Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Futbol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Futbol. Mostrar tots els missatges

19 de febrer 2013

Bon cap de setmana de futbol, dolent pel bàsquet i tot macat pel dol


Oscar Pistorius, detingut
Aquest cap de setmana el Barça ha guanyat, amb més patiment del esperat o previst contra el Granada. Els de Lucas Alcaraz van fer un partit seriós i es van trobar amb algunes decisions arbitrals que els van ajudar, diguem-li el gol del Granada que no hauria d’haver pujat al marcador o els dos gols del Barça que van ser anul·lats de manera injusta. Coses que queden d’aquest partit: Messi millor que ni es refredi, perquè és vital per aquest equip, dissabte va marcar el gol 301 amb la Samarreta del Barça. El crack argentí segueix demostrant que és el millor per desembossar partits. Ahir recordava l’època en que Romario i Ronaldo van prometre 30 gols en un any... com a davanters centre... i Messi sense prometre res en porta 37 i només estem a FEBRER! Per ser exacte, porta més gols ell sol que 15 dels equips de primera... IMPRESSIONANT

Més coses, sense Xavi ni Iniesta, el barça no té el control al mig del camp, tot i tenir la possessió no té la verticalitat que li donen aquests dos cracs. Per acabar, no vull deixar de parlar d’Alexis, mentre que l’altre cap de setmana semblava que començava a demostrar que mica en mica es recuperava, aquest dissabte va tornar a demostrar, tot el contrari, que no és aquell jugador que va embadalir al Udinese ni que la temporada passada amb 14 gols era titular indiscutible i semblava que Villa, no tenia lloc... potser aquest estiu cal replantejar-se si vendre al jugador asturià. 

Per altra part l’Espanyol va encadenar una nova victòria i va deixar un bon regust de boca a tots els assistents a Cornellà el Prat. Els pericos encadenen una ratxa de partits que els ha fet sortir del descens i fins i tot, ho direm amb la boca petita, mirar cap a Europa. Una curiositat, l'Espanyol té a 11 punts el descens i a 11 punts la Champions. Sergio Garcia està en un molt bon moment i poc a poc s’aposenten a la zona mitja de la taula. Si tot va com fins ara, fins i tot podrien començar a mirar amunt... veurem que passa! Tot això en mig d’una setmana en que sembla que Cristian Alvarez ha vist com el seu agent deia que al acabar la temporada, deixaria de ser el porter de l’Espanyol. Si això li sumem que diversos equips van darrera de Kiko Casilla, a la secretaria tècnica se li obre el forat de la porteria com a problema... L'altre és Wakaso, el jugador va arribar tard i sembla que és apartat de l'equip. Fins i tot tal com va l'equip i la bona copa d'Àfrica que va fer, no descartaria una sortida ràpida del club.

En Bàsquet cap de setmana per oblidar. Pallissa que va rebre el Manresa de part del líder de la lliga el Reial Madrid de més de trenta punts. Molt bé Mirotic que desapareix en els partits importats i fantastic un apossentat Sergio Rodriguez. Derrota de la Penya que va fer un trist paper contra el Bilbao en el que va fallar molts tirs de tres... va arribar a tenir un 0 de 16.... Per acabar victòria in extremis del Barça Regal contra el Fuenlabrada en el darrer instant i gràcies a Tomic. Els de Xavi Pascual van patir més del compte per guanyar a un rival que està a la part més baixa de la taula.

Parlem del All Star Weekend... i en parlarem ràpidament, ja que aquest any es demostra una vegada més que avorreix i moltíssim.... El partit dels jugadors del primer any i els del segon va acabar sent un concurs d’esmaixades... els concursos, pel meu gust i pels de molts, faltaven noms il·lustres que poguessin donar vida... i el partit de les estrelles ja perd tot el interès que pogués tenir anteriorment.

Per acabar aquesta setmana el mon de l’esport ha vist dos casos de mort. Una White, el jugador que va estar entre d’altres al Granollers i al Valvi Girona, va ser assassinat per la seva dona mentre dormia després de que aquesta l’hagués enxampat mirant porno. Per altra part Oscar Pistorius, el corredor sense cames que va arribar a disputar uns jocs olímpics ha estat detingut i pot ser condemnat a cadena perpetua per l’assassinat de la seva parella... aquest mon de l’esport a vegades té coses que no tenen a veure amb la pràctica del mateix, però que et deixen glaçat.

20 de novembre 2010

Els agents de futbol, els grans problemes

Fa uns dies que em venen a la ment jugadors que estan donant molts problemes Ibraimovic, Yaya Touré, Tello, Tamudo, Marqués, Ronaldo, Roney... entre molts altres. Estem en un moment del futbol que és complicat viure-hi i fins i tot es té en compte que jugadors tenen uns sentiments i cal tenir clar que si hi ha moviments ells cobraran molt més que si no s’estan quiets. Una curiositat estadística: Actualment hi ha 5782 agents FIFA, segons la llista que podeu consultar aquí. D’aquests 585 son espanyols, el país que més en té! Un 10% dels agents FIFA són espanyols. Entre ells hi ha la família Urdangarin i Núria Bermudez, entre d’altres. Fins i tot un cosí germà meu, com a cosa curiosa.

Ronaldo, els agents a la presó
Parlar de Ronaldo Luis Nazario da Silva es parlar d’un dels jugadors que més han mogut els seus agents. Com si fos la moneda falsa que ningú vol es va moure entre els millors clubs d’Europa. Va irrompre al PSV i en dues temporades va fer que els observadors del Barça s’hi fixessin. Després d’un any i 34 gols marxava a l’Inter on les lesions l’acusaven. Després va passar al Reial Madrid i més tard al Milan, és a dir, entre els eterns enemics i va passar per tots el clubs.

En tot això un comú denominador els seus agents, que en tots els traspassos van treure molts diners. Temps després es va demostrar que de manera fraudulenta, per tan van acabar a la presó i demostrant que les males pràctiques en aquest esport s’acaben pagant i més amb un dels millors davanters centres de tots els temps.

Touré Yaya, un jove molt veterà
Aquest és un d’aquells jugadors que hem sentit tant de temps que ens pensem que té 30 i molts anys i no és així té 27 anys i ha passat per un total de 8 equips amb anades i vingudes Va començar a Costa de Marfil, va passar per Bèlgica, va marxar a Ucraïna, va tornar a Belgica i va tornar a marxar a Ucraïna... Després Grècia, França, Espanya i Anglaterra. Tot i que a tots els equips ha estat un jugador clau el seu agent sempre l’ha fet moure i molt! A vegades de bones maneres, d’altres no. Com quan va parlar de Guardiola i és Dimitri Selyuk l’autor de tot tipus de perles i de moltes dites que van causar molt malestar entre l’afició i una mica d’animadversió cap a un jugador molt estimat per l’afició i que sempre va reconèixer que estava molt content a Barcelona.

Fernando Marquès un altre jove veterà
Manel Ferrer és el que ha mogut a Fernando Marqués per mitja europa sense trobar el que buscava. 26 anys i un total de 8 equips. Va començar al Rayo Vallecano, va passar al Ràcing de Santander, va marxar cedit al At. de Madrid, va tornar al Ràcing al 2005 i marxa cedit de nou a l’At de Madrid i finalment al Castelló. Torna a l’At. de Madrid on està poc temps i marxa a l’Airis de Salonica. Marxa a l’Espanyol i un cop aquí es fa un lloc dintre de l’equip.

Les lesions el persegueixen i sembla que no acaba de trobar el seu estat òptim. En vista de que no es titular decideix marxar amb un vuit legal del seu contracte, el mateix que ja va passar amb Oscar Serrno al Ràcing. Per tan es troben que el jugador aconsellat pel seu agent marxa lliure al Parma italià, on no esta tenint una bona temporada, ja que l’equip està a la zona baixa de la taula. Segons les darreres declaracions s’ha de canviar la mentalitat...

Tamudo, el gran símbol que marxa per la porta del darrera
Quan Raul Tamudo semblava que es retiraria a l’Espanyol i seria un dels jugadors més importants del mon perico, es troben amb que el seu agent fa una carta demanant que el deixin marxar. En aquell moment Tamudo ho nega i diu que no és així. Poc després apareix el president del club Daniel Sanchez Llibre amb una carta signada per l’agent Tomàs Durant i que demanava que el deixessin marxar. Finalment el 8 de maig es va acomiadar de l’afició i oficialment va marxar del club el 1 de juliol del 2010 després de tretze temporades i de molt d’amor per el seu club.

És la segona vegada que feia un intent de marxar, però aquest era definitiu, després de que 1997 es va truncar la marxar al Glasgow Rangers per no passar l’examen mèdic. Tot i dir que marxaria fora, finalment va firmar per la Reial Societat de Sant Sebastià.

Tello torna a casa després d’una gestió estranya
Tornava al Barça B després d’estar a l’espanyol B. El jugador va marxar, en teoria, perquè acabava el contracte, altres diuen que no que ja l’havien renovat. El tema es que Tello va tornar a generar una controvèrsia entre Barça i Espanyol, com ja va passar amb el cas de Raül Baena. Per aquest afer de Tello, el seu Agent Josep Maria Orobig (que també porta a Busquets o Guardiola entre d’altres), té vetada l’entrada a Cornellà el Part i a Sant Adrià després d’aquesta gestió.

L’agent ha portat jugadors pericos com poden ser Roger, Capdevila i actualment tenen al seu protegit Coro, que depèn d’ell.

Ibra i Mino Raiola, el millor pel final
Parlant clar i malament m’he guardat Mino Raiola pel final. L’agent d’Ibraimovic ha estat un dels maldecaps més constants pel futbol club Barcelona. Amb l’arribada del davanter suec tothom tenia clar que no seria fàcil adaptar-lo a aquest futbol i més amb el caràcter que es gastava, que de suec en tenia ben poc. Així va ser i si a sobre li sumes el seu agent demostres com va tot. Un home que va negociar un contracte per a ell d’un milió d’euros per temporada mentre Ibra estigués vinculat al Barça.

Aquest home aquest estiu s’ha forrat. Ha fet el traspàs de Ibra, ha portat a Ballotelli al Manchester City i ha portat a Mattioni a l’Espanyol. Es pot dir que aquest antic pizzer ha guanyat mols diners i que s’ha fet d’or amb un piquet d’or. La darrera anada d’olla va ser dir que Cruyff i Guardiola haurien d’estar al mateix hospital mental. I com aquestes moltes. Un home peculiar que demostra que aquesta gent que el mon dels agents sempre és complicats.

02 d’agost 2010

Quan les crisis van més enllà del purament econòmic

Mireu, aquests dies estem immersos en meitat del mercat de fitxatges de la primera divisió i de totes les lligues europees. Això fa que tothom mogui fitxes corrents per buscar els millors del mercat, el més barat i el que més s’adapti a les seves necessitats. Desenganyem-nos, la crisi es profunda i es busquen gangues o cessions. Per tan estem en un moment complexa de la temporada i ho sabem tots.

En mig de tot això hi ha una vila d’irreductibles merengues, que al contrari del que fan tots, es carreguen totes les categories inferiors i només fan que fitxar a jugadors per la seva primera plantilla i treuen calers de vendre els seus futurs cracs. Una crisi que no és econòmica, si no d’identitat.

Estava l’altre dia veient l’adeu de Guti i Raul, els dos grans capitans d’aquest club. No dic que siguin sant de la meva devoció, però com a símbols madridistes eren dels més importants. Gutí, aquell geni incomprès, aquell jugador que és capaç del millor i del pitjor! Aqurll personatge que arriba i sembla que estigui molt més pendent del que són les discoteques de la zona que de l’equip en el que juga. Tots sabem que després de perdre la lliga en la darrera jornada, ell no va perdre el temps i demanava els telèfons de les aficionades que li feien més el pes i ara que està separat, ENCARA MÉS!

Per altra banda Raul, el etern 7 del Madrid i que semblava que d’Espanya. Un jugador que per la seva edat va anar perdent protagonisme a la primera plantilla, però que no us enganyeu, cada cop que hi era, es transformava en un perill per a qualsevol equip. Que li preguntin si no al Bayern de Munich que els hi va fer l’altre dia a la final de la Total up amb l’equip de Gelsenkirchen. Aquest jugador que segons els entesos ha portat el madridisme al cor tota la vida i que és la viva imatge del sentiment blanc. Em permeto el luxe de recordar que aquest home estava a les categories inferiors del Atlético de Madrid. Per tan si que ara pot ser del Reial Madrid, però es va fitxar de l’etern rival. Un jugador que amb només 19 anys va haver de fer una roda de premsa sobre la seva vida sentimetnal i un jugador, que segons les males llengües es va casar per evitar més problemes de faldilles. El gran capità ja no serveix i marxa igual que Guti sense perdonar un sol euro al Madrid... i a sobre se’ls acusa de traïdors... si a tu et foten fora i et queda un any de contracte, el més normal es pagar-lo!

Perquè parlo d’aquests dos casos, perquè el Madrid de la casta, del Coraje sembla que mica en mica es va desintegrant! Si, perquè ara els màxims representants són Casillas, un porter ara indiscutible, però que apareix després d’un fitxatge lamentable com és el de Bizarri (porter del mític 1 a 5 al Bernabeu del Saragossa) i que quan es lesiona es decideix apostar per aquest nano que havia estat sempre a les categories inferiors del club i de la selecció espanyola, on per cert era el suplent de Aranzubia. Aquesta aposta surt rodona i el Madrid aconsegueix un porter de garanties i fins i tot indiscutible! L’altre gran representació del futbol de cantera és Arbeloa. Un jugador que tenien a les categories inferiors, que va estar al Castilla i que van haver de vendre per donar-se conta que era bo! Repescar-lo i ara si, un indiscutible de la banda esquerra! Per últim el darrer cas és Granero. Un jugador que surt de les categories inferiors i que el Madrid ven al Getafe amb opció de repesca i que fa efectiva perquè el jugador vegi tots els partits de s de la banqueta... Quina manera de tallar les ales al pirata, que a mi m’agrada moltissim.

A partir d’aquí hi ha jugadors com Rodrigo, destacat en el darrer europeu sub 19 i que marxa venut per 6 milions d’euros, Marcos Alonso, fill i net de futbolista que també ha de marxar al Bolton perquè no té lloc al primer equip, però això si renoven a Marcelo i busquen un lateral esquerra..., Parejo que el porten i se l’emporten al seu gust, Torres, un lateral que apuntava maneres i que va acabar al Getafe... Soldado que no serveix i ara és un dels fitxatges estrella d’aquest any del Valencia... Juan Mata que estava a les categories inferiors blanques i al veure que no li feien gaire cas marxa al València i ara és un dels campions del Mon... per tan que s’ho facin mirar.

Un exemple tonto... Quan l’any passat Florentino Perez va anar a fer l’entrevista amb els Manolos de Cuatro i que van ser tan criticats per la canya que van fotre... hi va haver una pregunta que va ser molt bona... el president no tenia ni idea contra qui jugava el Castilla, ni sabia qui eren els jugadors importants i no crec ni que tingués ni idea qui era l’entrenador... No dic que el president del Barça sàpiga qui és Nolito ni que li soni més un jugador com Fontàs o Sergi Gomez... Però cal tenir clar que a mitja temporada poden ser jugadors importants.

La gran Quinta del Buitre que tots idolatren i recorden, apareix quan totes les grans estrelles del Madrid es lesionen i pateixen més del compte. Pugen a Butragueño, Michel, Sanchis, Martin Vazquez... i d’allà surt un dels millors equips de la història del club blanc des de l’època de Puskas i companyia

Òbviament un entrenador com Mourinho i un president com Florentino Perez tenen molt clar que les categories inferiors, són això... inferiors. Però jo sempre he pensat que en un moment donat et poden salvar la papereta i si no és així no les tinguis i una despesa que t’estalvies. Quan es parla de Mourinho ja se sap que no conta amb elles. L’exemple és un Chelsea on no hi havia equips per sota que donessin la talla i un Inter de Milà, que fen honor a la seva fundació NO donaven ni una oportunitat als jugadors nacionals, ja que a excepció de Balloteli i un Materazzi en hores molt baixes, jo no en recordo cap!

Els de casa nostra són diferents
Mireu, quan aquí es parla de categories inferiors, és una manera per nodrir el primer equip aquí si que s compleix. Quan es fan aquells tornejos que tots veiem al Plus o a Cuatro de joves jugadors que han de ser el futur de l’equip i que són peces claus per a qualsevol entrenador de cadets i després els acabes veient amb el primer equip no són cap novetat. Veure un jove Iniesta en aquests tornejos i que després sigui peça clau en el seu equip no és una novetat o veure al malaurat Jarque igual!

Aquí veure que apareixen jugadors com Sergio Busquets, Jordi Amat, Pedro, Didac Vilà, Jeffren, Raul Baena, Javi Marquez, Fontàs o tot un reguitzell de noms que ara com ara són imprescindibles no és res de nou. Els jugadors aquests són els que ho donaran tot per l’equip i faran el que sigui per demostrar que són molt vàlids pel primer equip.

Van Gaal un entrenador que ho tenia molt clar
Mai he estat un defensor de Luis Van Gaal, però va fer coses bones per aquest Barça i el temps li ha donat la raó, Xavi va debutar amb ell i el mateix holandès va ser el que va parar la venta de Puyol! Si, com ho llegiu, el Gran Capità l’home que va fer el petó a la senyera en marcar al Bernabeu l’home que va marcar el gol que va posar a Espanya a la final del Mundial i el que és una de les peces indiscutibles en qualsevol equip estava a punt de signar el seu traspàs al Malaga per mig milio d’euros. Van Gaal va dir que ni de broma, se’l va endur amb el primer equip i el dia del marcatge a Figo es va consolidar com un dels majors exponents del que és un lateral dret i un bon defensa... tot i que jugava habitualment d’extrem!

Grans errors subsanats per la pedrera
No ens hem d’amagar que els clubs catalans també han fet grans cagades parlant clar i malament. El Barça buscava un jugador per suplir bandes i es va apostar per Hleb. No ha donat el resultat esperat. En canvi d’això es busca recanvi en el planter i es troba un jugador com Pedro que ha complert amb escreix. També s’aposta per Chygrynsky o Caceres i cap dels dos ha triomfat. Ara es miren a jugadors com Fontàs o Muniesa per tapar la baixa dels dos jugadors.

L’espanyol també n’ha fet d’aquestes fitxar per 3 milions a Lola i pagar-li una de les fitxes més cares del club per un jugador que no te minuts i que no funciona. Per acabar jugant amb Baena i Javi Marquez i sense contar amb un dels suposats fitxatges estrelles. El mateix va passar amb Roncaglia que arriba per la malaurada desaparició de Jarque i s’acaba confiant en Victor Ruiz perquè es veu que aquest és un carnicer i no funciona. El mateix passa amb Pillud, un gran lateral que ve per suplir aquesta posició que entre Chica i Garcia tapen de sobres i més si contem que apareix un jugador com Dídac Vilà per acabar de millorar les bandes.

Sentiments i sensacions
Aquests grans jugadors que ara són al més alt com poden ser Pedro o Busquets. Dos homes que són un exemple clarissim del que dic,dos homes que fa tot just dos anys eren a tercera i que ara són campions de TOT amb el Barça i campions del Mon amb Espanya! Qui li havia de dir a un jugador com Sergio Busquets que fa tot just dos anys celebrava l’ascens de tercera a segona B que a l’any següent celebraria Copa, Lliga i Champions amb el Barça, a l’altre Supercopa d’Espanya i d’Europa, Mundial de Clubs, Lliga espanyola i Campió del Mon amb Espanya i com a peça clau... la vida dona moltes voltes i a Sergio Busquets els hi han donat molt depressa.

Estem en un moment en que la crisi econòmica al mon futbol es nota i molt més quan sembla que les coses no es fan del tot bé o com s’haurien de fer. Tot i això també es nota aquesta crisi d’identitat. Jo no se com anirà aquesta temporada els grans clubs i si el Barça seguirà tenint hegemonia o aquest Madrid galàctic farà les delícies dels seus aficionats i s’ho endurà tot. El que si tinc clar és que si el Barça guanya la lliga les senyeres, i els sentiments seran molt grans. Un Gerard Piqué que en mig d’una celebració canta allò de: 1899 és el club que porto al cor... blaugranes son els colors... FUTBOL CLUB BARCELONA! Són dies i dies d’anar a veure partits i fer celebracions amb el club dels seus amors. SI la lliga la guanya el Madrid serà com unes grans Nacions Unides, on cada un enarborarà la seva bandera i els símbols del club que els hi paga. No crec jugadors com Casillas, Arbeloa o Granero seran els únics que ho sentiran de veritat!

Sense anar més lluny, la seva gran estrella Cristiano Ronaldo en una entrevista a Punto Pelota va dir que ell és del Madrid perquè és el club que ara mateix li paga, però que ell és un professional i anirà allà on es pugui guanyar millor la seva curta vida com a futbolista. Jo tinc les mateixes idees que ell, un futbolista és un professional de vida curta i on li paguin més, però estem d’acord que Xavi, Puyol, Piqué i fins i tot Messi, tenen molt clar quins són els seus sentiments, ara que mal pagats tampoc estan!

12 de juliol 2010

ESPANYA CAMPIONA DEL MON!!!!!!

La selecció que entrena Vicente del Bosque ha aconseguit guanyar el Mundial de Sudafrica i ara és un dels rivals a batre a tots els nivells. Els espanyols han fet bons els pronòstics que els donaven com a favorits tot i que han generat alguns dubtes en alguns moments del campionat.

Victòries ajustades i un partit perdut
Aquesta és sens dubte una de les assignatures pendents d’aquest equip. Tot i que s’ha endut la copa del mon, cal deixar clar que han fet pocs gols i que no s’ha vist aquell espectacle que es va veure tan a l’Eurocopa com a la fase prèvia, on es van passejar sense problemes. També aquesta selecció ha estat la primera en tota la història que s’emporta un mundial havent perdut el primer partit del mateix, el que deixa clar que un mundial no cal que siguin 7 partits, ja que poden ser 6... Però anem a repassar part per part aquesta selecció que ja és històrica i que els noms es recordaran per sempre com tota la alineació.

Iker a la porteria, tot i els problemes.
Aquest home ha enterrat ben a fons el diàleg de si ell o si Valdés o Reina... Casillas ha demostrat que és un gran porter i que ha estat a l’alçada de les circumstàncies. No ha encaixat cap gol en els darrers 4 partits i una mica més... per ser exactes porta 403 minuts sense encaixar un sol gol, ha aguantat tonteries de si estava desconcentrat per tenir la seva parella allà i ha aguantat que sigui qüestionat en el primer partit, en que no van deixar parlant clar i malament: titeré con cabeza! Actualment el capità no és discutit per ningú i que és el gran porter de la selecció

Solidesa defensiva punt número dos
Una defensa inqüestionable. Ens la sabem tots de memòria i considero que ha estat un encert. Ramos i Capdevila per les bandes i Puyol i Piqué de centrals.
Capdevila: Jo en un principi pensava que un jugador com Arbeloa podria donar moltes més opcions en aquesta banda esquerra. El jugador venia de fer una bona temporada amb el Madrid, però del Bosque va confiar amb Capdevila i l’aposta li va sortir RODADA. El català ha fet un mundial envejable i molt segur, sense problemes i evitant les entrades de tots els jugadors importants que li han entrat per aquesta banda.
Sergio Ramos: Després d’una temporada en que en feia una de freda i una de calenta al Reial Madrid, el de Camas ha fet un bonissim mundial, demostrant que està a un molt bon nivell. No entenc perquè se segueix buscant un jugador que ocupi aquesta demarcació al equip de Mourinho si es demostra que un dels millors laterals del mon el té ara mateix a la seva plantilla.
Puyol: 32 anys i té pensat deixar la selecció, i quin millor moment que ara. Aquest és d’aquells jugadors que ho ha guanyat ABSOLUTAMENT TOT. Copa, Lliga, Champions, Mundial de Club, Supercopa d’Europa i d’Espanya i Eurocopa i Mundial de seleccions. Ja no pot aspirar a res més. Segueix sent una peça clau en aquest centre de la defensa i un jugador que es retirarà de la selecció demostrant que encara té molta corda, encara que no queda del tot clar que ho deixi.
Piqué: No es pot dir res del que ha estat l’Ase dels cops d’aquest mundial. Les ha rebut TOTES, una gran quantitat de cops, traus i entrades tenint en compte la seva edat, Piqué encara pot disputar dos mundials més sense problemes. Per tan alerta amb el blaugrana que serà una de les peces claus del futur.

El qüestionat doble pivot
Un doble pivot que tothom tenia clar que era un dels punts febles de la selecció. Amb dos jugadors que aportaven una gran solidesa i un suport tan a dalt com a baix que era una de les claus i dos jugadors contrastats i clarament com a dos jugadors que cal valorar com a tal.
Sergio Busquets: Increïble que un jugador de 22 anys que fa 2 estava a tercera divisió, ara estigui aixecant una copa del mon i que sigui una de les peces angulars de la competició. Tan ha estat així que ho ha jugat TOT i gairebé tots els minuts. Quan del Bosque ha presicindit d’un dels dobles pivots ho ha fet de Xabi Alonso, que no estava del tot bé. Tot i que va rebre nombroses crítiques en el primer partit, considero que la seva actuació ha estat excepcional!
Xabi Alonso: Un jugador que està contrastadissim i que cada partit demostra la seva professionalitat i la seva bon manera de fer. Tot i que ha arrossegat molts problemes físics al tormell ara es demostra.

Mig camp segell Barça
Toc i més toc, allò que el gran Andres Montes anomenava e Tiqui Taca, depenia de dos grans del Barça Xavi i Iniesta! Que cal dir d’aquests dos jugadors. Res, que són el cervell i les genialitats d’allà on van. Tan al Barça com a la selecció són peces fonamentals pels entrenadors i sense ells, el joc es resenteix i moltissim.
Xavi: Només cal tenir clar que és el cervell de la selecció si juga al seu lloc. En el primer partit del Bosque va voler fer un experiment i no li arribaven pilotes. Això va matar completament a la selecció i ho van pagar amb la derrota contra Suïsa. Per tan quan va tornar al seu lloc, va tornar Espanya!
Iniesta: Tot i que arribava molt just al mundial ell tenia moltes ganes de jugar i de demostrar que és un dels grans jugadors a tenir en compte. El seu any ha estat molt dolent, problemes personals i la pèrdua d’un gran amic com Dani Jarque el va deixar molt tocat, com va demostrar a la final amb la samarreta en record a l’espanyolista. Ara torna a estar bé i Guardiola ja es pot fregar les mans del que té i del que vindrà....

Davantera letal
Villa ha fet parella entre Torres i Pedro. Tots dos han estat companys d’exepció d’un dels màxims golejadors del mundial. Tot i que el madrileny no ha estat al 100% del Bosque va confiar molt amb ell i ho va demostrar fent-lo jugar com a titular molts partits. Poc després el va canviar pe Pedro i aquest va fer grans partits i es va convertir en el revulsiu esperat.
Villa: L’asturià demostra que el seu fitxatge pel barça ha estat barat. Tot i que va fer-ho abans del mundial per 40 milions, ara mateix el Guaje podria valdre 60 sense problemes. Va arribar tenint molt clar el seu rol i el seu paper i així el va assumir durant tota la competaició, tot i no poder marcar en la final ha estat un home clau en tots els moments del campionat
Torres: Tot i que moltes vegades s’ha demostrat que ha arribat molt mermat per la seva lesió el Niño ha compert amb les espectatives i tot i no fer gol ha fet allò que volia del Bosque, que fos un jugador que desequilibrés i un perill més. Amb ell al camp Villa ha fet millors partits, ja que els centrals estaven més pendents del madrileny mentre que l’asturià entrava per banda per fer més mal

Els suplents de luxe
Navas, Pedro i Cesc han estat els tres jugadors que més minuts han jugat dels suplents. Els tres jugadors entraven com a revulsiu o entraven de titulars, però un detall, tot i que no ho sembli Navas ha jugat més minuts aquest mundial que Pedro! Per la seva part, Cesc sempre ha estat un dels primers canvis de del Bosque. El d’Arenys sempre era dels que entrava a revolucionar el partit i ho va fer en moltes ocasions.

Un altre dels suplents ha estat Fernando Llorente. Aquest cal remarcar-lo a part perquè va entrar en un partit i va ser el gran revulsiu! Va ser una de les peces claus en la victòria d’Espanya contra Portugal i un dels jugadors que més bona sort va donar als espanyols i que més de corcoll va fer anar a la selecció lusa

Els demés han estat aportacions gairebé simbòliques: Mata, Javi Martinez, Marchena, Arbeloa o Silva han estat jugadors que no han entrat gaire en els plans. D’aquests només Silva ha jugat 66 minuts, els demés no ho han fet gaire més de 15 de mitjana.

Per cert hi ha tres jugadors que són campions sense jugar un sol minut: Valdés i Reina. Com és normal els dos porters estan en un bon moment i segurament serien titulars a qualsevol selecció del mon, però que tenen davant al gran Casilas i per tan no han disputat res.

L’altre gran absent ha estat Albiol. El que va ser un dels fitxatges estrella del Reial Madrid l’any passat no ha disputat ni un sol minut i les poques vegades que s’ha substituït a Puyol ha estat per Marchena.

Del Bosque un home tranquil i pacífic
Als seus 59 anys i sense fer soroll Vicente del Bosque, que és el cinquantè seleccionador espanyol té un palmarés admirable com a entrenador! És campió del mon, dues vegades campió d’europa (99/00 i 01/02) dues lligues (00/01 i 02/03). També té una Supercopa d’Espanya (2001) una Supercopa d’Europa (2002) i una intercontinental (2002). Tot i aquest excepcional palmarés, aquest home és un dels més tranquils del mundial. El de Salamanca no s’ha exaltat pels gols ni ha fet res excepcional... per tan, un molt bon element a tenir en compte. Silenciós però efectiu.

En els propers dies prepararem més articles per parlar d’aquesta selecció i d’aquest mundial! Aquesta setmana tindrem un article sobre els jugadors més destacats per la FIFA (Forlan i Müller) i un altre sobre l’11 inicial ideal del mundial!

SEGUIU ATENTS!