaven a guanyar les finals, contra Porlan Trail Blazers i demostraven que eren un dels millors equips. Aquelles dues temporades Dennis Rodman va ser escollit el millor defensor de la lliga.

En aquell moment el jugador demostrava que estava a un gran nivell i que era un dels referents nats d’aquesta competició. Al 1991 liderava als Pistons amb 12,5 rebots i es mostrava com un líder i especialista intractable sota els taulells. Al 1992 va sumar l’escandalosa mitjana de 18 rebots per partit. Així es va endur el premi al màxim rebotejador de la lliga que l’aconseguiria un total de 7 anys seguits. Una nit del 1992 va aconseguir el rècord en la seva carrera de rebots en un partit 34. El problema venia en que els Pistons estaven canviant Thomas i Laimbeer deixaven el bàsquet i l’equip es destruïa. Per si això fos poc la bestia Rodman es va despertar una nit memorable, de la temporada 1992-93 va ser trobat a la seva camioneta, assegut amb una arma carregada a l’aparcament del pavelló de Detroit. Aquella nit, segons publica la seva autobiografia, va ser la que va assassinar a l’antic Dennis per donar pas al nou. Al final d’aquella temporada va ser traspassat a Sant Antoino Spurs.

Spurs, un pas efimer i marcat per Madonna
La temporada 1993-1994, Sant Antoino Spurs fa un canvi i es queda amb Dennis Rodman. Els Texans es feien amb el rebotejador més gran de la lliga que estava destinat a formar una parella intractable amb el seu pivot titular amb el marí David Robinson. I com no ho va aconseguir. La màgia Rodman va fer que per primera vegada el màxim anotador d’una temporada i MVP per Robinson i el màxim anotador, ell mateix, es trobessin en un mateix equip. Sant Antonio Spurs va aconseguir arribar a la final de conferència que van perdre contra el Roquets també texans.

Però no tot eren flors i violes, al contrari. Robinson i Rodman no es podien ni veure i el pivot estava cansat de les anades i vingudes d’aquest. Durant aquella època va tenir un romanç amb la cantant i actriu Madonna i això el feia estar descentrat. Va ser la primera vegada que es va tenyir el cabell de verd! El seu amor amb la cantant no va durar gaire. Fins i tot al cap del temps a la seva biografia va publicar que Madonna volia tenir un fill amb ell i va narrar amb pels i senyals com va ser la primera nit amb la diva del Pop. La mateixa Madonna es va encarregar de desmentir totes les difamacions i va acabar dient que al llit era un desastre.

Per tots aquests problemes el jugador va abandonar la seva estada a Texas al finalitzar la temporada i va marxar a un equip mític com els Chicago Bulls amb dos noms propis que marcarien de manera definitiva la seva carrera: Scottie Pippen i Michael Jordan.

Els Bulls ja tenen el seu gran referent a sota
Aquella temporada Horace Grant marxava a Orlando Magic i els de Phil Jackson buscaven un bon referent rebotejador. Òbviament no va passar desapercebuda la situació de Dennis Rodman, qui l’entrenador va dir que era capaç de domar i així ho va fer i com només ell ho sap. Aquella temporada amb un Jordan que ja tornava a portar un any de rodatge i amb una gran planificació es van convertir en un dels 10 millors equips de la història de la NBA i amb Jordan estelar un Pippen fantàstic i un Rodman que feia molt bé la seva feina se’ls hi sumaven Kukoc i Kerr entre altres per entendre millor aquella temporada de somni que estaven fent. Durant aquells tres anys Rodman va seguir guanyant el màxim rebotejador de la lliga, era un fix al cinc defensiu i feia coses increïbles per salvar pilotes de fora.

Al 1998, ell mateix decideix posar punt i final a la seva estada als Bulls. L’equip es desmantella i Pippen marxa a Orlando, Jordan es retira de
nou, Jackson marxa i decideixen no renovar el contracte a Rodman que marxa a diversos equips. A partir d’aquell moment la seva vida i la seva història canvien de manera definitiva i tot i tenir 5 anells de campió i estar considerat entre els 50 millors jugadors de la història el nou Dennis, que va anomenar a la seva autobiografia, estava acabant amb la seva carrera esportiva.

A provar per tot el mon
Després de deixar els Bulls, Rodman va provar sort a Lakers i Mavericks, en vista del seu poc èxit va decidir deixar la NBA i va marxar a Mèxic, va jugar a Anglaterra i fins i tot a Finlàndia. És en aquesta època que està casat durant un any amb l’actriu Carmen Electra, però només duren uns mesos després de la seva boda a las Vegas al 1998. Per cer, la validesa de la boda va ser per només unes hores!

L’altre Dennis Rodman
Al acabar la seva carrera, o fins i tot compaginant-la, va treballar en altres projectes. Va ser lluitador professional de Wresling americà, el que aquí coneixem com Pressin Cach. Va debutar al 13 de juliol de 1997 en una baralla amb Hulk Hogan i es va enfrontar i perdre contra Lex Luger i Paul Wight. La seva segona actuació va ser un any després i també juntament amb Hogan, en aquesta ocasió es van endur la victòria contra Dallan Page i, atenció, Karl Malone! El seu darrer combat va ser contra Randy Savage.

També ha participat com a actor en algunes pel·licules, com també ha fet O’neall. Per ser exactes va protagonitzar Double Team amb Jean Claude Van Damme i que va ser un gran èxit a taquilles. Aquesta peli ell mateix explicava les complicacions per la diferència d’alçada, ja que ell és 30 cm més alt que l’altre protagonista. Protagonitza també la història de la seva vida a TV que és el resultat del seu llibre i també altres films com Simon Sez o Cutaway. La seva darrera incursió la trobem a The Minis del 2008.

També l’hem pogut veure corrent els Sant Fermines, però per una causa solidaria, cosa que dedica molt del seu temps lliure

La vida personal i sexual d’una estrella de la NBA
Aquesta setmana va sortir a la llum que mentre feia una entrevista telefònica per una emissora de ràdio estava en aquell moment estava practicant sexe i el retransmetia, dient frases com: “això és fantàstic ara estic a la meitat de la feina”. Aquest és el mateix home que tapava i eixugava a Larry Bird i ajudava a Jordan a ser el millor. Un home que entre altres va agafar el micròfon d’un hotel i narrava per ell, i se sentia per tota la megafonia, com era una orgia seva amb 6 dones.


Conclusió
La imatge d’un jugador de poc més de dos metres, amb el cabell de colors, pírcings i tatuatges, no era gaire normal a la epoca dels 90 a la NBA. Per ser més exactes era una bogeria i per això era recordat Dennis Rodman, un jugador considerat entre els 50 millors de la historia de la NBA, màxim rebotejador en 7 ocasions i guanyador de 5 anells que serà recordat més per les seves tonteries que pel que va ser, un grandíssim jugador de bàsquet!

Els agents de futbol, els grans problemes

Fa uns dies que em venen a la ment jugadors que estan donant molts problemes Ibraimovic, Yaya Touré, Tello, Tamudo, Marqués, Ronaldo, Roney... entre molts altres. Estem en un moment del futbol que és complicat viure-hi i fins i tot es té en compte que jugadors tenen uns sentiments i cal tenir clar que si hi ha moviments ells cobraran molt més que si no s’estan quiets. Una curiositat estadística: Actualment hi ha 5782 agents FIFA, segons la llista que podeu consultar aquí. D’aquests 585 son espanyols, el país que més en té! Un 10% dels agents FIFA són espanyols. Entre ells hi ha la família Urdangarin i Núria Bermudez, entre d’altres. Fins i tot un cosí germà meu, com a cosa curiosa.

Ronaldo, els agents a la presó
Parlar de Ronaldo Luis Nazario da Silva es parlar d’un dels jugadors que més han mogut els seus agents. Com si fos la moneda falsa que ningú vol es va moure entre els millors clubs d’Europa. Va irrompre al PSV i en dues temporades va fer que els observadors del Barça s’hi fixessin. Després d’un any i 34 gols marxava a l’Inter on les lesions l’acusaven. Després va passar al Reial Madrid i més tard al Milan, és a dir, entre els eterns enemics i va passar per tots el clubs.

En tot això un comú denominador els seus agents, que en tots els traspassos van treure molts diners. Temps després es va demostrar que de manera fraudulenta, per tan van acabar a la presó i demostrant que les males pràctiques en aquest esport s’acaben pagant i més amb un dels millors davanters centres de tots els temps.

Touré Yaya, un jove molt veterà
Aquest és un d’aquells jugadors que hem sentit tant de temps que ens pensem que té 30 i molts anys i no és així té 27 anys i ha passat per un total de 8 equips amb anades i vingudes Va començar a Costa de Marfil, va passar per Bèlgica, va marxar a Ucraïna, va tornar a Belgica i va tornar a marxar a Ucraïna... Després Grècia, França, Espanya i Anglaterra. Tot i que a tots els equips ha estat un jugador clau el seu agent sempre l’ha fet moure i molt! A vegades de bones maneres, d’altres no. Com quan va parlar de Guardiola i és Dimitri Selyuk l’autor de tot tipus de perles i de moltes dites que van causar molt malestar entre l’afició i una mica d’animadversió cap a un jugador molt estimat per l’afició i que sempre va reconèixer que estava molt content a Barcelona.

Fernando Marquès un altre jove veterà
Manel Ferrer és el que ha mogut a Fernando Marqués per mitja europa sense trobar el que buscava. 26 anys i un total de 8 equips. Va començar al Rayo Vallecano, va passar al Ràcing de Santander, va marxar cedit al At. de Madrid, va tornar al Ràcing al 2005 i marxa cedit de nou a l’At de Madrid i finalment al Castelló. Torna a l’At. de Madrid on està poc temps i marxa a l’Airis de Salonica. Marxa a l’Espanyol i un cop aquí es fa un lloc dintre de l’equip.

Les lesions el persegueixen i sembla que no acaba de trobar el seu estat òptim. En vista de que no es titular decideix marxar amb un vuit legal del seu contracte, el mateix que ja va passar amb Oscar Serrno al Ràcing. Per tan es troben que el jugador aconsellat pel seu agent marxa lliure al Parma italià, on no esta tenint una bona temporada, ja que l’equip està a la zona baixa de la taula. Segons les darreres declaracions s’ha de canviar la mentalitat...

Tamudo, el gran símbol que marxa per la porta del darrera
Quan Raul Tamudo semblava que es retiraria a l’Espanyol i seria un dels jugadors més importants del mon perico, es troben amb que el seu agent fa una carta demanant que el deixin marxar. En aquell moment Tamudo ho nega i diu que no és així. Poc després apareix el president del club Daniel Sanchez Llibre amb una carta signada per l’agent Tomàs Durant i que demanava que el deixessin marxar. Finalment el 8 de maig es va acomiadar de l’afició i oficialment va marxar del club el 1 de juliol del 2010 després de tretze temporades i de molt d’amor per el seu club.

És la segona vegada que feia un intent de marxar, però aquest era definitiu, després de que 1997 es va truncar la marxar al Glasgow Rangers per no passar l’examen mèdic. Tot i dir que marxaria fora, finalment va firmar per la Reial Societat de Sant Sebastià.

Tello torna a casa després d’una gestió estranya
Tornava al Barça B després d’estar a l’espanyol B. El jugador va marxar, en teoria, perquè acabava el contracte, altres diuen que no que ja l’havien renovat. El tema es que Tello va tornar a generar una controvèrsia entre Barça i Espanyol, com ja va passar amb el cas de Raül Baena. Per aquest afer de Tello, el seu Agent Josep Maria Orobig (que també porta a Busquets o Guardiola entre d’altres), té vetada l’entrada a Cornellà el Part i a Sant Adrià després d’aquesta gestió.

L’agent ha portat jugadors pericos com poden ser Roger, Capdevila i actualment tenen al seu protegit Coro, que depèn d’ell.

Ibra i Mino Raiola, el millor pel final
Parlant clar i malament m’he guardat Mino Raiola pel final. L’agent d’Ibraimovic ha estat un dels maldecaps més constants pel futbol club Barcelona. Amb l’arribada del davanter suec tothom tenia clar que no seria fàcil adaptar-lo a aquest futbol i més amb el caràcter que es gastava, que de suec en tenia ben poc. Així va ser i si a sobre li sumes el seu agent demostres com va tot. Un home que va negociar un contracte per a ell d’un milió d’euros per temporada mentre Ibra estigués vinculat al Barça.

Aquest home aquest estiu s’ha forrat. Ha fet el traspàs de Ibra, ha portat a Ballotelli al Manchester City i ha portat a Mattioni a l’Espanyol. Es pot dir que aquest antic pizzer ha guanyat mols diners i que s’ha fet d’or amb un piquet d’or. La darrera anada d’olla va ser dir que Cruyff i Guardiola haurien d’estar al mateix hospital mental. I com aquestes moltes. Un home peculiar que demostra que aquesta gent que el mon dels agents sempre és complicats.