No em refereixo als escacs, amb aquesta expressió em refereixo a un esport tan noble com el ciclisme, on sempre hi ha hagut l’ombra que planejava del dopatge i on s’hi ha creat fins i tot una certa psicosi. Alberto Contador ha tingut que sortir al pas de les informacions difoses per una cadena alamana on acusen al de Pinto de haver pres substàncies dopants durant el darrer Tour de França, una competició que després de l’operació port està ferida i de molta gravetat. Per aquest motiu la UCI ha decidit suspendre cautelarment al corredor fins que s’aclareixi la situació i es tingui molt clar el que va passar. Antecedents, la UCI i les contradiccions
Aquest fet esclata el passat mes d’agost, quan la UCI (Unió Ciclista internacional) crida a Alberto Contador per dir-li que han detectat un nivell de clembuterol a la sang i que per tan ha donat positiu en un anàlisi antidoping. Segons el mateix corredor, la mateixa federació li diu que aquesta quantitat és causada per haver pres un aliment i que per tan no cal que es preocupi. Tot i això quan la cadena alamana destapa aquest fet, salten totes les alarmes. Obviament, si el que diu el corredor es cert, la UCI no tindria perquè sancionar-lo, encara que suposo que el fet de que surti als mitjans alerta a la federació que es vol estalviar un escàndol i de manera cautelar el suspèn. Per mi un error, ja que si finalment es demostra que és per un cas alimentari com ja va dir la mateixa Unió Ciclista Internacional, llavors estàs embrutant el nom d’un corredor que és innocent i que, si es confirma que no s’ha dopat, ja quedarà marcat per tota la vida i tampoc és la idea.
Clembuterol, el dòping de la carn
Sobre que els ciclistes han de tenir una alimentació sana i basada en productes naturals és una cosa primordial. L’exemple és aquest compost, el Clembuterol. Perquè us feu una idea aquesta substància es comença a aplicar al 1965 i es demostra que és un descongestionant molt bo i es recomana per l’asma i problemes de bronquis. El problema ve quan es descobreix que té efectes secundaris i que produeix taquicàrdies i altres dolències coronàries per la seva acció vasodilatadora . Per aquest motiu es restringeix a molts països.
Tot i això en els anys 70 és un gran estímul per la industria alimentària. Per ser exactes descobreixen que al administrar clembuterol als animals per via oral redueixen la seva massa de greix i augmenten la musculatura. Per tan es comença a aplicar a molts animals i d’aquesta manera s’aconsegueix que animals com la vedella consegueixin una bona massa muscular sense necessitat de tenir grans pastures on estar.
Al 1992 la UCI prohibeix de manera explícita el clembuterol per ser un anabolitzant i desenvolupar aquesta massa muscular de manera desorbitada. Tot i això, al contrari que amb els altres productes, per aquest no es va posar un mínim de detecció per considerar-ho una substància dopant.
Contador i el seu filet
La proporció de Clembuterol que es troba a la sang de Alberto Contador és molt baixa. Per ser exacte 400 vegades menys de la que la UCI troba com a imputable. El seu nivell és de 0,005 en sang, per això se li diu que és alimentària i aquí és on apareix Jose Luís Lopez Cerrón.
Aquest personatge, de Valladolid i de 54 anys és ex-ciclista professiona
l, ex-director esportiu i actualment màxim organitzador de la Volta Ciclista a Castella la Manxa. Com a bon aficionat visita un parell de dies el Tour i a tots els que hi son presents. En aquell moment el cuiner de Alberto Contador, que es diu Paco Olalla i segons la versió de López Cerrón està enfadat perquè no el deixen entrar a la Cuina a on es troben i li demana sisplau que li faci arribar algun filet de carn. En aquell moment López Cerrón que anava per l’autopista surt a Irún i busca una carnisseria per comprar aquesta carn de vedella, sense saber que podia estar “intoxicada” per aquest fàrmac. Una de les curiositats és que en un primer moment el cuiner el que més li preocupava eren les salses, ja que a l’estiu poden provocar una indigestió a un ciclista.
Un esport ferit de mort
Aquesta és una nova etapa d’aquest Tour que fa el ciclisme cap a la seva autodestrucció. Un esport que en un principi està considerat per a valents i per a homes molt forts físicament, continua proporcionant problemes i demostrant que està massa tocat. Quan al febrer del 2006 esclata la operació Port tot el ciclisme es cobreix d’una capa de merda (parlant clar i malament) que tot el mon de l’esport té molt clar que trigarà molt en desaparèixer. Amb Eufemiano Fuentes i el Kelme com a protagonistes es comencen a destapar molts noms de ciclistes, equips, directors esportius, metges (encapçalats pel doctor Merino Bartres) i molts altres esportistes que es fan transfusions sanguínies per poder millorar el seu rendiment i que no es detecti el positiu per dòping. Noms com els de Jan Ulrich, Alejandro Valverde o Ivan Basso, ciclistes de primer ordre apareixen en aquest sumari i en aquests arxius. Aquest va ser el cop de gracia a un esport que cada dia més estava tocat de mort.
Però el dopatge es podria considerar (amb perdó de l’expressió) el gran càncer del ciclisme, ja
que fa anys que es porta a l’interior i que mica en mica el va minant i el va consumint. Noms com el de Marco Pantani o molts altres que sempre van estar al més alt de les curses, al capdavant de la serp multicolor i que van acabar al més profund de l’abisme esportiu i fins i tot personal, per el seu contacte amb aquest mon de les substàncies prohibides.
Veureum com acaba tot això i si s'ha posat a un innocent en el punt de mira a veure com li treuen aqest estigma... Però, sincerament, el ciclisme en general no pinta gaire bé, com deia al principi de moment és un esport que està en escac, en dos moviments més, però, es pot acabar la partida.
Aquest fet esclata el passat mes d’agost, quan la UCI (Unió Ciclista internacional) crida a Alberto Contador per dir-li que han detectat un nivell de clembuterol a la sang i que per tan ha donat positiu en un anàlisi antidoping. Segons el mateix corredor, la mateixa federació li diu que aquesta quantitat és causada per haver pres un aliment i que per tan no cal que es preocupi. Tot i això quan la cadena alamana destapa aquest fet, salten totes les alarmes. Obviament, si el que diu el corredor es cert, la UCI no tindria perquè sancionar-lo, encara que suposo que el fet de que surti als mitjans alerta a la federació que es vol estalviar un escàndol i de manera cautelar el suspèn. Per mi un error, ja que si finalment es demostra que és per un cas alimentari com ja va dir la mateixa Unió Ciclista Internacional, llavors estàs embrutant el nom d’un corredor que és innocent i que, si es confirma que no s’ha dopat, ja quedarà marcat per tota la vida i tampoc és la idea.
Clembuterol, el dòping de la carn
Sobre que els ciclistes han de tenir una alimentació sana i basada en productes naturals és una cosa primordial. L’exemple és aquest compost, el Clembuterol. Perquè us feu una idea aquesta substància es comença a aplicar al 1965 i es demostra que és un descongestionant molt bo i es recomana per l’asma i problemes de bronquis. El problema ve quan es descobreix que té efectes secundaris i que produeix taquicàrdies i altres dolències coronàries per la seva acció vasodilatadora . Per aquest motiu es restringeix a molts països.
Tot i això en els anys 70 és un gran estímul per la industria alimentària. Per ser exactes descobreixen que al administrar clembuterol als animals per via oral redueixen la seva massa de greix i augmenten la musculatura. Per tan es comença a aplicar a molts animals i d’aquesta manera s’aconsegueix que animals com la vedella consegueixin una bona massa muscular sense necessitat de tenir grans pastures on estar.
Al 1992 la UCI prohibeix de manera explícita el clembuterol per ser un anabolitzant i desenvolupar aquesta massa muscular de manera desorbitada. Tot i això, al contrari que amb els altres productes, per aquest no es va posar un mínim de detecció per considerar-ho una substància dopant.
Contador i el seu filet
La proporció de Clembuterol que es troba a la sang de Alberto Contador és molt baixa. Per ser exacte 400 vegades menys de la que la UCI troba com a imputable. El seu nivell és de 0,005 en sang, per això se li diu que és alimentària i aquí és on apareix Jose Luís Lopez Cerrón.
Aquest personatge, de Valladolid i de 54 anys és ex-ciclista professiona
l, ex-director esportiu i actualment màxim organitzador de la Volta Ciclista a Castella la Manxa. Com a bon aficionat visita un parell de dies el Tour i a tots els que hi son presents. En aquell moment el cuiner de Alberto Contador, que es diu Paco Olalla i segons la versió de López Cerrón està enfadat perquè no el deixen entrar a la Cuina a on es troben i li demana sisplau que li faci arribar algun filet de carn. En aquell moment López Cerrón que anava per l’autopista surt a Irún i busca una carnisseria per comprar aquesta carn de vedella, sense saber que podia estar “intoxicada” per aquest fàrmac. Una de les curiositats és que en un primer moment el cuiner el que més li preocupava eren les salses, ja que a l’estiu poden provocar una indigestió a un ciclista.Un esport ferit de mort
Aquesta és una nova etapa d’aquest Tour que fa el ciclisme cap a la seva autodestrucció. Un esport que en un principi està considerat per a valents i per a homes molt forts físicament, continua proporcionant problemes i demostrant que està massa tocat. Quan al febrer del 2006 esclata la operació Port tot el ciclisme es cobreix d’una capa de merda (parlant clar i malament) que tot el mon de l’esport té molt clar que trigarà molt en desaparèixer. Amb Eufemiano Fuentes i el Kelme com a protagonistes es comencen a destapar molts noms de ciclistes, equips, directors esportius, metges (encapçalats pel doctor Merino Bartres) i molts altres esportistes que es fan transfusions sanguínies per poder millorar el seu rendiment i que no es detecti el positiu per dòping. Noms com els de Jan Ulrich, Alejandro Valverde o Ivan Basso, ciclistes de primer ordre apareixen en aquest sumari i en aquests arxius. Aquest va ser el cop de gracia a un esport que cada dia més estava tocat de mort.Però el dopatge es podria considerar (amb perdó de l’expressió) el gran càncer del ciclisme, ja
que fa anys que es porta a l’interior i que mica en mica el va minant i el va consumint. Noms com el de Marco Pantani o molts altres que sempre van estar al més alt de les curses, al capdavant de la serp multicolor i que van acabar al més profund de l’abisme esportiu i fins i tot personal, per el seu contacte amb aquest mon de les substàncies prohibides.Veureum com acaba tot això i si s'ha posat a un innocent en el punt de mira a veure com li treuen aqest estigma... Però, sincerament, el ciclisme en general no pinta gaire bé, com deia al principi de moment és un esport que està en escac, en dos moviments més, però, es pot acabar la partida.
