Encara esperem la Masia

Foto Oficial del FC Barcelona 13/14 Font: Mundo Deportivo

Amb l’arribada del nou entrenador el primer que es va vendre es que estaria molt més pendent de la pedrera, que era un malalt que es podia passar les tardes i els dies veient partits del Juvenil, dels cadets, del B… De moment no l’hem vist en lloc, i no només això, sinó que tampoc conta gaire amb els de la pedrera que té en el primer equip. Les rotacions les hem pogut veure, però també hem vist com descol·locava jugadors quan tenia recanvis naturals. Hem vist Adriano canviar de Banda sense que aparegués en cap moment Montoya. Hem pogut veure com ha fet apareixer a Mascherano al eix de la Defensa i Bartra no va debutar fins al partit de Champions contra el Ajax amb tot fet, i tenint en compte que a la Lliga no ha jugat. Tello, un jugador que segons ell li encanta i el té enamorat... no se’l veu... i finalment els casos de Sergi Roberto, possiblement un dels millors de la pretemporada, el jugador pel qual no es va fer cap fitxatge amb la marxa de Thiago i que tampoc ni apareix a les convocatòries i el de Jonathan Dos Santos que ho tenia tot fet amb la Reial Societat i el Tata li va demanar que es quedés perquè disposaria de minuts... per tan, on és aquest entrenador que TANT i TANT revisa la cantera i els equips inferiors?

Actualment el barça ha omplert les 25 fixes de les que disposa el primer equip. Tot i que en partits com els del Sevilla poques rotacions. Per ser exactes els números canten: Anem per ordre de dorsals: Montoya: 0 minuts; Dos Santos: 11 minuts; Bartra: 0 minuts (en lliga); Sergi Roberto: 8 minuts...

Cas Montoya preocupant
El més destacat de tots per mi és el cas Montoya per mi és el més delicat. El jugador, campió de la Sub 21 es el lateral dret recanvi de Dani Alves. Actualment acaba contracte i no s’estan movent els fils per renovar-lo. Per mi aquest hauria de ser un dels jugadors de futur del Barça, però de moment no es mou fitxa i podem acabar perdent-lo.

Sergi Roberto ha de jugar
Jo crec que és el futur del mig del camp. Fisicament es fort i demostra que té molta visió de joc en tots els moments del partit. En les darreres jornades ha estat el descartat i això acabarà minant la moral del jove jugador català. La nova generació necessita un lider i aquest pot ser el de Reus. Té ganes, és culé com pocs i vol demostrar que el nou Barça ha de passar per la gent de la casa i ell està per poder fer força en aquest aspecte.

La porteria una mala planificació
Aqui hi ha un tema delicat. Victor Valdés és i ha de ser el titular indiscutible d’aquest equip. Està atravessant un dels moments dolços de la seva carrera. El porter que acaba contracte i que ja ha dit que no renovarà no té un subsitut de futur. Pinto és el porter de la copa, un suplent que té molt assumit el seu rol i que no dona problemes. Per la seva part cal tenir en compte Oier. El tercer porter de l’equip està per obligació contractual. En la seva renovació es va signar que aquesta temporada havia de pujar al primer equip, però està clar que no dona les garanties de futur d’un porter i tenint un filial a Segona A, la figura del tercer porter és innecessària.

Afellay i Cuenca, casos a part
A més cal sumar dos jugadors més en discòrdia: Afellay i Cuenca. Els dos amb contracte en vigor i lesionats de llarga durada, no conten per l’entrenador, però a fi i efecte d’evitar una denúncia han rebut dorsal: Cuenca té el 19 i Afellay el 23. L’objectiu era cedir-los o vendre’ls. Al no poder-ho fer, es va optar perquè continuessin a la disciplina del club i ocupen una part super-poblada com pot ser el mig camp endavant, on el Barça no necessita més efectius.

Encara queda molta lliga, però en partits que es podrien haver fet rotacions el nou entrenador no ho va fer. A veure si les comença a utilitzar. L’objectiu és que de cara a final de temporada no arribar tan fosos com ho van fer l’any passat contra el Bayern de Munich.

L'estrella del Sheriff ja brilla al cel

Avui volia parlar de fitxatges, volia parlar de moltes coses, volia comentar l’adeu de verdú, la victòria de Lorenzo... és més, ho tenia tot fet i m’haruia encantat fer-ho, però només parlaré d’una... parlaré d’una que mai m’hauria agradat donar! ens ha deixat un amic, un geni, un mestre... avui Manel Comas ha perdut el partit contra el Cancer. L’entrenador, l’amic, ens ha deixat avui a Tiana als 67 anys. El que per molts era un mestre i que molts recorden no ha pogut amb la lluita que portava des de feia 1 any i mig contra el Cancer i finalment ens ha deixat aquest matí. Pel record queden els seus títols com a entrenador, la seva dialèctica a les sales de premsa les seves paraules, la seva manera directa de dir les coses i les seves anècdotes. Nits inacabables de xarrera i diversió. Històries que semblaven increïbles però que eren certes, jugadors que has conegut i que t’han respectat. Jugadors que avui ploren la teva perdua. Aquest partit no l’ha pogut guanyar i el tianenc ha perdut la partida.

Pel record els 12 equips de la ACB en els que has estat: Joventut de Badalona, del CAI Saragossa, del Taugrés Vitòria, del Caja Sol de Sevilla, o del club bàsquet Manresa, entre molts d'altres. Tot i que no va guanyar mai CAP lliga és el segon entrenador amb més victòries de la Lliga ACB amb 392, només per darrere d'Aíto García Reneses. I ha gaunyat la Recopa, la Coa del Rei la Korac i en el nostre record quedaran aquelles frases de NAF o aquelles maneres de parlar i el seu caràcter a la pista que res tenia a veure amb la seva vida real. Afable com pocs tenia conversa per tothom, passejava per Tiana i trigava hores en anar d’un cantó a un altre... Normal! Era el Xeriff i tothom el parava per preguntar-li coses.

Els darrers dies la seva vida anava marcada per una polèmica judicial que jo mai vaig creure i que jo encara espero que se solucioni a favor seu, encara que això no ha de embrutar el que ha estat la seva vida professional i personal. Treballador incansable i mestre de molts avui s’ha apagat un dels caràcters més forts del Basquet estatal i dels més carismatics. Defensor a ultrança de Tiana i dels seus simbols el recordem per defensar la bassa de Can Matas en una roda de Premsa.

Encara esperaré algun dia trobar-lo al Casal de Tiana, trobar-lo passejant pel poble amb la seva melena, el seu bigoti i el seu inseparable xaleco... Manel, allà on siguis recorda que has deixat molts amics i persones que t’estimem! Sempre seràs en el nostra record i sempre estaràs entre nosaltres i ara, allà dalt, tens gent que t’espera però aquí has deixat alguns que ja t’enyoren!

Setmana intensa a tots els nivells!

Si avui hagués de fer un resum del que ha estat tota la setmana a nivell esportiu, necessitaria més temps del normal, però com que em cal, ho faré!

Comencem pel Barça. Els de Vilanova i Roura van fer un partidàs contra el Milan i es van endur la classificació pels quarts de final de la Champions. Va ser d’aquells partis que es va veure clar que els catalans anaven a per totes. M’entendreu: Pressió des del primer moment, ajudes constants, defensa de 3 amb cobertures excepcionals... molt complert l’equip. A més es va fer allò de marcar aviat i encara va donar més marge i empenta a l’equip. Tothom destaca Messi, Villa, el desgast de Pedro i el gran partit d’Iniesta... jo em quedo amb un jugador que va fer un dels partits que ens té acostumats quan arriben les grans ocasions, estem parlant de Sergio Busquets, el de Badia del Vallés ho va fer tot molt bé i va ser la peça que va equilibrar a l’equip. Jordi Alba va donar l’èxtasi final amb el quart gol que sentenciava el partit i calmava als culés.

El cap de setmana després van fer de nou un bon partit contra el Rayo amb un equip que va plantar cara i que amb Paco Jemez juga un altre futbol que no té res a veure amb els equips, teòricament, petits. El Rayo va fer un bon partit i la societat VIlla i Messi també. Jo tinc més clar cada dia que l’asturià s’ha de quedar la propera temporada. El que sembla que va perdent crèdit és Cesc... veurem que passa

A l’Espanyol es van aprofitar de l’esforç del Malaga per classificar-se pels quarts de la Champions i van guanyar a La Rosaleda, un camp complicat i que també serveix per trencar el malefici fora de casa. Si sumem com han anat la resta de resultats els de Javier Aguirre se situen a la zona més tranquil·la de la taula amb les mirades posades ja fins i tot més a la part alta de la taula que gairebé a la baixa. Tot i això els pericos es volen calmar i no estirar més el braç que la màniga. La salvació encara no és matemàtica i cal seguir pensant partit a partit per no haver de correr al final. Ara tenen una setmana per preparar el proper partit i que la secretaria tècnica segueixi sondejant el mercat per reforçar el planter de cara a la propera temporada.

Parlem de bàsquet. El Barça es va imposar contra el CAI de Saragossa amb un gran Joan Carles Navarro que va superar la marca de Epi com a màxim anotador del club i que va deixar en un segon pla la lluita entre Tomic (que segueix estant espectacular) i Norel, que demostra les bones qualitats de la pedrera de la penya... Una pedrera, al del conjunt badaloní, que va demostrar de nou el gran interès que desperta entre tots els jugadors. Després de la marxa de Gaffney i el fet de que Fisher va fer una petita espantada, doncs es va decidir recuperar el que és l’esperit de Badalona i tirar de la pedrera per guanyar al Baskonia i situar-se en llocs de Play-Off!. El Manresa cada dia té més complicada la Salvació i si a sobre el Lagun Aro va guanyant els partits i la reacció definitiva del que demostra que els de Jaume Ponsarnau no poden sortir del pou de la classificació... i la veritat és que ho necessiten per aixecar el cap de manera definitiva.

Per acabar fem un ràpid repàs a altres temes: Raikonen dona la sorpresa i s’imposa en el primer GP de la temporada a Melbourne. El finalndès va ser molt més fred, va demostrar les prestacions del seu cotxe i només va fer dues aturades. El segon Fernando Alonso, que recordem que sortia 5è i finalment tanca el podi Vettel! En aquí tot i que Lotus va fer-ho molt bé es troben a faltar els McLaren i els Mercedes... veurem que passa a la resta de campionat.

Rafa Nadal va tornar a guanyar i ho va fer a Indian Wells! El de Manacor es va endur un partit contra Del Potro que li va guanyar el primer set i ja està. El tenista espanyol va començar a ser una apiconadora i demostra el bon estat del seu genoll en el ciment! Propera parada: Terra batuda, la seva GRAN especialitat!

En el 6 nacions derrota increïble d’Anglaterra contra Gales per un clarissim 30 a 3! El 15 de la rosa va ser vapolejat pel campió flamant del torneig i perd l’opció que tenia a la triple corona i al gran Slam! També cal mencionar el bon torneig d’Italia que possiblement ha tancat la seva millor actuació i França que va guanyar a la darrera jornada i va evitar la cullera de fusta!

Bon cap de setmana de futbol, dolent pel bàsquet i tot macat pel dol

Oscar Pistorius, detingut

Aquest cap de setmana el Barça ha guanyat, amb més patiment del esperat o previst contra el Granada. Els de Lucas Alcaraz van fer un partit seriós i es van trobar amb algunes decisions arbitrals que els van ajudar, diguem-li el gol del Granada que no hauria d’haver pujat al marcador o els dos gols del Barça que van ser anul·lats de manera injusta. Coses que queden d’aquest partit: Messi millor que ni es refredi, perquè és vital per aquest equip, dissabte va marcar el gol 301 amb la Samarreta del Barça. El crack argentí segueix demostrant que és el millor per desembossar partits. Ahir recordava l’època en que Romario i Ronaldo van prometre 30 gols en un any... com a davanters centre... i Messi sense prometre res en porta 37 i només estem a FEBRER! Per ser exacte, porta més gols ell sol que 15 dels equips de primera... IMPRESSIONANT

Més coses, sense Xavi ni Iniesta, el barça no té el control al mig del camp, tot i tenir la possessió no té la verticalitat que li donen aquests dos cracs. Per acabar, no vull deixar de parlar d’Alexis, mentre que l’altre cap de setmana semblava que començava a demostrar que mica en mica es recuperava, aquest dissabte va tornar a demostrar, tot el contrari, que no és aquell jugador que va embadalir al Udinese ni que la temporada passada amb 14 gols era titular indiscutible i semblava que Villa, no tenia lloc... potser aquest estiu cal replantejar-se si vendre al jugador asturià. 

Per altra part l’Espanyol va encadenar una nova victòria i va deixar un bon regust de boca a tots els assistents a Cornellà el Prat. Els pericos encadenen una ratxa de partits que els ha fet sortir del descens i fins i tot, ho direm amb la boca petita, mirar cap a Europa. Una curiositat, l'Espanyol té a 11 punts el descens i a 11 punts la Champions. Sergio Garcia està en un molt bon moment i poc a poc s’aposenten a la zona mitja de la taula. Si tot va com fins ara, fins i tot podrien començar a mirar amunt... veurem que passa! Tot això en mig d’una setmana en que sembla que Cristian Alvarez ha vist com el seu agent deia que al acabar la temporada, deixaria de ser el porter de l’Espanyol. Si això li sumem que diversos equips van darrera de Kiko Casilla, a la secretaria tècnica se li obre el forat de la porteria com a problema... L'altre és Wakaso, el jugador va arribar tard i sembla que és apartat de l'equip. Fins i tot tal com va l'equip i la bona copa d'Àfrica que va fer, no descartaria una sortida ràpida del club.

En Bàsquet cap de setmana per oblidar. Pallissa que va rebre el Manresa de part del líder de la lliga el Reial Madrid de més de trenta punts. Molt bé Mirotic que desapareix en els partits importats i fantastic un apossentat Sergio Rodriguez. Derrota de la Penya que va fer un trist paper contra el Bilbao en el que va fallar molts tirs de tres... va arribar a tenir un 0 de 16.... Per acabar victòria in extremis del Barça Regal contra el Fuenlabrada en el darrer instant i gràcies a Tomic. Els de Xavi Pascual van patir més del compte per guanyar a un rival que està a la part més baixa de la taula.

Parlem del All Star Weekend... i en parlarem ràpidament, ja que aquest any es demostra una vegada més que avorreix i moltíssim.... El partit dels jugadors del primer any i els del segon va acabar sent un concurs d’esmaixades... els concursos, pel meu gust i pels de molts, faltaven noms il·lustres que poguessin donar vida... i el partit de les estrelles ja perd tot el interès que pogués tenir anteriorment.

Per acabar aquesta setmana el mon de l’esport ha vist dos casos de mort. Una White, el jugador que va estar entre d’altres al Granollers i al Valvi Girona, va ser assassinat per la seva dona mentre dormia després de que aquesta l’hagués enxampat mirant porno. Per altra part Oscar Pistorius, el corredor sense cames que va arribar a disputar uns jocs olímpics ha estat detingut i pot ser condemnat a cadena perpetua per l’assassinat de la seva parella... aquest mon de l’esport a vegades té coses que no tenen a veure amb la pràctica del mateix, però que et deixen glaçat.

Cap de Setmana marcat per la Copa del Rei

Quan un equip té molts bons jugadors és qüestió de temps que la cosa funcioni, això és el que li ha passat al Barça Regal. L'equip de Xavi Pascual va arribar a la Copa gairebé de miracle i es va presentar a la cita de Vitòria sabent que hauria de patir molt més del compte per poder superar només el primer rival, el Reial Madrid... i ho va fer. Després de Dues prorrogues els catalans es van imposar als de Pablo Laso en un partit que per uns moments semblava que no volgués guanyar cap dels dos conjunts. Un enfrontament que crea afició i que va donar vida a la Copa del Rei d’enguay. Un matx estrany, ja que tant Barça com Madrid el van tenir guanyat i als dos se'ls hi va girar el marcador. Tot i això els errors de Pablo Laso van acabar condemnant a l'equip de la capital.

A la segona el Barça se les veia amb el Baskonia, que jugava a casa i venia de no patir gaire contra el Cai Saragossa. Els aragonesos, tot i fer uns bons 20 primers minuts encapçalats pe Aguilar, a la segona part va desapareixer contra el Caja Laboral un molt bon equip que li falta conjuntar-se. La semifinal estava servida, però el Barça va aprendre la lliçó del que va passar a Caceres fa uns anys, en que igual que aquesta temporada i després de dues prorrogues l'equip que va sortir d'aquest enfrontament va caure derrotat. Els quarts no van passar factura i els blaugranes van tornar a fer allò que se'ls dóna millor, aprofitar un petita ingerència de la defensa dels bascos per destroçar-los al darrer moment.

Amb aquesta victòria es presentaven a la final contra un València que va patir ben poc per arribar-hi, els de Persaovic no van tenir problemes per acabar amb un Estudiantes que sense Carl English entonat passa molts problemes, si a sobre li sumes que ni Kirsai ni Gabriel van fer bons números, tot suma per no guanyar el partit. Els taronges tampoc van tenir excessius problemes per desfer-se del Canaries que, després de guanyar al Bilbao i posar per primera vegada un peu a la Semifinal amb una gran actuació del pivot Xavi Rei. A les seminfinals poc van poder fer contra el València, més que animar i animar, els aficionats pio pio com se'ls coneix van demostrar el seu suport als seus jugadors que van acabar pujant a les grades, després de perdre contra València, per agrair la mostra de afecte i el suport de l'afició, Pedro Martinez tampoc hi va voler faltar.

A la final de la Copa els nervis estaven a flor de pell i va semblar que fins que no es van asserenar no van poder demostrar el seu joc, tot i un erràtic Navaro, un Lorbek que en els primers quarts no sabien on eren, i un Tomic que es va carregar ràpidament de faltes, va fer canviar la filosofia del partit i va fer sorgir altres jugadors.

Però recolzats en un gran Marcelinho, un grandissim Sada i un pletòric Pete Mickael, amb la col·laboració de Jawai i amb un inspiradissim i denfensiu Brad Oleson, el Barça va demostrar perquè ha empatat a títols amb el Reial Madrid en aquesta competició i es va alçar en just guanyador del trofeu. Fins i tot va semblar que si els jugadors haguessin apretat una mica més al principi del tercer quart encara hauria estat un resultat d'escandol.

Un parell de coses que em van agradar i que no. Em va agradar molt el fet de que crec que el Barça venia ben entonat després de dos partits durs i demostrant que portava més ritme de competició, al contrari de fer afluixar el ritme i veure al Barça cansat, es va veure un conjunt que venia molt preparat. El que no em va agradar va ser que Xavi Pascual veient que Navarro no hi era... (va acabar amb -7 de valoració) no apostés per un altre jugador en aquesta posició, ja no dic Rabaseda que sembla que no conti amb ell, sinó Saras que no va disputar ni un sol instant de la final i que pel que es veu va tenir problemes amb l'entrenador el dia abans... Si tampoc pots amb ell convina Marcelinho amb Sada... fer jugar tants minuts a Navarro va ser incomprensible.

Avui dedico la part final del resum setmanal a parlar dels equips de futbol, ja que l'esdeveniment de la Copa del Rei de Bàsquet sempre marca el calendari en aquest mes de febrer, però el que van fer els dos equips de casa nostra és digne de menció.

Que el Barça que golegi al Getafe a casa, no seria una cosa tant nova, si no fos pel fet de que dels 6 gols, van ser marcats per 6 jugadors diferents i que les rotacions, diumenge si, van funcionar: Mesi, Villa, Iniesta, Piqué, Tello i fins i tot Alexis van aconseguir foradar la porteria defensada per Codina en un enfrontament que va estar marcat per la bona actuació en conjunt del Barça. Els de Roure van demostrar que aquest horari, del tot no els ha afectat. Si a sobre sumem la victòria del Rayo contra el Atletico de Madrid, la diferència amb el segon encara és més gran i passa a ser de 12 punts. Ara queda un llarg camí per endavant i han de venir més partits. La propera setmana es visita Los Carmenes amb un Granada que ha canviat la dinàmica de manera espectacular des de l'arribada de Lucas Alcaraz.

Per la seva part l'Espanyol es va imposar per 0 a 4 a la seva visita a la Catedral, Sant Mamés. Els d'Aguirre van demostrar que el Vasco, que va estar a la seva segona terra, es va endur un partit que es presentava complicat. Jo la darrera vegada que recordo un resultat així en un desplaçament va ser un 11 de setembre de 1994 amb un 0 a 4 contra el Valladolid, els golejadors en aquella ocasió van ser Arteaga, Radioccoiu i Lardin que en va fer 2! En aquesta ocasió a la Catedral, en la darrera visita de l'Espanyol en aquest camp tant mitic quedaran per a la història els noms de Hector Moreno, Victor Sanchez, Stuani i Verdú. Amb altres coses em quedo del partit: Kiko Casilla ja és per mi Titular indiscutiblea la porteria. Li ha guanyat el lloc a Cristian Alvarez, que es veu que la lesió l'ha relegat de la porteria. El que no em va agradar es que vagi guanyan per 0 a 3 no impedeix xiular un penal clamorós sobre Verdú. L'estament arbitral sempre hauria de tenir en compte el que passa en el camp, no el que reflexa el marcador.

Barça empata, Espanyol guanya i els equips catalans no acaben de rutllar a la ACB

Jugada del partit Barça - València

De nou Victor Valdés va deixar clara una nota a la secretaria tècnica del Futbol Club Barcelona: "si em voleu trobar un substitut, tindreu molta feina..." i dit i fet, es va posar els guants de les grans ocasions i va tornar a demostrar que és un dels millors a la seva posició. El València de Valverde va tenir molt clar com afrontar el partit i va presentar una sèrie d’opcions com les de tapar a Messi i obligar-lo a jugar a la divisòria, tot i que ja porta molts partits fent-ho sense estar tan ofegat. Amb tants jugadors no era tan perillós. Això va fer que el crack argentí no brillés al seu millor nivell. Tot i només treure un empat, no deixa de ser un bon resultat, tenint en compte que es jugava a un camp complicat com és Mestalla i que el València ha fet un canvi important des de l’arribada de Valverde a la banqueta.

Per la seva banda l’Espanyol si que ha fet un canvi des de l’arribada del Basco Aguirre. Els pericos es van endur una bona victòria contra el Llevant amb gols de dos ex-jugadors Granotes, com Stuani i Sergi Garcia. Les bones noticies mai venen soles i a part de la victòria es va poder veure el que, jo crec, que serà el millor reforç pel mercat d’hivern, Felipe Mattioni, que després de 3 anys al club, ha aconseguit debutar a la lliga per primera vegada, ja que les lesions no l’han acompanyat. Ara sembla que torna a tenir una bona forma física i està llest per jugar. Però ser perico vol dir patir i ho van fer de valent... a falta de pocs minuts el partit es va tornar boig i va semblar que hi havia opcions de remuntada del Llevant.

Per la seva part el Madrid va fer tot malament a Granada, on amb aquesta derrota, sumen 4 derrotes a les 4 visites a Andalusia. Els de Mourinho es van mostrar molt poc concentrats i molt fluixos. Cristiano Ronaldo ha batut el record i ja ha marcat amb el Madrid a tots els equips de primera divisio... a més l'entrenador portuguès va tirar amb bala contra alguns dels seus jugadors... anoteu els noms: Coentrao, que fa temps que té un peu fora del club; Sergio Ramos, aquest nom no és nou i no sorporen a ningú, ni molt menys; Higuain, que des de que ha tornat de la lesió no és el mateix; Di Maria, tots sabem que el portuguès ja fa temps que el té al punt de mira; Modric, que ha arribat sense pena ni gloria al club i finalment Marcelo, que a part de passar el partit rient, el veig molt passat de pes...

En Bàsquet, victòria del Barça en el Derbi català davant del Manresa. Els de Xavi Pascual van demostrar que arriben a la copa en el millor moment possible i ho hauran de fer contra el Madrid per seguir vius. Oleson va aportar 10 punts en un partit que es va haver d’aturar per un taulell trencat. A Valladolid, la Penya va tornar a fer un quart desastrós que el va tornar a deixar sense victòria. Els de Salva Maldonado van anar per davant tota la primera part, però al tornar del vestuari els va agafar la ja, malauradament, tradicional Pajara i van perdre el partit.

Queens Park Rangers, un petit amb gran pressupost

Aquesta setmana volia parlar una mica del que és l’equip del Queens Park Rangers (QPR) un equip que sempre ha militat a les divisions inferiors i que ara sembla que entra amb força a la Premier. Tot i anar a la última posició de la taula és un rival fort i amb jugadors sobrats per fer un bon paper. Encara que va jugar alguns moments competició Europea, ara torna per demostrar que pot ser un rival digne, tot i que la ratxa inicial no li deixa demostrar.

Història d’un club petit
El QPR es posa en marxa al 1882 de la fusió de dos clubs: St. Jude's i el Christchurch Rangers. El nom de Queens Park ve perquè la majoria de jugadors d’aquell equip venia d’aquella zona de Londres (cosa que no es pot dir de l’equip actual).

Com a curiositat es pot dir que va ser el primer equip de la Third Division en guanyar la Copa de la Lliga Anglesa la temporada 1966-1967. En ell va eliminar equips com el Leicester, o el Birmingham a les seminfinals. A la final es van trobar amb el West Bromwich Albion en un partit que tot i anar perdent per 2 a 0, els del QPR van remuntar i van acabar amb un 3 a 2. Clark va donar els dos primers gols al minut 7 i 36, però R. Morgan al 63, Marsh al 75 i el golejador Lazarus al 81 va donar la victòria al equip que entrenava Alec Stock.

A la temporada 1980/81 fitxa Terry Vebables per intentar redreçar l’equip. Ho fa i aconsegueix classificar-lo per la Copa de la UEFA quedant cinquè. Aquell mateix any deixava l’equip per convertir-se en entrenador del Barça.

Arriben els calers volant!
Un dels darrers propietaris d’aquest club va ser Eclestone, el magnat de la Formula 1 que va acabar venent el 66% de les accions a Tony Fernandes, propietari de Air Àsia i que va ser el que ha fet el nou projecte esportiu amb molts calers i molts jugadors mediàtics. Aquest home té una relació amb Eclestone perquè també és l’amo d’un dels equips de la F1. Per ser exactes al 2010 aconsegueix que una marca mítica com Lotus torni a la graella de competició i va canviant de nom fins a l’actualitat, que té el nom de Caterham F1 Team, que conta amb Petrov i Kovalainen de corredors.

Molts noms per aquesta temporada
Des de l’arribada al 2011, Tony Fernandes va presentar un projecte guanyador. Amb un entrenador com Mark Huges al capdavant es va farcir de jugadors experimentats i amb molt bones maneres per poder aguantar a la primera divisió. L’entrenador galès va voler contar amb jugadors com Andrew Johnson o Boby Zamora amb els que ja havia contat al Fulham i que es quedaven lliures. Tot i això altres jugadors com Esteban Granero, Djibirl Cisse, Julio Cesar (el que era porter de l’Inter) Park Ji-Sung del United, Armand Trahore de l’Arsenal o d’altres com Wright-Phillips del City així com sonats com Bosingwa del Chelsea o Anthony Ferdinand del Sunderland han estat altres incorporacions. En total 27 milions d’euros en fitxatges aquest estiu, a part dels nombrosos jugadors que van arribar lliures i amb contractes milionaris.

Expectatives de futur
L’equip té marge de millora i molt. Té els jugadors per sortir d’aquí i considero que l’entrenador és el més adequat. Veurem que passa des d’ara i fins al final de la temporada.

Cap de setmana amb olor a Benzina!

Aquest cap de setmana el Barça ha golejat, com era d’esperar, al Rayo Vallecano. Els de Tito Vilanova ho van fer TOT bé per endur-se un partit que van patir menys en defensa de tota la temporada. Tot i que el Rayo va xutar bastant més del que ens té acostumats. La defensa, de nou inèdita: Busquets i Adriano de centrals i Alba i Montoya als laterals. La intenció no era altra que sortir amb la pilota molt més controlada i ho van aconseguir. L’equip es va mostrar segur recolzat en un gran Cesc, per fi se n’han adonat que Villa al 60% és molt millor que l’actual Alexis i un Jordi Alba que demostra que la banda esquerra és totalment seva!

Beneit dubte el que té ara Tito Vilanova. Cesc està en una forma increïble, Xavi segueix sent el amo del mig del camp i Iniesta també és un grandíssim jugador. Per tan, si han de jugar tots... són 3 jugadors per 2 llocs... a no ser que tiris endavant Iniesta... però a davant a qui treus? Villa? Pedro? L’altre dubte pot ser amb l’entrada de Dani Alves. Tenint en compte com està tot en aquella banda i el gran rendiment de Adriano i Montoya en aquella banda... no se si el Brasiler té lloc en aquest equip... i personalment crec que Montoya està fent una temporada EXCEPCIONAL!

Anem a Cornellà el Prat, on l’Espanyol es va quedar amb la porteria a 0 i això és una gran noticia. La dolenta es que no van poder marcar i un punt a casa sap a poc... tot i això no cal oblidar que el Màlaga és un rival Champions i que porta un total de 9 punts de 9 possibles a la màxima competició europea. Els de Pochettino es van trobar amb un Malaga molt ordenat i amb moltes rotacions i que van acabar demostrant la seva valia, tant un com els altres... Al final un punt per cadascú i repartiment que no se si va agradar als dos per igual.

Avui hem de parlar de motor. Jorge Lorenzo i Marc Marquez ja són campions del mon. El Mallorquí va quedar segon per darrera de Stoner que va guanyar a casa sense cap mena de problema i Lorenzo va aprofitar que Pedrosa va anar a terra a la segona volta per proclamar-se campió per segona vegada. Per altra banda Marc Marquez es va imposar en la seva categoria, tot i no guanyar la cursa. El de Manresa va tornar a demostrar que és un gran pilot i pujarà a motoGP amb els dos títols inferiors a sota el braç, tota una garantia de bona praxis en aquest aspecte

En Automobilisme, Fernado Alonso va fer una gran cursa a India, però Vettel va sortir primer i va agafar una avantatage que es va convertir en insalvable tot i els esforços de l’Asturià. El Ferrari no donava més de si i tot i la gran conducció no va poder fer res contra un alemany que ja li treu 13 punts! A no ser que Vettel cometi algun error en les tres curses que falten... poc podrà dir Fernando Alonso. Ara tots recorden les trompades que li van donar i el va deixar fora de cursa en dues ocasions, si no fos així segurament el títol tindria més colo vermell que fins ara!

Qui era Lance Amstrong?

Quan el dopatge entra en un esport, tot desapareix i tot es dilueix. Des de fa molt de temps el ciclisme planeja el dubte dels productes dopants, sembla que l’esport es dilueixi.

Aquesta setmana s’ha confirmat que Lance Amstrong serà esborrat de la història del ciclisme. El texà s’ha demostrat que va prendre productes dopants durant tota la seva carrera. És més, feia servir un sistema innovador que no es detectava fàcilment, tot al contrari, era indetectable, però els testimonis han posat punt i final a un mite que va guanyar un total de 7 tours en tota la seva carrera i molts altres reconeixements que mica en mica li aniran traient... fins i tot al seu twitter ha tret el seu palmarès cosa que demostra que tot va en marxa... i que com es diu té assumida la sanció.

Avui llegia cròniques de molts diaris que deien que com els grans tirans havia estat menjat pels seus súbdits... i són frases relativament certes. Hi havia corredors que si no anaven al son del que marcava el nord-americà eren expulsats de l’equip i defenestrats. Amstrong era el rei de tot i era la imatge més despòtica d’un cap de files.

Ara sortirà tot

Avui em recordava un diari que Amstrong va viure a Girona uns anys (2001 – 2005). Alla en un palauet al preciós barri del Call, hi va posar el seu quarter general. Doncs explicaven avui que quan li marxava la llum trucava directament a Joaquim Nadal a l’hora que fos per queixar-se. El mateix ex-alcalde explicava que moltes vegades no era errada del subministrament general de la ciutat, sinó falta de pagament dels rebuts. Increïble.

Tocat i enfonsat de manera definitiva

Ja ho comentàvem un temps enrere en aquest mateix bloc que amb l’escàndol de Contador (Escac... i mat¿?) tots varem veure que aquest esport ja estava tocat. Cada dia és més exigent i no es pot demanar a un ciclista que es tiri 4 hores a sobre una bicicleta, baixi mengi un plat de macarrons i al dia següent tornem-hi. Considero que cada dia fan més complicades, llargues i més dures... insofribles per qualsevol esser humà per molt preparat que estigui!

Quan els Segona B prenen protagonisme

Aquesta setmana varem viure un any més l’aparició d’un equip de la segona B a les semifinals de la Copa del Rei. Aquest cop és el Mirandés i va eliminar a l’Espanyol, però hi ha hagut molts casos d’equips que han estat la revelació i que es van carregar a molts rivals de primera. Aquest serveix per demostrar que tots ho han patit i fins i tot els més grans han patit aquests problemes per poder-se endur partits contra els que a priori, eren els rivals petits. Tot i això el Mirandés no deixa de ser un equip que només ha perdut un partit en tota la temporada i que és el menys golejat de totes les categories professionals del futbol estatal.

Figueres, el primer que va arribar a Semis
L’equip de l’Alt Empordà es va imposar a molts primeres per arribar fins a les semifinals de la copa del Rei. Kali Garrido es va convertir en el gran heroi a Vilatenim al marcar el gol en el primer minut de la pròrroga que deixava fora l’equip de Carles Reixach, el Futbol Club Barcelona. Aquell any els catalans es van imposar a rivals com l’Osasuna als penals. A vuitens es va imposar al Novelda i a quarts va guanyar a un Cordoba sense gaires problemes al Arcangel per presentar-se a la final contra el tot poderós Deportivo de la Coruña. Els de Pere Gratacòs van caure amb tota dignitat en aquest partit en perdre a casa per 0 a 1 i empatar a Riazor. Al arribar a la final el Depor es va convidar de manera especial a gaudir de la final en el Bernabeu, on es va produïr el mitic “centenariazo” en que el Reial Madrid va caure contra els gallecs en un partit on se celebrava el centenari del club i tot estava a punt perquè el Madrid fes allò tan maco d’anar a recollir la copa.

Alcorcon, va fer el seu famós Alcorconazo.
Corria la temporada 2009-2010. El Reial Madrid amb Florentino Perez de nou al capdavant havia fet una forta inversió en fitxatges i havia portat a molts de les estrelles rutilants d’aquell moment com Cristiano Ronaldo, Kaka o Benzema i el seu projecte era aspirar a tot. El 27 d’octubre del 2009, però va aparèixer la pedra al seu camí, l’Alcorcon. El equip de Segona B amb Juan Antonio Anquela a la banqueta es va plantar al Estadi de Santo Domingo i al descans ja guanyava per un clar i contundent 3 a 0. Aquell mateix dia Guti va enviar a prendre per allà a Pellegrini i aquest el va canviar. A la segona part les coses no van millorar, tot al contrari. Els de l’Alcorcon van fer el quart i van deixar el partit amb un clar i contundent 4 a 0. El gran projecte de Florentino es començava a enfonsar i Manuel Pelegrini perdia tot el crèdit de la premsa.
Tot i aquesta desfeta l’Alcorcon va seguir a la copa i a la següent ronda es va trobar amb el Racing de Santader, contra el que ja va perdre i va deixar sense opcions de continuar en el torneig, tot i això encara a aquesta temporada Mourinho recordava que si queien a la Copa del Rei no seria contra l’Alcorcon!

Espanyol el gran expert amb caure amb equips més petits
No cal anar gaire lluny, la temporada 2006/2007 va caure contra el Rayo. Tot i que l’Espanyol és un del club que més copes ha guanyat en aquest primer tombant de segle, ha caigut contra equips petits en altres ocasions. La temporada 2004/2005 perdia amb el Terrassa pels penals; contra l’Alacant per 1 a 0 la 2002/2003; la 2001/2002 contra el Lleida, Al 1998 contra la UE Figueres. Però tot i això la més recordada va ser RCD Espanyol 1 - Villarreal CF 5, el 30 de desembre de 1992, quan l’equip de castelló jugava a la segona divisió B i van caure els pericos de manera clara i contundent.

Numància i Torrelavega dos ensurts al Barça
En aquell moment un desconegut Miguel Angel Lotina va ser el responsable de fer caure al Barça de Johan Cruyff a l’estadi de Los Pajaritos, que es va convertir en un mite a nivell general. Tot i que després a la tornada els culés van fer els deures al Camp Nou, el 15 de febrer de 1996 Figo, Amor, Guardiola, Hagi i companyia van caure contra un Segona B en que el segon gol el va marcar un jovenet Movilla que tot just començava a despuntar en el mon del Futbol. Aquella vegada no van arribar a guanyar el petit, però va ser un dels moments amb més ressò del que es puguin recordar els nombrosos diaris esportius.
Tot i això en enfrontaments com el del Gimnàstica de Torrelavega que els culés van acabar guanyant de miracle a la temporada 2000/2001 en que l’equip va passant l’eliminatòria però caient contra el Celta a la propera ronda.

Un fet de seny!

Avui repassant de nou totes les declaracions i tot el que es va dir a la rematada de dilluns i fent un bon balanç del programa, em torbava amb un fet que va destacar en Pep Pericas i que la veritat és que jo ja ho trobo un acte de total normalitat. M’explicaré. Ell recordava el cas de Raúl Baena, el jugador de l’Espanyol que en acabar el partit va fer les declaracions en català per poder atendre a TV3, cosa que vaig trobar un acte de normalitat si no fos perquè el jugador és malagueny. Però no és l’únic cas de fets com aquests i la veritat.

Baena és un jugador que ja porta anys a Catalunya, per ser més exactes 9! El més normal és que ells ho fessin i s’integressin i adaptessin a la nostra llengua. El que passa que sembla que jugadors importants aprenguin d’idioma i que demostrin la seva capacitat per poder adaptar-se i conviure com en tots els àmbits de la vida.

Altres jugadors que ja ho van fer

El jugador del Futbol Club Barcelona Andres Iniesta també mica en mica es va deixar anant amb el català. El de Fuentealbilla es va criar a Albacete però fa prop de 15 anys que és a Barcelona. Per tan no te cap problema per parlar la nostra llengua, com ell mateix va reconeixer a la presentació del Llibre Solidari.

Tot i això també ha fet entrevistes complertes a RAC 1 en català i torba normal parlar aquesta llengua que enten a la perfecció.

Un altre cas més extrem, pel meu punt de vista va ser Touré Yaya. El jugador ivorià va estar a Catalunya només va estar 3 anys i ja es defensava en català! Aquest jugador que gràcies al seu agent ha donat moltes voltes parla uns quants idiomes i la veritat és que ell mateix reconeix que era una cosa que volia fer. Si el voleu veure parlar en català aquí el teniu

Hi ha coses que no canviaran mai
Si marxem a l’altre extrem, ens trobem a Johan Cruyff, l’actual seleccionador català porta uns quants anys vivint a Catalunya... per ser concrets més de 30 i no és que no parli català, és que no parla ni bé el castellà! Un video a tall d’exemple

Parlar bé el català no és obligatori per ningú, però buscant els vídeos he trobat un noi que feia una molt bona reflexió, el més important en aquests casos no és parlar bé el català, es entendre el idioma del lloc on vius!

Manel estem amb tu!

Ahir estava assegut al sofà de casa amb l’entradeta ja redactada i li estava fent la segona llegida per evitar problemes i evitar que amb tot el que deia de Pepe i de la seva trepitjada no fes cap ficada de pota. Quan feia això tenia de fons la ACB i sento que l’Arseni llegeix una carta oberta de Manel Comas en que diu, que té càncer. Jo paro de llegir i tinc clar que ho he de canviar tot.

Als seus 66 anys Manel Comas és el comentarista de TVE, és l’entrenador que va fer campió d’Europa al TAU Vitoria i campió de la Korac amb la Penya, i és el tianenc que et pots trobar molts matins esmorzant al Casal de Tiana mentre fa petar la xerrada amb tothom qui es troba, perquè Tiana és el seu poble i coneix a TOTHOM que hi passeja per ell. El mateix que li han donat ànim tots els jugadors, periodistes i entrenadors, així com la mateixa ACB en el sorteig d’avui de la Copa del Rei en que el president Eduardo Portela li ha donat molts ànims.

Els que tenim la sort de conèixer i de compartir alguna estona amb ell, menys de les que sempre voldríem, tenim clares dues coses. Una que en Manel ja feia temps que no estava gaire fi i ell mateix t’ho reconiexia, el segon que aquella carta només ho podia escriure ell ja que no parla ni de llarga malaltia, ni linfoma ni res semblant, tot el contrari, li diu pel seu nom, Càncer! I diu que els Xerif sempre guanyen als dolents. Aquesta vegada esperem que sigui així, perquè aquest és aquell típic duel que es produeix davant de la cantina i que per guanyar només cal mirar als ulls al enemic, desenfundar abans i acabar amb ell. Tots sabem que en Manel ho farà

Però tot i ser el Xerif és un home de bàsquet i ha dit que ara juga el partit més important de la seva vida. Manel, aquest partit, gairebé és un 1 contra 1 el jugues tu, però a la grada hi tens milers de persones que et donarem suport i t’animarem i et recolzarem a cada moment i quan ens necessitis allà ens tindràs cridant i donant tot el suport que cal per guanyar clarament aquest partit.

Només et demano una cosa i ho faig de tot cor... no facis la tàctica del conill, tot el contrari, fot-li la més gran pallissa que hagis pogut aconseguir mai i guanya. Guanya ja en el primer quart per més de 20 d’avantatge i que cada quart es multipliqui aquest avantatge perquè quan arribi el final del partit tu t’hagis endut una còmoda i plàcida victòria i que el nostre virtuós en cap ens torni a acompanyar en molts més sopars.

ÀNIM MANEL, QUE AQUEST CANCER ÉS UN NAF! (NEGRE ATLÈTIC FRAUDULENT)

Quan el crèdit marxa

He esperat gairebé 24 hores per escriure aquest article per estar en fred… i no ho aconsegueixo! Encara em dóna voltes com pot ser que un tio com Pepe encara se li digui jugador de futbol! És el més trist que he vist Avui els principals diaris esportius de Madrid ja no donaven més crèdit al central que en el partit de copa del Bernabeu es va lluir! I si de veritat el Reial Madrid és un club senyor aquest personatge, no es tornarà a posar una samarreta que han lluït al llarg dels anys alguns dels millors jugadors de la història! I ho diu un culé com jo! Aquesta és l'acció!

Mireu, avui llegia blocs com el de Roberto Palomar al diari Marca que deia que Pepe no podia continuar... (el podeu llegir aquí). Per la seva part un altre com Tomàs Roncero parlava de Pepecidio a la seva crònica al diarí As (també la podeu llegir aquí). Ara la meva pregunta és molt clara, curta i concisa... servirà d’alguna cosa? La resposta és clarissima... NO! Mentre mani Mourinho el clan dels portuguesos farà el que vulgui i Pepe seguirà sent peça angonal d’una defensa que destrueix al mateix ritme els partits, les cames i la reputació del Reial Madrid.

Mirem una mica enrere
Aprofito aquestes línies per fer una petita reflexió si em deixeu... fa pocs dies... aquesta era al portada del Marca. Es llegeix en petit: Creuen que és una bona contenció pel joc de creació de Barça, però tenen por de que no acabi el partit. Amb Muñiz va acabar el partit i amb la paciència dels madridistes per les seves accions. Començo a pensar que la gent començaa tenir clar que un destraler com aquest no pinta res en un equip així. Si això li sumes el mal plantejament que van fer els del Madrid en tot moment et surt un fiasco com el que varem poder veure el passat dimecres al Bernabeu.

Per cert, últim apunt... aquesta setmana es van complir 1000 dies d’això...

No cal dir res més!

Plantejament erroni o error de jugador!

Durant el partit reia jo sol! Mireu Mourinho va fer jugar a Hamit Altintop que és un davanter centre de lateral dret... bé, el que jugava de lateral dret era el seu germà bessó, que és Halil Altintop! Aquest era el que jugava en aquesta posició, però ara està jugant al Trabzonsport de Turquia i que juntament amb el seu germà son peces claus a l'actual esquema de la selecció turca de futbol! Per tan, potser a la hora de fitxar es van equivocar... i MOLT! Us poso una imatge dels dos junts quan estaven al Shalcke 04!

Socrates, ens deixa un dels grans

Aquest article va dedicat a un dels grans futbolistes de tots els temps. Aquest escrit ha de ser un record per un dels grans jugadors de la història del futbol que ens va deixar aquest cap de setmana a l’edat de 57 anys. Era d’aquells homes que quan et demanaven jugadors de Brasil mítics et sortia com eren Zico, Garrinxa, Pele o Socrates... aquest últim ens va deixar aquest cap de setmana per culpa d’una afecció intestinal, provocada per una adicció a l’alcohol que el va acompanyar tota la seva vida professional. Aquest jugador era doctorat en medicina, per ser més exacte en pediatria, un fet poc corrent en els jugadors d’aquest tipus al Brasil dels anys 80. Socrates també serà recordat per la seva gran labor social i les seves obres en favor dels més pobres del seu país.

El que va ser capità de la Canarinha durant els mundials d’Espanya del 82 i de Mèxic del 86, ens va deixar massa aviat. Socrates va ser jugador del Corinthians, el que sempre va ser el seu club, tot i que va militar en diversos més, i que el va recordar el diumenge dedicant-li el seu títol de lliga. Va ser un gran defensor de les llibertats i que va optar pel canvi polític a Brasil i el fi de la dictadura militar i la restauració de la democràcia per a tots. Els que el recorden el veuen com el jugador que va marcar diferències i que va ser un dels grans quan el futbol brasiler era el futbol brasiler. Just després d’aquella generació de la gran estrella Pele, va aparèixer aquest equip, que va donar a Brasil el que potser li faltava, cohesió i bones maneres en atac... en defensa ja era un altre tema.

Aquesta setmana el mon del futbol està de dol i plora la mort d’un dels grans que era juntament amb Zico, Falcao, Eder i companyia que va revolucionar el mon del esport i que va començar aquells enfrontaments amb la mítica Argentina en els grans duels sud-americans de l’època. Una curiositat, el seu germà Raí va ser jugador del PSG i que va portar molts records als nostres amics culés, ja que les va fer passar magres en més d’una ocasió, no cal recordar-ho.

Tot i això em quedo amb la imatge de Socrates més enllà del futbol, del personatge que va optar per una via política liberal, per la intel·ligència i per aprofitar la seva fama per donar suport a les causes més complicades. Va ser un defensor de tota la gent de les fabeles i aquest cap de setmana Brasil ha perdut a un dels seus grans ambaixadors arreu del mon no només amb el nom del futbol, sinó també amb el del seu país Descansi en pau Socrates

Els àrbitres no han tingut un bon cap de setmana

A part de les tradicionals errades que han patit, els àrbitres no han tingut un bon cap de setmana per diversos motius que ara repassarem.

El del València Madrid es va lluir
El penal que no van xiular a Mestalla a favor del València va ser clamorós i va passar inadvertit. Cal dir que era complicat de veure i que es feia difícil però era clarissim. Els jugadors del conjunt Che estan indignats i clamen per aquesta acció. Molts recorden avui l’expulsió d’Albelda la temporada passada la Bernabeu quan suposadament va tocar una pilota amb les mans dintre de l’àrea i va ser expulsat, el suposadament el poso perquè no va ser tan clar. Us deixo les imatges i comentades per “Punto Pelota” que no tenen perdua...

Avui hem pogut saber que laSexta no va voler proporcionar aquestes imatges que podeu veure a dalt al València, de la toma lateral on es veia clarament que Higuain aturava amb una ma el xut que entrava a. Posem per un moment que arriba a passar a l’inrevés... és a dir que és el València qui amb un jugador a terra és el que atura la pilota. Avui es parlaria d’escàndol, de Villarato, portades de diaris i més diaris, mostres de TOTES les tomes possibles, demostració de que aquesta jugada era així i finalment exposició pública i lapidació de l’àrbitre i possiblement del jugador en qüestió. Perquè a vegades oblidem que els àrbitres també són persones de carn i ossos i amb uns sentiments.

A los Carmenes la cosa va ser més greu
Mentre això passava a València, a Granada al estadi de Los Carmenes s’havia de suspendre el partit per un fet totalment denunciable i va ser el llençar un paraigües contra un dels dos liniers en el partit que enfrontava contra el Granada, el conjunt local, contra el Mallorca. Aquí us deixo un parell de videos perquè ho veieu:

En aquest primer podem veure l’agressió a la part inferior dreta de les vostres imatges.

Com podeu veure en aquestes imatges es van endur a un menor com a autor d’aquest fet i que ja ha estat posat a disposició del seu tutor, tot i això alguna cosa ens ha de fer reflexionar que un noi sigui capaç de llençar un paraigua contra un Linier en un partit de futbol i pensant que podria passar i aquest ambient que genera el futbol que és perjudicial per tothom i que acaba afectant a TOTS.

A Alemanya se suspèn un partit
Un darrer exemple, potser el més brutal de tots, del que demostra allò que dèiem de que no ha estat una bona setmana en el terreny arbitral. El Colonia – Hoffenheim van haver de suspendre’l, ja que l’àrbitre que havia de dirigir el partit el alemany d’origen iranià Babak Rafati, no es va presentar al camp, quan el van anar a buscar, va ser trobat al seu hotel amb talls als canells amb un intent de suïcidi. Alemània en els darrers temps ja ha tingut altres problemes en aquest aspecte com el cas del malaurat Robert Enke o el que va ser migcampista internacional Sebastian Deisler. Avui mateix el col·legiat ja ha sortit del hospital. Es dóna el fet que havia estat retirat de la llista dels àrbitres FIFA pel 2012 i ha causat una gran commoció a Alemanya. El president de la Lliga ja ha dit que això ha de servir per reflexionar sobre com es tracta als àrbitres. Totalment d’acord, cal tenir en compte que són persones i per molt que aguantin, també arriba un punt que cal dir prou en TOTS els aspectes.

Els arbitatges no estant sent bons a cap nivell des de fa un temps i estant afectant molt al desenvolupament de la lliga, però també cal tenir clar que moltes vegades i en moltes ocasions que als arbitres no se’ls pot tractar com se’ls tracta i que cal mirar per la seva integritat física ja que són persones com tothom i tenen els mateixos drets.

Resum de la setmana del 4 al 10 d'abril del 2011

Mal cap de setmana pel bàsquet català de primer nivell. Bon resultat pel Barça a l'espera del Shaktar i els clàssics. L'espanyol segueix sumant però baixes. El Halcon Avenida guanya la Eurolliga. Vettel segueix intractable i victòria de la USAP davant del Toulon davant de 55.000 espectadors

El Barça arriba al Bernabeu amb els 8 punts d’avantatge després de patir més del comte contra l’Almeria per 3 a 1. Aquesta setmana, els de Guardiola es va imposar contra el Shaktar en un partit més complicat del que es podria pensar en un principi. Jo sincerament és un dels millors equips que he vist passar aquesta temporada pel Camp Nou. Els de Ludescu han de creixer com a equip, però estem parlant d’un rival i d’un partit que si acaba 6 a 3, no extranyaria a ningú. La gran diferència és que el Barça si les va ficar i que tot el ue va xutar va entrar.

Marxo a Madrid, ara estan ficats en el tema de l’anunci d’Assistència Sanitaria Col·legial que surten 5 jugadors del Barça amb la ma fent la paraula Units. Això ha fet mal perquè segons ells es riuen de la mà de gols que els van fer al Camp Nou a la primera volta. Hi havia dues opcions, o posaven la letra a la front o tallar dits dels jugadors. Mireu només és una campanya de publicitat, i com a tal un èxit rotund, com deia Salinas a la contra del Mundo Deportivo d’avui dilluns, tothom en parla de la campanya. No cal donar-hi més voltes. Només penso que la història és cíclica, al 94 amb la victòria per 5 a 0 dels blancs amb els 3 gols de Zamorano, la portada del Marca era una gran mà... per tan tot torna a ser com era i tot gira per tornar al mateix lloc.

Parlem de l’Espanyol. Els de Pochettino tenen una altra baixa i tenen molta feina per fer si volen estar a Europa. Van empatar al Jose Rico Perez. Ho van fer tot bé, van defensar bé, la parella de centrals Amat Raul Rodriguez, va funcioanar de fabula i fins i tot van marcar, encara que no se sap perquè va ser anul·lat... Fora de joc¿? Jo diria que no... En tot això continua el calvari de les lesions i ara ha estat Sergio Garcia qui ha hagut de plegar pel Menisc. Marquez també es resenteix i també cau a la llista de baixes. Mentre Di Biasi no enten que passa amb els seus ex-jugadors que tan estimava... si tan els estimava perquè Pochettino el tenia que tapar tant i donar la cara per ell, sobretot davant dels mateixos jugadors? Perquè aquests estimats jugadors ja no l’aguantaven? era correcta la seva preparació fisica? Era correcte els seus mètodes?

Parlem del Basquet i tornem a parlar de Jornada Negre. Per ser exactes portem dues jornades seguides que TOTS els equips catalans de la ACB perden, jo això ni ho recordo: El Barça va perdre contra el Madrid, el que passa quan dos dinàmiques oposades s’enfrenten, els de Xavi Pasqual que es replantegin les coses d’ara fins al final de la lliga i canviar de projecte, crec sincerament que ara és el moment de començar a buscar recanvis. Si finalment canvien la normativa no caldrà que tots siguin estatals, però jugadors com Rabaseda donarien millor rendiment que no pas els que tenen els altres! El Manresa atambé va perdre contra el Caja Laboral, va plantar molta cara però no va poder ser, els de Ponsarnau jugaven a casa contra un dels rivals que millor li tenen presa a mesura i que sempre tenen marcat a foc el resultat, ja que moltes temporades han perdut a la visita al Nou Congos. Finalment la Penya que ja s’acomiada de manera definitiva dels Play Off, va perdre de 24 contra Gran Canaria i segueix en caiguda lliure. Pepu a la sala de premsa va dir que això era un infern i que esperava que tot acabés ja! Jo acabaria amb els tres americans al carrer.

Apunt ràpid de bàsquet femení: Felicito al Halcon Avenida Salamanca per al victòria a la Eurolliga Femeinina i a la seva capitana la nostra amiga montgatina Silvia Dominguez, que va ser la màxima encistelladora del partit! Per tan una abraçada per a ella i per a tota la família!


En el Mundial de Formula 1. Sebastian Vettel coninua intractable. El de Red Bull és molt superior a la resta dels seus rivals i si no comet errades aquest any es pot passejar si els altres no espavilen! Alonso va acabar sisè tocat per Hamilton i penalitzats els dos amb 20 segons per la topada que van tenir i amb bon criteri de la FIA. Creiem des de la Rematada que si s’hagués esperat una mica hauria tingut un accident o hauria cedit, ja que les gomes del britànic estaven fatal!

Acabem parlant de la festa que es va viure el Rugbi amb el partit entre la USAP i el Toulon amb victòria dels “Catalans” com es coneixen es van imposar i ja son a la Seminifinal. Es van imposar al tot poderós Tolon amb jugadors com Wilkins, que acaba de ser campió del 6 nacions i és l’estrella del 15 de la Rosa. 55 mil persones es van donar cita 15 mil de Perpinyà, 5 mil del Tolon i per tan 35 mil són catalans. Això demostraria que hi ha molta gent aficionada al Rugby, però a mi em demostra el to rehivindicatiu d’una catalanitat que els de Perpinyà no tenen tant com sempre. Voldria saber quants dels que estaven al Lluis Companys havien vist algun partit de Rugby sencer i coneixien a algún dels jugadors que hi havia alt erreny de joc. Per no coneixer, ni les normes coneixierien!

Fins aquí el resum de la setmana! Fins la propera sigueu bons i us esperem a la Rematada de Ràdio Tiana!

La copa del rei repeteix guanyador

Aquesta tarda s’ha sapigut qui era el guanyador de la Copa del Rei, ha estat el Regal Futbol club Barcelona. Els de Xavi Pascual s’han endut un trofeu que han dominat de principi a fí. Potser no ha tingut l’autoritat d’altres vegades, però el que si que ha tingut han estat la demostració de que aquest equip es mereix guanyar la competició. Aquest serà un ampli resum del que ha estat la copa i les 96 hores d’expectació i de força. Ara repassarem els participants que resumirem en aquestes línies.

Els quarts de final, dijous.
Blancos de Rueda Valladolid 60 – Power electrònics València 83. Al final del partit tots vam pensar el mateix, esperem que tota la copa no sigui així. Per sort no ho va ser! També vam pensar que el València havia perdut el temps amb Manolo Husain. Els valencians van fer un partit molt seriós dels que agraden a Pesic. Per la seva part el Blancos de Rueda de Porfirio va fer un molt bon paper i es va denfensar en tot moment dels atacs. Els problemes van ser diversos, el primer que Diego Garcia i Van Lacke es van mostrar massa sols en atac. Si això hi sumem que el València no va fer gairebé personals (els de Pucela només van anar sis vegades a la línea de tir lliure) fan molt complicat guanyar un partit. Els de Pesic es van imposar amb un gran joc d’equip, amb una molt bona direcció de Nando De Colo, amb la bonissima aportació de Javtokas a la zona i sobretot amb un gran Victor Claver, que va demostrar estar a un molt bon nivell quan l’equip el necessitava. Els de Pesic passaven i presentaven la ferma candidatura a donar la primera sorpresa en guanyar al Madrid en el partit de dissabte. Però els blancs tenien que jugar.

Reial Madrid 78 – Gran Canaria 72: Jugar i patir davant del Gran Canaria, com ho van fer. Els de Messina van tornar a demostrar que son capaços del millor i del pitjor. En el primer quart va semblar que no estaven al partit i el Gran Canaria sense Savané, però amb una gran actuació de Jasey Carroll (que va acabar amb 30 de valoració) van fer una demostració de Basquet. Els de les illes posaven als de la capital contra les cordes en molts moments del partit i Messina no ho va tenir clar. Però de nou un gran Tomic (que ha fet una copa excepional) i precisament un canari com Sergio Rodriguez van acabar de decantar la balança cap al cantó dels madrilenys que en cap moment van tenir el partit sentenciat i controlat. Tot i això el fet de que pels de Pedro Martinez no hi hagués ningú que secundés a Carroll va ser una de les seves grans lloses en aquesta Copa del Rei. Amb aquest marcador la primera semifinal estava servida i semblava que tot seguia el guió previst.

Els quarts de final, divendres.
Caja Laboral 76 – Bizcaya Bilbao Basquet 74: Quan tu demanes un partit de copa, demanes aquest partit. Equilibrat, amb anades i vingudes en el marcador i en uns moments en que tot es va acabar resolent a falta de pocs segons i fins i tot on el Bizcaya va tenir opcions de donar la sorpresa. En un dels partits més intensos del cap de setmana els de Fotsis Katsikaris van fer un partit excepcional i van tenir opcions en tot moment. De la mà d’un gran Vasileiadis que veia l’anella com una piscinia els de Ivanovic van estar molts minuts a veure-les venir i van acabar sortint amb l’ajuda del de sempre, un gran Marcelinho que mica en mica fa oblidar a Prigioni. Tot i això els Vitorians van deixar jugadors importants com Batista amb només 15 minuts i un Bjelica o Oleson amb poc més de 7 i 6 minuts respectivament. El problema del Bilbao va ser les errades de Vasileadis (que va clavar un triple des de més de mig camp) però que va errar els tirs en el moment clau. Finalment Banic encara va tenir una opció amb un triple que no va acabar d’entrar per miracle.

Regal Barça 86 – DKV Joventut 66: Sincerament resultat enganyós! La penya va plantejar un partit molt seriós i amb les nombroses baixes que tenia va afrontar el partit amb moltes garanties. Els de Pepu Hernandez van sortir a jugar sense pressió i sabent que fessin el que fessin estaria bé. Doncs no va ser tan fàcil com demostra el resultat. Els de Xavi Pascual van suar tinta per eliminar a uns joves jugadors que van donar la cara en tot moment. La gran deballada de la Penya va ser en el darrer quart, quan els seus homes importants estaven cansats i carregats de faltes (tot i això el Barça només va tirar 6 tirs lliures).En aquell moment va apareixer el millor Barça i, com ha fet al llarg de la competició, han aparegut en un darrer quart, que amb un parcial de 28 a 14 van deixar vistes per sentència l’eliminatòria. Un altre dels grans problemes del DKV Joventut va ser la falta d’encert en el tir de 2, on només el 38% va entrar i amb un McDonald que sembla que les darreres jornades veu l’anella molt més petita. A destacar del Barça un jugador que porta gran part de la temporada apagat i que en aquesta Copa ha despertat, com és N’dong que per a mi ha estat un dels millors del conjunt blaugrana amb molta diferència.

Les Seminifinals
Reial Madrid 69 – Power Electronics València 59: Quan al València Rafa Martinez està sol i no troba el soport d’un jugador clau com Victor Claver o d’un altre com Nando De Colo, l’equip no té prou força per guanyar a un Madrid, que sense fer res de l’altre mon, es va endur el partit per perseverància i per més encert en el tir exterior (en el de 2 van calcar un 15 de 29 els dos equips). La bona forma dels jugadors com Javtokas que van fer un molt bon partit el dijous i que ara s’apagaven contrasta amb un Carlos Suarez o Mirotic que estaven fent les delícies dels espectadors. Tot i això semblava que juguessin en terreny hostil, ja que es van posar nerviosos, es van encarar amb el pubic i Prigioni va acabar amb una tècnica i demostrant que les coses no pinten bé a can Madrid. Els de Pesic van plantar cara, però no van saber aprofitar les opcions i el Madrid va ser superior en el tir exterior. Arribava el Madrid a la final i tot pintava que seria la final esperada, sempre que el Barça superés al Baskonia en l’altre semifinal.

Regal Barça 92 - Caja Laboral 73: En aquesta eliminatòria el Barça va sortir molt enxufat al partit, es va posar per davant i va fer uns bons parcials en el primer quart, que va retallar el Baskonia gracies a la bona actuació de jugadors com ara Logan o Bjelica que, sobre tot als primers 20 minuts, van fer molt bona feina. El Caja Laboral es va mostrar molt atent i no va deixar marxar al Barça i va anar conseguint retallar distàncies en tot moment. Però va arribar un punt en el tecer quart que el Barça va fer l’empenta definitiva al partit i es va començar a imposar amb claredat. Amb un molt bon Joan Carles Navarro (26 punts) amb un bon Alan Anderson (20 de valoració) i amb un jugador que cada dia va a més com és Perovic, els de Xavi Pascual van anar guanyant la partida i en el moment en que el Baskonia es va despistar dos minuts van sentenciar el partit i van acabar per demostrar que el Barça mereixia estar a la Final.

La gran Final
Real Madrid 60 – Regal Barça 68: Per tots aquells que es pensaven que la gran final seroa un passeig militar la van cagar i ben cagada. El partit va estar molt més equilibrat del que es podria esperar, tot i que en cap moment el Barça va perdre el control es va trobar amb alguns factors que van jugar a la seva contra, com pot ser el fet de que Navarro va anar més a buscar el seu MVP que no pas a ajudar a l’equip. També es va veure un Madrid molt més serios i amb un Ante Tomic que va fer un partit brutal i va demostrar perquè és el Sostre de la lliga. En cap moment els de Pascual el van poder parar, ja que sempre era defensat pe 4 de torn i tenia molt més potencial el jugador blanc que no pas Lorbek o Morris. En els únics moments en que es va poder aturar al jugador va ser quan Vazquez o N’dong feien pressió i el paraven a sota la pintura. Els catalans van fer un partit seriós i van anar gairebé sempre per davant en el marcador. La lesió de Ricky Rubio va donar opcions a que tornés a apareixer el Sada de les grans ocasions que sempre es creix a les finals i ho va tornar a demostrar. Al final dos triples del Madrid van maquillar un resultat que podria haver estat més abultat, però jo destaco un fet. A falta de 3 minuts, les cares a la banqueta del Madrid ja ho deien tot, el conjunt de Messina tornava a posar el genoll a terra davant del de Pascual. Un detall molt maco que la copa l’ha aixecat el lesionat Basile un gest BRUTAL!


El MVP un jugador que no se sabia si jugaria
Si senyors, el MVP va ser per un jugador com Alan Anderson, que va ser qüestionat si jugaria la copa o no en detriment de Mickael que ja estava recuperat i amb l’alta mèdica. Finalment Xavi Pascual va optar per l’aler que ha guanyat aquest títol. Al final del partit el mateix jugador deia que ell havia vingut a guanyar títols i ajudar a l’equip a fer-ho. Així ho ha demostrat i de quina manera. Ara l’aler de Minesota ha guanyat el primer títol a nivell individual curiosament contra l’equip que va debutar a ACB i va acabar amb -7 de valoració i el que el va voler fitxar a l’estiu i no es va acabar de concretar.

El jugador estrellat: Begic
A mi em perdonareu, però no ho entenc. Es fa fora a Jorge Garbajosa i es porta a Begic, un jugador determinant que fa 2,20 (encara que després es medeix i fa 2,16), que ha de posar diners de la seva butxaca per deixar l’equip i anar a jugar a Madrid i que ha de ser el millor per reforçar el joc interior del conjunt blanc... Doncs bé, NO HA DEBUTAT a la copa del Rei i ha estat Inedit durant tot el campionat. Un jugador que havia de ser la parella perfecte per Tomic i fer que el Madrid encara fós millor. Doncs Messina no confia amb ell. Jo diria que l’italià està pensant més on entrenarà la propera temporada que amb aquest Reial Madrid