Eleccions al Barça

Falta molt de temps, han de passar moltes coses, final four, champions, lligues, s’han de presentar mes candidatures, però deu m’hi do tot el que està passant al voltant de les eleccions a la presidència del F.C. BARCELONA.

Teníem dues candidatures anomenades “continuistes” , una amb el beneplàcit de l’actual president i amb algunes de les cares – i jaquetes - significades de la actual directiva, amb inauguració a bombo i plateret de la seu electoral, la del Sr. Godall; l’altra sense fer tant soroll, amb menys adhesions i, fins i tot, amb algun gest poc amistós de l’actual president, la del Sr. Ferrer. Teníem candidatures anunciades i no formalitzades, el Sr. Benedito, potser el Sr. Minguella, teníem rumors, el Sr. Rexach – que ho ha desmentit recentment – , teníem una possible candidatura, incerta fins al darrer moment, d’un ex pes pesant de la directiva del Sr. Laporta, En Ferran Soriano que, finalment, després de deixar-se estimar, ha decidit – per motius professionals – no presentar-se a les properes eleccions, com a mínim, no fer-ho encapçalant cap llista, sense tancar la seva possible participació com a suport d’alguna altra candidatura. I tenim la candidatura enfrontada a l’actual directiva, amb un resò mediàtic important des que va deixar la primera junta de la era Laporta d’una manera diguem-ne poc amistosa, per passar a ésser per molts barcelonistes l’alternativa a Laporta, En Sandro Rosell.

Però ves per on, en poc temps han passat coses que han esvaït el panorama, almenys en quant a les candidatures “continuistes”, el Sr. Godall flirteja amb el Sr. Soriano, el Sr. Laporta se sent traït i decideix retirar-li el suport i quasi l’amistat passant a recolzar la candidatura del Sr. Ferrer, a qui feia poc temps no el tenia gens en compte. Això si, diuen que les condicions d’aquest suport condicionarien molt el poder del Sr. Ferrer dins la junta cas que fos l’ escollit dels socis per desenvolupar el càrrec de president del Barça. Conseqüència: el Sr. Godall es retira de la cursa i deixa al Sr. Ferrer com a únic candidat continuista – diuen que el Sr. Laporta li va proposar al Sr. Sala Martin que encapçalés una candidatura, cosa que a ell no li va fer cap gràcia i no ho va acceptar -.

I si no hi havia prou polèmica, aquesta setmana passada el President i la seva Junta, anomenen a Johan Cruyff President honorífic del Barça. No entraré en si s’ho mereix o no, però si que es cert que, com a mínim sorprèn que després de set anys de mandat, hagin esperat fins ara per fer aquest nomenament. També sorprèn que una decisió tant important s’hagi pres d’aquesta manera, sense ni tant sols copsar l’opinió del soci. Ja se que estatutàriament el president pot nomenar un president honorífic, però tenint en compte que la figura del Sr. Cruyff no desperta unanimitat dins la família culé, es mes, crec que si es fes una enquesta de socis a favor i socis contraris a la decisió de fer-lo President honorífic, el resultat no seria gens determinant, probablement estaríem al 50 – 50 entre el si i el no, i crec que seria convenient que es revisessin uns estatuts que atorguin aquestes facultats a un President sense comptar amb el parer dels socis. I tot això sense entrar a ésser mal pensats, doncs hi ha qui opina que com els integrants de la actual Junta veuen el continuisme compromès, ja comencen a deixar bombes al camí del nou President: es vox populi que el Sr. Cruyff no es Sant de la devoció del Sr. Rosell i, cas que guanyi les eleccions, la primera “ patata calenta “ que es trobarà es aquest nomenament que, qui sap, pot arribar a derogar. Per que una cosa es certa, el Sr. Cruyff no representa unanimitat dins el club, com si que ho poden ser el Sr. Beckenbauer al Bayer, el Sr. Bobby Charlton al Manchester o el Sr. Diestefano al Madrid, tots ells presidents honorífics tant per mèrits propis com per unanimitat incontestable de la massa social dels seus clubs i a mes, figures que els representen pel món, als sortejos de la UEFA i la FIFA i que son cares visibles dels seus clubs. Algú pensa que el Sr. Cruyff actuarà en representació del Barça com ho fan aquests altres grans jugadors ? Crec que no es el seu estil.

Tot aquest desgavell, aquestes estranyes estratègies per perpetuar el “Laportisme”, ajuden d’una manera totalment gratuïta i sense significar cap desgast per a ell, al Sr. Sandro Rosell que veu com la candidatura que, en teoria, havia d’aprofitar els innegables èxits esportius dels darrers temps, està ferida de mort pels personalismes i intents de protagonisme del Sr. Laporta, fent que apareguin seriosos dubtes sobre la credibilitat que puguin tenir uns candidats que per aconseguir el recolzament de l’actual president s’han d’aplegar a les seves condicions i desitjos i, fins i tot, han de transigir en que l’actual president els anomenin alguns membres de la seva futura Junta.

De moment el Sr. Rosell no ha dit aquesta boca es meva, no ha fet declaracions en cap sentit, ha obviat els atacs dels que ha estat blanc directa o indirectament, s’està limitant a mantenir contactes amb les penyes i ha passar pràcticament inadvertit dins aquest circ pre-electoral, per que en això ho estan convertint, en un circ.

Crec que el soci faria bé de no parar mes atenció a tot aquest enrenou, esperar que s’oficialitzin les candidatures, atendre als programes que es presentin, observar qui integra cada candidatura, quins projectes esportius, econòmics i socials aporta cada candidat i, després d’aquest anàlisi votar amb conseqüència, pensant en el futur del Barça i mantenint els personalismes al marge.

VISCA EL BARÇA !!!

Joan Walter Casals

El 18 de Març del 2010 va morir el Sr. Joan Walter Casals a la edat de 92 anys a Badalona. La gent jove no el coneixerà, però els més vells o antics si. El Sr. Walter va ser el President del Club Joventut de Badalona que va guanyar la primera lliga nacional trencant el domini del Real Madrid. Però el fet més important és que va ser fet amb un equip en el qual no hi havia cap estranger.

El Sr. Walter era un important industrial badaloní on gràcies a les seves gestions va fer que el segon sponsor del club fós KALSO, que era el nom d'unes pintures. El Sr. Walter era el propietari de Pinturas Badalona, fabricant de pintures de gran renom i importancia al seu sector.

A part del Joventut, ell va ser dirigent del Club de Futbol Badalona. Es va integrar des de ben aviat a la societat badalonina, on en va defensar els seus valors i la seva cultura.

L'any 1966 va passar a ser el President del Club Joventut de Badalona i amb un equip format per les següents persones Eduard Kucharski (entrenador), Josep Lluís (capità), Ninu Buscató, Guifré Gol, Enric Margall, Alfonso Martínez, Amador Rojas, Joan Fa, Narcís Margall, Josep Maria Oleart, Ramon Moliné i com a delegat Josep Jou. A final de temporada aquest equip, que més que un equip era un grup de molt bons amics, quasi una familia va guanyar la primera lliga nacional gràcies a la seva brillant temporada i que Estudiantes va donar un cop de ma a la última jornada guanyant al seu etern rival el Real Madrid. El millor basket average a favor del Joventut els va fer campions.

Deia que aquell equip era com una familia on cadascú a casa seva es rentava la roba, no com ara que els clubs els hi renten la roba, els hi porten on sigui i mai hi ha problemes de recanvis de res. Era un equip on viatjaven en cotxe, en els seus cotxes, no en autocar com ara.

Acompanyant al Sr. Joan Walter i havia un altre dirigent, probablement el de més pes i importància que ha tigut mai aquest club: el Sr. Daniel Fernández Mercadé. Dani, com tothom el coneix, ha estat l'ànima del Joventut i com molta gent diu i reconeix, si no arriva a ser per ell, el Joventut no existiria. Dani Fernández va ser l'ànima econòmica de la Penya. Va sortir del Círcol Catòlic on hi havía jugat i va passar a formar part posteriorment de la Junta Directiva de la Penya.

El Sr. Walter va ser molt estimat per tothom, per tots els jugadors i tècnics del Club, tan en categoria masculina, com en categoria femenina on el màxim responsable era un altre badaloní ben reconegut, Pere Gol.

Joan Walter, juntament amb Antoni Mas, el catedràtic Fabià Estapé i l'alcalde Josep Torres Trias, van ser els signants d'uns estatuts constitucionals on constava la formació de l'Agrupació dels Amics del Joventut, grup que donava un suport econòmic molt important al Joventut. Com sempre ha passat el Joventut s'ha hagut de buscar l'ajuda econòmica per poder competir amb la resta d'equips ja que uns amb l'ajuda i el fort poder de les seves seccions de futbol i els altres amb ajudes governamentals, aquests mai han tingut problemes.

Fins fa un parell o tres d'anys el Sr. Walter encara anava per la empresa que va fundar i que el seu fill ha estat dirigint de forma exemplar amb gran exit. Es va implicar en tots el fets culturals de la ciutat, com pot ser la passada dels Tres Tombs on hi col·laborava ampliament. Fins hi tot va estar implicat amb la desapareguda Agrupació de Veterans Deportistes de Badalona on ell amb el seu President Santiago Schilt i el seu President Adjunt en Josep Lluís, celebraven any rera any i durant 50 la setmana de l'Agrupació, amb actes com torneig de Tenis, partit de futbol de Veterans i partit de Basket de Veterans, juntament amb una missa recordatori de tots el Veterans que ja no hi eren i que finalitzaven amb un sopar al Restaurant El Pescador.

Avui dia 19 de Març fa 43 anys d'haver guanyat la primera lliga nacional, i avui 19 de Març del 2010, tot un grup d'amics han acompanyat al Tanatori de Can Ruti a la seva familia encapçalada pel seu fill i també antic dirigent del Joventut en Joan Walter Fibla. El nostre més sentit condòl.

Comença la F1, comença l’espectacle

Aquesta temporada ja comenta en al Formula 1 i potser és un dels anys que més ganes en teníem tots de que això passes. Per primera vegada hi ha molts al·licients per poder ser un dels espectacles més mediatics de tots els temps i, siguem sincers, només que es compleixin la meitat de les expectatives serà un campionat de traca i mocador!

ELS PILOTS

Quatre campions del mon a la graella

Sembla mentida, però així és un total de 4 campions del mon estaran sobre l’asfalt aquesta temporada. Repassem quins són:

Jason Button: El campió de l’any passat amb Brown GP arriba aquest any a McLaren. El gran objectiu repetir el títol, només té un problema i és que l’enemic també és a casa. El seu company d’equip és un altre dels campions del mon i veurem a veure cap a on es decanta una escuderia on Button és el nou, però ve per ser líder.

Lewis Hamilton: El segon pilot de McLaren. Un altre dels campions del Mon que aquest any té volant a la Formula 1. El britànic vol potenciar l’esperit patriòtic amb una escuderia britànica i amb un company que també és de les illes. Aquest duel em recorda el de Prost i Senna, encara que ja sabem com va acabar l’un... veurem com acaba aquest altre.

Fernando Alonso: L’asturià torna a les pistes i ho fa amb un dels cotxes més competitius i fiables de la competició. Estrena equip i color, ja que porta el vermell de Ferrari. El gran objectiu és tornar a aconseguir un títol que ja ha guanyat en dues ocasions. Ara té ganes de la tercera i potser està en un dels millors moments per fer-ho. De cara a aquesta temporada esperen guanyar el títol i demostrar que és un dels grans pilots del mundial de Formula 1.

Michael Schumacher: Torna el Kaiser. El pilot alemany es pujarà aquest cap de setmana a un monoplaça com a pilot oficial des de que ho va deixar al 2006. Des d’aleshores no ha tornat a ser el cap d’una escuderia a la pista. Ara ho serà amb l’equip Mercedes. Té contracte per dos anys, però vol guanyar de nou el mundial i ell no ho descarta. Veurem com es presenta aquesta temporada per el millor pilot de tots els temps.

Jaume Alguersuari: El jove pilot barceloní comença la segona temporada a la formula 1, la primera que farà sencera. Ho farà al volant del seu Toro Rosso amb l’objectiu d’esgarrapar el màxim nombre de punts possibles i seguir pujant com a pilot. El català necessita tornar a demostrar que està preparat i que aviat podrà fer el salt a un equip més important. Ara queda un any dur en una bona escuderia.

Pedro Martinez de la Rosa: El més veterà de la graella. El català també té aspiracions a poder esgarrapar algun dels punts i algun dels bons resultats. Però primer caldrà que esgarrapi patrocinadors, ja que el seu cotxe el BMW Sauber de moment es fiable, fa bons temps, però no té patrocinador.

ELS EQUIPS
Els favorits: Ferrari, Red Bull, McLaren i Mercedes GP
És impossible dir ara mateix quina escuderia és més forta que les altres. Hi ha factors importants, el ritme de cursa està clar que el te el Ferrari, però a una sola volta tan el Red Bull com el McLaren et poden fer un vestit nou. També s’inclou Mercedes GP (La temproada passada Brown GP) tot i ser el més fluix de tots té un parell de condicionants importants, són els actuals campions del mon i contenen amb un primer pilot de luxe, com es Michael Schumacher

Lluitaran pels punts: BMW-Sauber, Toro Rosso, Renault, Williams i Force India
En aquest grup es troben els dos representants catalans. Pedro Martínez de la Rosa, amb el Sauber, i Jaume Alguersuari, amb el Toro Rosso. Gran pretemporada la que han fet els dos, però ara esperen poder acabar de rematar uns cotxes i uns complements per adaptar-los a les noves normes i que siguin del tot competitius i fiables com està fent Toro Rosso. Sauber dependrpa dels patrocinadors per fer-ho. Williams i Renault son dues incògnites, ja que el seu cotxe no ha destacat en cap moment, mentre que els Foce India han fet una gran millora respecte l’any passat i esperen que es puguin situar per davant d’alguns dels equips i sumar punts.

Els debutants: Lotus, Virgin i HRT-F1
Si aquests fan pòdium serà EXCEPCIONAL. No tenen més objectiu que seguir evolucionant el cotxe. Lotus torna després de molts anys de no fer-ho i tornar a veure els colors verd i daurat sobre l’asfalt és una passada, per la seva part Virgin no és gaire fiable i segueix treballant per millorar el cotxe. El cas d'HRT, el que havia de ser Campos Meta, el cotxe ni tan sols ha trepitjat l'asfalt. Tot just el van presentar fa poques setmanes a Múrcia i serà l’únic equip que no ha entrenat i que no ha donat ni una sola volta a cap circuit.

ELS CIRCUITS

19 cites per decidir un campió
Un total de 19 cites per gaudir de la velocitat comencem aquest diumenge dia 14 a Bahrain i acabarem el dia 14 de desembre (és a dir nou mesos després) a Abu Dhabi. Dues novetats importants aquesta temporada. Retorna un dels grans circuits del campionat després d’un any fora, com és el de Canadà. Els monoplaces tornaran a corre pel mític traçat de Gilles Villeneuve. L’altre gran novetat serà la aparició del nou traçat de Yengam, que es farà a Corea del Sud. Serà el 24 d’octubre un traçat interessant amb 18 revolts i que serà dels més ràpids de la competició. Aquest és totalment desconegut pels pilots.


Les cites que cal tenir marcades al calendari són les de Catalunya i el Gran Premi d’Europa. El circuit de Montmeló seguirà fidel a la seva cita anual. Serà el 9 de maig. L'altra cursa que es disputi a l'estat espanyol serà a València el 27 de juny, en el Gran Premi d'Europa.

CANVIS EN LA NORMATIVA

Noves mesures que pretenen ser revolucionàries, han entrat en escena aquesta temporada 2010. La més important i que ha fet fer molts tests als diversos pilots i ens ha mostrat com es quedaven tirats per tot el circuit ha estat la prohibició de posar combustible durant les curses. Amb aquesta mesura es pretén evitar que tot es decideixi en el box i que hi hagi més emoció i espectacle a la pista, de pas també servirà per estalviar diners a les escuderies.

L'altre canvi normatiu destacat té relació amb el sistema de puntuació. A partir d'aquest any s'incrementa el valor de la victòria i es premien els deu primers classificats. Així doncs, el guanyador rebrà 25 punts; el segon classificat, 18; el tercer, 15; el quart, 12; el cinquè, 10; el sisè, 8; el setè, 6; el vuitè, 4; el novè, 2, i el desè, 1.

CONCLUSIÓ

Comencem una de les temporades més espectaculars dels darrers anys i tenim molt clar que molts dels equips estan a un nivell per sobre dels altres, difusors, càrregues, pilots, escuderies i TOT es posa en marxa per poder donar el tret de sortida a la Formula 1 d’enguany.

Un dorsal un jugador

Des de fa anys, que els diferents equips han tingut el seu dorsal assignat per a cada jugador i per tan si parlem del 7 del Madrid, tothom sap que és Raul i si parlem del 10 del Barça ara és Mesi. És normal que si parlem de jugadors que no hi són i que recordis els seus dorsals. Tothom recorda el 16 de Puerta al Sevilla o el 21 de Jarque a l’Espanyol. Antigament els dorsals ja tenien assignat gairebé de manera clara i sense més opcions, el 10 d’argentina era Maradona i això era irrefusable, encara que no era obligat a mantenir cada dorsal i cada jugador...

Si parlem de dorsals tenim clar que un porter ha de portar l’1, el 13 o el 20... però n’hi ha que són sorprenents i ho vaig descobrir el dia de l’Atalante – Barça del Mundialet de clubs. El porter de l’equip contrari, que era el capità Federico Vilar, portava el 3. Per tan és una manera de trencar amb el que ens tenen acostumat.

Com pot canviar un dorsal d’un jugador a un altre, el 23 com a exemple
Mireu, si parlem del 23, tothom li ve al cap Michael Jordan, possiblement el millor jugador de tots els temps de bàsquet. Una gran estrella i que actualment també hi ha grans jugadors amb aquest dorsal. Sense anar més lluny, Lebron James també porta el 23 i ell mateix va demanar que es treiés aquest dorsal com a homeantge al millor jugador de tots els temps.

El dorsal 23 també era el de Beckham en el mon del futbol. El jugador del Madrid va tenir el problema que van tenir molts al arribar al club blanc, que el 7 tenia amo i NO se li podia treure. Per tan ha d’agafar un altre dorsal. Ell va triar aquest 23. Curiositats de la vida, si algun jugador era contrari a la imatge de Beckham i tot l’oposat al que és el caràcter d’aquest crack mundial era Oleguer Preses. El català jugava al Barça, era un defensa més aviat limitat i tenia un sentiment de país i de catalanisme. Bé, doncs els dos tenien en comú el mateix, tenir el 23 a l’esquena. Curiositats del mon del futbol...

Marques esportives i dorsals
Els grans esportistes tenen la seva marca de roba i tots ho acaben signant amb el seu dorsal. Per això en el moment en que Cristiano Ronaldo va fitxar pel madrid es preguntava el mateix: que passarà amb CR7, la marca del crack portuguès? Doncs que passa a ser CR9 i tot es canvia. En el mon del bàsquet també hi ha exemples: Cris Paul té la seva marca: CP9, Allen Iverson té la seva marca depenent de Reebok: I3, però a mida que ha anat canviat de club, la marca segueix sent el seu I3.

El Dorsal 7 maleït al Madrid
Hem parlat de dos casos. El dorsal número 7 a l’entitat blanca està molt assegurat al gran capità. Raul Gonzalez Blanco sempre ha estat el que és aquest número, tan al Madrid com a la Selecció. Quan aquest va deixar d’anar a la Roja el dorsal el va heredar David Villa, que sembla que segueix sent un número amb sort.

Però en el Madrid han vingut els dos últims 7 que ha tingut el Manchester United: David Beckham i Cristiano Ronaldo. Cap dels dos, de moment, ha arribat a portar aquest dorsal, ja que aquest era propietat de Raul. Cap dels dos ha seguit amb la seva tradició i cap dels dos ha tingut el número que volia. Com a curiositat cal dir que al Barça, actualment aquest dorsal no el porta NINGÚ!

La NBA i els seus dorsals
Molts dorsals de la NBA estan retirats i no es tornaran a fer servir. Anar a qualsevol pavelló mires al sostre i veus totes les samarretes retirades. Moltes vegades et penses que arribarà el punt que no podran posar-se més números. Veure’m com se les empesquen per poder-ho fer. Dorsals com el de Jordan, Bird, Stockton, Malone, Chamberlein, Abdul Jabbar... i un llarg etcètera.

Alguns dels jugadors de la millor lliga del mon han canviat de dorsal a mida que han anat canviant de franquícia. L’exemple és el de Kevin Garnett, ja que al marxar de Timberwolves va deixar enrera el seu 21 per agafar el 5 dels Celtics. Però hi ha altres canvis que són de marketing, o això diuen, com pot ser el de Kobe Bryant que passa de portar el dorsal 8 al 24.

Un altre del q va canviar va ser el del gran Michael Jordan, aquest va ser per un altre motiu. Quan el 18 de març de 1995 Air Jordan deia que tornava, veia com el seu 23 estava retirat va passar a fer servir el 45, amb el que va fer grans partits. Però aviat va tornar al que el va fer tan famós, el 23 que va marcar al millor jugador de tots els temps. Molts números, molts jugadors i que ara acaben sent una cosa sola. Els jugadors passen, però moltes vegades els jugadors es queden.

INFORME: Copa, Lliga i Champions... Aquest any en bàsquet!

Aquest cap de setmana s’ha consumat el que molta gent pensava que va ser que el Regal Barça es va endur la copa del Rei de Bàsquet. Els que van poder veure el partit de la final van veure com un dels equips que millor bàsquet fa com és el Barça es va imposar a un Reial Madrid i li va passar per sobre sense donar opcions als de Messina. Molt bona defensa i molt bon atac per a un equip que li sortia pràcticament tot i contra un dels rivals que, sincerament, tot i el pressupost, no està complint amb les espectatives que es marcaven al principi de temporada i que semblava que s’havia de fer com a equip.

Com arribaven els equips
El dissabte semblava que tot estava de cara pel Reial Madrid, que venia de guanyar de 28 a un feble Caja Laboral i sense despentinar-se. Els de Messina semblaven més relaxats que no pas els catalans i fins i tot, es podria dir que físicament millor. El Barça venia de guanyar dos partits patint molt per aconseguir la victòria i tenien la intenció de tornar a fer alguna cosa gran. Xavier Pasqual tenia molt clar que necessitava tornar a confiar en els seus homes i que ho donessin tot el diumenge en el partit de la final contra el Reial Madrid, per la seva part els blancs sabien que eren a una victòria d’aconseguir un títol de prestigi, que amb només tres partits et pots endur un dels títols importants.

Partit sense història
Victòria més ampla de la història de la Copa del Rei és molt important i més si es tracta d’un Barça Madrid i d’un equip que suma el tercer títol de la temporada. Els catalans van fer una defensa molt important i sense deixar pensar a cap jugador. Quan el Madrid sortia amb la pilota controlada, cada jugador estava a sobre del seu i no deixaven ni un centímetre per moure els jugadors ni la pilota. Si això li sumem la potència del joc interior del Barça respecte al del Madrid, (ja que Lavrinovic passa més temps per fora la línia de 6,25 i Andre Tomic ni va arribar a jugar.) van ser les claus d’aquest partit. A més la plantilla del Barça és molt més complerta que no pas la del Reial Madrid

La plantilla del Barça
Nom complet: Gianluca Basile
Lloc i data de naixement: Ruvo di Puglia, 24/01/1975
Posició i alçada: E - 1.90 m
Nacionalitat: Itàlia
Dorsal: 5

Un dels veterans en tots els sentits en aquesta plantilla. El escorta italià té molt clar el seu rol dintre d’aquest equip. Va arribar la temporada 2005/06 i va ser un dels més destacats. La seva capacitat en el tir exterior i sobretot la seva intensitat en defensa van fer que e tots els entrenadors contessin amb ell. Ara tot i els seus 35 anys, és un dels jugadors imprescindibles i claus per entendre el joc del Barça.

Nom complet: Lubos Barton
Lloc i data de Naixement: Ceska Lispa, 07/04/1980
Posició i alçada: A - 2.02 m
Nacionalitat: República Txeca
Dorsal: 8?

El gran absent aquest any a la Copa i a tota la temporada. Tot i que està recuperant, el Txec està en plena fase de recuperació i sembla que ja està bé. Encara que hi ha fonts que diuen que fins al proper octubre no es podrà contar amb ell. Ara mateix l’ex-jugador de la Penya entra en partits amistosos i comença a tenir un ritme d’entrenaments acceptable. Tot i això encara no està a disposició del tècnic. Encara que té pinta d’arribar a un cert nivell de cara al final de temporada i donar aquells minuts de qualitat que ens té acostumats.

Nom complet: Jordi Trias Feliu
Lloc i data de naixement: Girona, 05/11/1980
Posició i alçada: F - 2.06 m
Nacionalitat: Espanya
Dorsal: 8

El pivot gironí va fitxar pel Barça al juny del 2004. Un jugador que va ser clau en la victòria a del barça a la copa del 2007, ja que va ser escollit MVP pels seus partits. Ara té un rol molt secundari a l’equip. Un rol que, de moment, accepta, ja que sempre ha dit que si l’equip juga bé sense ell, que no el necessiten. Actualment juga minuts escombraries, tot i que podria ser titular a la majoria dels equips ACB. El gironí ara mateix és el 12 jugador per Xavi Pascual, però aprofita i molt bé, els minuts que se li donen aquesta temporada.

Nom complet: Ricard Rubio Vives
Lloc i data de naixement: El Masnou (Barcelona), 21/10/1990
Posició i alçada: B - 1.90 m
Nacionalitat: Espanya
Dorsal: 9

El fitxatge més car de la història de la Lliga ACB i demostra el perquè. Fa pocs mesos que és al Barça, però només arribar ja va agafar els galons de l’equip i se’l sap tirar a l’esquena. Porta molt bé el control de l’equip i s’entén de meravella amb el joc interior actual de l’equip. Tot i que des d’un principi va ser el base suplent perquè és una posició en que hi ha 3 efectius, mica en mica va agafant protagonisme i minuts. Actualment és indiscutible i va ser un dels grans jugadors de la copa. És normal que no entri en els plans de Minesota traspassar els drets d’aquest jugador a la NBA,

Nom complet: Jaka Lakovic
Lloc i data de naixement: Ljubljana, 09/07/1978
Posició i alçada: B - 1.86 m
Nacionalitat: Eslovènia
Dorsal: 10

Va arribar com la gran estrella al 2006 procedent del Panathinaikos. Era el gran jugador, la gran estrella, però aquest any ha estat el gran defenestrat. En un principi no contaven amb ell i les lesions sembla que li han anat fent mal al llarg d’aquests mesos, però quan ha entrat en joc ha demostrat que és un gran base. Molt bona visió de joc i molt bon tir per a un jugador que s’ha reivindicat tota la temporada i que ho haurà de seguir fent. El fet de que l’equip tingui tres bases i 13 jugadors sembla que li podria passar factura a l’eslovè, encara que ara com ara, és una peça clau als esquemes de Xavi Pascual.

Nom complet: Juan Carlos Navarro Feijoo
Lloc i data de naixement: Sant Feliu Llobregat (Barcelona), 13/06/1980
Posició i alçada: E - 1.91 m
Nacionalitat: Espanya
Dorsal: 11

Un jugador de la casa i que porta tota la vida vinculat a l’entitat. Tot i que va provar sort a la NBA, després d’un any a Memphis va tornar a casa per tornar a ser el que era, la gran estrella de l’equip. El de Sant Feliu té molt clar el seu rol i aquest any no només tira, també assisteix i fa bones defenses, encara que veure els canvis de handbol entre ell i Roger Grimau no és res de l’altre mon. Tot i que no ha fet una bona copa, està demostrant que és un dels líders de l’equip i cada partit fa el que ha de fer per ajudar al conjunt i no pensa tan en individual com ho feia antigament.

Nom complet: Francisco Vázquez González
Lloc i data de naixement: Xantada (Lugo), 01/05/1983
Posició i alçada: P - 2.09 m
Nacionalitat: Espanya
Dorsal: 17

L’MVP de la darrera copa. El pivot espanyol que ara com ara, es més determinant dintre de la ACB (els Gasol són a la NBA). Un jugador complert i que té molt clar el seu rol a l’equip. Quan va ser escollit a la primera ronda del Draft del 2005 en la posició 11 i no va voler anar a Orlando per quedar-se a Girona, semblava que havia comès un gran error. Ara tothom pensa que al Barça torna a demostrar el seu millor bàsquet i ningú dubte de que hauria d’anar a la Selecció Espanyola si no fos pels problemes personals. Segurament a Orlando encara pensen en la parella que podria fer amb Howard.

Nom complet: Boniface Ndong
Lloc i data de naixement: Mbour, 03/09/1977
Posició i alçada: P - 2.12 m
Nacionalitat: Senegal
Dorsal: 21

Un dels primers fitxatges d’aquest any del Barça de Bàsquet. El pivot senegalès era una prioritat i més encara després de la marxa de David Andersen a la NBA. Xavi Pascual i sobretot Joan Creus van apostar fort per aquest pivot que tenia un domini aclaparador sota els taulells. Després de que no quallessin altres propostes com Daniel Santiago, sembla que ara tenen un dels jugadors que més intimida d’Europa. D’ell s’esperava la força i la bona forma i és el que està donant a l’equip.

Nom complet: Terence Darea Morris
Lloc i data de naixement: Frederick (Maryland), 11/01/1979
Posició i alçada: F - 2.07 m
Nacionalitat: USA
Dorsal: 23

Va començar sent el gran dubte. Va arribar tard, ja que va ser el substitut d’Ilyasova que marxava a la NBA. Els primers mesos Terence Morris no va acabar de funcionar i semblava que seria l’error semblant a Andre Barrett. Però a mida que va anar entrant a l’equip es va fer més indiscutible. Ara ho és del tot. Aquest Ala-pivòt és un dels jugadors claus i ho ha estat en aquesta copa, en que va fer un parell de taps d’aquells interessants i que demostren que té molta confiança. A part la seva ma de 6,25 el fa el recavi perfecte per a Ersan Ilyasova.

Nom complet: Víctor Sada Remisa
Lloc i data de naixement: Badalona (Barcelona), 08/03/1984
Posició i alçada: B - 1.92 m
Nacionalitat: Espanya
Dorsal: 24

Sembla que el base de Badalona no acaba de contar del tot. Tot i això disposa de minuts i demostra la seva autoritat sobre tot en defensa. Sada sap les seves limitacions i té molt clar que segueix creixent com a jugador. Podria ser un dels grans beneficiats de la possible marxa de Lakovic si aquest acaba marxant. El jugador aprofita el seu bon estat de forma i continua demostrant que defensivament és possiblement de lo millor de la lliga.

Nom complet: Erazem Lorbek
Lloc i data de naixement: Ljubljana, 21/02/1984
Posició i alçada: F - 2.08 m
Nacionalitat: Eslovènia
Dorsal: 25

Una altre de les incorporacions interessants de la temporada. Tot i que ja va estar a l’Unicaja temps enrere, sembla que el eslovè torna a la bona marxa i demostra la seva valia. Ara com ara és un dels jugadors que primer entra en les rotacions de Xavi Pascual. Aquest jugador molt aficionat al piano demostra que sap tocar les tecles dintre la zona con ningú. Ara els de catalans tenen clar que amb aquest jugador que també té una bona mà, és complementari amb Ndong i Vazquez i una competència interessant amb Morris.

Nom complet: Fenton Pete Mickeal
Lloc i data de naixement: Rock Island, Illinois, 22/02/1978
Posició i alçada: A - 1.99 m
Nacionalitat: USA
Dorsal: 33

A tots ens va sorprendre quan aquest americà va aparèixer al Leche Rio Breogan. Va ser la epoca de Charlie Bell, Lou Roe i quan semblava que tenia ofertes de tots els equips grans (Barça, TAU i Madrid) va marxar a Corea perquè li pagaven una fortuna. Poc després va tornar al TAU i va fer una bona temporada quan ningú ho esperava. Per aquest motiu el Barça va apostar per ell i va treure un gran rendiment d’un jugador que funciona molt bé i que és imprescindible. Una gran copa i una gran temporada la que esta quallant el nord-americà, que sembla que té ofertes de la NBA. Veurem com es presenta el futur del jugador.

Nom complet: Roger Grimau Gragera
Lloc i data de naixement: Barcelona, 14/07/1978
Posició i alçada: E - 1.96 m
Nacionalitat: Espanya
Dorsal: 44

El Gran capità, el jugador que va arribar del Plus Pujol Lleida i ara és aquell jugador que cada any sembla que hagi de marxar i mai ho fa. Criat a les categories inferiors de la Penya, sembla que ara és indiscutible per Xavi Pascual. De nou va seguir amb les seves estadístiques a la Copa i que no es deixa veure en els freds números segueix demostrant que és un dels jugadors que té molt de futur a l’entitat.

Nom complet: Xavier Pascual Vives
Lloc i data de naixement: Gavà, 09/09/1972
Nacionalitat: Espanya

Passa per l’Aracena de Ponts, es transforma en el director del Basquet Base del Barça i ajudant d’Ivanovic fins que el substitueix. Tot i que encara té detractors, ara mateix va donar una lliçó en el mateix Ettore Messina, que durant molt de temps va sonar com a substitut del de Gavà. Ara ningú li discuteix que és el millor entrenador que pot tenir ara el Barça i que es veu amb possibilitat de fer un triplet que fins ara només té Pesic.

DKV Joventut campió de la Mini copa

Havia preparat l’article sobre la Copa del Rei guanyada pel Barça de basquet però he preferit parlar de la Mini Copa del Rei que organitza des de fa 7 anys l’ACB. El màxim referent ha estat Ricky Rubio qui va guanyar ja la Mini Copa i poc temps després la Copa del Rei. La Penya una vegada més hi ha enviat el seu equip representat per el infantil A, dirigit per un d’ells millors tècnics de l’estat i diríem que del continent, en Joan Rallo. I Joan si això no t’ha fet el pes ho sento, ho crec així. He vist entrenar en Joan Rallo i es mereix els qualificatius que he emprat amb ell. Sergi Costa, Martí Fonollà. Juan C. Vicente, Marc Gras, Marc Fernàndez, Adrià Retres, Lluís Guàrdia, Xavier Gómez, Miguel Montes, Xavier Moreno, Marc Bauzà i J. Barreiro són els nostres nens que han guanyat aquesta Copa del Rei 2010, dirigits per Joan Rallo i assistit per Oscar Lata, Carme Farrés i Hèctor Sànchez.

Poc coneix la gent sobre aquest equip i aquests nens, qui des del dia 19, és a dir divendres ja van estar jugant. Evidentment que han perdut dies de classe a l’escola, tot i que em d’agrair l’esforç fet per les escoles no posant impediments, espero, als nois que han anat a Bilbao. Aquesta sortida al País Basc ha estat com una classe més, diríem que de socials, geografia i història. Fan una estada en un país nou, amb llengua i cultura pròpia, carregada de història. Una experiència inoblidable per tots ells, jugant contra equips dels millors d 'estat els quals els ajuda a formar-se tant de jugadors com a persones, jugant en una pista que havia estat ACB, el Pavelló de La Casilla.

Si parlem sobre el partit de la final que és el més important veurem que l’equip del FC Barcelona va dominar els dos primers quarts del partit, però després els jugadors del Joventut de Badalona van aconseguir canviar el signe del partit i van passar a guanyar fins que al final es va produir un resultat ben ajustat 76 a 74 pels nens del Joventut. A destacar diverses coses importants. La Penya va provocar al Barcelona 34 pilotes perdudes, mentre que la Penya en va perdre 22 però la Penya en va recuperar 20 i el Barça només 12. D’altre banda i va haver un equilibri en el rebot, 47 pel Joventut i 45 pel Barcelona. 92 rebots són molts i tot i que els nens d’aquesta edat no tenen una mecànica de tir com els grans i un encert com ells entendre que el rebot és bàsic junt amb la defensa per guanyar els partits els va fer treballar de valent als dos equips i això és motiu d’orgull i alegria.

No podem desmerèixer el treball realitzat per l’equip del Barcelona ja que a semifinals van deixar fora i per un sol punt al Real Madrid. El treball realitzat pels jugadors i tècnics del Barcelona és molt lloable i aquest partit ha posat ben amunt el treball realitzat pels tècnics catalans i els seus equips que a més representaven a tot Catalunya. El nostre país té una gran inversió en tots els nens i nenes que juguen a basquet, cadascú al seu poble i ciutat.

Però tornant al Bressol del Basquetbol, Badalona la capital del Bàsquet Europeu, representada aquesta vegada pel màxim exponent de la ciutat el Joventut de Badalona, continua format i creant jugadors a través d’una de les millors fàbriques de jugadors de bàsquet del món. Des de que el Juliol de 1927, el mestre Pere Gol i els seus amics van introduir el nostre esport a la nostre ciutat, molts jugadors, tècnics i clubs han aportat el seu gra de sorra al bàsquet. Podríem dir que dos dels últims productes del mestre Pere Gol, han estat a la Copa del Rei de l'ACB, dos badalonins, en Sergi Vidal i en Josep Franch. Un altre dels col·laboradors del Sr. Gol, el directiu del Joventut el Sr. Xavier Padrós, és el responsable de l’escola de Bàsquet del Joventut. Una escola on en Jordi Martí n’és el director, el qual està envoltat d'exitosos i qualificats entrenadors que com molt bé defineix en Jordi Martí i en Joan Rallo la seva missió i màxim treball és la formació de jugadors per nodrir l’equip professional del Joventut que està a la lliga ACB.

La base d’aquesta formació de jugadors comença a partir de l’educació esportiva del jugadors, el seu comportament al camp i fora del mateix, a més de l’ensenyament i pràctica dels fonaments del joc. La seva velocitat d’execució farà que l’equip contrari li costi més de poder defensar o atacar, ja que a la Penya s’ensenya tots els fonaments tan ofensius com defensius i en aquest cas en Joan Rallo, l’entrenador campió de la Mini Copa 2010 a Bilbao n’és un dels màxims exponents.

Seria convenient, o només per curiositat que qualsevol persona anés a veure els entrenaments d’aquests nens al Pavelló Olímpic, per tal de veure el mètodes de treball emprat i la seriositat i il·lusió que hi posen tots els jugadors del club cada dia en els seus entrenaments diaris. L’altre dia un bon amic meu i antic company d’equip de bàsquet comentava al seu fill, jugador, que als USA si no aproves els estudis, no et deixen jugar. Efectivament, allà l’esport és una assignatura més i aquí hauríem també de procurar que els nostres fills apart de fer esport tinguin cura dels seus estudis, ja que no tothom arribarà a poder viure de l’esport i que com més educació, estudis i cultura tinguem, més èxit tindrem a la nostre vida.

Felicito doncs al Coach Joan Rallo, als seus col·laboradors i als seus jugadors pel seu gran èxit obtingut a Bilbao i encoratjar-los a seguir treballant en la seva formació, sense oblidar la meva felicitació fent-la extensiva a tots els entrenadors i responsables dels equips base del Joventut de Badalona.

Copa del Rei

Un any més tornem a tenir la Copa del Rei a tocar. Una competició anomenada anteriorment Copa del Generalísimo, que posteriorment va prendre l'actual denominació. Inicialment organitzada per la Federación Española de Baloncesto i que des de fa uns anys la organitza la ACB. És el torneig de referència a Europa després de la Final Four de la Euroleague i de les finals de la lliga ACB. Anomenada també torneig del KO ja que el que perd torna a casa. Una competició dominada per dos clubs de futbol, el Real Madrid CF amb 22 títols i el FC Barcelona amb 20, i seguida molt de lluny per diferents equips de bàsquet, el Joventut de Badalona amb 7, el Saski Baskonia 6 i després Estudiantes Madrid amb 3. Tot i això hi trobem diferents equips catalans que també van aconseguir ser campions com el CD Laiteà 2, Picadero Jockey 2, Societè Patrie de Barcelona 1, CB Hospitalet 1, Basquet Manresa 1 i RCD Espanyol amb 1 altre títol.

Podriem dir que hi ha els reis de copes com són Pedro Ferrándiz, Lolo Sáinz o Aito Garcia Reneses els quals n'han aconseguit més que ningú, tot i que Aito l'ha aconseguit amb el Joventut i el Barcelona. També hi ha jugadors l'han aconseguit diverses vegades amb un o més clubs com amb el Barcelona Solozabal, Epi, Sibilio, De la Cruz, Gasol, Navarro, Dueñas o Norris, el Real Madrid Corbalán, Brabender, Luyk, Rullan, Cabrera, els germans Ramos, Emiliano, F.Martín, Romay, Lluís, Sevillano i el Joventut de Badalona amb Lluís, Buscató, Gol, els 3 germans Margall, Rudy, Ricky, Turner, Santillana entre d'altres.

Jugadors com Rudy Fernandez o Pau Gasol els ha servit aquesta competició per fer-los donar el salt necessari de reconeixement per anar posteriorment a la NBA.

I ara què? Qui serà el jugador el qual li servirà aquesta competició per rebre aquest reconeixement? Personalment no ho sé. Tenim en Ricky Rubio el qual ja està descobert fa anys ja que des dels 14 anys que juga a l'ACB; Victor Claver del València, també l'ha jugat; Sergi Llull del Madrid igual cas que els dos anteriors. Que ens queda? Doncs després de pensar-hi una mica trobo a Josep Franch i Pere Tomàs o Joan Tomàs si és convocat del Joventut, Nole Velickovic i Ante Tomic amb la incògnita de Vladimir Dasic del Real Madrid, o en Nando de Colo del València.

Els emparellaments han estat d'allò més divertit, sobretot perquè he llegit per algun lloc que el sorteig havia estat preparat. Si penso que si, preparat per que surtin el 8 equips i toqui qui toqui.

Valencia contra Estudiantes, dues maneres diferents de joc on Albert Oliver base de l'equip de Madrid, sortit de la fàbrica del Joventut, va jugar a Valencia després d'anys de ser a Manresa i on la major solidesa d'equip que té el València em fa pensar que guanyaran el partit. Serà un partit intens, on s'acabarà quan ho digui l'àrbitre, no quan ho senyali el rellotge del marcador, recordem tots el que va passar en el partit recentment jugat Partizan contra el Barcelona. Estudiantes no pararan de lluitar, sempre ha estat la seva manera de joc. El Valencia, equip que poc a poc amb el seu tècnic Spahija han aconseguit ser un dels equips més perillosos de l'ACB, on ningú agrada jugar en contra.

Bizcaia contra Baskonia. Duel basc. Els de Bilbao classificats per organitzar la competició, no han estat gens regulars a l'ACB, tot i que a Europa ha dominat. Bizcaia ha canviat el tècnic, tenien l'home que va pujar l'equip a l'ACB i a qui li deuen tot: Txus Vidorreta que ha estat substituit pel grec Katsikaris. Baskonia, amb tot el seu exercit manats pel General Ivanovic lluitarà per que el títol no marxi del Pais Basc, en són els vigents campions amb un equip molt complet on hi destaco Ribas, San Emeterio, Teletovic i Splitter. Penso que tot i els 15000 espectadors passarà el Baskonia.

Barcelona contra Cajasol Sevilla. De totes totes diria que el Barcelona per equip, jugadors, pressupost i historial passaria a semifinals. Un equip amb 13 estrelles, tot i que Barton no pot jugar encara lesionat, hauria de guanyar facilment. Ricky, Lorberk, Sada, Lakovic, Navarro, Vazquez, etc haurien de passar per sobre el Cajasol, però aquest equip molt ben dirigit pel tècnic català Joan Plaza ho posarà molt difícil. Coneixent com conec Plaza, mai baixaran els braços, lluitaran fins al final i faran joc joc molt dur, sobretot mentalment, on no hi tenen res a perdre. Miso, Triguero, Ellis, Calloway, Douglas, Savanovic i la resta de jugadors ho posaran complicat al Barcelona. Però la meva aposta i la de tothom, és que passarà el Barcelona.

Joventut contra Real Madrid. El Madrid amb un equipàs dirigit per un dels tres millors entrenadors d'Europa, Ettore Messina, afrontarà aquesta competició on només els importa la victoria final. Un equip on destaca un duet molt bo: Velickovic i Prigioni. Amb l'ajuda de Llull, Hansen, Vidal, Reyes, Lavrinovic, Kaukenas i la resta fa que tingui aquest equip un nivell dels millors d'Europa. I el Joventut haurà de jugar a més del cent per cent per guanyar. Tucker si està recuperat, pot estirar de l'equip més jove de l'ACB. Amb Tirpkovic, Pere Tomàs, el polivalent Bogdanovic, Josep Franch que és la última perla de la factoria de Badalona, Sonseca, i la resta de jugadors voldran no tornar a casa a les primeres de canvi. Ni al Joventut, ni al seus fidels seguidors ni cap altre voldran tornar de cop a casa. Com a antic jugador del Joventut m'agradaria dir que és el meu equip qui passarà a semifinals. Quan tothom em pregunta que farà el Joventut, sempre dic el mateix: GUANYAR!!!! Així és com ens han ensenyat, a part de tots el fonaments de joc. No podem sortir a jugar, em de sortir a guanyar. però haig de ser realista pel pressupost que té el Real Madrid i tot i que m'és molt dur dir-ho, passarà el Real Madrid, tot i que em vull equivocar totalment.

És més, m'agradaria anar a Bilbao el diumenge a veure com el Joventut guanya la Copa del Rei 2010. I campió a part de la Penya, que sigui la Penya!!! Però sembla ser que els dos equips més poderosos, el Real Madrid i el Barcelona, els dos clubs de futbol, seran els que jugaran la final. Qui guanyarà? No ho sé, això ho deixo per tota la gent que llegeixi l'article. La meva aposta, no pot ser cap altre: JOVENTUT DE BADALONA.

Sort a tots i com deien al circ, que comenci l'espectacle!!!!