23 de febrer 2010

INFORME: Copa, Lliga i Champions... Aquest any en bàsquet!

Aquest cap de setmana s’ha consumat el que molta gent pensava que va ser que el Regal Barça es va endur la copa del Rei de Bàsquet. Els que van poder veure el partit de la final van veure com un dels equips que millor bàsquet fa com és el Barça es va imposar a un Reial Madrid i li va passar per sobre sense donar opcions als de Messina. Molt bona defensa i molt bon atac per a un equip que li sortia pràcticament tot i contra un dels rivals que, sincerament, tot i el pressupost, no està complint amb les espectatives que es marcaven al principi de temporada i que semblava que s’havia de fer com a equip.

Com arribaven els equips
El dissabte semblava que tot estava de cara pel Reial Madrid, que venia de guanyar de 28 a un feble Caja Laboral i sense despentinar-se. Els de Messina semblaven més relaxats que no pas els catalans i fins i tot, es podria dir que físicament millor. El Barça venia de guanyar dos partits patint molt per aconseguir la victòria i tenien la intenció de tornar a fer alguna cosa gran. Xavier Pasqual tenia molt clar que necessitava tornar a confiar en els seus homes i que ho donessin tot el diumenge en el partit de la final contra el Reial Madrid, per la seva part els blancs sabien que eren a una victòria d’aconseguir un títol de prestigi, que amb només tres partits et pots endur un dels títols importants.

Partit sense història
Victòria més ampla de la història de la Copa del Rei és molt important i més si es tracta d’un Barça Madrid i d’un equip que suma el tercer títol de la temporada. Els catalans van fer una defensa molt important i sense deixar pensar a cap jugador. Quan el Madrid sortia amb la pilota controlada, cada jugador estava a sobre del seu i no deixaven ni un centímetre per moure els jugadors ni la pilota. Si això li sumem la potència del joc interior del Barça respecte al del Madrid, (ja que Lavrinovic passa més temps per fora la línia de 6,25 i Andre Tomic ni va arribar a jugar.) van ser les claus d’aquest partit. A més la plantilla del Barça és molt més complerta que no pas la del Reial Madrid

La plantilla del Barça
Nom complet: Gianluca Basile
Lloc i data de naixement: Ruvo di Puglia, 24/01/1975
Posició i alçada: E - 1.90 m
Nacionalitat: Itàlia
Dorsal: 5

Un dels veterans en tots els sentits en aquesta plantilla. El escorta italià té molt clar el seu rol dintre d’aquest equip. Va arribar la temporada 2005/06 i va ser un dels més destacats. La seva capacitat en el tir exterior i sobretot la seva intensitat en defensa van fer que e tots els entrenadors contessin amb ell. Ara tot i els seus 35 anys, és un dels jugadors imprescindibles i claus per entendre el joc del Barça.

Nom complet: Lubos Barton
Lloc i data de Naixement: Ceska Lispa, 07/04/1980
Posició i alçada: A - 2.02 m
Nacionalitat: República Txeca
Dorsal: 8?

El gran absent aquest any a la Copa i a tota la temporada. Tot i que està recuperant, el Txec està en plena fase de recuperació i sembla que ja està bé. Encara que hi ha fonts que diuen que fins al proper octubre no es podrà contar amb ell. Ara mateix l’ex-jugador de la Penya entra en partits amistosos i comença a tenir un ritme d’entrenaments acceptable. Tot i això encara no està a disposició del tècnic. Encara que té pinta d’arribar a un cert nivell de cara al final de temporada i donar aquells minuts de qualitat que ens té acostumats.

Nom complet: Jordi Trias Feliu
Lloc i data de naixement: Girona, 05/11/1980
Posició i alçada: F - 2.06 m
Nacionalitat: Espanya
Dorsal: 8

El pivot gironí va fitxar pel Barça al juny del 2004. Un jugador que va ser clau en la victòria a del barça a la copa del 2007, ja que va ser escollit MVP pels seus partits. Ara té un rol molt secundari a l’equip. Un rol que, de moment, accepta, ja que sempre ha dit que si l’equip juga bé sense ell, que no el necessiten. Actualment juga minuts escombraries, tot i que podria ser titular a la majoria dels equips ACB. El gironí ara mateix és el 12 jugador per Xavi Pascual, però aprofita i molt bé, els minuts que se li donen aquesta temporada.

Nom complet: Ricard Rubio Vives
Lloc i data de naixement: El Masnou (Barcelona), 21/10/1990
Posició i alçada: B - 1.90 m
Nacionalitat: Espanya
Dorsal: 9

El fitxatge més car de la història de la Lliga ACB i demostra el perquè. Fa pocs mesos que és al Barça, però només arribar ja va agafar els galons de l’equip i se’l sap tirar a l’esquena. Porta molt bé el control de l’equip i s’entén de meravella amb el joc interior actual de l’equip. Tot i que des d’un principi va ser el base suplent perquè és una posició en que hi ha 3 efectius, mica en mica va agafant protagonisme i minuts. Actualment és indiscutible i va ser un dels grans jugadors de la copa. És normal que no entri en els plans de Minesota traspassar els drets d’aquest jugador a la NBA,

Nom complet: Jaka Lakovic
Lloc i data de naixement: Ljubljana, 09/07/1978
Posició i alçada: B - 1.86 m
Nacionalitat: Eslovènia
Dorsal: 10

Va arribar com la gran estrella al 2006 procedent del Panathinaikos. Era el gran jugador, la gran estrella, però aquest any ha estat el gran defenestrat. En un principi no contaven amb ell i les lesions sembla que li han anat fent mal al llarg d’aquests mesos, però quan ha entrat en joc ha demostrat que és un gran base. Molt bona visió de joc i molt bon tir per a un jugador que s’ha reivindicat tota la temporada i que ho haurà de seguir fent. El fet de que l’equip tingui tres bases i 13 jugadors sembla que li podria passar factura a l’eslovè, encara que ara com ara, és una peça clau als esquemes de Xavi Pascual.

Nom complet: Juan Carlos Navarro Feijoo
Lloc i data de naixement: Sant Feliu Llobregat (Barcelona), 13/06/1980
Posició i alçada: E - 1.91 m
Nacionalitat: Espanya
Dorsal: 11

Un jugador de la casa i que porta tota la vida vinculat a l’entitat. Tot i que va provar sort a la NBA, després d’un any a Memphis va tornar a casa per tornar a ser el que era, la gran estrella de l’equip. El de Sant Feliu té molt clar el seu rol i aquest any no només tira, també assisteix i fa bones defenses, encara que veure els canvis de handbol entre ell i Roger Grimau no és res de l’altre mon. Tot i que no ha fet una bona copa, està demostrant que és un dels líders de l’equip i cada partit fa el que ha de fer per ajudar al conjunt i no pensa tan en individual com ho feia antigament.

Nom complet: Francisco Vázquez González
Lloc i data de naixement: Xantada (Lugo), 01/05/1983
Posició i alçada: P - 2.09 m
Nacionalitat: Espanya
Dorsal: 17

L’MVP de la darrera copa. El pivot espanyol que ara com ara, es més determinant dintre de la ACB (els Gasol són a la NBA). Un jugador complert i que té molt clar el seu rol a l’equip. Quan va ser escollit a la primera ronda del Draft del 2005 en la posició 11 i no va voler anar a Orlando per quedar-se a Girona, semblava que havia comès un gran error. Ara tothom pensa que al Barça torna a demostrar el seu millor bàsquet i ningú dubte de que hauria d’anar a la Selecció Espanyola si no fos pels problemes personals. Segurament a Orlando encara pensen en la parella que podria fer amb Howard.

Nom complet: Boniface Ndong
Lloc i data de naixement: Mbour, 03/09/1977
Posició i alçada: P - 2.12 m
Nacionalitat: Senegal
Dorsal: 21

Un dels primers fitxatges d’aquest any del Barça de Bàsquet. El pivot senegalès era una prioritat i més encara després de la marxa de David Andersen a la NBA. Xavi Pascual i sobretot Joan Creus van apostar fort per aquest pivot que tenia un domini aclaparador sota els taulells. Després de que no quallessin altres propostes com Daniel Santiago, sembla que ara tenen un dels jugadors que més intimida d’Europa. D’ell s’esperava la força i la bona forma i és el que està donant a l’equip.

Nom complet: Terence Darea Morris
Lloc i data de naixement: Frederick (Maryland), 11/01/1979
Posició i alçada: F - 2.07 m
Nacionalitat: USA
Dorsal: 23

Va començar sent el gran dubte. Va arribar tard, ja que va ser el substitut d’Ilyasova que marxava a la NBA. Els primers mesos Terence Morris no va acabar de funcionar i semblava que seria l’error semblant a Andre Barrett. Però a mida que va anar entrant a l’equip es va fer més indiscutible. Ara ho és del tot. Aquest Ala-pivòt és un dels jugadors claus i ho ha estat en aquesta copa, en que va fer un parell de taps d’aquells interessants i que demostren que té molta confiança. A part la seva ma de 6,25 el fa el recavi perfecte per a Ersan Ilyasova.

Nom complet: Víctor Sada Remisa
Lloc i data de naixement: Badalona (Barcelona), 08/03/1984
Posició i alçada: B - 1.92 m
Nacionalitat: Espanya
Dorsal: 24

Sembla que el base de Badalona no acaba de contar del tot. Tot i això disposa de minuts i demostra la seva autoritat sobre tot en defensa. Sada sap les seves limitacions i té molt clar que segueix creixent com a jugador. Podria ser un dels grans beneficiats de la possible marxa de Lakovic si aquest acaba marxant. El jugador aprofita el seu bon estat de forma i continua demostrant que defensivament és possiblement de lo millor de la lliga.

Nom complet: Erazem Lorbek
Lloc i data de naixement: Ljubljana, 21/02/1984
Posició i alçada: F - 2.08 m
Nacionalitat: Eslovènia
Dorsal: 25

Una altre de les incorporacions interessants de la temporada. Tot i que ja va estar a l’Unicaja temps enrere, sembla que el eslovè torna a la bona marxa i demostra la seva valia. Ara com ara és un dels jugadors que primer entra en les rotacions de Xavi Pascual. Aquest jugador molt aficionat al piano demostra que sap tocar les tecles dintre la zona con ningú. Ara els de catalans tenen clar que amb aquest jugador que també té una bona mà, és complementari amb Ndong i Vazquez i una competència interessant amb Morris.

Nom complet: Fenton Pete Mickeal
Lloc i data de naixement: Rock Island, Illinois, 22/02/1978
Posició i alçada: A - 1.99 m
Nacionalitat: USA
Dorsal: 33

A tots ens va sorprendre quan aquest americà va aparèixer al Leche Rio Breogan. Va ser la epoca de Charlie Bell, Lou Roe i quan semblava que tenia ofertes de tots els equips grans (Barça, TAU i Madrid) va marxar a Corea perquè li pagaven una fortuna. Poc després va tornar al TAU i va fer una bona temporada quan ningú ho esperava. Per aquest motiu el Barça va apostar per ell i va treure un gran rendiment d’un jugador que funciona molt bé i que és imprescindible. Una gran copa i una gran temporada la que esta quallant el nord-americà, que sembla que té ofertes de la NBA. Veurem com es presenta el futur del jugador.

Nom complet: Roger Grimau Gragera
Lloc i data de naixement: Barcelona, 14/07/1978
Posició i alçada: E - 1.96 m
Nacionalitat: Espanya
Dorsal: 44

El Gran capità, el jugador que va arribar del Plus Pujol Lleida i ara és aquell jugador que cada any sembla que hagi de marxar i mai ho fa. Criat a les categories inferiors de la Penya, sembla que ara és indiscutible per Xavi Pascual. De nou va seguir amb les seves estadístiques a la Copa i que no es deixa veure en els freds números segueix demostrant que és un dels jugadors que té molt de futur a l’entitat.

Nom complet: Xavier Pascual Vives
Lloc i data de naixement: Gavà, 09/09/1972
Nacionalitat: Espanya

Passa per l’Aracena de Ponts, es transforma en el director del Basquet Base del Barça i ajudant d’Ivanovic fins que el substitueix. Tot i que encara té detractors, ara mateix va donar una lliçó en el mateix Ettore Messina, que durant molt de temps va sonar com a substitut del de Gavà. Ara ningú li discuteix que és el millor entrenador que pot tenir ara el Barça i que es veu amb possibilitat de fer un triplet que fins ara només té Pesic.

DKV Joventut campió de la Mini copa

Havia preparat l’article sobre la Copa del Rei guanyada pel Barça de basquet però he preferit parlar de la Mini Copa del Rei que organitza des de fa 7 anys l’ACB. El màxim referent ha estat Ricky Rubio qui va guanyar ja la Mini Copa i poc temps després la Copa del Rei. La Penya una vegada més hi ha enviat el seu equip representat per el infantil A, dirigit per un d’ells millors tècnics de l’estat i diríem que del continent, en Joan Rallo. I Joan si això no t’ha fet el pes ho sento, ho crec així. He vist entrenar en Joan Rallo i es mereix els qualificatius que he emprat amb ell. Sergi Costa, Martí Fonollà. Juan C. Vicente, Marc Gras, Marc Fernàndez, Adrià Retres, Lluís Guàrdia, Xavier Gómez, Miguel Montes, Xavier Moreno, Marc Bauzà i J. Barreiro són els nostres nens que han guanyat aquesta Copa del Rei 2010, dirigits per Joan Rallo i assistit per Oscar Lata, Carme Farrés i Hèctor Sànchez.

Poc coneix la gent sobre aquest equip i aquests nens, qui des del dia 19, és a dir divendres ja van estar jugant. Evidentment que han perdut dies de classe a l’escola, tot i que em d’agrair l’esforç fet per les escoles no posant impediments, espero, als nois que han anat a Bilbao. Aquesta sortida al País Basc ha estat com una classe més, diríem que de socials, geografia i història. Fan una estada en un país nou, amb llengua i cultura pròpia, carregada de història. Una experiència inoblidable per tots ells, jugant contra equips dels millors d 'estat els quals els ajuda a formar-se tant de jugadors com a persones, jugant en una pista que havia estat ACB, el Pavelló de La Casilla.

Si parlem sobre el partit de la final que és el més important veurem que l’equip del FC Barcelona va dominar els dos primers quarts del partit, però després els jugadors del Joventut de Badalona van aconseguir canviar el signe del partit i van passar a guanyar fins que al final es va produir un resultat ben ajustat 76 a 74 pels nens del Joventut. A destacar diverses coses importants. La Penya va provocar al Barcelona 34 pilotes perdudes, mentre que la Penya en va perdre 22 però la Penya en va recuperar 20 i el Barça només 12. D’altre banda i va haver un equilibri en el rebot, 47 pel Joventut i 45 pel Barcelona. 92 rebots són molts i tot i que els nens d’aquesta edat no tenen una mecànica de tir com els grans i un encert com ells entendre que el rebot és bàsic junt amb la defensa per guanyar els partits els va fer treballar de valent als dos equips i això és motiu d’orgull i alegria.

No podem desmerèixer el treball realitzat per l’equip del Barcelona ja que a semifinals van deixar fora i per un sol punt al Real Madrid. El treball realitzat pels jugadors i tècnics del Barcelona és molt lloable i aquest partit ha posat ben amunt el treball realitzat pels tècnics catalans i els seus equips que a més representaven a tot Catalunya. El nostre país té una gran inversió en tots els nens i nenes que juguen a basquet, cadascú al seu poble i ciutat.

Però tornant al Bressol del Basquetbol, Badalona la capital del Bàsquet Europeu, representada aquesta vegada pel màxim exponent de la ciutat el Joventut de Badalona, continua format i creant jugadors a través d’una de les millors fàbriques de jugadors de bàsquet del món. Des de que el Juliol de 1927, el mestre Pere Gol i els seus amics van introduir el nostre esport a la nostre ciutat, molts jugadors, tècnics i clubs han aportat el seu gra de sorra al bàsquet. Podríem dir que dos dels últims productes del mestre Pere Gol, han estat a la Copa del Rei de l'ACB, dos badalonins, en Sergi Vidal i en Josep Franch. Un altre dels col·laboradors del Sr. Gol, el directiu del Joventut el Sr. Xavier Padrós, és el responsable de l’escola de Bàsquet del Joventut. Una escola on en Jordi Martí n’és el director, el qual està envoltat d'exitosos i qualificats entrenadors que com molt bé defineix en Jordi Martí i en Joan Rallo la seva missió i màxim treball és la formació de jugadors per nodrir l’equip professional del Joventut que està a la lliga ACB.

La base d’aquesta formació de jugadors comença a partir de l’educació esportiva del jugadors, el seu comportament al camp i fora del mateix, a més de l’ensenyament i pràctica dels fonaments del joc. La seva velocitat d’execució farà que l’equip contrari li costi més de poder defensar o atacar, ja que a la Penya s’ensenya tots els fonaments tan ofensius com defensius i en aquest cas en Joan Rallo, l’entrenador campió de la Mini Copa 2010 a Bilbao n’és un dels màxims exponents.

Seria convenient, o només per curiositat que qualsevol persona anés a veure els entrenaments d’aquests nens al Pavelló Olímpic, per tal de veure el mètodes de treball emprat i la seriositat i il·lusió que hi posen tots els jugadors del club cada dia en els seus entrenaments diaris. L’altre dia un bon amic meu i antic company d’equip de bàsquet comentava al seu fill, jugador, que als USA si no aproves els estudis, no et deixen jugar. Efectivament, allà l’esport és una assignatura més i aquí hauríem també de procurar que els nostres fills apart de fer esport tinguin cura dels seus estudis, ja que no tothom arribarà a poder viure de l’esport i que com més educació, estudis i cultura tinguem, més èxit tindrem a la nostre vida.

Felicito doncs al Coach Joan Rallo, als seus col·laboradors i als seus jugadors pel seu gran èxit obtingut a Bilbao i encoratjar-los a seguir treballant en la seva formació, sense oblidar la meva felicitació fent-la extensiva a tots els entrenadors i responsables dels equips base del Joventut de Badalona.

17 de febrer 2010

Copa del Rei

Un any més tornem a tenir la Copa del Rei a tocar. Una competició anomenada anteriorment Copa del Generalísimo, que posteriorment va prendre l'actual denominació. Inicialment organitzada per la Federación Española de Baloncesto i que des de fa uns anys la organitza la ACB. És el torneig de referència a Europa després de la Final Four de la Euroleague i de les finals de la lliga ACB. Anomenada també torneig del KO ja que el que perd torna a casa. Una competició dominada per dos clubs de futbol, el Real Madrid CF amb 22 títols i el FC Barcelona amb 20, i seguida molt de lluny per diferents equips de bàsquet, el Joventut de Badalona amb 7, el Saski Baskonia 6 i després Estudiantes Madrid amb 3. Tot i això hi trobem diferents equips catalans que també van aconseguir ser campions com el CD Laiteà 2, Picadero Jockey 2, Societè Patrie de Barcelona 1, CB Hospitalet 1, Basquet Manresa 1 i RCD Espanyol amb 1 altre títol.

Podriem dir que hi ha els reis de copes com són Pedro Ferrándiz, Lolo Sáinz o Aito Garcia Reneses els quals n'han aconseguit més que ningú, tot i que Aito l'ha aconseguit amb el Joventut i el Barcelona. També hi ha jugadors l'han aconseguit diverses vegades amb un o més clubs com amb el Barcelona Solozabal, Epi, Sibilio, De la Cruz, Gasol, Navarro, Dueñas o Norris, el Real Madrid Corbalán, Brabender, Luyk, Rullan, Cabrera, els germans Ramos, Emiliano, F.Martín, Romay, Lluís, Sevillano i el Joventut de Badalona amb Lluís, Buscató, Gol, els 3 germans Margall, Rudy, Ricky, Turner, Santillana entre d'altres.

Jugadors com Rudy Fernandez o Pau Gasol els ha servit aquesta competició per fer-los donar el salt necessari de reconeixement per anar posteriorment a la NBA.

I ara què? Qui serà el jugador el qual li servirà aquesta competició per rebre aquest reconeixement? Personalment no ho sé. Tenim en Ricky Rubio el qual ja està descobert fa anys ja que des dels 14 anys que juga a l'ACB; Victor Claver del València, també l'ha jugat; Sergi Llull del Madrid igual cas que els dos anteriors. Que ens queda? Doncs després de pensar-hi una mica trobo a Josep Franch i Pere Tomàs o Joan Tomàs si és convocat del Joventut, Nole Velickovic i Ante Tomic amb la incògnita de Vladimir Dasic del Real Madrid, o en Nando de Colo del València.

Els emparellaments han estat d'allò més divertit, sobretot perquè he llegit per algun lloc que el sorteig havia estat preparat. Si penso que si, preparat per que surtin el 8 equips i toqui qui toqui.

Valencia contra Estudiantes, dues maneres diferents de joc on Albert Oliver base de l'equip de Madrid, sortit de la fàbrica del Joventut, va jugar a Valencia després d'anys de ser a Manresa i on la major solidesa d'equip que té el València em fa pensar que guanyaran el partit. Serà un partit intens, on s'acabarà quan ho digui l'àrbitre, no quan ho senyali el rellotge del marcador, recordem tots el que va passar en el partit recentment jugat Partizan contra el Barcelona. Estudiantes no pararan de lluitar, sempre ha estat la seva manera de joc. El Valencia, equip que poc a poc amb el seu tècnic Spahija han aconseguit ser un dels equips més perillosos de l'ACB, on ningú agrada jugar en contra.

Bizcaia contra Baskonia. Duel basc. Els de Bilbao classificats per organitzar la competició, no han estat gens regulars a l'ACB, tot i que a Europa ha dominat. Bizcaia ha canviat el tècnic, tenien l'home que va pujar l'equip a l'ACB i a qui li deuen tot: Txus Vidorreta que ha estat substituit pel grec Katsikaris. Baskonia, amb tot el seu exercit manats pel General Ivanovic lluitarà per que el títol no marxi del Pais Basc, en són els vigents campions amb un equip molt complet on hi destaco Ribas, San Emeterio, Teletovic i Splitter. Penso que tot i els 15000 espectadors passarà el Baskonia.

Barcelona contra Cajasol Sevilla. De totes totes diria que el Barcelona per equip, jugadors, pressupost i historial passaria a semifinals. Un equip amb 13 estrelles, tot i que Barton no pot jugar encara lesionat, hauria de guanyar facilment. Ricky, Lorberk, Sada, Lakovic, Navarro, Vazquez, etc haurien de passar per sobre el Cajasol, però aquest equip molt ben dirigit pel tècnic català Joan Plaza ho posarà molt difícil. Coneixent com conec Plaza, mai baixaran els braços, lluitaran fins al final i faran joc joc molt dur, sobretot mentalment, on no hi tenen res a perdre. Miso, Triguero, Ellis, Calloway, Douglas, Savanovic i la resta de jugadors ho posaran complicat al Barcelona. Però la meva aposta i la de tothom, és que passarà el Barcelona.

Joventut contra Real Madrid. El Madrid amb un equipàs dirigit per un dels tres millors entrenadors d'Europa, Ettore Messina, afrontarà aquesta competició on només els importa la victoria final. Un equip on destaca un duet molt bo: Velickovic i Prigioni. Amb l'ajuda de Llull, Hansen, Vidal, Reyes, Lavrinovic, Kaukenas i la resta fa que tingui aquest equip un nivell dels millors d'Europa. I el Joventut haurà de jugar a més del cent per cent per guanyar. Tucker si està recuperat, pot estirar de l'equip més jove de l'ACB. Amb Tirpkovic, Pere Tomàs, el polivalent Bogdanovic, Josep Franch que és la última perla de la factoria de Badalona, Sonseca, i la resta de jugadors voldran no tornar a casa a les primeres de canvi. Ni al Joventut, ni al seus fidels seguidors ni cap altre voldran tornar de cop a casa. Com a antic jugador del Joventut m'agradaria dir que és el meu equip qui passarà a semifinals. Quan tothom em pregunta que farà el Joventut, sempre dic el mateix: GUANYAR!!!! Així és com ens han ensenyat, a part de tots el fonaments de joc. No podem sortir a jugar, em de sortir a guanyar. però haig de ser realista pel pressupost que té el Real Madrid i tot i que m'és molt dur dir-ho, passarà el Real Madrid, tot i que em vull equivocar totalment.

És més, m'agradaria anar a Bilbao el diumenge a veure com el Joventut guanya la Copa del Rei 2010. I campió a part de la Penya, que sigui la Penya!!! Però sembla ser que els dos equips més poderosos, el Real Madrid i el Barcelona, els dos clubs de futbol, seran els que jugaran la final. Qui guanyarà? No ho sé, això ho deixo per tota la gent que llegeixi l'article. La meva aposta, no pot ser cap altre: JOVENTUT DE BADALONA.

Sort a tots i com deien al circ, que comenci l'espectacle!!!!

16 de febrer 2010

NBA All-Stars? O es van deixar alguna...

Aquest cap de setmana els amants del bàsquet hem anat amb l’horari canviat. Els All-Stars de la NBA provoquen això, que de cop te n’adonis que són les 5 i mitja de la matinada, que estàs dret i vibrant amb un partit de l’est contra l’oest. Un partit en que ningú s’hi juga res més que el prestigi... bé, els jugadors uns calerons. Perquè tenint en compte com ha estat el cap de setmana, el més destacat va ser aquest enfrontament entre l’est i l’oest.

ROOKIES vs SOPHMORES
El partit de Rookies contra Sophmores... diguem que fluixet. La noticia destacada va ser la victòria, després de 8 anys, dels Rookies. Si això és el més destacat del partit ja us podeu fer una idea. D’aquest enfrontament també destacaria la frase de Marc Gasol: Vinc aquí perquè és un premi i una recompensa a la meva feina de tot l’any, però no hi crec en aquestes coses... Marc, des d’aquí t’aplaudeixo. Un jugador com tu que no s’entén si no es té en compte coses tan importants com poden ser la defensa, i que en aquests partits no existeix, jo et felicito i dic que segur que n’hi ha molts que pensen com tu, però que no ho diuen...

CONCURSOS
Parlem ara dels concursos, una cosa fluixeta aquest any. Haig de dir que el del començament amb els tiradors va estar bastant entretingut. Pau Gasol la va ficar des del mig del camp! Això és noticia sempre. Però finalment el va guanyar l’equip local, Texas i per tan el premi es va quedar a casa. Dirk Nowitzki, Becky Hammon (Ex jugadora de Ros Casares València) i Kenny Smith. Us deixo un vídeo resum del concurs!


Val, ho reconec, el concurs d’habilitats va ser el que més em va agradar. Primer de tot pels participants: Brandon Jennings, Steve Nash, Derrick Rose i Deron Williams. Sincerament quatre bons bases pel concurs que fa poc que funciona, però que trobo entretingut. Veure un jugador d’aquesta qualitat encara fa més. Estem parlant de veure al gran Steve Nash que va ser el que va guanyar i va demostrar perquè és un dels millors bases del mon, tot i la seva veterania. Mireu quina delícia veure’l fer el circuit:


Feia anys i anys que no passava, un jugador de Celtics guanyava el concurs de tiradors de la NBA, per ser més exacte: 1988 en que un gran Larry Bird es va endur aquest concurs. Avui que estic de vídeos, també us el posaré perquè el veieu:


Aquesta vegada ha estat Paul Pirce, l’autor de la merescuda victòria. També m’agrada perquè veient els tiradors em quedava amb ell o amb el gran Billups, actualment a Denver. Una final en que va fer el que tothom sap dir, però pocs aconsegueixen, el més important es ficar la pilota tricolor. Mireu la final entre aquests dos grans de la NBA


Ahir llegia un article en una revista americana que deia que aquestes idees de les esmaixades ja estaven esgotades, però jo recolzo que si algú es veu capaç de fer l’esmaixada des de la línia de tir lliure com va fer Jordan o Barry, jo consideraré que és una de les millors esmaixades del concurs i la defensaré a mort. Se que està molt vista, però estareu d’acord amb mi que ben elaborada. Per tan el d’aquest any podríem qualificar el concurs d’una mica... INSULS! Si Nate Robinson hagués fet el que va provar des de sota la cistella i que era realment complicat per un home que fa 1’75 (diuen que fa 1’78 però no s’ho creu ningú). Per qui no el vareu veure us deixo aquí el vídeo:


Sincerament, crec que aquests dos primers dies l’ambient va ser tan gèlid com era a tot Dallas. On el protagonista va ser la neu.

All Star Game
Finalment el partit del All Star, que encara es prometia pitjor sense Brandon Roy, Kobe Bryant o Allen Iverson, va ser el més entretingut i vistós, que no es va decidir fins al darrer instant. L’altre gran noticia va ser el rècord d’espectadors més de 108 mil persones veient el partit. Un dels elements importants van ser l’actuació de Wade que va fer un gran partit al igual que Carmelo o Lebron, una molt bona fornada de jugadors, ja que tots son del 2001. Per cert, en alguns moments importants els jugadors estaven molt concentrats en defensa, però després deixaven entrar als rivals per fer una bona esmaixada i sense problemes. Us deixo amb el vídeo de les millors jugades.


L’All Star Game va ser per tan un bon partit... un bon partit que va ser el de l’Est contra l’Oest i que la resta va ser bastant prescindible. Això caldria tornar-ho a mirar. Espero que us hagin agradat tots els vídeos.

03 de febrer 2010

QUE ALGÚ ATURI AIXÒ

Em direu que sols es futbol, però el que està passant darrerament es escandalós i fins i tot preocupant. Des de fa setmanes, part de la premsa de Madrid, sobre tot la esportiva, emissores de televisió, privades com “ Intereconomia “ o públiques com “Telemadrid” que paga la autonomia madrilenya amb fons públics , s’estan dedicant sistemàticament a atacar el F.C. Barcelona i, de passada a Catalunya. No es tracta sols de contertulians – sempre podrien dir allò de que no es responsabilitzen de l’opinió dels participants, etc. etc. - però no, els màxims exponents d’aquests atacs son els conductors i conductores d’aquests programes. No es estrany llegir, veure o sentir aquests “periodistes” – que em perdoni el gremi per les comparacions – dient barbaritats, mentides, insults, en un “todo vale” per anar sistemàticament contra el Barça, no dubten en comparar els cops de colze de Cristiano Ronado amb l’esforç desesperat del Messi per desempallegar-se del seu marcador – el seu conegut Marc Valiente ara del Sevilla i abans del futbol base del Barça - , inventen fores de joc inexistents arribant a l’extrem de manipular les imatges per demostrar les seves falsedats, i tot el que calgui per manipular la opinió pública i anar contra el Barça en un clar exponent de la impotència que arrosseguen des de fa temps.

Estem cansats de la paraula “Villarato”, per referir-se a unes suposades ajudes federatives al Barça, es ben curiós que després d’haver patit arbitratges escandalosos en altres èpoques ( curiosament les del Madrid de las cinco copas ), ara des de Madrid surtin amb aquestes. Podem pensar que es impotència i probablement ho encertarem de veure com un equip fet bàsicament amb jugadors de casa, li passa la ma per la cara a un equip fet a base de talonari, d’inversions estratosfèriques en estrelles rutilants que no acaben de donar els fruits esperats. El seu totpoderós president està preocupat, veu com un altre projecte perilla, encara no ha entès que el futbol es la única empresa del món on manen els treballadors, que tenir els millors no es sinònim de guanyar res i que les grans inversions poden estavellar-se contra un equip de 2ª B en un mal dia.

Però aquest totpoderós Florentino Pérez ja ha començat a moure fils, ja s’està apropant als dirigents de la Federació Espanyola de Futbol i els de las U.E.F.A., amb qui fins ara no mantenia relacions gaire fluides per intentar capgirar la situació i tenir suposats tractes de favor. No ha dubtat en trucar a alguna emissora de televisió privada per que canviïn d’opinió en jutjar una jugada en directe, recordem que a la transmissió del Madrid – Màlaga, la targeta roja a Ronaldo era claríssima pels locutors i a l’endemà, ves quines coses, ja tenien dubtes i començaven a parlar de la altura dels jugadors, de si els hi toca al pit o a la cara. Ningú es recordava de que el pobre Patrick Jan Mtiliga, jugador danès de 29 anys i 171 cm d’estatura, estava K.O. amb el nas trencat i que es perdria un mínim de dos partits, el cas era justificar al jugador estrella, al jugador mediàtic del R. Madrid. De fet jo no tindria res a dir de que intentin capgirar les situacions, però el que clama al cel es que per aconseguir això hagin de carregar contra el Barça, recordo que fa anys es deia que el Barça tenia Madriditis, l’any passat es parlava del “cagómetro” i ara, que hem de dir. Vostès mateixos. Encara que pensant en la comparació que feia el Madrid en la seva al·legació davant el comitè sancionador de la jugada de CR9 amb la del Messi, vaig recordar que quan erem petits i anàvem al “cole”, quan algú feia una malifeta i el mestre preguntava qui havia estat, si algú deia “... ha sigut aquest “, era titllat de “xivato” i se li feia el buit. Doncs això mateix es el que ha fet el Madrid, dir allò de que “... aquell també ho ha fet”, s’han rebaixat a un nivell que no es digne d’un club que sempre ha fet bandera del seu “señorío”.

Però dit tot això, torno al començament, que algú aturi aquesta ofensiva mediàtica sense cap mena d’escrúpols, falten sistemàticament a la veritat, insultant als catalans, titllant-los de rucs i fent miques un diari esportiu de Barcelona, l’Sport, donant idees del que es podria fer amb ell, això a Telemadrid, la autonòmica. La grolleria en aquestes “teles” es una manera habitual de parlar i de la manca de respecte als demés en fan negoci, algun presentador ha manifestat públicament que li es igual que el que es digui sigui veritat o no, que el que vol es la polèmica, que hi hagi enfrontaments, que sembla ser, que en alguns llocs de Espanya això dóna audiència i, ja sabeu, el “share” es el que mana. Una vergonya ! On hem arribat ? Què se n’ha fet de la ètica professional?

Preguntaria que què fan els polítics, però , francament, ja fa temps que no espero gaire de la classe política, fins i tot molts deuen pensar que ja els hi va bé tot això, que així, dels problemes de veritat la gent no en parla ...

Ja n’hi ha prou, estan atacant al Barça, estan atacant al poble català i als catalans, siguin o no del Barça, tots al mateix sac i ací no hi ha ningú que digui PROU !!!