Eleccions al Barça

Falta molt de temps, han de passar moltes coses, final four, champions, lligues, s’han de presentar mes candidatures, però deu m’hi do tot el que està passant al voltant de les eleccions a la presidència del F.C. BARCELONA.

Teníem dues candidatures anomenades “continuistes” , una amb el beneplàcit de l’actual president i amb algunes de les cares – i jaquetes - significades de la actual directiva, amb inauguració a bombo i plateret de la seu electoral, la del Sr. Godall; l’altra sense fer tant soroll, amb menys adhesions i, fins i tot, amb algun gest poc amistós de l’actual president, la del Sr. Ferrer. Teníem candidatures anunciades i no formalitzades, el Sr. Benedito, potser el Sr. Minguella, teníem rumors, el Sr. Rexach – que ho ha desmentit recentment – , teníem una possible candidatura, incerta fins al darrer moment, d’un ex pes pesant de la directiva del Sr. Laporta, En Ferran Soriano que, finalment, després de deixar-se estimar, ha decidit – per motius professionals – no presentar-se a les properes eleccions, com a mínim, no fer-ho encapçalant cap llista, sense tancar la seva possible participació com a suport d’alguna altra candidatura. I tenim la candidatura enfrontada a l’actual directiva, amb un resò mediàtic important des que va deixar la primera junta de la era Laporta d’una manera diguem-ne poc amistosa, per passar a ésser per molts barcelonistes l’alternativa a Laporta, En Sandro Rosell.

Però ves per on, en poc temps han passat coses que han esvaït el panorama, almenys en quant a les candidatures “continuistes”, el Sr. Godall flirteja amb el Sr. Soriano, el Sr. Laporta se sent traït i decideix retirar-li el suport i quasi l’amistat passant a recolzar la candidatura del Sr. Ferrer, a qui feia poc temps no el tenia gens en compte. Això si, diuen que les condicions d’aquest suport condicionarien molt el poder del Sr. Ferrer dins la junta cas que fos l’ escollit dels socis per desenvolupar el càrrec de president del Barça. Conseqüència: el Sr. Godall es retira de la cursa i deixa al Sr. Ferrer com a únic candidat continuista – diuen que el Sr. Laporta li va proposar al Sr. Sala Martin que encapçalés una candidatura, cosa que a ell no li va fer cap gràcia i no ho va acceptar -.

I si no hi havia prou polèmica, aquesta setmana passada el President i la seva Junta, anomenen a Johan Cruyff President honorífic del Barça. No entraré en si s’ho mereix o no, però si que es cert que, com a mínim sorprèn que després de set anys de mandat, hagin esperat fins ara per fer aquest nomenament. També sorprèn que una decisió tant important s’hagi pres d’aquesta manera, sense ni tant sols copsar l’opinió del soci. Ja se que estatutàriament el president pot nomenar un president honorífic, però tenint en compte que la figura del Sr. Cruyff no desperta unanimitat dins la família culé, es mes, crec que si es fes una enquesta de socis a favor i socis contraris a la decisió de fer-lo President honorífic, el resultat no seria gens determinant, probablement estaríem al 50 – 50 entre el si i el no, i crec que seria convenient que es revisessin uns estatuts que atorguin aquestes facultats a un President sense comptar amb el parer dels socis. I tot això sense entrar a ésser mal pensats, doncs hi ha qui opina que com els integrants de la actual Junta veuen el continuisme compromès, ja comencen a deixar bombes al camí del nou President: es vox populi que el Sr. Cruyff no es Sant de la devoció del Sr. Rosell i, cas que guanyi les eleccions, la primera “ patata calenta “ que es trobarà es aquest nomenament que, qui sap, pot arribar a derogar. Per que una cosa es certa, el Sr. Cruyff no representa unanimitat dins el club, com si que ho poden ser el Sr. Beckenbauer al Bayer, el Sr. Bobby Charlton al Manchester o el Sr. Diestefano al Madrid, tots ells presidents honorífics tant per mèrits propis com per unanimitat incontestable de la massa social dels seus clubs i a mes, figures que els representen pel món, als sortejos de la UEFA i la FIFA i que son cares visibles dels seus clubs. Algú pensa que el Sr. Cruyff actuarà en representació del Barça com ho fan aquests altres grans jugadors ? Crec que no es el seu estil.

Tot aquest desgavell, aquestes estranyes estratègies per perpetuar el “Laportisme”, ajuden d’una manera totalment gratuïta i sense significar cap desgast per a ell, al Sr. Sandro Rosell que veu com la candidatura que, en teoria, havia d’aprofitar els innegables èxits esportius dels darrers temps, està ferida de mort pels personalismes i intents de protagonisme del Sr. Laporta, fent que apareguin seriosos dubtes sobre la credibilitat que puguin tenir uns candidats que per aconseguir el recolzament de l’actual president s’han d’aplegar a les seves condicions i desitjos i, fins i tot, han de transigir en que l’actual president els anomenin alguns membres de la seva futura Junta.

De moment el Sr. Rosell no ha dit aquesta boca es meva, no ha fet declaracions en cap sentit, ha obviat els atacs dels que ha estat blanc directa o indirectament, s’està limitant a mantenir contactes amb les penyes i ha passar pràcticament inadvertit dins aquest circ pre-electoral, per que en això ho estan convertint, en un circ.

Crec que el soci faria bé de no parar mes atenció a tot aquest enrenou, esperar que s’oficialitzin les candidatures, atendre als programes que es presentin, observar qui integra cada candidatura, quins projectes esportius, econòmics i socials aporta cada candidat i, després d’aquest anàlisi votar amb conseqüència, pensant en el futur del Barça i mantenint els personalismes al marge.

VISCA EL BARÇA !!!

Joan Walter Casals

El 18 de Març del 2010 va morir el Sr. Joan Walter Casals a la edat de 92 anys a Badalona. La gent jove no el coneixerà, però els més vells o antics si. El Sr. Walter va ser el President del Club Joventut de Badalona que va guanyar la primera lliga nacional trencant el domini del Real Madrid. Però el fet més important és que va ser fet amb un equip en el qual no hi havia cap estranger.

El Sr. Walter era un important industrial badaloní on gràcies a les seves gestions va fer que el segon sponsor del club fós KALSO, que era el nom d'unes pintures. El Sr. Walter era el propietari de Pinturas Badalona, fabricant de pintures de gran renom i importancia al seu sector.

A part del Joventut, ell va ser dirigent del Club de Futbol Badalona. Es va integrar des de ben aviat a la societat badalonina, on en va defensar els seus valors i la seva cultura.

L'any 1966 va passar a ser el President del Club Joventut de Badalona i amb un equip format per les següents persones Eduard Kucharski (entrenador), Josep Lluís (capità), Ninu Buscató, Guifré Gol, Enric Margall, Alfonso Martínez, Amador Rojas, Joan Fa, Narcís Margall, Josep Maria Oleart, Ramon Moliné i com a delegat Josep Jou. A final de temporada aquest equip, que més que un equip era un grup de molt bons amics, quasi una familia va guanyar la primera lliga nacional gràcies a la seva brillant temporada i que Estudiantes va donar un cop de ma a la última jornada guanyant al seu etern rival el Real Madrid. El millor basket average a favor del Joventut els va fer campions.

Deia que aquell equip era com una familia on cadascú a casa seva es rentava la roba, no com ara que els clubs els hi renten la roba, els hi porten on sigui i mai hi ha problemes de recanvis de res. Era un equip on viatjaven en cotxe, en els seus cotxes, no en autocar com ara.

Acompanyant al Sr. Joan Walter i havia un altre dirigent, probablement el de més pes i importància que ha tigut mai aquest club: el Sr. Daniel Fernández Mercadé. Dani, com tothom el coneix, ha estat l'ànima del Joventut i com molta gent diu i reconeix, si no arriva a ser per ell, el Joventut no existiria. Dani Fernández va ser l'ànima econòmica de la Penya. Va sortir del Círcol Catòlic on hi havía jugat i va passar a formar part posteriorment de la Junta Directiva de la Penya.

El Sr. Walter va ser molt estimat per tothom, per tots els jugadors i tècnics del Club, tan en categoria masculina, com en categoria femenina on el màxim responsable era un altre badaloní ben reconegut, Pere Gol.

Joan Walter, juntament amb Antoni Mas, el catedràtic Fabià Estapé i l'alcalde Josep Torres Trias, van ser els signants d'uns estatuts constitucionals on constava la formació de l'Agrupació dels Amics del Joventut, grup que donava un suport econòmic molt important al Joventut. Com sempre ha passat el Joventut s'ha hagut de buscar l'ajuda econòmica per poder competir amb la resta d'equips ja que uns amb l'ajuda i el fort poder de les seves seccions de futbol i els altres amb ajudes governamentals, aquests mai han tingut problemes.

Fins fa un parell o tres d'anys el Sr. Walter encara anava per la empresa que va fundar i que el seu fill ha estat dirigint de forma exemplar amb gran exit. Es va implicar en tots el fets culturals de la ciutat, com pot ser la passada dels Tres Tombs on hi col·laborava ampliament. Fins hi tot va estar implicat amb la desapareguda Agrupació de Veterans Deportistes de Badalona on ell amb el seu President Santiago Schilt i el seu President Adjunt en Josep Lluís, celebraven any rera any i durant 50 la setmana de l'Agrupació, amb actes com torneig de Tenis, partit de futbol de Veterans i partit de Basket de Veterans, juntament amb una missa recordatori de tots el Veterans que ja no hi eren i que finalitzaven amb un sopar al Restaurant El Pescador.

Avui dia 19 de Març fa 43 anys d'haver guanyat la primera lliga nacional, i avui 19 de Març del 2010, tot un grup d'amics han acompanyat al Tanatori de Can Ruti a la seva familia encapçalada pel seu fill i també antic dirigent del Joventut en Joan Walter Fibla. El nostre més sentit condòl.

Comença la F1, comença l’espectacle

Aquesta temporada ja comenta en al Formula 1 i potser és un dels anys que més ganes en teníem tots de que això passes. Per primera vegada hi ha molts al·licients per poder ser un dels espectacles més mediatics de tots els temps i, siguem sincers, només que es compleixin la meitat de les expectatives serà un campionat de traca i mocador!

ELS PILOTS

Quatre campions del mon a la graella

Sembla mentida, però així és un total de 4 campions del mon estaran sobre l’asfalt aquesta temporada. Repassem quins són:

Jason Button: El campió de l’any passat amb Brown GP arriba aquest any a McLaren. El gran objectiu repetir el títol, només té un problema i és que l’enemic també és a casa. El seu company d’equip és un altre dels campions del mon i veurem a veure cap a on es decanta una escuderia on Button és el nou, però ve per ser líder.

Lewis Hamilton: El segon pilot de McLaren. Un altre dels campions del Mon que aquest any té volant a la Formula 1. El britànic vol potenciar l’esperit patriòtic amb una escuderia britànica i amb un company que també és de les illes. Aquest duel em recorda el de Prost i Senna, encara que ja sabem com va acabar l’un... veurem com acaba aquest altre.

Fernando Alonso: L’asturià torna a les pistes i ho fa amb un dels cotxes més competitius i fiables de la competició. Estrena equip i color, ja que porta el vermell de Ferrari. El gran objectiu és tornar a aconseguir un títol que ja ha guanyat en dues ocasions. Ara té ganes de la tercera i potser està en un dels millors moments per fer-ho. De cara a aquesta temporada esperen guanyar el títol i demostrar que és un dels grans pilots del mundial de Formula 1.

Michael Schumacher: Torna el Kaiser. El pilot alemany es pujarà aquest cap de setmana a un monoplaça com a pilot oficial des de que ho va deixar al 2006. Des d’aleshores no ha tornat a ser el cap d’una escuderia a la pista. Ara ho serà amb l’equip Mercedes. Té contracte per dos anys, però vol guanyar de nou el mundial i ell no ho descarta. Veurem com es presenta aquesta temporada per el millor pilot de tots els temps.

Jaume Alguersuari: El jove pilot barceloní comença la segona temporada a la formula 1, la primera que farà sencera. Ho farà al volant del seu Toro Rosso amb l’objectiu d’esgarrapar el màxim nombre de punts possibles i seguir pujant com a pilot. El català necessita tornar a demostrar que està preparat i que aviat podrà fer el salt a un equip més important. Ara queda un any dur en una bona escuderia.

Pedro Martinez de la Rosa: El més veterà de la graella. El català també té aspiracions a poder esgarrapar algun dels punts i algun dels bons resultats. Però primer caldrà que esgarrapi patrocinadors, ja que el seu cotxe el BMW Sauber de moment es fiable, fa bons temps, però no té patrocinador.

ELS EQUIPS
Els favorits: Ferrari, Red Bull, McLaren i Mercedes GP
És impossible dir ara mateix quina escuderia és més forta que les altres. Hi ha factors importants, el ritme de cursa està clar que el te el Ferrari, però a una sola volta tan el Red Bull com el McLaren et poden fer un vestit nou. També s’inclou Mercedes GP (La temproada passada Brown GP) tot i ser el més fluix de tots té un parell de condicionants importants, són els actuals campions del mon i contenen amb un primer pilot de luxe, com es Michael Schumacher

Lluitaran pels punts: BMW-Sauber, Toro Rosso, Renault, Williams i Force India
En aquest grup es troben els dos representants catalans. Pedro Martínez de la Rosa, amb el Sauber, i Jaume Alguersuari, amb el Toro Rosso. Gran pretemporada la que han fet els dos, però ara esperen poder acabar de rematar uns cotxes i uns complements per adaptar-los a les noves normes i que siguin del tot competitius i fiables com està fent Toro Rosso. Sauber dependrpa dels patrocinadors per fer-ho. Williams i Renault son dues incògnites, ja que el seu cotxe no ha destacat en cap moment, mentre que els Foce India han fet una gran millora respecte l’any passat i esperen que es puguin situar per davant d’alguns dels equips i sumar punts.

Els debutants: Lotus, Virgin i HRT-F1
Si aquests fan pòdium serà EXCEPCIONAL. No tenen més objectiu que seguir evolucionant el cotxe. Lotus torna després de molts anys de no fer-ho i tornar a veure els colors verd i daurat sobre l’asfalt és una passada, per la seva part Virgin no és gaire fiable i segueix treballant per millorar el cotxe. El cas d'HRT, el que havia de ser Campos Meta, el cotxe ni tan sols ha trepitjat l'asfalt. Tot just el van presentar fa poques setmanes a Múrcia i serà l’únic equip que no ha entrenat i que no ha donat ni una sola volta a cap circuit.

ELS CIRCUITS

19 cites per decidir un campió
Un total de 19 cites per gaudir de la velocitat comencem aquest diumenge dia 14 a Bahrain i acabarem el dia 14 de desembre (és a dir nou mesos després) a Abu Dhabi. Dues novetats importants aquesta temporada. Retorna un dels grans circuits del campionat després d’un any fora, com és el de Canadà. Els monoplaces tornaran a corre pel mític traçat de Gilles Villeneuve. L’altre gran novetat serà la aparició del nou traçat de Yengam, que es farà a Corea del Sud. Serà el 24 d’octubre un traçat interessant amb 18 revolts i que serà dels més ràpids de la competició. Aquest és totalment desconegut pels pilots.


Les cites que cal tenir marcades al calendari són les de Catalunya i el Gran Premi d’Europa. El circuit de Montmeló seguirà fidel a la seva cita anual. Serà el 9 de maig. L'altra cursa que es disputi a l'estat espanyol serà a València el 27 de juny, en el Gran Premi d'Europa.

CANVIS EN LA NORMATIVA

Noves mesures que pretenen ser revolucionàries, han entrat en escena aquesta temporada 2010. La més important i que ha fet fer molts tests als diversos pilots i ens ha mostrat com es quedaven tirats per tot el circuit ha estat la prohibició de posar combustible durant les curses. Amb aquesta mesura es pretén evitar que tot es decideixi en el box i que hi hagi més emoció i espectacle a la pista, de pas també servirà per estalviar diners a les escuderies.

L'altre canvi normatiu destacat té relació amb el sistema de puntuació. A partir d'aquest any s'incrementa el valor de la victòria i es premien els deu primers classificats. Així doncs, el guanyador rebrà 25 punts; el segon classificat, 18; el tercer, 15; el quart, 12; el cinquè, 10; el sisè, 8; el setè, 6; el vuitè, 4; el novè, 2, i el desè, 1.

CONCLUSIÓ

Comencem una de les temporades més espectaculars dels darrers anys i tenim molt clar que molts dels equips estan a un nivell per sobre dels altres, difusors, càrregues, pilots, escuderies i TOT es posa en marxa per poder donar el tret de sortida a la Formula 1 d’enguany.

Un dorsal un jugador

Des de fa anys, que els diferents equips han tingut el seu dorsal assignat per a cada jugador i per tan si parlem del 7 del Madrid, tothom sap que és Raul i si parlem del 10 del Barça ara és Mesi. És normal que si parlem de jugadors que no hi són i que recordis els seus dorsals. Tothom recorda el 16 de Puerta al Sevilla o el 21 de Jarque a l’Espanyol. Antigament els dorsals ja tenien assignat gairebé de manera clara i sense més opcions, el 10 d’argentina era Maradona i això era irrefusable, encara que no era obligat a mantenir cada dorsal i cada jugador...

Si parlem de dorsals tenim clar que un porter ha de portar l’1, el 13 o el 20... però n’hi ha que són sorprenents i ho vaig descobrir el dia de l’Atalante – Barça del Mundialet de clubs. El porter de l’equip contrari, que era el capità Federico Vilar, portava el 3. Per tan és una manera de trencar amb el que ens tenen acostumat.

Com pot canviar un dorsal d’un jugador a un altre, el 23 com a exemple
Mireu, si parlem del 23, tothom li ve al cap Michael Jordan, possiblement el millor jugador de tots els temps de bàsquet. Una gran estrella i que actualment també hi ha grans jugadors amb aquest dorsal. Sense anar més lluny, Lebron James també porta el 23 i ell mateix va demanar que es treiés aquest dorsal com a homeantge al millor jugador de tots els temps.

El dorsal 23 també era el de Beckham en el mon del futbol. El jugador del Madrid va tenir el problema que van tenir molts al arribar al club blanc, que el 7 tenia amo i NO se li podia treure. Per tan ha d’agafar un altre dorsal. Ell va triar aquest 23. Curiositats de la vida, si algun jugador era contrari a la imatge de Beckham i tot l’oposat al que és el caràcter d’aquest crack mundial era Oleguer Preses. El català jugava al Barça, era un defensa més aviat limitat i tenia un sentiment de país i de catalanisme. Bé, doncs els dos tenien en comú el mateix, tenir el 23 a l’esquena. Curiositats del mon del futbol...

Marques esportives i dorsals
Els grans esportistes tenen la seva marca de roba i tots ho acaben signant amb el seu dorsal. Per això en el moment en que Cristiano Ronaldo va fitxar pel madrid es preguntava el mateix: que passarà amb CR7, la marca del crack portuguès? Doncs que passa a ser CR9 i tot es canvia. En el mon del bàsquet també hi ha exemples: Cris Paul té la seva marca: CP9, Allen Iverson té la seva marca depenent de Reebok: I3, però a mida que ha anat canviat de club, la marca segueix sent el seu I3.

El Dorsal 7 maleït al Madrid
Hem parlat de dos casos. El dorsal número 7 a l’entitat blanca està molt assegurat al gran capità. Raul Gonzalez Blanco sempre ha estat el que és aquest número, tan al Madrid com a la Selecció. Quan aquest va deixar d’anar a la Roja el dorsal el va heredar David Villa, que sembla que segueix sent un número amb sort.

Però en el Madrid han vingut els dos últims 7 que ha tingut el Manchester United: David Beckham i Cristiano Ronaldo. Cap dels dos, de moment, ha arribat a portar aquest dorsal, ja que aquest era propietat de Raul. Cap dels dos ha seguit amb la seva tradició i cap dels dos ha tingut el número que volia. Com a curiositat cal dir que al Barça, actualment aquest dorsal no el porta NINGÚ!

La NBA i els seus dorsals
Molts dorsals de la NBA estan retirats i no es tornaran a fer servir. Anar a qualsevol pavelló mires al sostre i veus totes les samarretes retirades. Moltes vegades et penses que arribarà el punt que no podran posar-se més números. Veure’m com se les empesquen per poder-ho fer. Dorsals com el de Jordan, Bird, Stockton, Malone, Chamberlein, Abdul Jabbar... i un llarg etcètera.

Alguns dels jugadors de la millor lliga del mon han canviat de dorsal a mida que han anat canviant de franquícia. L’exemple és el de Kevin Garnett, ja que al marxar de Timberwolves va deixar enrera el seu 21 per agafar el 5 dels Celtics. Però hi ha altres canvis que són de marketing, o això diuen, com pot ser el de Kobe Bryant que passa de portar el dorsal 8 al 24.

Un altre del q va canviar va ser el del gran Michael Jordan, aquest va ser per un altre motiu. Quan el 18 de març de 1995 Air Jordan deia que tornava, veia com el seu 23 estava retirat va passar a fer servir el 45, amb el que va fer grans partits. Però aviat va tornar al que el va fer tan famós, el 23 que va marcar al millor jugador de tots els temps. Molts números, molts jugadors i que ara acaben sent una cosa sola. Els jugadors passen, però moltes vegades els jugadors es queden.